The post Així funciona la justícia de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest lateral dret (Sils, 30 anys), no només serà part de la primera plantilla del club sino que també serà el coordinador de futbol 11 i l’entrenador del juvenil A. Evidenment, és una de les incorporacions més destacables de la primera catalana, un ‘tres en un’ important pel Bescanó.

DALMAU, UN CANVI RADICAL

El club amb més de noranta anys va decidir que volia ser reconegut pel seu estil de joc, i qui millor que el Dalmau; aquest silenc es tracta d’un exjugador d’un club que cuida molt la seva manera de jugar com és el Barça.

l’Albert és conscient que té una molt bona oportunitat per formar-se i millorar com entrenador. Amb el Juvenil A te l’oportunitat de demostrar que és un entrenador capaç d’aixecar anímicament a un grup de nois que ha acabat últim a la primera divisió juvenil.

UN EXTRAORDINARI FUTBOLISTA

Com a jugador, s’incorpora a un club que va finalitzar setè aquesta passada temporada; a més, han pogut salvar la categoria gràcies a l’impressionant final de curs, on va ser molt important l’entrenador Òscar Prieto.

D’altra banda, amb l’objectiu de millorar, la directiva ha estat treballant de valent per signar jugadors necessaris. Exemples: l’Aleix Manzano exporter del Real Madrid C, el migcampista Biel que ha jugat al Palamós, o el defensa esquerrà Mario Jiménez amb àmplia experiència a tercera.

En resum: amb aquestes incorporacions i la ja confirmada continuïtat de l’entrenador del primer equip, el projecte del CE Bescanó continua avançant, sense límits.

The post Albert Dalmau, un ‘tres en un’ pel Bescanó appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tot són victòries o empats per a At Lleida (Grup III) i Bescanó (Grup I) i a la Primera Catalana. Ho han guanyat o empatat tot; d’una banda, els ilerdencs, que ‘van descansar’ per calendari en la segona jornada, acumulen 4 triomfs per 2 empats mentre que, per un altre, els gironins sumen 4 victòries per 3 empats. Igualats a l’apartat de gols a favor (14), la diferència és mínima (6) per als de la Terra Ferma (6, tres menys) per gols rebuts.

Números i números que presenten a aquests dos grans favorits per a un ascens directe com ho és un Tona (Grup II) que, encara que ja va conèixer la derrota (a Rubí, 5-2), només ha deixat escapar 1 punt més (Sant Boi, 1-1) de 18 en joc. Als de Ricard Farrés els arriba el veí Manlleu aquest pròxim dissabte. Ara com ara, no perdonen una.

AT. LLEIDA I BESCANÓ, INVICTES

Mentrestant, At Lleida i Bescanó marquen el terreny enfront dels seus rivals. Els de Josep María Turull van mostrar aquest passat cap de setmana enfront del Valls (3-2) que van de debò encara que els va costar suar el triomf. Marc Soldevila (4 gols) és el seu màxim realitzador seguit per Oriol Masbenat ‘Tuto’ amb 3; tant el de Vilanova de Bellpuig com el de Juneda van anotar enfront del Valls.

Per part seva, el Bescanó de Bruno Milanesio ve d’imposar-se al degà Palamós i això és molta feina. Impressionant el seu treball perquè, després de dos empats inicials a les dues primeres jornades, ha estat sumar i sumar gairebé de tres en tres; l’excepció va ser a Lloret amb un 3-3 final. En les quatre anteriors va haver-hi victòria davant Les Franqueses, Mataró i Montañesa. Aquesta pròxima jornada arriba la Unificació Llefià a casa seva.

El duel golejador que manté el saltenc Brice Keumanga (7, Grup 1) amb el trio format per Jan González (At Sant Just), Edgar Alvaro (Rubí) i Artur Monsó (Horta) és espectacular.

The post At. Lleida i Bescanó no perdonen ni una appeared first on FutbolCatalunya.com.

El camerunès de Salt, Brice Keumanga, torna a manar amb 6 gols a la classificació de realitzadors de Primera Catalana quan només s’han disputat 5 jornades de competició; els mateixos que Guillem Ruiz (Parets), és més, aquesta mitja dotzena i els 5 del seu company Nico Aradilla sumen la totalitat del seu equip.

El cas de Brice ja és conegut perquè els seus números sempre han estat espectaculars des que va enlairar en el Guíxols (40 en tres temporades) i 8 durant la passada ja al Bescanó. Ara com ara, i amb només 5 jornades, ja registra 6.

GUILLEM I NICO, AUTOSUFICIENTS

D’altra banda, curiositat: Guillem i Nico, tots dos procedents del filial paretenc, han fet els 11 gols que el conjunt dirigit per Àlex Rodríguez i Javier López han marcat fins a aquest moment. En el cas del primer, la meitat els va anotar enfront de la Montañesa amb un hat trick espectacular.

Mentre Guillem ha jugat tots els minuts amb els vallesans, Nico ha aparegut en 3 ocasions com a titular per 2 des de la suplència. El Parets ha obtingut 3 triomfs (EF Mataró, Lloret i ‘Monta’), 1 empat (Bescanó) i 1 derrota (Palamós) fins a aquesta data.

Aquest pròxim cap de setmana rebrà al Municipal Josep Seguer a un dels tres invictes de la categoria, una Unificació Llefià que va llançada.

CINC AMB CINC

Quant a la resta de golejadors, a part de l’esmentat Nico, apareixen amb 5 futbolistes com Jan González (At. Sant Just), Edgar Alvaro (Rubí) i Sergi Monsó (Horta), en el grup II.

Finalment, en el tercer, destaca David Olid (Martorell) i amb dos menys (i un partit menys també) Marc Soldevila (At. Lleida).

The post Guillem i Nico ho marquen tot per al Parets appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels golejadors de Segona Catalana (19) només superat per Pol Compte (Empuriabrava, 20), Alex Gaitán (EF Bosc de Tosca, 19) i Gerard Muñoz (Bescanó, 19). Quatre han estat des del punt de penal, lloc des del qual tampoc li va malament. Brice Keumanga (31 anys), o Braiza per a tots, és un tipus que es guanya la vida a Salt com a proveïdor d’una companyia d’alimentació (Frit), que jugava en el Guíxols –acaba de fitxar pel Bescanó-, i coordina el futbol juvenil i amateur al Sant Gregori.

“Vaig arribar a Catalunya amb la meva mare i la meva germana des de Camerun (Douala) quan tenia 10 anys, és a dir, ja porto aquí més anys que al meu país. Vam estar cinc anys a Premià i als 15 vam anar a viure a Salt fins avui, ara amb la meva parella”, comenta aquest futbolista que treu temps d’on no hi ha per a “practicar una passió. Primer està la feina i, quan acabo, em toca coordinar al Sant Gregori i preparar-me jo”.

TOT UN SENYOR DE SALT

Amb un català perfecte i amb una educació exquisida, Braiza afirma que ara es compromet “amb el Bescanó per a ajudar i donar el màxim i aconseguir el nostre objectiu. Cal ser ambiciosos, arribar el més lluny, mantenir la categoria, competir al màxim i, després, ja veurem”. Fins aquí recorda haver passat per “Premià de Mar,. Masnou (cadets), Salt Coma Cros (juvenils), Girona (juvenil), amateurs de Quart, Manlleu, La Jonquera (Tercera Divisió) i durant aquests tres últims anys a Sant Feliu de Guixols”.

Brice se sent “molt estimat, sí, no em puc queixar. Hi ha moments per a tot i a Camerun sí que ho vaig passar malament; una vegada aquí no ens ha faltat mai de res”, no obstant això tampoc ha estat un camí “fàcil perquè hem viscut coses de tot. Hi ha persones més i menys educades que unes altres a tots els llocs, i, si no et tracten amb educació, ni se’ls mira a la cara. Hi ha molta feina al davant per a fer però la majoria de gent s’ha portat bé i m’han tractat amb molt de respecte”.

SACRIFICI I ESFORÇ

La seva doble funció com a coordinador al Sant Gregori és una altra satisfacció. “Em tracten de tu, per descomptat. Els hi fa molta gràcia els bessons que tinc i jo dic que tot això és esforç i si no es treballa i s’entrena, no s’aconsegueix res”

Aquest ‘saltenc’ que comença a fer la seva història a terres gironines reivindica el futbol amateur en les categories amateur on “sempre t’arriba l’oportunitat. He sobreviscut en moltes d’aquestes categories però hi ha futbolistes amb molta capacitat per a fer-ho en altres superiors. Clar que els qui estem en aquestes categories és perquè ens agrada el futbol, tenim passió i devoció, juguem per a passar-nos-ho bé i pels amics. Mai compensa el sacrifici ni el temps que li dediquem”.

Aficionat de “Del Piero, des de xaval, i pel qual he admirat el futbol” i de, no faltaria més “de Messi. Sí, és un futbolista molt petit i amb moltes condicions adverses però és el millor del món, el millor de tots els temps. Si no t’agrada Messi, no t’agrada el futbol”.

El missatge d’aquest treballador al futbolcat passa per “intentar fer les Lligues més competitives encara que la FCF ho està fent bé. Aquestes resolucions finals del futbol base són el més correcte i entenc que tothom tingui la seva opinió. De tot s’aprèn”.

The post Entre Salt, Bescanó i Sant Gregori, atenció a Brice Keumanga appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA / LLUÍS PAYAROLS

Sens dubte, és una història amb molta amargor però amb el final més feliç. Després de dues temporades acaronant un ascens històric a Primera Catalana, el CE Bescanó ha rebut el premi esperat. Dues promocions perdudes, dues. Un ascens perdut a l’última jornada… arribant líder. Un malson de campionat que ja s’ha acabat.

És una història de les que es recordaran al futbol català. Una història de modèstia, de perseverança i de recuperació viscuda a un poble de la comarca del Gironès, a la riba dreta del riu Ter i amb 4.960 habitants  segons el cens del 2019. Des del 1931, el CE Bescanó competeix a les categories més modestes del futbol català, però des de fa tres anys creu fermament en què pot anar més amunt. I per molt que t’estavellis, potser al final pot arribar el premi.

ASCENS “INESPERAT”

“Hem pujat de la forma més inesperada, però després dels patiments a les dues últimes temporades, ja som de Primera Catalana”. Són paraules de Daniel Genoher, president del Bescanó des del 2016. Es podria dir que, des de la seva arribada a la presidència, l’entitat ha viscut un abans i un després . Un llarg després que culmina amb una fita per la història.

Ha estat aquesta campanya 2019-2020, amb David Cerro a la banqueta, quan els bescanonins han assolit l’objectiu en una campanya acabada a la jornada 23 a causa de la pandèmia del COVID-19.  La Federació Catalana de Futbol va donar per finalitzada la temporada, confirmant els ascensos. I el Bescanó, amb 48 punts, superava en dos al Guíxols i en tres a l’Escola Bosc de Tosca. Dades suficients per guanyar-se el bitllet cap a la Primera Catalana.

EL TRIOMF D’UN ESTIL

Abans de començar la temporada 2019-2020, les tres paraules que definien la trajectòria immediata del Bescanó podrien ser com el títol del programa televisiu de Jordi Basté: No pot ser. I en aquest relat cal introduir un altre nom clau: Miquel Hereu. Va ser la gran aposta de Daniel Genoher aquell estiu del 2016. “A la nostra arribada vam canviar tots els mètodes de treball de l’entitat i tots els equips del club -.17, dels quals 15 són federats- juguen igual. Inicialment és un 4-3-3 però el nostre futbol de toc ens ha dut on som“, explica el president.

Hereu es converteix en el coordinador general  i, després d’una primera campanya acompanyat per Óscar Prieto a la banqueta, el Bescanó acaba setè la Lliga 2016-2017 al grup 1 de Segona Catalana, amb 55 punts, molt lluny de la zona alta… però també de la zona de descens.

UN GOL LETAL

A la campanya 2017-2018, els blaus comencen a somiar. Es consoliden a la zona alta però no poden seguir el ritme d’un intractable Girona B, indiscutible campió amb 87 punts. Malgrat això, el Bescanó acaba segon amb 68, sis per sobre del Can Gibert. Es guanya el dret a lluitar per l’ascens a la promoció, contra un altre segon classificat. El sorteig els aparella amb l’Argentona, amb anada al Municipal de Bescanó i tornada al camp maresmenc.

L’eliminatòria comença amb incidència, ja que el partit d’anada s’ha d’ajornar una setmana a causa de la pluja. Aquell Bescanó-Argentona va acabar 0-0. I una setmana més tard, els d’Hereu es van jugar l’ascens a camp contrari. Un partit igualat fins que, al minut 82, Cristian Pérez marcava pels locals l’únic gol del partit. Un gol que feia pujar l’Argentona i que deixava el Bescanó a Segona Catalana.

DOBLE PATACADA

Si creieu que el que va passar va ser dur, encara més cruel va ser el que va passar la temporada 2018-2019. El Bescanó va tornar a estar a la zona alta i va arribar a l’última jornada de Lliga com a líder, amb un punt d’avantatge sobre L’Escala. Miquel Hereu afrontava el seu darrer partit a la banqueta blava, perquè marxava a la Xina per posar-se al capdavant d’una de les acadèmies de formació del Barça. Un partit en què tenia l’ascens a les mans. Li valia guanyar el Porqueres. O bé empatar o perdre… sempre que L’Escala no guanyés a casa al Cassà.

Al descans, tot anava bé. El Bescanó havia remuntat el gol inicial de Sile Camara amb dianes de Gerard Muñoz i Roger Comas (1-2). A L’Escala, al Nou Miramar, 1-1, però en aquell moment no importava. I a la represa tot va canviar. Pol Formiga va empatar el partit pel Porqueres (2-2), mentre L’Escala també dominava el Roses gràcies a un gol d’Ignasi. La tragèdia pels bescanonins, bolcats en atac, es va fer realitat amb el 3-2 de Joel Ferrer pel Porqueres. L’Escala pujava a Primera Catalana… i el Bescanó, un altre cop a la promoció.

Aquest cop, el rival era el Martorell, amb anada a Torrent de Llops i tornada a Bescanó. I ja sense Miquel Hereu. El seu segon, Toni Díaz Tarragó, assumia la responsabilitat.  L’eliminatòria no pot ser més igualada. 0-0 al partit d’anada… i 0-0 al final dels 90 minuts del partit de tornada. L’ascens s’ha de decidir a la pròrroga i amb l’avantatge pel Bescanó de fer-ho davant els seus seguidors, però tot canvia als 10 minuts de la primera part de la pròrroga, quan Abde avança als del Baix Llobregat. Els blaus no es van rendir i Roca va igualar al començament de la segona part, però l’empat no els hi valia. El porter del Martorell, Toni Domínguez, va ser decisiu als darrers instants per ratificar l’ascens del seu equip i la nova decepció bescanonina. Però la paraula rendició no entra dins el vocabulari dels blaus…

Avui el futbol no ens ha somrigut, un any més ens hem quedat a les portes de l’ascens.
Que ningú dubti que ens aixecarem, ho vàrem demostrar l’any passat i ho tornarem a fer. Tenim una idea de futbol que portarem fins al final i els valents que ens acompanyin en gaudiran. pic.twitter.com/KYTuunk2gO

— C.E. Bescanó (@cebescano) June 9, 2019

CANVI A LA BANQUETA

El final d’aquest malson és un ascens que encara no han pogut celebrar per culpa del coronavirus. “A veure si entrem a la fase 3 i ho podem celebrar ni que sigui amb una disco mòbil“, afirma el president Genoher qui, per cert, va ser al seu dia jugador del Bescanó -“un migcampista destructor”, s’autoqualifica jocós- i qui reconeix que fins ara no han construït la casa per la teulada: “El primer que vam fer quan vam arribar el 2016 va ser reduir el pressupost. Ara disposem de 50.000 euros per a tots els equips“.

I de cara a la temporada del debut a Primera Catalana, seguirà gairebé tothom… tret de l’entrenador. “Hem substituït a David Cerro per certes diferencies amb el grup, però tota la plantilla, tret d’un jugador, seguirà“, assenyala Daniel Genoher. I el nou entrenador és un home de la casa.  “Bruno Alberto Milanesio va ser jugador nostre i fins ara entrenava al filial. És de Rosario i, per cert, conegut de Leo Messi“, diu el màxim mandatari d’un Bescanó que s’ha cansat de quedar-se a les portes de la glòria. Ara, ja ha arribat.

The post Bescanó, del malson inacabable al somni de la Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Màxima igualtat en la Segona Catalana. Resolts els grups II, III i VI, pel que fa a campions (Mataró, At Sant Just i Valls), les incògnites es mantenen, mancant dues jornades per al final, en els tres restants (I, IV i V). Parteixen amb avantatge Bescanó, Parets i Alcarràs encara que els sis punts que resten per a disputar-se han de decidir-ho tot.

En el Grup I, el Bescanó espera a casa la visita del Camprodón, en situació còmoda, mentre que s’acomiadarà a Porqueres; els de Toni Díaz/Miquel Hereu (així figura a la FCF) li treuen només 1 punt a L’Escala i 2 al Guíxols i aquest proper diumenge es troben segon i tercer en el Municipal Josep Sunyer.

En el Grup IV mana el Parets de David Parra amb 2 punts de diferència sobre el Vic Riuprimer i 3 respecte a Caldes Montbui i Berga; els del Josep Seguer van aquest dissabte a Can Parellada i s’acomiadaran a casa seva enfront de la Gramenet en el qual podria ser un partit clau. Mentrestant, segons en la classificació, apareix un Vic Riuprimer que ha d’anar a Sallent i esperar al Ripollet, un Caldes que es desplaçarà al camp del cuer Roda de Ter i tancarà enfront del Sabadell B.

I, atenció, perquè aquí també camina el ‘rei de l’empat’ del grup (Berga) i els de Joan Prat encara no han dit la seva última paraula. Les Franqueses i Sabadellenca els esperen. I, finalment, Joanenc (57) i Gramenet (56). Ho tenen més complicat que ningú però mai impossible, a veure què passa aquest cap de setmana enfront de Joan XXIII i Masnou, respectivament.

Finalment queda el Grup V amb comandament per a un Alcarràs que li treu 4 punts a Artesa de Segre; els de Josep Maria Espasa, que vénen d’imposar-se a Guissona per 0-1, esperen al Balàfia i s’acomiadaran davant el Vallfogona Balaguer mentre que els de Pau Prior van precisament al Municipal de la Unió Esportiva el diumenge i acabaran curs a casa davant el Linyola. Tot es pot decidir aquest cap de setmana.

The post #2cat: es busquen campions (Grups I, IV i V) appeared first on FutbolCatalunya.com.