El calvito, Sicília i el regne de la por. Es ben sabut per tots els nostres lectors que sempre hem defensat que el millor que té la Federació son els seus treballadors. Doncs, des de l’aparició del director José Calle, en detriment de l’encara secretari general Oriol Camacho, l’ambient de treball està esdevenint irrespirable. Sobre tot, per aquells que no son de la corda d’un personatge, que actualment compta amb més armes blanques en el seu despatx que títols universitaris que avalin la seva posició de poder.

EL CALVITO I EL CAMÍ AL PODER

Molt llunyà queda aquell 15 de novembre de 2019, on l’actual president i la seva junta li van nombrar com a adjunt a la presidència i a la secretaria general, “per al desenvolupament de projectes d’estudi, anàlisi i optimització d’àrees, departaments i delegacions de l’FCF”. No deixa de ser curiós que a algú sense estudis avançats, se’l nomeni per un càrrec per realitzar estudis, anàlisi i optimització d’àrees.

Però està clar que per al president fanàtic de l’ordre, la bona governança, la legalitat i el que NO menteix mai això no devia ser un problema. Ben pensat, potser no ha acabat resultant tan curiós passats dos anys i mig de tal efemèride.

Si seguim recapitulant, pocs mesos després, el 14 de febrer, la Federació s’afanyava en desmentir una informació de Mundo Deportivo que posava de manifest una pèrdua d’atribucions del secretari Oriol Camacho en favor del seu adjunt.

La junta del calçot va fer evident la informació exposada pel citat mitjà de comunicació dels dies anteriors, i el president va nomenar Calle com administrador general els primers dies de març de 2019; dies marcats per l’inici de la pandèmia per COVID que va enviar a tots els treballadors federatius a l’ERTE durant dos mesos.

MÉS ARMES BLANQUES QUE TÍTOLS UNIVERSITARIS

L’AGO celebrada a Blanes el 20 d’Agost de 2020 va modificar el Capítol 3r de l’article 51è dels estatuts per tornar a crear la figura del director general, eliminada pocs anys abans també en Assemblea.

Els passos s’anaven complint, sense que ningú aixequés la veu, ni dins, ni fora, fins que el 15 de Febrer de 2021, en una junta celebrada a Sabadell, se li condecora com a director general de la Federació Catalana de Futbol amb un sou de 125.000€ que ell mateix reconeixeria en l’Assemblea General de Blanes celebrada el 30 de juny de 2021.

El més flagrant del cas, es que aquesta Junta es produeix el mateix dia que el Comitè d’Empresa de la FCF comunica a tots els seus companys la reducció lineal del 15% del seu sou, mentre el nou càrrec els veia incrementats ostensiblement, tot i que també se li va aplicar la reducció corresponent del 15%.

LLISTA NEGRA D’UNS 15 MEMBRES

Tot i no ostentar oficialment el nou càrrec, el mes de gener de 2021, és quan el calvito posa la directa per tal d’aconseguir els seus objectius. Objectius basats en una llista negra d’uns 15 membres, de la que paulatinament s’han anat descomptant membres.

En pocs dies, s’acomiada el cap de compres (titulat en economia) i l’assessor jurídic, per substituir-los per un administratiu de competició de Futbol Sala (curiosament el seu fill també ha acabat com a cap de RRHH) i per la de sobres coneguda lletrada experta en delictes de sang, ara en delictes de trànsit, a qui se li acumula la feina en diversos jutjats, per tal de defensar els interessos federatius.

Important també el capítol referent a la Comissió de Bon Govern i Compliance. Un òrgan que el mateix Joan Soteras va posar en marxa el 2018 després de més de 2 anys d’adaptació i implantació a l’FCF. Doncs el 2021, s’escapcen els membres fundacionals d’aquesta comissió, tant per part de la directiva que substitueix 3 membres, com per part de Soteras que obliga a la dimissió de 2 més, per tal de controlar un òrgan federatiu clau, que a posteriori, ha resultat del tot inoperant per totes aquelles reclamacions que no han estat de l’interès dels nous membres de la mateixa, entre ells, com no, el director.

MÉS DE 20 CAUSES JUDICIALS

Menció a part mereix el Departament tècnic federatiu, també conegut com Àrea TIC. Diversos són els casos judicials que envolten aquest Departament, i que a dia d’avui compta amb 3 membres menys (entre ells el cap de l’Àrea i el Director d’Informàtica) i un altre expedientat; tot i això segueix comptant amb diversos assessors externs de la corda del president i la seva mà dreta.

Entre aquests casos, destaquen: la intromissió al correu federatiu de l’anterior assessor jurídic que actualment està sobreseït (que no arxivat) i el cas de l’espionatge a diversos ordinadors de treballadors. Dies enrere ja van veure Joan Soteras per la ciutat de la Justícia per tal de declarar en fase d’instrucció.

Totes 3 potes, van ser mencionades en l’informe del director a conveniència en l’assemblea de Blanes, en la reunió de clubs més multitudinària de la història. Poc o res es va dir dels riscos assumits per l’ens federatiu respecte a aquests casos i que els jutjats decidiran a futur.

SENSE ATURADOR EN 2022

Després de la intensa neteja al 2021, de la que Soteras feia gala en l’entrevista a l’Esportiu de fa pocs dies, on per cert també es mostrava guanyador sense tan sols haver dimitit del càrrec, el 2022 tampoc s’està quedant curt.

En una federació immersa en la carrera electoral des de ja fa molt de temps, la llista negra del president Soteras i el CEO (sense estudis) Calle, ha seguit avançant. I ho ha fet amb diverses coaccions que han comportat baixes laborals com expedients disciplinaris de dubtosa credibilitat, conciliacions a les que la Federació no s’ha presentat o canvis de seu de treball d’alguns treballadors.

Després, davant el jutjat, han acabat en recollida de cable per part de la Federació, assessors jurídics de reconegut prestigi enviats a teletreballar a casa, informes de inspecció de treball i salut laboral.

EPISODIS ESPERPÈNTICS

Per finalitzar aquesta història de terror, recordar un parell de successos recents en relació a tota aquesta història.

Segurament el més greu, ha estat la coacció a la llibertat sindical exercida per el director general, posant candidats a la carta de l’entorn del Futbol Sala; a la vegada s’indica que aquests son els candidats de l’empresa, per si algú tenia dubtes, i mobilitzant empleats del CTA i de l’Escola d’Entrenadors.

Un comitè d’empresa, fins ara encapçalat per un dels treballadors amb més experiència, a qui li ha superat la situació i no ha sabut defensar els interessos dels seus representats. Diem fins ara, per que recentment (9 abril) s’ha escollit de forma democràtica pels treballadors, una nova representació legal d’aquests, on sobta, que menys d’un terç dels electors avalés la llista única presentada.

No podem deixar de recordar també, un episodi succeït a Granollers fa pocs dies, amb el director del CTA Moreno Delgado. Recordar que els membres administratius del CTA, també son empleats federatius a qui s’hauria d’exigir neutralitat. No sembla veure-ho així el màxim dirigent d’aquest Comitè, qui ganivet entre les dents, no va tenir problema en advertir als seus empleats, de que calia posicionar-se en favor de l’actual president.

FANÀTIC DE L’ORDRE I DE LA GOVERNANÇA I DE LA LEGALITAT

En definitiva un autèntic desgavell i una realitat silenciada pel temor a ser el pròxim de la llista. Això, el futur president que surti de les urnes el 22 de maig, haurà de gestionar, però que en molts casos ja ha fet un dany irreparable entre els sempre exemplars treballadors federatius i del que segurament molts clubs en poden donar fe.

Tot plegat, res reprovable per un president, que fa xerrades i es passeja per Catalunya assegurant-se fanàtic de l’ordre i de la bona governança … i de la legalitat.

_{NOTA: L’etiqueta ‘calvito’ procedeix de l’entrevista realitzada pel company Fran Gago, 14 de juny del 2016 en Futsalsur.es}

The post El calvito, Sicília i el regne de la por appeared first on FutbolCatalunya.com.