Un gol, un més, de Sergi Arranz (16) i una pena màxima detinguda pel balaguerí Albert Batalla, en el minut 90′, a xut de Richmon llança a l’Olot d’Albert Carbó al capdavant del grup V d’aquesta 3RFEF.

Si a aquesta excel·lent victòria a Montilivi (Montilivi, que no Riudarenes) s’uneix el sorprenent KO del Manresa a El Congost davant el Castelldefels i l’empat de l’Hospi al camp del cuer, ja tenen un cap de setmana sorprenent.

ARRANZ + BATALLA + OT = TRIOMF

Els honors són per al davanter i per al porter, però el treball d’Ot Serrano ha estat meravellós. Atenció al treball d’aquest migcampista, que ja va meravellar amb el Sants, i que es reafirma a la Garrotxa, enfront d’un Girona B que no va poder desordenar el guió visitant. Al cap de 5 minuts ja va enviar Arranz una pilota al pal com a avís.

I el que va venir va ser el cinquè KO del conjunt d’Axel Vizuete amb gol del figuerenc que es perdrà el pròxim partit per acumulació de targetes; no li vindrà malament el descans, ja que aquest Olot té recursos suficients a dalt, a baix i en el centre del camp.

Això sí, cal destacar la pena màxima no assenyalada a Richmon (88′) que es ‘va menjar’ el col.legiat Bureu Méndez, i la posterior intervenció del porter visitant dos minuts després per una pena màxima que ‘va regalar’ Callís. El llançament del jove Richmon va servir per al lluïment del porter d’un Olot que va sortir enfortit.

GRÀCIES MANRESA, GRÀCIES L’H

A més, triomf del Castelldefels a la seva visita a Manresa i empat riberenc a Ascó, és a dir, quatre punts per als volcànics que només contemplen quedar en la primera plaça com final de la Lliga.

I, si els rivals faciliten el treball, millor. És el cas d’un Manresa que, després de 17 partits, va sumar la seva segona derrota i va caure per dos gols grocs en el 57′ (Fran Fuentes, de cap) i d’Eslava (77′) que va assistir en el primer.

Hores abans també va perdre la seva gran ocasió l’Hospi de Cristian García a Ascó i això que Canario (25′) va posar per davant al seu equip, però no va saber aguantar. I això ho va rendibilitzar Sardà (33′) per a marcar i per a mantenir aquesta igualtat fins al final. La crítica de l’entrenador riberenc va ser total.

ALEGRIES PER LA MÍNIMA

Qui, d’altra banda, es fica de ple entre els escollits és el San Cristóbal, ja que va rendibilitzar al màxim el seu nou triomf per la mínima; David Toro (10′) va mostrar el camí, va igualar Guillermo (53′) i va decidir, com gairebé sempre, Oscar Sierra (59′). Els parroquians comparteixen la segona plaça amb els bagencs.

També per la mínima va mantenir el seu feu invicte la FE Grama enfront d’un Sant Andreu que no va reaccionar a temps; dos gols en un minut (Solsona 23′ i Roger García 24′) van ser suficients després de col·locar Domènech el 2-1 definitiu. Tercer partit sense sumar victòria per part quadribarrada.

Aquests tres punts són aigua beneïda per a FE Grama, San Cristóbal i, per descomptat, per a una Pobla de Mafumet que venia amb tres desil·lusions consecutives. El gol de Valverde (17′) va culminar una gran jugada amb definició exquisida i el filial es col·loca a la dotzena plaça.

TRES EMPATS

En resum: 22a jornada amb un total de 3 triomfs locals, 3 empats i 2 victòries a domicili i amb 14 gols marcats / 7 locals/7 visitants).

Després d’Ascó, el segon empat a un es va donar a Nou Barris amb l’especialista Peralada (desena X) enfront d’una necessitada Guineueta. L’estratègia va facilitar el gol local obra d‘Iker (12’), però la persistència xampanyera (59′. Juvi) va obtenir un punt.

Mentrestant, a Vilatenim, en l’únic partit vespertí no van passar del zero inicial; els d’Hurtado arribaven amb dues jornades sense guanyar enfront d’un Vilafranca que acumula 2 punts dels últims 15 disputats.

The post Arranz i Batalla disparen l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

És cert que a aquest Atlètic Lleida no hi ha qui l’aturi i així els números demostren encara que segur que a l’entrenador Josep María Turull i al seu cos tècnic li diran menys coses. Amb la seva condició de màxim favorit per part de tots, els 5 partits de pretemporada parlen per si sols.

ATLÈTIC LLEIDA: DADES POSITIVES

4 victòries per 1 empat és el balanç d’aquest curs que iniciaven el 16 d’agost amb l’arribada del nou tècnic, procedent del Mollerussa, i amb el bagul ple d’il·lusions i reptes. Ara com ara els resultats han estat aquests cinc:

22/8 – Artesa Segre 0-3 At Lleida (Ramonet 26′, Moragues 50′ i Hortes 89′)
26/8 – (3 x 1) Fraga 0-0 At. Lleida i At Lleida 3-0 Juneda (Ramonet i Soldi (2)
29/8 – Cervera 0-7 At Lleida (Tuto 45′, Vargas 61, Soldi 74′, Moragues 80′, Canadell 83′, Mateu 88′ i Marcel 92′
1/9 – Linyola 1-3 At Lleida (Sirera 4’/ Vargas 3′, Chiné 62′ i Tuto 63′)
4/9 – At Lleida 13-0 Cervera ( Soldi 12′, 31′, 50′ i 64′), Ramonet 22′, Tuto 24′ i 30′, Mateu 41′ i 82′, Cori 57′, Pere Pons 66′ i 89′ i Vargas p. 81′)

En resum: 5 partits (4 victòries i 1 empat, amb 29 gols a favor per només 1 rebut). Ara començaran a arribar rivals superiors, en teoria com Castelldefels (divendres 10)  i les semifinals (diumenge, 12) de la Copa Lleida davant Mollerussa. En resum: a aquest Atlètic Lleida no hi ha qui ho aturi.

FITXATGES DE CRACKS

La directiva que presideix Xavier Batalla, que va patirr com tots el desgast i el dolor de la pandèmia, assumeix que l’objectiu passa per “arribar al final de temporada en disposició de lluitar per tot i no ens amaguem que desitgem seguir cap amunt, però tampoc sabem quant podem trigar”.

Perquè aquesta empresa segueixi el seu camí, el club ha mantingut a 8 futbolistes en la plantilla amb segell de cracks com són Joel Chiné, Canadell, Tuto (4) o Moragues. A aquests cal afegir 14 ‘estrelles’ més que ja han mostrat el seu poder. Solde (7 gols), Ramonet, 3), Pere Pons, Quini.… tota una col·lecció.

OBLIGAT ASCENS?

La resposta de l’entorn és radical: SÍ. Una altra cosa és el que han de exposar els interessats com el mateix president: “La il·lusió és pujar, però cal anar amb els peus en la terra, ‘piano, piano'”, va dir en la presentació de l‘entrenador Turull el passat 7 de juliol i el seu discurs continua intacte.

D’altra banda “és un repte apassionant encara que no m’agrada parlar de reptes a llarg termini i sí que afrontar la competició com si fos sempre l’últim partit o l’últim entrenament”, va afegir Turull l’atreviment i la idea del qual futbolística prometen el millor a tots.

Enamorat de la possessió de pilota, del domini de la situació i del futbol ofensiu, Turull deixa enrere una carrera amb 5 temporades al Mollerussa, 3 Lligues i 2 ascensos i ara li arriba el gran moment amb una plantilla de somni, una entitat jove però ambiciosa i amb les idees clares.

The post A aquest Atlètic Lleida no hi ha qui l’aturi appeared first on FutbolCatalunya.com.