La sessió al Parlament de Catalunya arriba enmig d’una invesitgació judicial i d’un reguitzell d’articles periodístics. Objectiu? una operació organitzada per l’encara president, Joan Soteras, i el director Calle, per condicionar el vot i controlar els òrgans federatius.

Amb declaracions de presidents de club que admeten que els van falsificar la signatura, testimonis (des)protegits i atestats contundents dels Mossos d’Esquadra, que impliquen un llarg llistat de treballadors, directius, notaris, empreses patrocinadores i trans-comunicadors.

SOTERAS PASSA DEL PARLAMENT

Estan citats a comparèixer (per aquest ordre): Miguel Galán (president de l’associació Democracia y Transparencia en el Deporte), Oriol Camacho (l’encara secretari general) i representants de l’Oficina Antifrau. D’altra banda, Joan Soteras (sembla que no anirà), Calle i Sergi Garrido (secretari en funcions).

Les investigacions assenyalen l’elaboració de documents “a mida” i la presumpta falsificació massiva de signatures per fer votar clubs sense consentiment dels seus responsables. Els atestats dels Mossos d’Esquadra parlen de centenars i d’una operativa presumptament capitanejada per Calle i executada pels seus treballadors més fidels, posteriorment premiats amb augments de sou.

Els Mossos també han documentat pràctiques de represàlia als clubs que van negar el vot a Soteras: retards i suspensió d’ajuts, pitjors horaris i obstacles administratius per obtenir pilotes, per exemple.

RIDÍCUL DEL TCE I DEL CCE

També han constatat una operativa digital destinada a desacreditar Juanjo Isern, candidat opositor, mitjançant usuaris fake creats suposadament des del propi Gabinet de Presidència de Soteras.

Els Mossos també apunten a què tant la campanya electoral de Soteras, les actes notarials que va encarregar, el cost dels advocats i procuradors i altres conceptes, haurien estat presumptament repercutits a la FCF. També documenten com Soteras va demanar suport a la RFEF i com haurien rebut 800.000 per un programari que la pròpia RFEF podria haver desenvolupat amb recursos propis, segons afirmen els investigadors.

Les compareixences del Parlament serviran també per posar de relleu que, malgrat la gravetat dels fets, ni el Tribunal Català de l’Esport, ni la inspecció del Consell Català de l’Esport han fet absolutament res per investigar ni documentar aquest escàndol. Al contrari, han intentat que les denúncies morissin en l’oblit, fins que el Síndic de Greuges els ha tocat el crostó.

LA INACCIÓ DEL CONSELLER BERNI

Les eleccions a la FCF de 2005, entre Jaume Roura i Jordi Roche, van ser anul•lades per un frau generalitzat i se’n va modificar la normativa per acabar amb les trampes. Hi va haver una actuació ràpida i contundent. L’actual administració esportiva, liderada per Berni Álvarez, no ha fet cap actuació; el que perpetua el problema indefinidament i trasllada un insoportable missatge d’impunitat als presumptes tramposos. La trampa, té premi.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’indecència, com el genocidi de Ruanda. I només hem après a no cometre els mateixos errors quan els fets s’investiguen, es depuren responsabilitats i es fan les oportunes reformes legislatives per evitar que fets similars tinguin lloc en el futur.

ESLÒGANS OFICIALS BUITS

Els conceptes d’esport 360° i situar l’esportista al centre, son eslògans buits si no es garanteix la bona governança a les entitats que fan possible la pràctica esportiva. Vulgui o no el conseller Álvarez, la veritat se sabrà i aquest dimarts dia 20 al Parlament, li ensenyaran el camí. Aprengui del 2005 i, encara que ja sigui tard, prengui mesures per garantir unes eleccions veritablement democràtiques al futbol català. Per si no s’ha enterat encara, els clubs li estan demanant…

The post El Parlament ensenya a Berni i Soteras s’amaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb el victimisme per davant, l’‘amenaça’ de continuar en el càrrec de president i una prepotència digna de temps pretèrits, l’encara president de la FCF, Joan Soteras, va negar el que tothom esperava. 442 clubs li demanen que convoqui Assemblea extraordinària per a unes noves eleccions i es nega per “deficiències molt greus”.

Caldrà creure’s (o no) els arguments del septuagenari i els del ‘pobret’ sotssecretari Sergi Garrido (còlic inclòs). Per cert, l’empleat ‘centenari’ (pel sou) va fer més impressió de ser el cap de campanya de Soteras que un alt dirigent del carrer Sicília.

Ara només queda que el Conseller d’Esports, Berni Alvarez, compleixi la seva paraula i actuï donat el bloqueig futbolístic.

SOTERAS I LA SEVA COVARDIA

El ‘míting’ va estar molt lluny d’una roda de premsa, és més, va haver-hi qui (el de Ràdio Marca, perdó per donar el nom del digníssim mitjà de comunicació) que, quan va acabar l’autopromoció el ‘duo dinàmic’ només se li va ocórrer dir que “no fan falten preguntes, tot ha quedat molt clar”. És clar que la publicitat et torna més pallús del que ets.

Però sí que va haver-hi preguntes perquè sempre hi ha excepcions i aquí es van llançar contra els presidents de Nàstic (Lluís Fàbregas), Joan B. Agustí (Olot) i Antonio Morales (FE Grama). Un a un van anar responent a algunes afirmacions encara que el primer va ser destacar que “no hi ha cap imputat en aquesta junta sinó algun investigat”. No tothom sap que és el mateix, però queda bé.

“SÓN DEMAGOGS PROFESSIONALS”

Soteras que va repartir carnets de catalans a la reunió – “Galán, un gran català”-, va qualificar de “demagogs professionals” a Fàbregas i a Agustí i els va animar a ser “més solidaris” a l’hora de repartir els diners que reben de la RFEF.

Amb Antonio Morales va ser més lluny perquè li va qualificar de “mentider” i va mostrar una carta d’adhesió “amb la signatura autèntica (?)” del colomenc. Morales, que li ha dit de tot al sabadellenc i al seu director Calle, ni s’immuta sinó que li contestarà a la cara. “No hem fet res estrany”, va afegir Garrido va elevar el seu to realment embafador i adulador. “El gran gruix del futbol català està content, no podem confrontar totes les notícies que surten (?), som de perfil baix. La tendència d’aquesta FCF és a l’alça gràcies a Joan Soteras i la seva junta”, va ‘pilotejar’.

CAS SOULE I DEFICIÈNCIES

El seu cap Soteras trencava, de tant en tant, l’acurat discurs de l’afectat Garrido. “Nosaltres no estem imputats, estan enganyant els clubs, són una colla de mentiders”, va comentar al company de la Cadena COPE quan li va demanar noms i cognoms dels ‘dolents’ de la pel·lícula. Es va amagar.

“Nosaltres guanyem diners per a repartir als clubs i no per a quedar-nos-ho nosaltres, cosa que anys enrere alguns es perdien pel camí”, va explotar amb un somriure d’haver descobert el món. Noms? Cap. Com tampoc recorda el seu càrrec de vicepresident amb “el millor president de la història de la FCF”, Andreu Subies. Aquesta frase també la va dir encara que la seva selectiva memòria ara no la recordi.

I, per descomptat, el cas Soule. Mentre el seu letal director Calle segueix a Manila, perquè sense la seva presència no es podria jugar el Mundial femení de futbol sala, el duo letal de la FCF va parlar de “deficiències molt greus“ i “ús fraudulent d’Estatuts”.

Cas Soule: una Instrucció tancada des de setembre del 2024. No diu (també oblida) que la justícia ja ha rebutjat dues vegades a la Federació perquè la FCF mai pot ser part “perjudicada” en el cas sinó, en tot cas, “beneficiada”. Li és igual, ara diuen que es personaran “ com a acusació particular”. Pagaran els clubs, evidentment, com tots els casos judicials que aquesta FCF assumeix.

The post El poruc Soteras llança la pedra a Berni appeared first on FutbolCatalunya.com.

El serial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) no té fi i, quan semblava que l’allau de firmes presentades el 19 de noviembre –441 clubs, superant el 15% necessari- no deixava marge de maniobra a la directiva per evitar les urnes, el carrer Sicília mou fitxa.

I ho ha fet amb una jugada que els clubs sol·licitants no han dubtat a qualificar d'”estratègia obstructiva”. 

SOTERAS SE’N RIU DE LA FCF I DELS CLUBS

En una resolució dictada amb ‘nocturnitat’ un diumenge a la nit (30N), l’executiva de la FCF, amb la signatura del vicesecretari Garrido, ha paralitzat la convocatòria. L’excusa? Exigir als 441 presidents signants que enviïn una fotocòpia del seu DNI en 48 hores per “verificar la identitat”.

La resposta dels clubs no s’ha fet esperar. Aquest mateix dilluns, Lluís Fàbregas (Gimnàstic de Tarragona), Antonio Morales (FE Grama) i Joan Agustí (UE Olot) han presentat un contundent escrit d’al·legacions que desmunta els arguments federatius. 

​El text posa davant del mirall les contradiccions de l’ens federatiu ja que els clubs recorden que tots els signants figuren amb el seu càrrec vigent al web oficial de la FCF. És a dir, la Federació ja té les seves dades, els seus DNI i, el més important, els reconeix com a representants legals. 

​Com assenyalen irònicament les al·legacions: la FCF no discuteix la seva identitat per “la realització dels tràmits federatius ordinaris, inclosa la percepció de subvencions”. Sobtadament, diu no tenir els DNI quan demanen una Assemblea. Els clubs ho tenen clar: “Reconèixer selectivament a conveniència la representació dels clubs constitueix […] una arbitrarietat injustificable”.

LA COARTADA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

L’argumentari federatiu s’aferra a la doctrina de la Junta Electoral i a la Llei de Dades, assegurant que necessiten el DNI per evitar “suplantacions” i garantir que la firma és actual. Asseguren que moltes dades els arriben del Registre d’Entitats Esportives sense el DNI adjunt i que no poden “reutilitzar” dades antigues. 

​Però els opositors destapen el que consideren una farsa jurídica. Argumenten que la llei de procediment administratiu prohibeix demanar documents que la federació ja té en el seu poder.

A més, recorden que encara no estem en un procés electoral, sinó en una sol·licitud d’Assemblea regulada pel Decret 58/2010, que no exigeix aportar el DNI en aquesta fase. 

UNA FARSA JURÍDICA

El dard més enverinat dels clubs fa referència a informacions periodístiques prèvies que apuntaven que la FCF sí que hauria utilitzat dades de forma “partidista” en anteriors eleccions per elevar a públic actes notarials a favor del llavors candidat Joan Soteras. Un fet investigat pels Mossos d’Esquadra i el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell: la Catalana no vol verificar documents que ja té en el seu poder”, sentencien. 

​El moviment de l’executiva sembla dissenyat per tombar la iniciativa per esgotament. Han donat un termini de només dos dies hàbils, que acaba el 2 de desembre a les 23:59h, i han advertit que si no s’envia el DNI s’aplicarà el “silenci negatiu” (l’adhesió no comptarà). Tot això, obligant a fer-ho per una bústia especifica de la intranet, per acabar de complicar la cosa. 

UN TERMINI IMPOSSIBLE I L’AMENAÇA DEL TCE

Els clubs, però, no s’arronsan. En el seu escrit demanen la revocació immediata de l’acord i l’admissió de la sol·licitud d’Assemblea. I llancen una advertència final molt clara: si continuen les “traves irregulars”, interposaran una denúncia al Tribunal Català de l’Esport (TCE) contra els membres de govern per “abús d’autoritat i usurpació de funcions”.

I no es deixen d’esmentar que per el mateix motiu ja hi ha 20 directius i professionals expedientats.

​La pilota és ara a la teulada de Soteras i la seva junta. Rectificaran o s’arriscarn a una nova inhabilitació per impedir que els clubs votin? De moment, la sensació és de déjà-vu: burocràcia contra democràcia. La polèmica torna a estar servida mentre el conseller d’esports, Berni Álvarez, comença a mirar-se tot aquest serial amb més preocupació, després d’estar desaparegut durant mesos.

PUNTS CLAU DEL CONFLICTE

Fets: 441 clubs demanen Assemblea Extraordinària (més del 15% requerit). 

​Resposta FCF: Demana fotocòpia del DNI a tots per validar les firmes, al·legant seguretat jurídica. 

​Rèplica dels Clubs: És il·legal demanar documents que la FCF ja té; és una maniobra per guanyar temps i desincentivar la participació.

Intervenció de la Generalitat: Berni Álvarez va informar el Parlament que tenia un informe jurídic que si la FCF no convocava, ho havia de fer el seu Departament de forma subsidiària.

The post La FCF exigeix DNI per “obstruir” les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Hem fet tot el possible, el màxim” va finalitzar el teu torn de rèplica el conseller Berni Alvarez davant la Comissió d’Esports del Parlament. Després d’un discurs inicial d’onze minuts, va invertir vint més en les seves respostes.

El responsable de l’esport a Catalunya va declarar que “hem volgut ser els més transparents possibles” en el cas de la presumpta corrupció que envolta a la Federació Catalana de futbol.

“L’OFICI D’IMPULS” DE BERNI

Amb un discurs molt preparat, el conseller, acompanyat pel secretari general Abel García, que va prendre moltes notes, va oferir una detallada cronologia dels seus actes. Des de la seva arribada el passat 12 d’agost del 2024 “hem arreglat el TCE, executat un pla de xoc en el Registre dels clubs i hem preguntat als nostres serveis jurídics cap a on podem anar”.

VEURE VIDEO SESSIÓ PARLAMENT DIMARTS 25 NOVEMBRE 2025

Això ha donat opció “a un ofici d’impuls el passat 13 de maig del 25 com a recordatori formal al TCE del cas perquè es manifestés des de la seva independència”. La resposta del TCE, segons Alvarez, va arribar “un dia després i vam informar l’interessat (Oriol Camacho)”.

La intenció, segons el dirigent reusenc, ha estat “intentar evitar col·lisions entre el que podíem o no podíem fer. És la diferència entre fer soroll o governar, garantir abans que pressionar”.

INACCIÓ? INTERVENTORS?

Com a aperitiu als representants polítics, el conseller va reconèixer que “estarem pendents” de la validació de signatures de la FCF el termini de la qual finalitza l’11/desembre. “Si hi hagués inacció, actuaríem per la via que marca el TCE; a veure què fa la Federació”.

Poc després afegiria que “no tenim capacitat” per a nomenar uns interventors (en el 2023 tampoc n’hi va haver) que poguessin vigilar la transparència del procés. “Som tres pobrets”, va destacar com a broma abans de repetir que no hi ha hagut “inacció. No haguéssim fet res amb el TCE i s’ha fet. Si hem parlat d’aquest assumpte amb la FCF? No.”

PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS POLÍTICS

Montse Ortiz (Junts), Mario García (Socialistes i Units), Marta Vilalta (Esquerra), Pau Ferran (Partit Popular), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Alberto Tarradas (VOX) van ser els diputats que van entrar en matèria.

Conceptes genèrics com a “transparència” “democràcia” “garantia” o “vot secret” van aparèixer en el Parlament. Encara que per a alguns va ser “un massatge” (Pau Ferran) al conseller, per a altres, com el company de partit de Berni, Mario García, va ser una compareixença “inaudita”. Per cert, com a curiositat, García es va equivocar dues vegades amb els 414 (són 441) clubs que han sol·licitat l‘Assemblea extraordinària.

“No es pot rentar les mans” li va assenyalar Junts a Berni Alvarez, “aquesta Assemblea s’ha de fer Sí o SÍ”, va destacar ERC. En general, els representants dels partits polítics van mostrar estar al dia de tot el que ocorre a la FCF. Una altra cosa serà el seguiment de la realitat.

CALLE I GARRIDO

Per cert: el director Calle i el sotssecretari Garrido hauran d’acudir també al Parlament per a explicar la presumpta corrupció que envolta a la FCF.

En la mateixa reunió, el conseller va reiterar el compromís del Govern amb la defensa dels drets humans i amb Gaza. Alvarez no va ocultar que no pot evitar la participació d’equips israelians a Catalunya en esdeveniments que depenen d’organismes superiors com l’Eurolliga.

The post Berni espera l’Assemblea de la FCF o actuarà appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

El requeriment, registrat el 24/4/25, és conseqüència de la queixa presentada per Oriol Camacho, actual secretari general de la FCF, al Govern, i ara en situació de baixa mèdica i alertador protegit.

Els fets arranquen el 3 d’abril de 2024, quan Camacho va presentar un escrit a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, demanant que s’instés l’obertura d’un expedient disciplinari davant el Tribunal Català de l’Esport (TCE). Dos mesos després, el mateix Tribunal, a través de la Secretaria General de l’Esport, li va requerir documentació addicional. Aquest fet, segons la Llei 39/2015, acredita que l’expedient ja estava en tramitaciçp.

GOVERN? SILENCI ‘STAMPA’

Malgrat això, diversos clubs que han demanat personar-se han rebut la resposta que “no hi ha cap expedient obert”. Això contradiu tant el requeriment oficial com les declaracions de Vilagrà. Recordem que va afirmar al Diari Ara el 27 de març que “el TCE està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades”.

Des d’aleshores, la resposta de l’administració ha estat un cúmul de silencis, derivacions internes i dilacions injustificades. Es més, fins a nou reassignacions entre òrgans, sense cap resposta formal ni accés a l’expedient, tot i les instàncies registrades per Camacho.

CLARA VULNERACIÓ DEL DRET

Segons exposa al seu escrit al Síndic, això suposa una vulneració del dret a una bona administració i de la Llei 2/2023 de protecció dels alertadors.

El Síndic, demana ara al conseller d’esports que respongui a Camacho si pot ser interessat o no a l’expedient, motivadament. A més, sol·licita “les investigacions i actuacions realitzades fins a la data” pel TCE i els “motius pel qual l’escrit de l’interessat … ha passat, en menys d’un mes, per gairebé set òrgans/unitats diferents”.

The post Síndic-Berni-Inacció-Govern-Denùncia-Frau-Camacho appeared first on FutbolCatalunya.com.

Altra vegada, la FCF i, evidentment, la RFEF (Louzán). Per no fer-ho gaire llarg, es resumeix en quatre punts claus, que costa de creure que puguin ser realitat:

– Instruccions a empleats de la FCF per presentar una denúncia anònima falsa contra el president del FS Castelldefels. Mentre, s’investiga la denúncia, se’ls bloqueja la subvenció RFEF.

– Paralitzar la subvenció de la RFEF a la UE Sants per la queixa que va presentar aquest club sobre Rubiales en el cas Jennifer Hermoso i el “piquito”.

UNA FCF QUE IMPORTA MOLT POC ALS SEUS DIRECTIUS

– No regalar pilotes de competició al FS Santboià, perquè no els van votar.

– Assignar els horaris “complicats” als clubs que no els han votat, coincidint amb hores de molta calor, per exemple, a les 4 de la tarda.

Només faltava que en una època en què s’ha discutit amb molta polèmica els horaris ‘professionals’, ara, més. Sí, ja que es reveli que també al futbol català, “presumptament”, s’assignin horaris per perjudicar els clubs que “no són del règim“.

A LOUZÁN LI INCOMODA LA MALA IMATGE DE SOTERAS

Estem parlant de subvencions de la RFEF a clubs que necessiten diners per participar a la competició, que afavoreixen els federats i el futbol base català. I també estem parlant de la salut dels futbolistes.

A quina ment recargolada se li podria acudir perjudicar els jugadors jugant en hores de màxima calor només perquè el seu club no hagi votat Soteras? Segur que a ningú, però surt a la notícia.

El president de la RFEF, Rafael Louzán – a qui li incomoda molt la mala imatge del sabadellenc-, i els seus vicepresidents Javier Tebas (LaLiga) i David Aganzo (AFE), alguna cosa hauran de dir, o no? Els dos màxims executius de la FCF, protagonistes de les darreres noticies, són els seus companys de viatge. Pel que sembla, ara es tracta presumptament de paralitzar subvencions que arriben de la RFEF, casa de Louzán, Tebas i Aganzo, entre d’altres.

Louzán informarà segur sobre què faran els seus departaments d’ètica i compliance a Las Rozas una vegada coneguda aquesta notícia.

NO HI TENEN RES A DIR, LA RFEF I LA ’GENE‘?

També la pregunta la fem al conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i al Secretari General d’Esports, Abel García. Tampoc val la pena actuar ara?

No s’hi val allò que ja van dir a futbolcatalunya.com, sobre que no faran res fins que hi hagi sentència dels tribunals i que la FCF és una entitat privada.

Si volen els Srs. Berni i Abel, els recordarem que sí, que ja ha actuat la Generalitat, ja que han assentit a la demanda de Juanjo Isern. Si no teniu el vostre escrit d’aplanament a mà, en un proper lliurament us informarem perquè recordeu que fa 13 mesos Presidència de la Generalitat va demanar al TSJC l’exclusió immediata dels directius actuals de la FCF, recordant que la seva actuació podria acabar en inhabilitació a perpetuïtat.

URIBES I LES ‘SEVES’ MESURES CAUTELARS

Quan sembla que està en joc la salut dels esportistes de Catalunya, no mereix ni una sola actuació per part seva? Hi haurà d’haver alguna desgràcia en un camp de futbol perquè els polítics decideixin actuar una vegada? No seria lògic que el futbol català hagi de demanar més explicacions a les autoritats esportives que als que actuen de manera incorrecta.

Per què no s’actua ja amb les denúncies presentades pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i pel president de l’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport, Miguel Galán?

RESPONSABILITAT? RESPONSABLES?

Fa unes quantes setmanes el secretari d’Estat per a l’Esport, Rodríguez Uribes, va concedir una mesura cautelar per “protegir la carrera esportiva” de dos jugadors catalans professionals. Si fos cert que s’assignen horaris quan hi ha molta calor per perjudicar clubs que “no són del règim”, també actuarà el Sr. Uribes actuant d’ofici amb una altra mesura cautelar per a esportistes que no cobren sinó que paguen per jugar? O demanarà explicacions a Louzán sobre el futbol català?

Dels directius i directives de la FCF, no cal dir gaire més. No ens consta que hagin fet res amb els treballadors que han incomplert el deure de neutralitat que ells mateixos van exigir en el procés electoral, ni consta que hagin actuat contra el treballador que va insultar greument un company directiu en una reunió de junta directiva.

Tampoc faran res ara quan s’estaran assabentant que un criteri per perjudicar els ‘díscols’ era presumptament posar partits en horari de màxima calor? Algú els haurà d’explicar algun dia la responsabilitat en què poden caure

The post Louzán, Tebas, Berni, Abel, FCF, Uribes… Quo vadis futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ara apareix el que ens faltava, el “Sr. Naranja” ja que Mundo Deportivo (ahir Futbolcatalunya), ens obsequia aquest divendres amb un titular pel·liculer: “El Sr. Naranja, el chat para organizar la trama”.

La perplexitat i la tristesa són la nota característica del que estan vivint molts dels treballadors de la FCF. Els que queden, clar, després dels gairebé 40 acomiadaments en dos anys dels què podran ‘presumir’ (?) els seus autors intel·lectuals.

‘EL SR. NARANJA’ I LA FCF

Les notícies publicades aquests dies sobre la “presumpta falsificació de firmes” causen estupor, vergonya. I, a més, molta pena per veure la dubtosa transformació d’aquesta FCF en una organització irreconeixible.

Les dues persones que acumulen tot el poder (president i director) haurien de sortir ràpidament i dir que és fals allò que el seu cap de recursos humans ha comentat. Tot i que el dubte que tots tenen és si demà pot sortir una cosa que superi l’anterior.

PER QUÉ CALLEN LES INSTITUCIONS?

Ja va ser fa uns mesos quan l’encara secretari general Oriol Camacho va denunciar, amb proves ,tot el que va passar. Tot i això, les institucions esportives segueixen fent cas omís i comparteixen actes federatius com si estiguéssim en un comiat de solter.

Esperem que la tresorera Montse Altimira expliqui a la propera Assemblea quants diners de la FCF, dels clubs i dels federats han dedicat per pagar indemnitzacions. I per pagar acomiadaments improcedents, prejubilacions anticipades i factures als assessors jurídics contractats. Segur que aquestes quantitats econòmiques haurien vingut de meravella els clubs.

A més, tot s’ajunta ara quan Inspecció de Treball està començant a preguntar “molt” i “a molts” (dels que hi són i dels que ja no hi són). La ‘por escènica’ apareix en els pitjors somnis, però alguns segueixen als mons de Yupi.

LES ORDRES DE CAMACHO NO VAN VALER PER A RES

Avui Mundo Deportivo informa d’una “presumpta” participació de fins a 14 treballadors de la FCF; ahir ho feien a Futbolcatalunya. Ningú millor que els 14 per saber què han fet, si tot ha estat correcte i qui els ha donat les ordres o les instruccions corresponents. Si tot ha estat OK, cap problema. Si no, tranquils, el jutge i la fiscalia preguntaran per saber la veritat.

Per tant, seran els jutges els que resolguin el cas, però la pregunta és molt senzilla. Per què s’envien circulars als treballadors exigint-los deure de neutralitat en aquest procés electoral, si després alguns treballen fins a altes hores de la matinada perquè tot estigui “correcte” …?

Fa gairebé tres anys (25/4/22), abans de començar aquest procés electoral, Oriol Camacho, que segueix de ‘testimoni protegit’ i de baixa mèdica, va remetre a tots els treballadors la Circular “Convocatòria d’eleccions a la presidència i junta directiva de la FCF”.

Encara no ha acabat aquest interminable procés i s’espera una sentència imminent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que posarà les coses al seu lloc. Ja es parlarà posteriorment si hi ha inhabilitacions o no.

¿QUÈ DEIA AQUESTA CIRCULAR?

“Tal i com estableix la normativa vigent, el procés electoral es regeix pels principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot; amb la qual cosa tots els òrgans federatius (i per extensió els membres que els integren) i el personal federatiu de l’FCF (amb independència de la seva relació laboral, mercantil i/o de voluntariat amb l’entitat) es troben afectats per un deure de neutralitat, el que comporta la prohibició de la realització d’actes que indueixin o condicionin el vot dels electors.

Per tot l’exposat, us recordem que l’incompliment d’aquest deure de neutralitat i/o la realització de qualsevol acció que indueixi o condicioni el vot dels electors, especialment a partir de la data de presentació de candidatures (el proper divendres 29 d’abril), pot donar lloc a l’oportuna responsabilitat”.

LA RESPONSABILITAT DELS DIRECTIUS?

Encara que la pregunta més important és una altra: els 30 directius i directives continuaran mirant cap a una altra banda i considerant que tot són ‘falsedats’ de Joanjo Isern? Coneixen la responsabilitat a què estan sotmesos? Alguns ja es fan preguntes, amb fàcil i ràpida resposta en la intimitat.

The post FCF: tristesa, sorpresa, al·lucinacions… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paraules grandiloqüents, titulars amables i un missatge d’ambició que, sobre el paper, haurien de fer pensar en un Govern que aposta fort per l’esport. Però mentre es venen aquestes promeses, la realitat és que el Departament d’Esports fa ulls clucs davant el que és, sense cap mena de dubte, l’escàndol de corrupció més greu que ha sacsejat el futbol català en dècades.

Un frau electoral descarat, una federació escorcollada per la justícia, una instrucció judicial amb múltiples imputats, entre els quals el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva mà dreta, José Miguel Calle. A més, evidències de falsificació documental que haurien d’escandalitzar qualsevol institució amb un mínim de decència.

LA GENERALITAT MIRA CAP UNA ALTRA BANDA

Mentre el CSD ha estat bel·ligerant amb els escàndols que afectaven la cúpula del futbol espanyol, obligant a apartar Rubiales i, més recentment, pressionant per la sortida de Rocha, a Catalunya, la Generalitat s’ha limitat a mirar cap a una altra banda.

De fet, ni tan sols això: a diferència d’Anna Caula o Laura Vilagrà, que en el seu moment van manifestar preocupació per la situació de la FCF, Berni Álvarez no ha fet cap declaració pública sobre el tema. Res. Ni una sola paraula. Ni un gest simbòlic per deixar clar que el Govern vol netejar aquest femer.

CAMACHO, GALÁN… DENÚNCIES FORMALS

És un silenci que clama al cel, perquè el Departament d’Esports no només té eines per actuar, sinó que té sobre la taula denúncies formals des d’abril de 2024. Primer, la de l’encara secretari general, Oriol Camacho, que ja alertava de les greus irregularitats comeses en les eleccions de la FCF del febrer de 2023.

Ara, s’hi suma la de Miguel Galán, que ha demanat formalment la suspensió cautelar de la junta directiva de la Federació. Davant d’això, el que ha fet el Tribunal Català de l’Esport (TCE) i la Inspecció Esportiva ha estat absolutament res. No han mogut ni un sol paper. No han iniciat cap investigació. No han fet cap requeriment a la FCF perquè doni explicacions. És un escàndol dins l’escàndol.

EL REGUST AMARG DEL CONSELL CATALÀ

Mentrestant, el Consell Català de l’Esport fa bandera de la seva campanya contra les violències sexuals amb el lema ‘(Re)conèixer, parlar i actuar davant la violència sexual a l’esport’.

Un missatge impecable sobre el paper, però que a la pràctica deixa un regust amarg quan el comparem amb la seva actitud envers la corrupció que devora la Federació. Perquè, en aquest cas, no (Re)coneixen res, no en parlen, i el que és pitjor, no actuen.

Aquesta inacció és especialment greu si tenim en compte que Espanya ha empitjorat la seva posició en els índexs globals de percepció de la corrupció. L’esport no és aliè a aquesta realitat, i mentre les institucions miren cap a una altra banda, la podridura avança.

Soteras i Calle, a hores d’ara, continuen al capdavant de la FCF com si res hagués passat, com si les sospites de frau electoral no existissin. Com si no hi hagués una investigació judicial en marxa.

I LA RESPOSTA DAVANT LA CORRUPCIÓ?

És molt fàcil parlar de modernització de l’esport català mentre es reparteixen subvencions i es fan discursos triomfalistes. Però el veritable termòmetre de la seriositat d’un Govern és la seva resposta davant la corrupció. I, a Catalunya, la realitat és que el Departament d’Esports, sota la direcció de Berni Álvarez, està fracassant estrepitosament en aquesta qüestió. Aquest és l’únic comentari que ha dit el secretari general des del passat 5 d’octubre del 2024 a Futbolcatalunya: “Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat”. Doncs, tic, tac, tic, tac.

No és només una qüestió de decència: és una qüestió de responsabilitat institucional. El TCE ha d’obrir d’ofici un procediment per depurar responsabilitats a la FCF. La Inspecció Esportiva ha d’entrar en acció i fiscalitzar de debò què està passant dins la Federació. I, per sobre de tot, el Conseller d’Esports ha de deixar de callar i ha d’actuar. Perquè cada dia que passa sense fer res, la connivència amb la corrupció es fa més evident.

The post L’omertà de la Generalitat davant el frau de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Escriu Abel García, a manera de presentació, al seu compte de twitter: ‘Pare de la Carla, boig per l’esport i la muntanya. 1r secretari del Berguedà i regidor de Berga. Ara, secretari general de l’Esport’.

Només 20 dies després de sol·licitar una entrevista al segon responsable de l’esport català i nou secretari general, es va produir aquest intercanvi d’impressions. Ni la seva DIRCOM, Judith Masià, ni ell mateix van posar cap inconvenient sinó tot el contrari.

Mitja hora al Consell Català de l’Esport a Esplugues va ser suficient per a escoltar el seu missatge. Va contestar, per descomptat, el que va voler i com va voler, només faltaria; de la mateixa manera que Futbolcatalunya va preguntar i va repreguntar el que va considerar oportú.

EL SECRETARI GARCÍA DONA LA CARA

En aquest ENLLAÇ podeu escoltar aquesta mitja hora íntegra d’una conversa (desitgem) entretinguda i que (tant de bo) serveixi per a buidar alguna incògnita. Abel García llança el seu missatge i, a partir d’aquí, vosaltres (lectors) analitzareu i traureu conclusions.

Graduat en Història, assessor d’Esports, regidor, tinent d’alcalde, cap d’Esports a l’Ajuntament Mollet, responsable d’esports al Consell Comarcal, president del Consell Esportiu Berguedá. Membre de la UCEC, corredor de curses de muntanya d’ultradistància, veguer de la Federació d’Entitats Excursionistes (Regió 7) i ara… secretari general de l’Esport de la Generalitat i… només 47 anys!

“Em llevo a les 03.45 hores, faig tres hores d’entrenament i torno a les 8h. a casa. Vinc del món de la muntanya i de l’excursionisme, vaig refundar el Centre Excursionista Lillet i em vaig implicar a la Federació d’Entitats Excursionistes amb el seu president Jordi Merino, al capdavant”, comenta com a presentació.

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT

La seva família, si podem saber-ho, què li ha dit, ja que ara deixar de tenir caps de setmana i festius lliures i tindrà sempre la culpa de tot el que no funcioni de l’esport català després del conseller, clar?

La família sap que això és temporal encara que és un equilibri difícil de compaginar. Haig d’agrair molt la nostra dedicació a la nostra filla; a vegades, és el pitjor que porto de la conciliació familiar, especialment, el cap de setmana.

Els 195 cm. del conseller imposen o Abel García (1,70 cm.) és el crític més gran de Berni Alvarez?

Imposen els 195 cm., però, quan he tingut la sort de conèixer-li, imposa la gran persona que és i la seva credibilitat. Ve d’haver ‘picat pedra’, es nota, i està al capdavant d’un gran equip. És un gran coneixedor de què necessita l’esport català.

“EL CONSELLER VE DE ‘PICAR PEDRA'”

Per primera vegada a la història… Conselleria de l’Esport i Secretaria General de l’Esport. Treball hi ha per a tots, no?

Clar. Abans, l’actual Conselleria depenia d’una altra, és a dir, el secretari general anava amb més carpetes on es tracten els temes. Ara, el nostre conseller pot parlar, de tu a tu, amb les conselleries de tota la vida. Hem estat pioners a l’Estat espanyol.

Com resumiria, si us plau, els objectius a curt, mig i llarg termini?

El conseller va fer divendres passat 27 una compareixença immaculada. Va tractar el tema de simplificació administrativa (registre d’entitats, subvencions…), ‘Pla de xoc’ d’infraestructures i el gran ‘calaix’ de l’Esport360′, assumpte salut, impacte econòmic, turisme esportiu etc. Intentarem fer un treball transversal i mostrar l’esport com un subjecte important amb altres conselleries.

PLA DE XOC I SIMPLIFICACIÓ

Nosaltres insistirem en aquesta situació que viu la FCF…

Vostès poden insistir i jo insistiré també en el meu plantejament de no pronunciar-me més sobre un tema que no és a les nostres mans avui en dia. Poc podem dir més.

Perdoni, ho pot dir, una altra cosa és que ho vulgui dir o no. Ho respectem tot….

“CAL FACILITAR LA BUROCRÀCIA”

Bé. Ens podria concretar sobre aquest ‘Pla de xoc’ a les instal·lacions esportives (camps de futbol) que ha registrat un augment considerable de lesions de genoll.

Perquè són les superfícies menys dolentes. Són perilloses, sí, però és més perillós un Pavelló que està a punt de caure. Parlem de ‘cirurgia de guerra’. El sistema esportiu català, quant a estructures, es basava al PIEC (Pla Infraestructures Esportives Catalunya)… i la Generalitat no injectava diners des del 2010. Sempre va ser un PIEC expansiu però no conservador. Si s’han mantingut ha estat gràcies a Ajuntament i algunes Diputacions. Nosaltres, ara, fem una diagnosi d’infraestructures.

“LA GENE NO VA INJECTAR DINERS EN INFRAESTRUCTURES DES DEL 2010”

Ja sabem que vostè representa al nostre esport català, però FC gira entorn del món del futbol. Si ens permet, parlem de futbol: el Berga en quina categoria està?

Segona Catalana. Clar que ho segueixo, ja que jo vaig jugar a la Pobla de Lillet (equip centenari) -no al Berga-, on era porter i capità. El Puigcerdà em va fer una oferta i me’n vaig anar molts anys i després vaig jugar al futbol sala al Bagà. Vaig acabar al Puigcerdà amb 41 anys.

Tres equips a Primera Divisió i cap a Segona. Quina seria la seva opinió sobre aquesta trista realitat?

Trista, o no? No cal mesurar la qualitat esportiva del país perquè estiguin a una elit o no sinó pels seus projectes. A més, no tot ha de ser futbol perquè tenim un país en el qual el futbol surt sota les pedres, però abans no hi havia un cartell de Festa Major que no presentés una cursa ciclista i un combat de boxa. No tothom pot practicar l’esport que desitja.

“VAIG SER PORTER I CAPITÀ A LA POBLA DE LILLET”

Divendres passat 20 van acudir molts presidents de Federacions davant la presència del conseller Alvarez. Per part de la Federació Catalana de Futbol va acudir un empleat imputat. Què li diu això?

“La convocatòria la va fer la UFEC -apunta la DIRCOM de la Conselleria-. Nosaltres vam atendre a tots els que estaven, no li demanem la matrícula a ningú”

En resum: si li insistim sobre la situació judicialitzada del president i de la junta de la FCF, vostè es posa de costat o va de front?

No em puc posar de cap costat, ja que qui s’ha de posar és un jutge i determinar. A partir del fet que aquest jutge em digui ‘vostè ja no es pot fer fotos al seu costat’ o ‘vostè no el pot rebre’, llavors el rebrem com toca. Ara mateix…

“QUI S’HA DE POSAR SOBRE LA FCF ÉS UN JUTGE I DETERMINAR”

Bé, però vostè sap la posició de la Generalitat, l’aplanament dels seus serveis jurídics…

Nosaltres no tornarem a pronunciar-nos més sobre aquest tema. No ens amaguem, ja que és un tema que és aquí però nosaltres…

Nova matisació de la DIRCOM, Judith Masià: “Hi ha un procés que està en mans de la justícia i nosaltres respectem els processos judicials. No som aquí per a ser opinadores sinó per a gestionar l’esport del país”

Però, vostè, no creu que la gent del futbol pot pensar que aquest nou secretari s’amaga des del principi?

No m’amago, no, l’atenc a vostè i sé, per què he vist el tracte que donen a aquest tema. i no tinc cap objecció a veure’m amb vostè. Ni tinc cap objecció perquè cap Federació em convidi a estar amb ells perquè, si no, seria prejutjar, passar per sobre del sistema judicial.

Vaja, que vostè no té cap problema a asseure’s al costat d’un president imputat (investigat)?

Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat.

Tercera intervenció de Judith Masià: “No tenim problemes a atendre les peticions de la FCF o de basket…”

“JO NO M’AMAGO, NO, I L’ATENC A VOSTÈ”

Vostè creu que les campanyes publicitàries s’han convertit en una justificació, més que un missatge, per a acabar amb la violència a l’esport?

Fa menys de 4 setmanes que som aquí i, si es fan obres a la cuina de casa, no podem deixar de menjar i el món de l’esport és igual. Estem creant estructura, però el món no s’atura i ens reclamen en tots els llocs. Estem treballant la presentació del protocol de les violències, farem formació pel territori, repartirem les 12.000 guies que hi ha i serà un treball intensiu. Estem en un país mediterrani que, a vegades, funcionem amb la pastanaga i el bastó.

La UFEC desapareixerà? Per a què volem un organisme si ja tenim Conselleria i Secretaria?

No ho sè. Crec que fan un treball de suport a les entitats petites i no veig que sigui una contradicció la seva existència.

“LA UFEC? NO VEIG QUE SIGUI UNA CONTRADICCIÓ LA SEVA EXISTÈNCIA”

Vagi amb compte que el president Gerard Esteva, més conegut com Poncio, va encarregar un Informe, que van pagar les federacions, per a posar al punt de mira el TCE…

(Entrada del conseller Berni Alvarez durant l’entrevista i salutació cordial). La nostra referència a ‘Poncio’ Esteva va acabar amb una somriure.

Dos últims aspectes. L’INEFC com a universitat de l’esport i Escola Catalana de l’Esport. Estem d’acord que només l’educació i la formació en valors ens serveix perquè els nostres esportistes (i no esportistes) puguin ser fonamentalment, persones el dia de demà?

Nosaltres parlem d’Esport360. La Fundació Bofill va fer un treball excel·lent en educació, una diagnosi en els punts que s’educa. L’esport, com una gran caixa d’eines que és, també té el seu espai per a educar.

Seleccions catalanes, SÍ o SÍ?

El conseller ha estat molt clar: el que esportistes i federacions vulguin. Hi ha un compromís de Govern i el conseller ha dit que es complirà.

The post El secretari general de l’Esport, Abel García, té molt clar el seu missatge appeared first on FutbolCatalunya.com.

Catalunya està d’enhorabona, doncs el nou Govern de la Generalitat de Catalunya tindrà, per primera vegada a la història, un Departament d’Esports, a demanda del sector, a  càrrec del nou Conseller d’Esports, Berni Alvarez

Qui millor per dirigir aquesta nova conselleria d’Esports de la Generalitat que Berni Álvarez, un exjugador del CB Tarragona que ostenta el rècord d’anotacions de l’entitat. Ni més ni menys que quatre mil sis-cents seixanta punts. És a dir, està acostumat a encertar.

Aviat, com és habitual, el flamant conseller començarà a reunir-se amb el sector i a escoltar activament les seves necessitats. Segur que li plantejaran més reptes que anotacions va aconseguir amb el seu club. Però si ara mateix té un PUNT, en majúscules, pendent de resoldre, és la insostenible situació de desgovern de la FCF, la primera i més important entitat del país.

BERNI!, ATENCIÓ AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ 2 DE SABADELL!

Malgrat Soteras i els seus delegats no han parat aquest estiu de repetir que no han fet res malament, el que tampoc s’ha aturat ha estat el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell. Tampoc s’aturat l’Àrea Central d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra. Els requeriments judicials i policials no s’aturen i la volumètrica causa no para d’acumular toms de diligències; les contestacions no paren de revelar més indicis que el procés electoral va ser de tot, menys net.

La lògica judicial indica que aquesta tardor viurem un espectacle dantesc. Atenció a la declaració de denunciants, testimonis i investigats (a no ser que s’acullin al seu dret a no declarar, és clar…). Per què declarar si no hi ha res de res, veritat?.

UNA TRAMA ‘MIRACULOSA’ AMB INICI I FINAL

El que no sabem és si coneixerem els atestats dels Mossos d’Esquadra, doncs pel que expliquen fonts properes a la investigació, tenen perfectament retratada l’estructura de la trama. Una trama que va fer possible la multiplicació dels pans, els peixos i els vots a les urnes el passat 13/2/23 (què lluny queda ja…).

En aquest carrusel de declaracions, sentirem totes les trampes que Soteras i els seus haurien protagonitzat durant les últimes votacions (presumptament, faltaria més…). Clar que diran que tot és mentida i que la culpa és de la Generalitat per no tenir el Registre d’entitats esportives al dia. Ja ho va dir Soteras a la reunió de clubs de categoria estatal, que “aquest Govern [el d’ERC] no us convé”, perquè resulta que la culpa de la absència d’equips en categories estatals és per la manca de suport de les institucions. Cal preguntar-li a l’encara president, si aquest nou Govern sí convé al futbol català. El que ja no està tant clar, és si Soteras li convé a aquest o a qualsevol altre Govern.

EL TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT (TCE) TAMBÈ…

L’exconsellera Vilagrà ens va deixar amb el cor en un puny, quan va fer unes declaracions públiques afirmant que el TCE estava analitzant diverses informacions periodístiques i l’escrit del protegit (oi Garrido?) secretari general a l’exili.

I ja sabem què passa amb aquests expedients, que quan s’obren s’han de tancar. Soteras i els seus quedaran inhabilitats o suspesos com Pedro Rocha?. Només el titular del nou Departament d’Esports té la resposta. I recordin, està acostumat a encertar-la…

ISERN I EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Desestimada l’estratègia processal de la prejudicialitat penal (que no es resolgui aquest procediment fins que el Jutjat de Sabadell finalitzi la seva investigació), Maria Barbancho, no obre la boca. La superadvocada que defensa FCF i investigats. a títol personal. sense apreciar cap conflicte d’interès, sap que la sentència que aquest Tribunal dictarà, penja sobre el cap de tots.

Farà Isern president o tindrem una nova votació entre Isern i Palacios? Perquè ja ho saben, si hi ha noves votacions, el director general farà Palacios president. O qui ell vulgui, és clar, no fos que el corralet familiar, i d’amics i saludats, canvies d’amos. Algú que ha dedicat tantes hores a la Federació, mai estarà prou ben pagat, inclús cobrant els bonus que periòdicament vol (presumptament, és clar). Sempre que el vicepresident Sellarès i la tresorera més compromesa de la història (Montse Altimira), miren cap a una altra banda.

NOUS TEMPS, VELL PROTAGONISTES

Clubs, treballadors, institucions, mitjans… tothom espera una nova etapa que generi il·lusió i que no s’enfangui a l’entitat ni a les persones que l’han fet funcionar durant molts anys.

Ara que està tant de moda la màquina del fang, esperem que algú ens expliqui a una Assemblea General, quants diners s’han destinat a acomiadaments de treballadors. I a processos judicials contra tota persona que no segueix la doctrina de la fe de Soteras i el seu escuder. Inclosos els diners destinats a detectius privats, auditories i altres proveïdors de dubtosa reputació per fabricar dossiers contra persones. Segur que l’encara president tindrà l’oportunitat d’explicar-li en persona al Sr. Álvarez. O millor encara, a la titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

VETERANO, BRUMMEL, COHIBA…

La FCF fa olor a Veterano, Brummel i Cohiba Lancero. Cal obrir les finestres i ventilar amb urgència. En aquest sentit, la tardor es presenta interessant per Soteras i els seus. Pels demés, vergonya aliena.

Berni Álvarez, tant acostumat a encertar-la a les pistes de bàsquet, té sobre la taula del seu despatx un dels tirs més complicats que haurà d’afrontar com a gestor. Que no li tremoli el pols conselle i anoti’s el punt més important del seu mandat. Felicitats pel seu nomenament, que no tingui mala sort i sobretot encerts.

The post Berni Alvarez, quatre mil sis-cents seixanta punts appeared first on FutbolCatalunya.com.