La 24ª edició del torneig internacional de futbol base MICFootball (MIC- Mediterranean International Cup) ha culminat aquest diumenge amb la celebració de les últimes sis finals, repartides entre l’Estadi Municipal de Palamós, on han assistit més de 6.000 persones, i l’Estadi de Vilatenim de Figueres, per on han passat més de 5.000 espectadors.

Els campions han estat l’AFC Ajax a la categoria U13, Club Atlético de Madrid a la U14, Rayo Vallecano a la U15, FC Barcelona a la U16, Atlético de Madrid a la U18 i la UE Quart a la U19, amb el conjunt gironí protagonitzant una de les grans històries del torneig en proclamar-se campió per segon any consecutiu. Completen així el quadre d’honor d’una edició que ha tornat a batre rècords de participació i que ha reunit més de 8.500 futbolistes. 

 Aquestes finals han tancat una setmana de competició amb més de 1.200 partits jugats en 60 camps de les comarques de Girona, consolidant el MICFootball com un dels tornejos de futbol base més importants a nivell internacional. 

CAMPIONS 2026 MICFOOTBALL

 Maite Colomer, directora del MICFootball, fa una valoració molt positiva de l’edició 2026 del torneig: “Tot l’esforç i la feina feta durant aquests últims mesos s’han vist reflectits en un MIC que, un any més, ha funcionat amb un alt nivell d’exigència i qualitat. Si això ha estat possible és, sobretot, gràcies a la dedicació, implicació i compromís de tot l’equip humà que hi ha al darrere, amb una menció molt especial als més de 450 voluntaris, que han estat imprescindibles al llarg de tota la setmana. No només l’organització, sinó també les instal·lacions, els equips participants, els allotjaments, els serveis de transport i tots els municipis implicats han contribuït a fer possible un torneig d’aquestes dimensions. Cada any creixem en xifres i en complexitat, i això ens obliga a seguir millorant i adaptant-nos constantment. La resposta d’enguany ha estat molt positiva i ens dona l’energia i la motivació necessàries per començar a treballar des d’ara mateix per fer que l’edició de l’any vinent sigui encara millor”, ha expressat.  

U13 INFANTIL | NEW YORK SC – AFC AJAX (0-3) 

Els gols de J’Chemaro Severin (2) i Luuk Stinissen, a la segona part, han permès a l’AFC Ajax guanyar el New York SC i proclamar-se d’aquesta manera campió de la categoria U13 infantil del MICFootball en la final que s’ha jugat a Figueres. Després d’una primera meitat força igualada, Severin ha trencat l’equilibri en rematar des de dins l’àrea una gran jugada col·lectiva. Dos minuts després, el davanter neerlandès ha signat el seu doblet per donar tranquil·litat, i la sentència ha arribat al minut 35. 

La trajectòria de l’Ajax en aquesta edició ha estat excel·lent, aixecant dos títols amb els dos equips amb què ha participat. 

U14 INFANTIL | LA GALAXY – ATLÉTICO DE MADRID (0-1) 

La primera final de diumenge s’ha disputat a Palamós, a l’Estadi Municipal, i ha coronat el Club Atlético de Madrid com a campió de la categoria U14 infantil després d’imposar-se al LA Galaxy en un partit decidit per la mínima (0-1). L’únic gol del partit ha arribat a la primera part, obra de Marco Zoran Ivackovic. Els matalassers han tingut el control del joc a la segona meitat, però en la darrera jugada el conjunt nord-americà ha tingut una oportunitat per forçar els penals que ha desviat el porter, Hugo Molina. 

 Amb aquesta victòria, el conjunt madrileny revalida el títol de la passada edició en aquesta categoria. Els de Daniel Antonio Ortega han arribat a la final després d’acabar primers de grup i d’eliminar equips com la Juventus FC i el FC Andorra. 

Justin Diaz, davanter de LA Galaxy, ha estat el màxim golejador del torneig U14 amb 9 gols. 

U15 CADET | RAYO VALLECANO – ATLÉTICO DE MADRID (1-0) 

Amb un gol n’ha tingut prou el Rayo Vallecano per vèncer l’Atlético de Madrid a la final de la categoria U15. El derbi madrileny ha estat una de les finals més igualades dels darrers anys, amb molta intensitat, però poques ocasions per a tots dos equips. El 0-1 definitiu ha arribat a cinc minuts del final, en l’ocasió més clara del partit. Una gran jugada combinativa dins l’àrea que ha culminat David Sánchez. Els rojiblancos han insistit fins al final, però no han aconseguit empatar. 

És el primer títol en la història del MIC per al Rayo Vallecano, que ha arribat a la final després d’eliminar la UE Figueres a les semifinals. 

U16 CADET | AS ROMA –  FC BARCELONA (1-2)  

El destí de la U16 al MICFootball 2026 ha deixat a la final els mateixos equips que van jugar el partit amistós que va obrir el torneig dimecres passat, amb victòria del Barça a Vilatenim (1-0). Avui, el títol s’ha jugat a l’Estadi Municipal de Palamós i l’ha aixecat el Barça, després de remuntar a l’AS Roma (1-2). Tot i haver-se enfrontat fa dies, l’ambient avui era molt diferent, digne d’una final del MIC. El conjunt italià s’ha avançat al primer minut amb una diana de Jacopo Vasta. El Barça ha aconseguit empatar ràpid, al minut 10, gràcies al gol del seu capità, Hugo Garcés. A la segona meitat, el domini culer ha aconseguit enfonsar els italians i Artem Rybak ha signat el gol de la remuntada, al minut 31. 

Amb aquest, el Barça aconsegueix el seu quart títol en categoria cadet en els darrers 5 anys. 

U18 JUVENIL | REAL BETIS BALOMPIÉ – ATLÉTICO DE MADRID (0-1) 

L’Atlético de Madrid ha aconseguit el doblet de trofeus aquest matí a Palamós amb la victòria de l’U18 contra el Real Betis per 0-1. Després d’uns primers minuts de tempteig, el conjunt madrileny ha aconseguit el control del partit i ha tingut les millors ocasions, fent lluir Victor Cristian Kroes, porter verd-i-blanc. No ha estat fins al minut 41 que Gonzalo Benito ha marcat el primer i definitiu gol de la final. 

Amb aquest títol, l’Atlético en suma 12 al palmarès d’aquest prestigiós torneig. Brayan de la Cruz, davanter matalasser, ha estat el màxim golejador de la competició amb 8 gols. 

U19 JUVENIL| UE QUART – DEPORTIVO ALAVÉS (1-0) 

L’UE Quart, un equip de la província de Girona, ha fet història imposant-se al Deportivo Alavés (1-0) en l’última final de la 24a edició del MIC que ha tingut lloc a l’Estadi Vilatenim de Figueres. La plantilla actual que s’ha proclamat campiona de la U19, compta amb la majoria de jugadors que van guanyar l’any passat la categoria U18. L’autor del gol, Eudald Morell, ja va ser un dels golejadors de la final del 2025, i avui ha donat el títol al seu equip amb una rematada a la sortida d’un córner. 

L’equip gironí ha guanyat tots els partits del torneig i es corona per segona vegada en la història del MIC. 

The post Ajax, Atlético, Rayo, Barça i Quart , campions MICFootball 26 appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Jo sabia que enguany havia de fer una bona temporada de cara al pròxim any; ja vaig tenir l’experiència passada al Badalona i sabia el que havia de fer ara”, comenta un il·lusionat Fran García amb 12 gols en el seu compte personal.

Màxim realitzador amb diferència, aquest barceloní, que es va iniciar en el futbol sala i va passar com a prebenjamí per la Damm, elogia al seu ex equip perquè “estan fent una gran Lliga”. I això es deu al fet que “tenen un gran entrenador com és Genís Sampietro“.

Des de l’equip cerveser se’n va anar al Pomar i després al Badalona fins a sortir el passat curs.

PITXITXI ORGULLÓS

Fran camina amb els peus a terra. “Al final ja saps com va el futbol i, si falles, la gent s’oblida ràpid”. El fonamental és “marcar-me objectius amb mi mateix i no donar molta importància a unes certes coses. El primer és l’equip”.

Estar als ordes de Sergio García és “un luxe i ens ensenya molt. Col·lectivament, està Ramon i després està Sergio”.

ESPANYOL-BARÇA: TOT EN JOC

I per a aquest diumenge, partidàs estel·lar entre Espanyol i Barça a la Divisió d’honor juvenil amb moltes urgències blaugranes. En joc hi ha 5 places per a una Copa del Rei amb equips que es coneixeran en les dues pròximes jornades.

“Crec que Espanyol, Mallorca i Badalona, al 100%, Damm, perquè depenem de nosaltres mateixos, i Barcelona”, afegeix.

La presència blaugrana a la Copa la veu “clara encara que pot punxar aquesta setmana amb l‘Espanyol. Segur que ja s’han posat ‘les piles’ i diuen ‘sent, cal guanyar ja!, quatre derrotes són moltes. Cada any els passa igual i ja veus com acaben”.

En resum: Espanyol-Barça: “Empat a 2”.

The post El Pitxitxi de la Lliga intueix els 5 de la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Damm acompanyarà el RCD Espanyol als vuitens de final de la Copa del Rei de Juvenils, que enguany estrena format. Els cervesers han obtingut el bitllet imposant-se per la mínima al líder del grup 3 de la Divisió d’Honor, el FC Barcelona,.

Un gol de murri d’Àlex Almansa ha fet esclatar els seguidors de la Damm que s’han aplegat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El davanter de l’equip que entrena Luis Garcia ha pispat la pilota al central blaugrana Arnau Casas. Després, ha driblat el porter Ander Astralaga per anotar l’únic gol, al minut 78.

Els cervesers han obtingut un gran premi en aquest partit que, en principi, s’havia d’haver jugat la setmana anterior i va ser ajornat per casos de covid. Ara, esperaran rival al sorteig, on també hi serà un Espanyol que va eliminar el Mallorca.

UNA DAMM QUE NO DEIXA DE CREURE

Ha estat un triomf de perseverança i resistència. I és que, a banda de l’encert d’Almansa, un altre gran responsable de la històrica victòria de la Damm va ser Nil Ruiz. El porter va respondre amb eficàcia a les ocasions creades pels barcelonistes, sobretot Víctor Barberà, Txus Alba i Estanis Pedrola a la segona part.

Nil va venjar d’aquesta manera el 3-2 encaixat al partit de Lliga entre ambdós equips, que es va jugar al mateix escenari l’11 de setembre. Curiosament, Barça i Damm s’enfornten també la setmana vinent, ja que es jugarà l’encontre de la segona volta a la Divisió d’Honor. No obstant això, serà a l’actual recinte cerveser, el Feliu i Codina d’Horta.

CANVI DE FORMAT

La Copa del Rei es torna a disputar aquesta temporada després que a les darreres dues campanyes no és celebrés a causa de pandèmia. La Federació Espanyola, organitzadora del torneig, ha decidit canviar el format de competició, que tradicionalment es disputava un cop acabada la Lliga.

La competició es disputa a partit únic i en aquesta primera eliminatòria s’ha fet en base a criteris de proximitat territorial. Ja es coneixen 14 dels 16 clubs que jugaran els vuitens de final. Dimecres es jugarà l’eliminatòria Sevilla-Betis (12.00 hores) i dijous, el Málaga-Cádiz (17.00 h.).

A banda de Damm i Espanyol, els altres dotze clubs ja classificats són Alboraya, Levante, Villarreal -el darrer campió, al 2019-, Atlético de Madrid, Real Madrid, Athletic, Osasuna, Las Palmas, Tenerife, Racing de Santander, Celta i Granada.

Dels equips catalans encara en competició, només l’Espanyol sap el que és conquerir el títol. Ho va fer en quatre edicions (2001, 2003, 2004 i 2012). La Damm va ser finalista a l’edició de la temporada 66-67, perdent la final contra l’Athletic a l’estadi Santiago Bernabéu pr 2-0. En aquella formació hi havia noms mítics com el del recordat Josep Manel Casanova.

EL DISCURS DE LUIS GARCIA EN ACABAR EL PARTIT

The post La Damm fa fora el Barça de la Copa de Juvenils appeared first on FutbolCatalunya.com.

Barça-Damm i Espanyol-Mallorca són els dos aparellaments amb els tres equips catalans que participaran a la primera ronda de setzens de final de la Copa del Rei de juvenils. L’RFEF va realitzar el sorteig aquest dilluns 10 i ja tenim aquesta primera cita per al pròxim cap de setmana.

El Barça arriba com a posseïdor de la primera posició de la classificació de la Lliga una vegada consumada la primera volta, l‘Espanyol com a segon, i la Damm torna a fer història, ja que també es fica entre els escollits com a tercer.

BARÇA-DAMM I ESPANYOL-MALLORCA, INCREÏBLE

Segons va dictaminar la Federació Espanyola a les seves ‘Normes Reguladores i Bases de Competició’, l’ordre de l’aparellament queda dictat per la classificació de lliga. D’aquesta manera, el sorteig ha volgut que sigui Barça-Damm i Espanyol-Mallorca els qui lluitin per aquesta primera opció.

Barcelona i Espanyol ja sabien que anaven a estar mentre que la Damm va haver d’esperar a la conclusió d’aquesta última jornada al Nou Sardenya. Clar que el triomf blaugrana per 4-0 contra el Sabadell ja va atorgar als de Luis García aquesta plaça merescuda i de luxe.

Dimarts passat 4 de gener ja anunciàvem aquí que un punt era suficient per a tornar a la Copa per tercera vegada en seixanta anys d’història i així ha estat. Edu Expósito, jugador de l’Eibar, i ex Damm, recordava l’última presència dels locals en el 2015 amb Cristóbal Parralo a la banqueta.

ANTECEDENTS DE LA LLIGA

Recordem que amb aquesta primera volta de la Lliga 2021-2022 es van donar aquests marcadors: Barça 3-2 Damm i Mallorca 0-3 Espanyol.

The post Barça-Damm i Espanyol-Mallorca, Copa del Rei appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primera derrota de la temporada per al primer juvenil del RCD Espanyol i setena per al B enfront d’un brau Girona i contra tot un aspirant a l’ascens com el Badalona, respectivament. Així, doncs, dissabte negre per als juvenils blanc-i-blaus

A només quatre jornades per al final d’aquesta primera fase, la Divisió d’Honor (Grup III A) es tanca aquest dissabte amb 4 triomfs locals en el subgrup A, pendents del Damm-Barça d’aquest diumenge (17 h.).

NI UN GOL PERICO

Golejada de la Penya Arrabal-Villacarlos (7-1), 2-0 per al Girona d’Alex Marsal enfront de l’invicte Espanyol, i triomfs per la mínima de San Francisco enfront de Cornellà i Europa contra Mallorca.

A Vilablareix va vèncer l’equip local. Dos gols (Kemo 4′ i Arter 90′) van ser suficients perquè els blanc-i-blaus perdessin la seva condició d’invictes. Roger i Grabu van poder superar al porter local Joel però va estar molt atent. En la segona part va destacar la bona feina del visitant Iker.

El Girona arribava de 3 KO consecutius (Damm, San Francisco i Barça) mentre l’Espanyol no coneixia la derrota encara.

(VEURE CLASSIFICACIÓ)

Y, per completar, el segon juvenil perdia a casa enfront del Badalona (Lliga Nacional Juvenil) per 0-2, gols de Isa (20′ i 58′). En resum: dissabte negre per als juvenils blanc-i-blaus.

PODERÓS EUROPA

Mentrestant, al Nou Sardenya, l’Europa aconseguia un triomf d’or contra un Mallorca sempre complicat. Un gol de Pereira en el minut 92, després de fallar els visitants una pena màxima en la primera part i jugar els locals amb un menys des del minut 50, va tancar una tarda gloriosa.

CONTUNDENT NÀSTIC

En el subgrup B, el líder Nàstic no perdona. Els de Felip Ortiz van apallissar a l’Olivar (4-1, hat trick gols d’Oscar Romero.

Li va costar moltíssim al Saragossa desfer-se del Cerdanyola mentre ho va aconseguir més fàcil el Jàbac va golejar al Stadium.

Aquest diumenge es completa amb el partit Lleida Esportiu- Sabadell.

(VEURE CLASSIFICACIÓ

The post Dissabte negre per als juvenils blanc-i-blaus appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sempre s’ha dit que ‘somiar és gratis’ i ara no serà excepció per a la UE Cornellà. Era gratis fer-ho enfront del Marino i es va aconseguir com era fer-ho davant l‘Atlético de Madrid i es van classificar. Ara toca el Barça d’un Koeman preocupat.

Amb les baixes d’Adri Giménez per trencament de lligament creuat, Lobato (anirà al quiròfan) i David Sánchez, el tècnic Guillermo Fernández Romo tornarà a recórrer a juvenils per a completar grup.

El toledà César Soto Grau, col·legiat adscrit al Comitè de La Rioja, dirigirà aquest partit de la Copa del Rei al Municipal.

ROMO I EL SEU CORNELLÀ

Lluitarem fins a l’últim moment. Tant de bo no aconsegueixin molta regularitat amb la pilota i tant de bo es donin totes les circumstàncies a favor. Que no està Messi? Crec que tampoc hagués vingut per la gestió de minuts. Si no està i, augmenta les nostres possibilitats, millor”, va afirmar Romo.

Segons l’entrenador madrileny, “només passa pel nostre cap preparar el partit per a guanyar, res més”. És a dir, anar més enllà de jugar per a guanyar, res: “si guanyem a un altre equip gran d’Espanya com el Barça, després de l’Atlético, seria històric, però no veig cap sot blaugrana, és més, arriben en bona dinàmica”.

KOEMAN I LA GESPA

Pel costat blaugrana, Ronald Koeman va mostrar el catàleg de lamentacions abans de jugar. I, com l’Atlético (encara que ho fa abans del partit), es va lamentar d’una gespa que permet l’RFEF.

“És bonic si a un equip de Segona B li toca jugar al seu camp. L’únic problema és si és una gespa en la qual normalment no es juga. La gespa artificial per a mi no és futbol”, encara que també va admetre que “no és excusa”.

Ilaix, Mingueza, Konrad, Arnau Tenas i Collado entra en la llista de convocats del FC Barcelona..

The post Cornellà-Barça: somiar és gratis appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Cornellà, que encara no ha acabat d’assaborir el KO de la Copa del Rei infringit a l’Atlètic de Madrid, haurà d’assimilar en poc temps el seu aparellament amb l’FC Barcelona (setzens de final, a partit únic).

Els verds es repeteixen allò de ‘el primer és el Nàstic’ i és cert (diumenge), però, la ment ja està posada en el pròxim 20 o 21 de gener. Amb públic? Tant de bo.

La plantilla baixllobregatina ha seguit amb atenció el sorteig des de Las Rozas que ha comptat amb la presència del president del club, Àlex Talavera, ‘mà innocent’ que després va extreure les boles del Girona-Cadis i Espanyol-Osasuna.

TALAVERA, ORGULL VERD

El president Àlex Talavera va aprofitar per a treure el manual de la UE Cornellà. “Això és la conseqüència de la línia de treball dels últims deu anys, és el treball de molta gent que està en el club”, va comentar.

El mandatari verd va afegir orgullós que “nosaltres ens dediquem a formar jugadors. Tenim més de 1.000 futbolistes, 10 equips femenins i 2 de futbol inclusiu i això ens enorgulleix”.

CHIKI I LA LLIGA

Cristian Borrego ‘Chiki’ té la vista posada en la Lliga enfront del Nàstic encara que també va opinar sobre aquest enfrontament de Copa. “La veritat és que no tenia predilecció per cap dels dos grans. Estem en un mal moment de Lliga i hem tornat amb moltes ganes després de les vacances”.

El jugador verd manté que “el que ens dóna menjar és la Lliga”, així que pas a pas. La Copa ja arribarà i podrà mostrar aquest duel personal entre Romo i Koeman a les banquetes

The post El Cornellà desafia al Rei de Copes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Es va portar el pols final el segon juvenil del FC Barcelona. Els de Fran Artiga, que van tancar el descans amb 1-1, van embogir en la segona part i la ‘màquina’ de Jardí, Moro, Diego i Oriol Soldevila va ser infal·lible.

En resum, triomf blaugrana mentre el RCD Espanyol golejava l’At Segre, amb pòquer de goles per a Juan Julián Mahicas, i el Damm no passava de l’empat a dos davant el Mercantil, remuntada inclosa (Veure RESULTATS 34a JORNADA i CLASSIFICACIÓ FINAL)

Èxit, doncs, del Barcelona, gran temporada de l’Espanyol de Luis Blanco i retorn a la Divisió d’Honor del Damm de Martín Posse i el gran Jàbac i Terrassa d’Eduard Mota. Però, atenció, perquè aquesta #lnj7 segueix pendent de la decisió del Reus Esportiu al voltant del seu futur –si l’administrador concursal paga a la plantilla, tècnics i empleats i la @RFEF posa mans en l’assumpte- És a dir, aquesta plaça la podria ocupar… el Badalona de Santi Alvarez de Lliga Nacional si no es manté el Gimnàstic Manresa. Cal esperar la gran decisió

Una temporada igualada

Amb només sis punts entre l’onzè i el 17è i un títol que s’ha decidit en aquesta última jornada, es tanca un altre curs en el qual Barcelona (campió i màxim golejador,110 gols) i Espanyol tornen a manar, el Damm (equip menys golejat, 27) torna a una DHJ de la qual mai va haver de baixar i ovació majúscula per a Jàbac i Terrassa, Badalona i EF Mataró.

La presència dels nouvinguts (Vilaseca, EF Mataró, Mercantil i EF Gironès Sàbat) ha estat excel·lent; els d’Alberto Cózar han arribat còmodes al final de la Lliga, els roig-i-negres de Kiko Parcerisas s’han deixat notar, els vallesans de Carlos López s’han reafirmat en la categoria i als del Germans Sàbat només les ha faltat un punt per a salvar-se.

Dues filials (Girona i Cornellà) van lluitar sabedors que estan aquí per a formar-se i intentar llegar el més lluny possible i ho han sabut fer; triomf salvador del Nàstic la seva visita a Vilaseca que li serveix per a mantenir la categoria igual que empat balsàmic de la Unificació en Bellvitge per a seguir en la categoria, el mateix que el Sant Andreu de Cristian Donaire qui es va acomiadar de Narcís Sala amb derrota encara que continua viu.

Descens per a l’EF Gironès, At Segre i Mollet al costat de la FE Palamós i ja escalfen motores els cinc equips que pujaran des de la Preferent juvenil

The post El Barça, campió, però la #lnj7 no s’acaba appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 5 títols en la butxaca dels últims 8 disputats, dos més que el RCD Espanyol, dóna inici aquest cap de setmana la temporada 2018-2019 en la Divisió d’Honor Juvenil. Amb nou equips catalans, quatre de Balears i tres d’Aragó s’inicia un nou curs amb el bo i millor en edat juvenil, pas previ al futbol professional d’elit en la majoria dels casos.

Rivals poderosos

L’arribada de conjunts com la Penya Arrabal, Europa, Reus Deportiu i Stadium de Saragossa reforça una categoria dificilíssima en la qual repeteixen poderosos com Mallorca, Zaragoza o Espanyol, entre altres. La presència de Denis en la banqueta del Barça és una de les 5 novetats tècniques encara que el blaugrana ja es va estrenar en la Copa de Campions.

Somnis i permanència

Clar que aquest també és el missatge de dos ‘nous’ que ho són menys: Javi Robles (Reus Deportiu) i Gonzalo Riutort (Europa). El roig i negre porta tres temporades consecutives amb un primer juvenil que es va guanyar la plaça d’ascens la passada temporada com va fer l’equip escapolat. Els del Baix Camp aconsegueixen l’elit per segona vegada en la seva història. D’altra banda, Riutort ha guanyat molts títols i sumat diversos ascensos en diferents categories i ara el repte és assegurar als graciencs en la DHJ.

Els repetidors

The post DHJ: tots contra el Barça de Denis Silva appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si una cosa ha demostrat la Divisió d’Honor Juvenil en aquest inici és la volatilitat del liderat i el poc marge d’error que permet. Amb canvis constants en les primeres posicions, aquesta jornada no ha estat una excepció.

El sorprenent Olivar, que es va col·locar líder la passada setmana, ha punxat a casa contra un Manacor que ha aplicat al conjunt aragonès la seva pròpia medicina. Victòria balear 0-1 donant valor a un solitari gol per endur-se els tres punts. (RESULTATS i CLASSIFICACIÓ 13a JORNADA)

Amb la derrota del Olivar és el Barça qui pren el comandament, empatat a 28 punts amb Mallorca i Girona. Els blaugrana han derrotat el Nàstic de Tarragona a la ciutat esportiva Joan Gamper per 3-1 en un partit on els visitants han plantat cara però finalment s’ha imposat la qualitat individual del Barça.

El Mallorca també ha guanyat i de forma contundent, 4-1 davant el Sant Andreu. Els Balears segueixen molt sòlids especialment a casa i deixen el conjunt barceloní en un mal moment, encadenant la seva tercera derrota consecutiva.

Tampoc falla el Girona, que trenca la bona ratxa del Cornellà i assoleix una victòria fora de casa (0-1) que no aconseguia des de fa mes i mig. El triumvirat líder té només un punt de marge sobre El Olivar i Espanyol, que posseeixen 27 punts.

Els blanc-i-blaus han superat 1-2 el cuer, la Peña Deportiva, i segueixen de ple en la lluita per un liderat que aquesta temporada és més car que mai. El conjunt perico espera pacient el seu torn per assaltar la primera posició i iguala El Olivar amb 27 unitats, mentre que la Peña segueix perdent distància amb la salvació.

El Saragossa sembla l’únic equip que es manté com un ferm perseguidor al grup capdavanter. Els aragonesos han guanyat cinc dels últims sis partits i estan aprofitant les ensopegades d’un i altre líder per anar-se apropant sense fer gaire soroll. Aquesta jornada han superat 1-3 el Lleida Esportiu. Els lleidatans cauen fins l’avant-penúltima posició en detriment de la Damm.

Una Damm que per fi torna a tastar el sabor de la victòria guanyant 1-0 el Gimnàstic Manresa. Un duel directe en la lluita per escapar de la zona de descens i que amb el triomf cerveser apreta encara més les coses a la part baixa de la classificació. Quatre equips en quatre punts, i tots ells catalans.

Encara per sota està l’Unificación Bellvitge, que genera força preocupació vist els darrers resultats i com està la classificació. La derrota 1-0 al camp del San Francisco significa que l’Uni porta només 6 punts de 39 possibles. Un balanç molt pobre per un equip que sabia que patiria però que vol aferrar-se a la categoria com sigui. El punt positiu és que la resta d’equips de la zona baixa també perden els seus partits i les diferències no canvien massa.

Víctor García @vga_victor

The post Barça, Mallorca i Girona són el nou triumvirat appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR GARCIA ARJONA @vga_victor

S’ha fet esperar però ha arribat el moment. Aquest dissabte Girona i San Francisco obren una nova temporada a un grup tercer de la Divisió d’Honor Juvenil que es preveu apassionant.

La passada campanya va deixar un clar campió, el Barça, que es va imposar a Mallorca i Espanyol després de les 30 jornades. Per la part baixa, Ferriolense, Atlètic Balears, Santo Domingo i Sabadell van perdre la categoria, i els seus llocs els han ocupat els ascendits Lleida Esportiu, Nàstic Manresa, EM El Olivar i Peña Deportiva, aquests tres últims debutaran aquesta temporada a  Divisió d’Honor.

Una temporada amb moltes incògnites. D’una banda, caldrà veure si el Barça de Gabri és capaç de mantenir la bona línia en una temporada on haurà de compaginar novament la lliga amb la UEFA Youth League.

L’Espanyol, campió fa dos anys, va caure relegat fins a la tercera posició en un any decebedor que ha propiciat el canvi d’entrenador. Luis Blanco, fins ara ajudant de David Gallego al filial perico, substitueix a Xavi Morón, que passa a dirigir el Juvenil B del club blanc-i-blau.

Caldrà estar atents també a equips com el Cornellà o la Damm, que coquetegen habitualment amb la zona alta i podrien donar alguna sorpresa. Els seus respectius entrenadors, Rubén García i Roger García continuaran a sengles banquetes.

Qui també seguirà dirigint el mateix equip que la temporada passada és Àlex Marsal al Girona, Narcís Sirvent a la Unificació Bellvitge, Manel Cazorla al Nàstic de Tarragona o Ferran Costa, que amb 22 anys serà l’entrenador més jove de la categoria amb el nouvingut Nàstic Manresa.

Els altres dos equips catalans, Sant Andreu i Lleida Esportiu han canviat de tècnic. David Prats substitueix Vicenç Mestre a la banqueta andreuenca i Toni Menchón pren el relleu de Rubén Arola, que després de ascendir el Lleida a DH no continua per motius professionals.

De la resta d’equips que completen el grup 3 destaca especialment el Mallorca, que va acabar subcampió la temporada passada. Dos equips més provenen de l’illa mallorquina: San Francisco (Palma de Mallorca) i Manacor, mentre que la Peña Deportiva (Eivissa) completa la llista d’equips balears.

Per acabar, no podem oblidar els conjunts aragonesos (2). D’una banda el Zaragoza i de l’altra l’Estadio Miralbueno El Olivar, tots dos provinents de la capital d’Aragó.

LES 16 PLANTILLES

BARCELONA

Entrenador: Gabri García.

Porters: Iñaki Peña, Lazar Carevic (OFK Grbalj), i Adrià Rojas (Juv. B).

Defenses: Guillem Jaime, Chumi, Òscar Mingueza, Roman Tugarinov (Cornellà), Mateu Jaume Morey (Juv. B), Arnau Comas (Juv. B), Martí Vilà (Juv. B) i Juan Miranda (Juv. B).

Migcampistes: Monchu, Álex Collado, Josep Calavera (Nàstic), Jandro Orellana (Juv. B), Riqui Puig (Juv. B) i Sergio Gómez (Juv. B).

Davanters: David Alfonso, Edgar Fernández (Juv. B), Juan Fernández (Juv. B) i Quique Delgado (Juv. B).

CORNELLÀ

Entrenador: Rubén García.

Porters: Ramon Juan i Oriol Martí (Juv. B).

Defenses: Pau Mateo, Marwan El Hayadi (Girona Juv. B), Canela (Unif. Bellvitge), Brian López (Peña Deportiva), Aleix Molina (Damm) i Marc Vicente (Juv. B).

Migcampistes: Marc Angelet (Jàbac), Juanma Baeza (Unif. Bellvitge), Guillem Tasias (Mercantil) i José Javier Capitán, Joan Castells, Adrián Machuca i Cristian Poyatos (Juv. B).

Davanters: Jairo (Badalona), Kevin (Damm), Abdellah Ben Hamza (Santa Eulàlia) i Kike Ramírez, Kilian Honorato i Pau Retuerto (Juv. B)

DAMM

Entrenador: Roger Garcia.

Porters: Álvaro García i Óscar Pulido (Juv. B).

Defenses: Llinares, Pere Mogente (Juv. B), Arnau Fàbrega (Sants) i Carlos García-Die (Espanyol).

Migcampistes: Sergi Besonias, Ricard Cabrera (Júpiter), Ferran Vera (Espanyol) i  Aleix Díaz, Marc Grifell, Xavi Pons, Miquel Puerto i  Juan Sosa (Juv. B).

Davanters: Gaku Isono i Gerard Llivina (Juv. B), Sofian Louah (Mataró), Àlex Segura (Nàstic Tarragona)i  Patrice Sousia (Barcelona Juv. B).

EL OLIVAR-ESTADIO MIRALBUENO

Entrenador: Rafael Gracia.

Porters: Álvaro Montaner, Héctor Sánchez (Casablanca)

Defenses: Raúl Parra (Amistad), Pedro Briz, Arturo Becerril (Amistad), Alberto Suárez, Borja Sofi (Zaragoza), Alberto Sánchez (Balsas Picarral), Ángel Cardiel (Unión La Jota Vadorrey).

Migcampistes: Guillermo Algaba (Montecarlo), Borja Espinosa (Zaragoza), Migule Rúa, Nacho Alastuey (Zaragoza), Santi París, Juanma Gainzaraín (Zaragoza), Guillermo Lafuente (Casablanca), Mario Benedet (Balsas Picarral).

Davanters: Diego Piqueras, Raúl Rubio (Giner Torrero), Miguel Romeo, Jesús Jiménez (Zaragoza).

ESPANYOL

Entrenador: Luis Blanco (segon entrenador Espanyol B).

Porters: Yaroslav Meyhker (Juv. B) i Adrián López.

Defenses: Albert Alavedra, Dani Reina, Mario Gila (Damm), Xavier Manrique (Cornellà), Guille Torres (Real Madrid)  i Guillem Corominas, Bruno Lorente, Genar Fornés i  Mateo Marianov (Juv. B).

Migcampistes: Iván Gil, Saúl Coco i Óscar Coll i, Izan Checa (Juv. B).

Davanters: Ferran Brugué, Fode, Javier Gutiérrez, Sergi García (Mercantil), Carlos Gilbert i Dani Ribelles i Pau Salvans (Juv. B).

GIMNÀSTIC MANRESA

Entrenador: Ferran Costa

Porters: Van Der Berg (Mollet) i Víctor Cegarra.

Defenses: Sergi Martínez (Mataró), Brian Martinez, Sergi Bas (Levante), Manu Vilchez (Mollet), Jordi De Sande, Pau Espona i Adrián Piquer (Europa).

Migcampistes: Joan Alti, Marc Viver (Mataró), Joel Priego, Sergio Miralles (JM Gener), Gassan Ahadme (Juv. B), Monchi (Girona) iLópez Burgos (Unió Jabac i Terrassa).

Davanters: Roger Escamilla (CE Manresa), Joan Serrallonga (Damm), Erik Marquez, Dani Albet (Albacete) i David Rodri (Mollet).

GIRONA

Entrenador: Àlex Marsal

Porters: Albert Torra i Adrià Collet (Juv. B).

Defenses: Arnau Alós i Pol Hernández (Espanyol Juv. B), Franc Gámiz (Jàbac), Éric Ruiz (Unif. Bellvitge) .

Migcampistes: Álex Pachón (Gimn. Manresa), David Suárez (Guía),  Juli Berenguer i Jofre Cherta (Juv. B) i Alejandro Mejía.

Davanters: Dani Homet (Sant Andreu), Moha Keita i Valery Fernández (Juv. B) i Rodrigo Hernando

LLEIDA ESPORTIU

Entrenador: Toni Menchón (Organyà).

Porters: Pau Bosch i Víctor Vidal

Defenses: César Minuesa, Juan Carlos Solana, Albert Vila i Adrià Martínez (Juv. B), Grifell i Joel Porté.

Migcampistes: Ignasi Delgado i Toni Vicente (Juv. B) i Joanet, Torres, Sergi Quintillà i Pau Sánchez.

Davanters: Sergi Castelló (Juv. B), Bojan i Adri Gené

MALLORCA

Entrenador: Santi Miralles.

Porters: Diego i Marc Nieto (Juventut Son Oliva)

Defenses: Alpha, Papa (San Francisco), Frau (San Francisco), Toni Sureda, Pep Gayà, Prada (Juv.B) i Isi (Castellón).

Migcampistes: Pou, Samu, Tòfol, Thomas i Saúl (San Francisco), Munar (Ferriolense) i Miguelito (Juv. B)

Davanters: Víctor, Fran i Alberto

MANACOR

Entrenador: Pep Sansó

Porters: Aaron Vargas (Mallorca) i Bernat Rosselló (At. Balears Cadet).

Defenses: Pepi i Àlex Fernández (Ferriolense) , Àlex Ramón (Penya Arrabal), Nacho Ruiz (San José), Emilio Silva (Juv. B) i  Carles, Jeroni, Pedro i Lucas.

Migcampistes: Jaume Servera (At. Balears) , Pep Tugores (Penya Arrabal), Toni Amengual (Juv. B), Borja Hurtado (Levante), Chamba i Marcos.

Davanters: Domingo Blesa (Constància), Miquel Jaume (La Salle Mallorca), Marc McLarty (Ferriolense), Pere Mascaró (Penya Arrabal) i Llull.

NÀSTIC TARRAGONA

Entrenador: Manel Cazorla.

Porters: Mario Méndez (Juv. B) i Alejandro Agüera.

Defenses: Tomàs Teruel,  Iker Anso, Pol Domingo  i Enric Cubells, Sergi Cardona, Aleix Ruiz, Pau Marca i Álvaro Jiménez (Juv. B).

Migcampistes: Oscar Sanz, Nacho Pajuelo, Pere Figuerola i Erik Barroso (Juv. B), Bernat Guiu (Falset), Pere Esteller (Ulldecona), Pol Prats i Arthur Sousa.

Davanters: Guillem Micó, Joel Quero, Jordi Verdejo i  Guillem Martínez (Juv. B), Cisse Vally (Costa d’Ivori), Sanogo Fousseny (Costa d’Ivori) i Xavier Toldra.

SAN FRANCISCO

Entrenador: Carlos Muñoz

Porters: Marc Rey i Pau Pericás (Juv. B).

Defenses: Pablo Mayol, Daniel Cano, Sergi Balle, Pablo Ramon, Tomàs Sánchez i Marc Matas (Mallorca Juv. B) i Sergio Molina i Tomàs Nadal (Juv. B).

Migcampistes: David García i Alex Ebulabate (Juv. B), Xavier Sintes i Miquel Llabrés (Mallorca Juv. B) i Jaime Manresa.

Davanters: David Valverde i Adrián Llauradó (Juv. B), Pere Pons, Jordi Calafell i Miguel Bauzà (Mallorca Juv. B), Álvaro Jiménez (Ferriolense), Marcos Martínez, Daniel Trapero i  Pedro Rodríguez.

PEÑA DEPORTIVA

Entrenador: Raúl Casañ

Porters: Carlos Sisa i Leo Román (Penya B i Blava).

Defenses: Aaron Heredia, Ethan Gómez, Jandro Rodríguez (Villacarlos/Menorca), Alberto Sanchis (Alginet/Valencia), Sergi Pérez, Kike Tur, Cloudes Santos (Portmany), Álvaro Expósito (Granada/Cádiz) i Dani Angel (Cádiz).

Migcampistes: Kike Santiago, Pau Torres, Moi Duarte, Nacho Linares (Granada) i Soute Badjinka (At. Balears).

Davanters: Adrià Mercadal (Villacarlos/Menorca), Juli Valiente, Alfonso Collado (At. Balears/Menorca), Alex González (Penya B i Blava), Adrián Montalban (Portmany) i Jay Clarke (La Cañada)

SANT ANDREU

Entrenador: David Prats (CE Sant Gabriel).

Porters: Eduard Sasot (Jàbac) i Jonhatan Codony (Júpiter).

Defenses: Max Espígol, Albert Alcoba (Mataró), Aleix Sanchez (Jàbac), Nikos Gounopoulos (Iraklis Tessalonica), Pol Muniesa (Girona) i Xavi Ferrer (Jàbac).

Migcampistes: Marc Viver (Europa), Wanderson Souza (Juv. B), Manel Montoya (JM Gené), Guillem Escarrabill (Girona), Alex Montero, Carlos Naya (Damm) i Adrián Picón (Jàbac).

Davanters: Manel Busquets (Damm), Dimitris Alopoudis (Iraklis Tessalonica), Ferran Jutglar (Bellvitge), Franco Nantez (San Francisco), Xavier Cencillo (Juv. B) i Joel Delgado (Mollet).

UNIFICACIÓ BELLVITGE

Entrenador: Narcís Sirvent

Porters: Pau Roldán (Gimn. Manresa) i Nacho Berché (JM Gené).

Defenses: Gerard González (Badalona), Albert Gibert (Gimn. Manresa), David Sánchez i Marc Vílchez (Mercantil), Reche (Granollers), Albert Porqueras (Mollet) i Pont (Manacor).

Migcampistes: Èric Ceprián (L’Hospitalet), Gerard Pedrol (JM Gené), Álex Rodríguez (Horta), Tinoco (Badalona), Martín (Europa), Pep Puig (Sabadell) i Èric Pi (Martinenc).

Davanters: Dídac (Lloret), Lluís Mangas (Damm B), Joel Fedda (Mollet) i Miraash (Cornellà Juv. B).

ZARAGOZA

Entrenador: Javier Garcés

Porters: Azón i Guillermo (Juv. B).

Defenses: Subías, Álvarez, Clemente, David Vicente (Stadium Casablanca), Pablo Ballesteros (Huesca), Moreno (Levante), Jorge Pérez i Javi Hernández (Juv. B).

Migcampistes: Marcén, Carrasco, Soro, Losfablos (El Olivar) i Marc Aguado (Juv. B).

Davanters: Baselga, Tresaco, Carlos Vicente (Stadium Casablanca)  i Forcén (Juv. B).

The post El Barça defensa el ‘joc de trons’ de la Divisió d’Honor Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

Necessitaven un punt. Només calia un punt perquè el Barça Juvenil tornés a ‘campionar’ tres temporades després del seu darrer títol de Lliga. I el punt va caure en un partit no gens fàcil, contra una UE Cornellà que esgota les seves últimes possibilitats d’assolir la segona plaça i entrar a la Copa del Rei. Un gol de David Alfonso, amb assistència d’Adri Guerrero, ha estat suficient.

De fet, durant la matinal al camp número 7 de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el Barça només ha estat dos minuts sense assegurar el títol. Aquest ha estat el temps entre el 0-1 signat per Joan Gibert i l’1-1 obra de l’exjugador del Recreativo de Huelva. Val a dir que l’equip de Gabri comptava en aquesta jornades a amb moltes baixes, tant per lesió com per convocatòria de seleccions. Però això no els ha frenat.

L’empat a un gol ha estat el resultat al descans i no s’ha alterat durant una segona part en què els barcelonistes dominaven sense posar en perill el porter verd Ramon Juan. Les arribades dels de Rubén García eren mínimes, sobretot a la contra i a pilota aturada, però Sergi Puig no ha tornat a recollir la pilota del fons de la seva porteria.

Al final, un punt que fa que el Barça arribi als 65, una quantitat ja impossible d’assolir pel segon classificat, el Mallorca. No calia esperar més perquè la festa comencés damunt la mateixa gespa després que el primer juvenil barcelonista recuperés un títol que no assolia des de la temporada 2013-2014, quan ho va conquerir a les ordres de Jordi Vinyals. Aquell Juvenil A blaugrana, amb Munir com a màxim golejador, va conquerir aquella mateixa campanya la Youth League.

EL CATORZÈ TÍTOL

Des de la creació de la Divisió d’Honor Juvenil, la temporada 90-91, el FC Barcelona ha aixecat el títol en catorze ocasions, incloent-hi aquesta. Li segueix en el palmarès del grup tercer el RCD Espanyol, amb 10 campionats, els dos darrers a les dues darreres edicions del torneig. Es pot dir que el trofeu del grup 3 pràcticament sempre ha estat repartit entre aquests dos clubs, ja que només el València en dues ocasions (temporades 95-96 i 97-98) i el Club Atlètic Osasuna (91-92) havien dominat el grup amb presència majoritària d’equips catalans.

Els dos últims partits del campionat seran de tràmit pels de Gabri. La setmana vinent visitaran la Damm al Feliu i Codina, mentre que tancaran la competició regular a Sant Joan Despí contra el Nàstic. I a partir de finals d’abril, el Barça optarà a tres títols més. Entre els dies 21 i 23, buscarà a Nyon la seva segona UEFA Youth League. A la primera setmana de maig, els tocarà afrontar la Copa de Campions a Ourense i Vigo. I per acabar, afrontaran la Copa del Rei. De moment, ja ha caigut el primer títol. N’arribaran més?

The post Punt de Lliga pel Barça Juvenil de Gabri appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Saber prioritzar és una cosa que no s’estila en els futbolistes. Semblen viure en un món a part, però cada vegada més han de saber tenir visió de futur. Sobretot els que no juguen al Bernabéu o el Camp Nou, sinó a Nou Barris o el Sardenya. Pere Segarra és l’últim exemple de que el futbol base és una cosa i arribar a ser professional una altra. Ha jugat amb els millors a Barça o Espanyol, però no més ha gaudit ha estat, curiosament a la Montañesa. “No sóc un professional frustrat”, afirma qui ha descobert al futbol modest coses que no s’ensenyen a les acadèmies dels grans clubs. Ara marxa als Estats Units a viure experiències noves. No és d’aquells amb por als canvis, ja ho veuen.

Si ha de presentar un currículum, segur que tothom el voldria fitxar

Hi ha noms bastant importants. Em sento molt orgullós de la trajectòria que he tingut. Barça, Espanyol, Getafe o Espanyol, però els que no són de tant nivell com la Montañesa també m’han marcat.

És més difícil mantenir-se a dalt de tot que arribar-hi?

Totalment. Pots tenir una bona temporada i arribar, però els mèrits s’han de mantenir. Influeixen molts factors, com la competència. Jo competia amb Marc Bartra, Fontàs i Botía i en l’últim any de juvenil Luis Enrique em va dir “Pere, eres un buen jugador, proyección la tienes, però no tanta como Bartra, Botía o Fontàs”. No es va equivocar (riu). Pensava que al sortir del Barça ho tindria tot i no queia res. Alexanko em deia d’anar a Gavà, Manel Moya al Sabadell… Vaig fer la pretemporada amb el Sabadell B, però van preferir apostar pels veterans. Finalment, una setmana abans de començar la lliga em va trucar el Getafe.

Per què es retira amb 26 anys?

Era ara o mai. Ha arribat un punt en el que pesen més altres coses que el futbol. El tema laboral i encaminar la teva vida i buscar-me un futur. ISL és l’empresa del meu germà i el meu millor amic i porto 3 anys treballant amb ells. Ho hem creat des de zero i ho sento molt meu. El futbol m’ha donat molt, però a la vegada també m’ha limitat. Ara ja no tenia la mateixa motivació. A Llagostera vaig rebre un cop molt fort, toco fons i l’Oriol Alsina decideix no comptar amb mi. A Terrassa recupero la il·lusió, però només trobo pegues i em cremo. Fitxo per la Montañesa per gaudir de l’ambient familiar d’aquest club. Marxo a California, segurament a Los Angeles i me’n vaig al gener.

El període crític que comenta a Llagostera i Terrassa vostè va fer un tweet sobre aquest últim el que qualificava “d’una casa de…”

Jo crec que hi ha hagut moltes injustícies en aquest club. El més cruel i lleig del futbol són els impagaments. Només donàvem la cara els jugadors i els capitans, com jo. Jugàvem molt bé amb David Pirri i gaudíem molt, però no cobrar va pesar massa. El Terrassa va actuar de forma molt trista i ruin i jo no tinc pèls a la llengua. M’estimo el club, però cal ser realistes i estan a Tercera Divisió, no a Segona A. Viuen per sobre de les seves possibilitats.

Si quan jugava al Barça li diuen que acabaria jugant a la Montañesa que hagués respost?

Quan surts del Barça i portes tota l’etapa formativa volent ser professional això és el que esperés. Has d’assimilar que pots tenir o no sort. M’ha faltat continuïtat per exemple a Espanyol B o Llagostera, però no em sap greu de res. Molts jugadors voldrien jugar en aquests equips. No sóc un jugador professional frustrat. He marxat amb un regust increïble, amb les quatre victòries a la Montañesa. Un club familiar que m’ha ensenyat el que no havia après fins aleshores. La humilitat, la generositat, el companyerisme i amb això em quedo.

Sembla que amb aquesta ratxa espectacular els seus companys l’hagin volgut convèncer per a quedar-se.

Correcte. Ha estat així. Semblava determinant o imprescindible, però no és així. Si s’ho creuen, són capaços d’aconseguir el que vulguin. La Montañesa és això, coratge i collons. Ningú mira per sobre a ningú i som invatibles a Nou Barris. Que no pensin que ells no poden. Fins i tot vaig pensar de no anar a Figueres. Vam dinar, ens vam fotre unes ampolles de vi abans del partit… El míster em deixava fer. L’Antonio Escudero no és un ‘hacha’ del futbol, però a nivell personal és una persona 10.

Què li diu el seu pare quan el treu al camp el dia del seu comiat?

Estava molt orgullós de mi. Tant emocionat que no podia parlar. És una saga molt llarga al futbol la dels Segarra i creia que tenia molt futbol per davant. El meu tiet va jugar al Barça i el meu pare al filial. És ADN.

Ha estat una dona la que l’ha forçat a retirar-se?

En absolut. Tot el contrari. És un tema laboral 100% i si hi hagués hagut alguna dona no hagués pres aquesta decisió de marxar. Vaig a Estats Units a créixer i a conèixer món. Abans d’anar viatjaré per Europa.

La formació és important.

I tant. Quan vaig a Getafe el primer que faig és buscar una escola on poder fer el grau superior d’Activitats Físicoesportives. Jo estic al Barça, fent el curs pont, el grau mig al Cornellà… De l’únic que em puc lamentar és de no haver provat lligues secundàries d’Europa. Vaig prioritzar la carrera i no sóc de deixar res a mitges.

Els últims anys ha rendit tant amb els peus com amb el megàfon.

És el lideratge que es transmet al camp que també s’ha de mostrar fora. A Nou Barris, la Montañesa juga sempre amb un home més. Perdent 0-3 contra el Prat al descans, entrar al vestidor, començar a riure’ns de nosaltres dient que som una banda… En 8 minuts, 3-3! Va ser espectacular. Coses així només les he viscut aquí. La interacció afició-jugadors la vaig liderar jo, com també el Manequin Challenge.

No li ha quedat l’espina de no arribar a fer el play-off amb la ‘Monta’?

I tant, hòstia! Va sortir tot perfecte, però en el partit a Vilafranca no vam saber conservar l’avantatge. Si hagués fet play-off ja hagués penjat les botes a l’estiu.

Justament quan va decidir penjar-les va canviar tot.

No sóc imprescindible i ningun jugador ho és, excepte Messi. Aleshores, és un tema de dinàmiques. Jo estava molt centrat en la feina. No em convocaven i tant em feia. Em sentia apart de l’equip i va arribar un moment que el meu pare em va dir: “Pere, és el moment de pujar-te al tren o marxar”. Vaig parlar amb els companys, els hi vaig dir que quedaven 4 jornades i que em comprometia a deixar-m’ho tot per ells. També els vaig demanar perdó per no estar al nivell de la situació. Em tenen idolatrat i jo no sabia ni que dir. Antonio Escudero em truca aquell dissabte a la nit, quan sopava amb el Thiago, just quan estàvem a punt de sortir (12:30hrs). Em diu “Pere, no me falles mañana”. Sort que em va trucar! “Míster, mañana no te fallo”. Vaig marcar i vam guanyar.

Creu que si ho arriba a dir i no guanyen, el final no hagués estat tant feliç?

Acabar guanyant quatre partits és satisfactori no, el següent. Tots els riures d’ara era un drama abans. Un vestidor trist.

The post Pere Segarra, l’ídol de ‘Prospe’ es vesteix d’empresari a Califòrnia appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS/TARRAGONA

El futbol català ha viscut aquest dimarts la seva final. La SuperCopa de Catalunya entre els dos millors equips de Catalunya, Barça i Espanyol, però s’ha acabat deslluint per la polèmica decisió d’un Barça que només ha portat a sis jugadors suplents del primer equip, i que a sobre, no ha donat una bona imatge sobre el terreny del Nou Estadi.

12.801 persones han assistit a la final que s’ha adjudicat l’Espanyol. Caicedo, al minut 9 ha sabut aprofitar la lentitud de Mathieu per fer el 0-1 després de driblar-se també a un venut Masip. Així començava la SuperCopa que presentava una bona entrada al Nou Estadi i que, sinó haguès estat per les onades a la graderia, no s’hagués vist cap mena d’animació a una grada desencantada per l’absència dels cracks del conjunt blaugrana.

Amb una afició mesclada, i mostrant un gran fair play entre les dues aficions, el partit no ha estat res de l’altre món. L’Espanyol s’avançava ràpidament en el marcador i, a partir d’aquí, ha especulat amb el resultat, tancant-se bé en defensa i esperant a un inoperatiu Barça que ni amb la presència en atac d’Arda Turan i Paco Alcacer, han sabut generar perill a la porteria de Roberto.

A la segona part, el Barça s’ha apoderat de la pilota i tancava a l’Espanyol a la seva àrea, però sense perill real, només una jugada ben trenada amb un remat -desviat- de Aleñà, posava en cert perill la porteria perica. L’Espanyol s’acabava emportant el seu primer títol de la SuperCopa de Catalunya, un Espanyol que sí que es prenia amb el màxim respecte aquesta final i que ha estat just vencedor en un partit on l’aficionat s’ha avorrit.

FITXA TÈCNICA

FC BARCELONA: Masip, Marlon, Denis Suárez, Arda (Alfaro, 71’), Carles Aleñà (Mujica, 81’), Álex Carbonell (Sarsanedas, 76’), Alcácer, Nili Perdomo, André Gomes, Moisés Delgado (Palencia, 71’), Mathieu (José Martínez, 53’).

RCD ESPANYOL: Roberto, Demichelis, R. Duarte, V. Álvarez, Salva S., Reyes (Víctor Sánchez, 68’), F. Caicedo (Gerard 63’), Jurado, D. Reyes, Roca (Javi Fuego, 78’), Melendo (Aarón, 83’)

GOL: 0-1: Caicedo (9’).

ÁRBITRE: Estrada Fernández (Lleida). Grogues a Demichelis (18’), Aleñà (30’), Alcácer (31’), Caicedo (50’), Nili (61’), Víctor Sánchez (71’).

INCIDÈNCIES: 12.801 espectadors al Nou Estadi de Tarragona.

The post L’Espanyol s’emporta una SuperCopa de Catalunya que sí respecta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Poques vegades disposarà el Lleida Esportiu d’una ocasió similar a la qual ha tingut aquest diumenge en la Ciutat Esportiva. Jugar contra deu per l’absurda expulsió de Jaume Morey (26′) obre les possibilitats de qualsevol rival encara que aquest líder és molt capdavanter i l’ambició marca les diferències.Primer va anotar Marc Soldevila (17′) en una posició que si Medie Jiménez hagués assenyalat fora de joc no hagués passat res.No es va xiular i els de Rubén Arola es van endreçat a la perfecció i van deixar que a dalt, Adrià Gené i Bojan Radulovic, fessin el que poguessin. El mur ilerdenc va funcionar amb ordre i les dues puntes visitants van perdonar davant Alex Baños.

Aquí va poder estar el partit. En el segon temps es va moure la banqueta, però no va canviar el guió. En tot cas, VV (Victor Vidal), porter del Lleida E., es va multiplicar davant el setge dels puntes blaugrana. Excel·lent Sergio Gómez -li sobra un regateig-, sensacional Labinot, extraordinari Ricard Puig i el Kun?. El Kun va sortir per a l’últim quart d’hora de partit encara que ‘va escalfar’ en la banda tota la segona part. Només Quique sabrà les raons, però va ser sortir el búlgar i es va revolucionar l’equip. A la contra va arribar l’empat obra del golejador Juan Fernández al 85′ (ja porta 6) i cinc després culminaria Sergio Gómez. Gran Barça, gran remuntada i segona derrota dels blaus.

IGUALTAT A DALT I A BAIX

En la resta d’aquesta 9a Jornada va haver-hi, com correspon, una mica de tot: 3 victòries locals, 4 empats i 2 triomfs a domicili producte de 23 gols (12 locals per 11 visitants). El Municipal del Júpiter i el Feliu van viure els triomfs dels gris-grana i dels cervesersenfront de mataronins i tarragonins, respectivament.A zero van empatar Jàbac i Gimnàstic Manresa, o el que és igual, 9 punts sumats sobre 15 dels visitants fora de casa seva i tercer partit seguit que no guanyen els locals; a un gol ho van fer Manresa i Figueres en el Congost. Després de tres KO consecutius dels empordanesos, la fortuna els va jugar una mala passada, doncs va empatar el manresà Santaeulària de penal (82′) pels de Nualart.

A dos gols igualarien Espanyol i Cornellà i Mercantil-Europa. En la Ciutat Esportiva Dani Jarque va haver-hi patiment fins al final, doncs els de Robert Cuesta, que arribaven amb 4 dels últims 12 punts disputats, van col·locar el marcador final (Parets) en el 85′. Clar que més complicat va ser el duel en el Serrahona-Merinals on els locals van tenir a José Ramon Miró com el gran protagonista del xoc. En dos minuts va anotar dos gols, el segon en pròpia porta, per la qual cosa el partit es va decidir en la segona meitat. El punt dels de Manuel Delgado trenca la dinàmica dels seus dos triomfs anteriors en la Lliga.

TRIOMFS A DOMICILI

Només dos. En el Germans Gonzalvo i a Torres de Palau. En el Vallès va decidir un gol de Kodzaev per al Josep María Genè -aquestdiumenge ‘espia’ a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.- Aquest gol en el minut tres de partit va ser suficient per a la ‘taronja mecànica’ i, encara que empatat a punts, li serveix per sortir d’un pou en el qual segueix el cuer Girona. Els d’Albert García van aguantar fins a l’última quart d’hora; aquí van definir els d’Òscar López amb tres de tres.

The post El juvenil de Quique Álvarez remunta en inferioritat davant el Lleida Esportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Aquest diumenge passat tornava a viure una altra jornada inoblidable per al seu equip, el RCD Espanyol. El juvenil blanc-i-blau repetia títol de campió de Lliga mancant dues jornades per al final del campionat i amb números d’autèntic número 1. Només una derrota ha permès el conjunt de David Gallego aquesta temporada; va ocórrer en la primera jornada de competició el passat 6 de setembre, a Mallorca, però, a partir d’aquesta data, només ha fet que sumar i sumar. Impressionant.

“Ha estat un any molt complicat, tenim una plantilla curta i hem sofert lesions llargues. Els meus jugadors han vist el que costa guanyar”, admet el tècnic a Futbolcatalunya. La clau passa per “mantenir al grup amb gana ja que no competim per ser campions i el futbolista de l’Espanyol ho sap com també sap que està a prova en cada jornada”. Aquest missatge queda molt clar “per al futbolista de l’Espanyol i sap que cal lluitar molt per guanyar una Lliga”.

Després del resum d’intencions, Gallego admet que el seu grup té “marge de millora” igual que reconeix que “del centre del camp cap endavant dominem moltes coses”. Entre els aspectes a millorar, l’entrenador perico creu que “ens ha faltat interpretar millor la faceta defensiva que l’any passat” clar que la trucada d’alguns futbolistes per part de Lluís Planagumà, responsable del filial, és un altre motiu d’orgull per a aquest gran juvenil.

Així se celebra una lliga! ¡Todo corazón #RCDE nuestro Juvenil A!https://t.co/oNnXGmlWL3

— RCD ESPANYOL OFICIAL (@RCDEspanyol) 2 de abril de 2016

Sense caure en el autoelogi, ja que “l’entrenador ha de ser honest, entrenar i oferir alternatives”, David creu que “el patrimoni d’un entrenador són els seus jugadors” i, que, com els seus futbolistes “jo també m’examino diàriament”. Això no vol dir que el seu futur no vagi més enllà del proper partit. “Hi ha hagut molts canvis en el club i, si em volen, aquí estic molt a gust”, afegeix.

A GAIREBÉ 20 PUNTS DEL BARÇA

Un repàs a la classificació mostra molt millor la que ha estat una gran campanya per part dels campions. Un detall, que mai convé oblidar, són els 19 punts que li treuen a l’etern rival, el FC Barcelona. “Si fos demèrit d’ells, nosaltres haguéssim perdut tres o quatre partits més encara que seríem campions també i no ha estat així”. Aquesta condició parla excel·lències d’un grup en el qual “solament el porter Chus i tres jugadors de camp han seguit de l’any passat”.

Gallego elogia als seus, ja que “són molt bons”. I això que rivals com Mallorca, Damm o Barcelona també tenen “un gran talent”. La diferència passa perquè “inculco als meus futbolistes que la diferència depèn de sumar per a l’equip defensivament. Aquí cal treballar i patir, per això després es guanya”. Sense voler nomenar a un futbolista en particular –“encara que hi hagin quatre que han jugat la majoria de minuts, la resta ha tingut un comportament exemplar”-, David Gallego veu a “diversos jugadors amb condicions per ser futbolistes de primera”. Una altra cosa ben diferent és “qui apostarà per ells”, però, qui ho faci, no s’equivocarà.

El RCD Espanyol tancarà la Lliga 2015-2016 enfront del Manacor i Zaragoza per després afrontar la Lliga de Campions –“és un premi segur per a tots”-, i la Copa del Rei. Els de Gallego no obliden tampoc la final perduda l’any passat enfront del Vila-real encara que tot arribarà al seu temps.

The post David Gallego: “Cal lluitar molt per guanyar una Lliga” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A nou punts del líder, Cornellà B, i a 7 del segon classificat, CF Damm, figura un Barça B incapaç de passar de l’empat al camp del Barri Germans Sàbat. Sisè empat del conjunt blaugrana de Quique Álvarez (segon fora de la Ciutat Esportiva) enfront d’un rival que sempre dóna la cara. Amb 0-1 assolit per Oriol Rey (36’), es va haver d’esperar fins al 76’ perquè Sergi Pérez col·loqués l’1-1 definitiu.

Mentrestant, Cornellà B, Damm B, Sabadell i Espanyol B no deixaven escapar l’oportunitat d’endur-se els tres punts. El líder Cornellà patia davant el Badalona, ja que fins al minut 88 (de penal) no decidia el triomf Bermúdez. Roger Ligero va col·locar un 1-1 emocionant que va fer dubtar als de Riutort.

Menys dubtes va tenir la Damm en la seva visita a Bellvitge. Clar que marcar als 6’ (Marc Pilar) facilita les coses i, encara que els de Raúl Paje van lluitar, no van tenir suficient per batre a Juan Flere en el que va ser l’únic triomf visitant d’aquesta 21a jornada . La segona diana d’Oriol Pujadas (60’) va sentenciar a la Uni i deixa als cervesers a dos punts del liderat. 5 victòries locals i 3 empats van completar el cap de setmana.

GRUP PERSEGUIDOR

En aquesta lluita triomfal segueix el Sabadell de Senabre. Deu jornades invictes mantenen als arlequinats al capdavant d’aquest grup que busca la glòria després dels filials. Li segueix un Jàbac (3a derrota en els últims 5 partits) que va caure enfront de l’irregular Espanyol, el Manresa (primer empat a casa seva davant un Reus que ja acumula 9 jornades sense guanyar) i la Unificació Bellvitge (9 punts dels últims 15).

ALLUNYAR-SE DELS PROBLEMES

A partir de la desena plaça comencen els majors problemes. Del Mercantil (10è) al Prat (15è), primera plaça de descens, només hi ha sis punts de marge i, encara que queden molts partits per disputar-se els tres punts de cada cap de setmana són vitals. Per començar, els de Pablo Becerril van bigolejar al Gené. Dos punts de Victor Aliaga van bastar pels vallesans mentre que la EF Mataró salvava un punt en el 89’ davant el Cambrils de Raul Salguero que aconseguia el seu tercer empat consecutiu a domicili.

Només el Mollet va prendre impuls. Un gol miraculós de Toni Heredia (67’) treu una mica als vallesans del pou i més davant un rival directe com és el Prat. Primera derrota dels jugadors d’Oliver Lima en els últims cinc partits que li tornen a deixar a la mateixa zona vermella on es mantenen Cambrils i la EF Gironès.

The post Nou pas enrere del Barça enfront del cuer EF Gironès-Sàbat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els blanc-i-blaus no donen opció. Extraordinària trajectòria la que mantenen els de David Gallego, que van caure en la primera jornada de la Lliga a Mallorca, per no repetir l’experiència fins al moment. Aquest cap de setmana van sentenciar ràpidament a La Salle i ara els hi espera un dels grans duels del campionat a Horta. Però això serà el cap de setmana vinent.

Adrián Rivas, en el minut 1, va marcar el camí triomfal en el Poliesportiu La Salle per arrodonir Alejandro López (59’) i Víctor Campuzano (69’) en el segon període. L‘Espanyol li treu 4 punts als cervesers, 6 als insulars i 16 als blaugrana.

SORPRESA A SARAGOSSA

La gran sorpresa d’aquesta 21a Jornada (2 victòries locals, 3 empats i 3 triomfs visitants) es va viure en el Gregorio Usabel enfront d’un Stadium Casablanca que no es resisteix a quedar com a cuer del grup. Es va avançar la Damm, gràcies a un gol de Enri (31’), en un primer període de joc amb moltes interrupcions; en la segona, l’estratègia va col·laborar perquè Casero col·loqués un precís cop de cap. Empat a 1 a Saragossa i segon empat a domicili per part dels de Parralo.

Idèntic marcador es va donar a Son Bibiloni. Atenció a aquest 1-1, màxim amb el 0-2 de la primera volta, doncs aquest empat dóna més avantatge als vermellons pel que fa als de Gabri. Sisè empat del Barça, tercer fora de casa seva, i solament 6 punts sumats dels últims 15 disputats. Enfront del Mallorca va posar el 0-1 Carlos Pérez (41’), però va empatar Rodado en el segon (58’).

Els 21 gols (9 locals per 12 visitants) van servir, entre altres coses, perquè Lleida i Sant Andreu materialitzessin 7 en un gran partit igual que el que es va viure a Tarragona entre Nàstic i At. Balears (Jaka va decidir en el 83’). En la resta de partits, es van viure un empat a zero entre Girona i Sant Francisco i triomfs mínims del Cornellà (Joel 73’), i Zaragoza enfront d’Ebro en el derbi.

The post Damm i Barça fan més líder a l’Espanyol appeared first on FutbolCatalunya.com.

El duel de filials entre Barcelona B i Cornellà B promet una gran jornada de dissabte. Blaugranes i verds arriben a aquest tercer partit de la segona volta amb números molt acceptables encara que en el cas dels locals sempre cal exigir-los més i 5 derrotes són moltes.

Per contra, els de Gonzalo Riutort són colíders al costat de la Damm i estan quallant una gran temporada. Els seus números similars garanteixen espectacle.

Amb el record de l’1-2 de la primera volta en el Municipal de Cornellà, els visitants busquen no solament els tres punts en joc. El repte d’endur-se el premi més gran en la Ciutat Esportiva motiva a l’equip menys golejat del grup (14) enfront del tercer major golejador (40).

Val la pena destacar també que els de Quique Álvarez han encaixat tres gols més que els de Riutort, clar que han anotat en totes les jornades menys enfront d’Europa i Mercantil. Per contra, la muralla verda és molt ferma encara que han rebut sempre un gol en els seus últims sis partits.

El segon juvenil de Cornellà, amb 8 punts assolits dels últims 15 disputats enfront dels 9 de 15 dels barcelonistes, només ha cedit 1 empat (EF Mataró) en les seves 10 sortides. Aquesta circumstància segur que la tenen molt present en les files blaugrana, tant com veure que els locals han cedit només 1 empat (Damm) a casa seva.

TRES MINUTS CLAUS

En la primera volta (3a Jornada, 13 de setembre del 2015), Cunillera va posar l’1-0 (64’) pel Cornellà, va empatar Jordi Mboula (67’) i va decidir Javi Ruiz (84’) quan tothom ja signava l’empat. Els golejadors de tots dos conjunts -el blaugrana Ramon Rodríguez (9) i el verd Fernando Suárez (10)- es van quedar sense marcar.

The post Barça-Cornellà, duel de filials invictes a la LNJ appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Ciutat Esportiva Joan Gamper va registrar una gran entrada per veure el primer juvenil. Hi havien moltes raons, ja que redebutaben els coreans Paik i Lee, i s’estrenaven tant Arnau Campeny com Rubén García, però seria un defensa del Cornellà, el mataroní, amb nacionalitat senegalesa, Bambo Diaby, qui va merèixer els millors elogis.

L’excel·lent partit del jugador verd, al costat del seu company Dan Coll en l’eix de la defensa, li van donar als de Diego Morata un punt preciós per seguir amb la remuntada. La solidesa defensiva dels visitants i la generositat en l’esforç davant un equip que va treure a totes les seves estrelles van anul·lar la voluntat, això va ser innegable, del petit ‘dream team’.

De futbol es va veure poc, molt poc. Cert que la iniciativa sempre va ser blaugrana, com no podia ser d’una altra manera, encara que això va ser insuficient. Només un parell de xuts llunyans de Carles Pérez o Aleñà van destacar enfront d’un Cornellà que sabia el que havia de fer per sumar. I, si els corejats coreans intentaven lluir -tenen una gran classe- aquí apareixia Bambo.

El poder físic d’aquest xaval (1,91), que acaba de complir els 18 anys al desembre, i que compleix la seva tercera temporada com a juvenil verd, va ser determinant per imposar-se als coreans i a qualsevol davanter barcelonista. No va fallar mai. És més, va disposar de l’única gran ocasió per al seu equip en la segona meitat davant la passivitat del porter local Andreu. Es va quedar amb les ganes igual que Carles Pérez amb un tret al travesser.

Ni tan sols l’expulsió de Jaume (82’) va facilitar el camí del gol per un Barça que perd dos punts més (i van 7) a casa seva. Per contra, el Cornellà arrenca el seu cinquè empat fora de casa.

The post Paik i Lee no ‘ballen’ a Bambo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest proper 9 de Gener finalitzarà la primera volta de la Lliga Nacional Juvenil. Han estat 16 jornades en les quals ha aparegut, evidentment, el poder dels segons juvenils dels ‘grans’ encara que també han hagut de mossegar ‘la pols’ enfront d’uns rivals que sempre han donat la cara. Igualtat és la paraula més utilitzada per tècnics i jugadors a l’hora d’etiquetar a aquest grup III de la LNJ.

Ratxes considerables

La lectura numèrica de la classificació dóna per a molt i ofereix unes ratxes a considerar per part de tots els protagonistes. Des que va començar la competició el setembre passat han passat moltes coses i ara arriba l’hora de la definició en la segona volta. Quedar com a equip màxim golejador (Damm B, 37), al costat del Sabadell, i com a conjunt menys golejat (Cornellà, 11) val la pena destacar-ho i d’aquí partim en el resum d’aquesta segona part del 2015.

Verds i cervesers van acomiadar l’any diumenge passat amb un partit atractiu. Els visitants arribaven amb 5 punts assolits sobre 15 disputats després de mantenir-se 14 jornades invicte mientre que els locals estaven crescuts, doncs no queien des de la 3a jornada davant el Barça. Curiós KO (1-2), ja que va ser idèntic al primer encaixat davant un gran Jàbac i Terrassa. El marcador final d’1-3 manté, no obstant això, als de Miguel Ángel Samprón com a líders per davant dels jugadors de Gonzalo Riutort.

Quarta derrota del FC Barcelona en el total de 16 partits disputats porten els de Quique Álvarez; els blaugrana han deixat anar 16 punts dels 48 jugats. Atenció, doncs només han sumat la meitat (8) sobre els últims 15.

L’excel·lent esforç dels egarencs de Rafa Bermejo els col·loca en una primera privilegiada posició per lluitar per l’ascens en la segona volta. La primera la tancaran en el Sagnier on arribaran amb 6 caps de setmana sense perdre. Equilibri i poder amb esment especial per al golejador Enric Vega (12 gols en 12 partits), a un del pitxitxi Eloi Pena (Damm).

Els pericos de Robert Cuesta li segueixen amb un punt menys. Poc a poc van agafant el seu lloc gràcies a un equip jove, però compacte, amb 8 punts sobre els últims 15, i 4 KO, com el Barça.

Un punt menys (28) porta el CE Sabadell. Els arlequinats estan recollint els majors elogis per part de tots els seus rivals i tenen raó. Ignasi Senabre sap utilitzar molt bé els seus recursos i acaba aquest 2015 en una forma excel·lent. Els 10 gols de Sergi Montero converteixen al seu equip en el màxim golejador del grup al costat de la Damm i iniciaran aquest 2016 amb 5 jornades molt completes (13 sobre 15 punts).

La revolució d’Óscar López

Vuit jornades porta el Badalona d’Óscar López sense perdre. Poc a poc, el tècnic ha sabut recuperar-se d’una primera meitat duríssima amb dos triomfs en les primeres vuit jornades. I van a més. Li segueix amb els mateixos punts altre conjunt dels ‘nous’ com és el Josep María Gené i la EF Mataró. Els taronja tornen a guanyar, i ja era hora, després de 4 KO consecutius; fora de casa seva perden força i, si guanyen en les seves sortides, guanyaran futur. Aquests números equilibrats que sí han sabut mantenir els roig-i-negres a qui cal destacar les seves 2 victòries i 3 empats en aquestes últimes 5 jornades; els de Juan Carlos Ortiz van empatar amb Cornellà, Espanyol B i a un amb el Barça.

Un d’aquests mirarà a aquest grup cap amunt, encara que bé farà per no perdre la vista de la zona baixa, és la Unificació Bellvitge. Els de Raúl Paje és el tercer equip menys golejat (16), però li penalitza molt ser els quarts menys golejadors (18). Aquesta manca d’olfacte en l’avantguarda l’ha portat a la desena plaça després d’aconseguir 4 punts dels últims 15 disputats. Aquest equip mereix confiança.

Sacrifici i patiment

A partir d’aquesta zona mitjana de la classificació, tot serà sacrifici i patiment. El Manresa de Nualart, a qui li queda pendent enfrontar-se a l’Espanyol, ha entrat en una pèssima fase amb 6 derrotes consecutives. Li segueix el Mercantil, amb un punt menys (12è), però els blaugrana de Pablo Becerril han tancat desembre amb un empat davant Sabadell i una victòria davant el Barça. El gol de Víctor Aliaga contra els de Álvarez val or.

Un empat i una victòria ha aconseguit Fran Bea en els seus dos partits al capdavant de l’Europa, un dels dos relleus en les banquetes que s’han donat ara per ara. El rei de l’empat (7) vol sortir de l’infern i està en el camí encertat. Això també és el que busca Raul Salguero i el seu Cambrils Unió qui, en la seva primera temporada en LNJ, ha tingut de tot.

Tres caigudes consecutives del Reus Deportiu, després d’haver sumat només 1 punt de 24 disputats, deixen als roig-i-negres de Roberto Ahufinger en una delicada 15a posició i com a conjunt menys realitzador (10). Gols és el que també li falten a Prat i Mollet encara que els vallesans són els que més veuen porta contrària dels sis últims classificats.

El Prat d’Oliver Lima, que va arribar a encaixar 7 derrotes consecutives (total 11), va reaccionar davant Europa, Reus i Mercantil, però va caure enfront del Barça i Badalona. Els potablava ja saben el que els espera com també ho sap el Mollet, que va començar amb Dani Gandia com a tècnic i va ser rellevat a principis de desembre per Sito Fradera.

I atenció al cuer, EF Gironés Sàbat. La seva reacció en els últims cinc partits els han servit per alertar a uns contraris que ja saben el que costa vèncer a casa seva. Els seus únics dos triomfs davant la Unificació Bellvitge (22N) i enfront del Cambrils Unió (19/12) no li treuen de la última plaça, però adverteixen de la seva perillositat.

The post La LNJ ofereix una segona volta apassionant appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

El tècnic del segon juvenil cerveser porta molts partits importants a l’esquena, però el duel que li espera al seu equip aquest diumenge que ve en la Ciutat Esportiva Joan Gamper, és especial. Miguel Ángel Samprón arriba a la cita com a líder invicte, amb 6 punts d’avantatge sobre els blaugrana, igual que amb el Cornellà B, i amb 9 respecte a l’Espanyol.

A més, ho fa com a equip màxim realitzador (30) i el tercer menys golejat, al costat del mateix Barça (11) després d’11 jornades de competició. Moltíssims al·licients com comentàvem aquest dimecres. Serà la sisena sortida dels cervesers que desitgen que segueixi la seva ratxa positiva, ja que noméshan cedit 1 empat a Sabadell.

“Tard o d’hora pot arribar la primera derrota de l’equip, ja que hi ha molta igualtat en aquesta categoria. La veritat és que no esperàvem aquesta realitat pel que fa a resultats (no haver patit cap derrota) encara que sí haver aconseguit el nivell de joc que vam mostrar”, declara Samprón a Futbolcatalunya. Això sí, fidel a la filosofia que “ens proposa el club des de l’arribada de Cristóbal Parralo, amb futbol ofensiu, possessió de pilota i treball de pressió, els entrenadors ho intentem desenvolupar. Estic molt content dels xavals”.

Per això, quan se li diu que l’opinió generalitzada al món del futbol és que aquesta Damm convenç, Samprón ho agraeix. “És un afalac. Estem en una categoria en la qual, després de cadets i infantils, pot guanyar qualsevol. A les grans pedreres del futbol català ens costa treure molts partits en la Lliga Nacional perquè, si hi ha una actitud en el camp, pot passar de tot”, afegeix.

L’entrenador cerveser, que compleix la seva tercera temporada en l’entitat, després d’un llarg període en el RCD Espanyol, emfatitza també quan parla d’uns rivals que “tenen gent humil, però molt treballadora. Fixa’t en la Unificació Bellvitge o en el Manresa. Amb el seu bon treball ajuden també molt a la competició”.

Tothom té la seva oportunitat

No obstant això, ara el que ocupa és el proper compromís pel qual no diupeça. “Ja ens vam enfrontar al Barça en pretemporada a Sant Pol i vam perdre (3-2) i els he pogut seguir davant el Gironès, Gené, Sabadell i Girona. Què puc dir? Tenen grandíssims futbolistes als quals els toca ara desenvolupar tota la seva classe”, assenyala alhora que reconeix “ser una mica més joves que nosaltres. Tenen una plantilla molt compensada”.

Aquest lògic respecte cap al contrari no frena les seves intencions de “sortir a guanyar. Encara que crec que els resultats no ho són tot, si arribés aquest dia de no sortir sempre a guanyar, ho deixaria”. Samprón manté que “cal treballar més a llarg termini i buscar l’equilibri necessari, doncs el nostre objectiu és passar, quant al Barça, a equips superiors i, quant a la Damm, nodrir de futbolistes d’altres categories ja que aquí acaben com a juvenils”
Noms propis de qualitat

Intentem buidar algun dubte sobre l’onze inicial que pot presentar aquest proper diumenge. Intent fallit “aquí no treballem amb alineacions tancades. Tothom té dret a participar i, quan dono l’alineació una hora abans del partit, és el producte del treball de tota la setmana”. Amb aquestes paraules quedava clar que seria molt difícil treure-li moltes coses a escala individual.

“Eloi Pena és molt bon futbolista i molt bon company”, piropeja l’entrenador al seu màxim golejador. Deu dianes és suficient raó doncs “estem davant un jugador que té moltíssima predisposició al treball, molt bon desmarcatge de ruptura i pot jugar també des de la banda esquerra”. L’ara davanter cerveser va arribar com a cadet de Mataró, va destacar pels seus gols i el curs passat va estar en l’Almeria. Ara està de tornada a casa.

Més noms propis: Juan Flere i Alberto Román, els dos porters amb els quals ha comptat aquestes 11 jornades. Mentre el primer porta disputats 7 en els quals ha rebut 8 gols, el segon ha jugat 4 i ha encaixat 3, però d’aquí no va sortir. “No et diré qui serà titular. Tinc dos grans porters i qualsevol pot fer-ho igual de bé”. No valia la pena insistir.

Miguel Ángel Samprón prefereix presentar al seu immillorable equip de col·laboradors en el juvenil. Juan Carlos García (delegat), Rubén Castro (preparador físic), Manu Moreno (fisioterapeuta) i Sergi Pujol (entrenador de porters).

The post Samprón: “La Damm és fidel a la filosofia que ens proposa el club des de l’arribada de Cristóbal” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nouvinguts a la Lliga Nacional Juvenil, la EF Gironès-Sàbat explica per èxits les seves tres participacions oficials aquesta temporada recentment estrenada. Primer triomf davant el poderós FC Barcelona en el Municipal Barri Germans Sàbat (2-1), la qual cosa vaser una autèntica bomba. Va seguir la festa en el Narcís Sala enfront del Sant Andreu (2-2) i es va ampliar dissabte passat enfront de la Damm (2-2). Aquest diumenge seguirà l’espectacle en la ‘Ciutat Esportiva Dani Jarque’.

“Nosaltres només intentem guanyar cada setmana. Això del partit a partit fa molt temps que ho diem i ens funciona”, comenta a Futbolcatalunya el tècnic Mario Fernández que afronta la seva quarta temporada al capdavant del conjunt gironí amb resultats notables. El resum seria senzill. “La gent ens té com un referent veient les diferències tan notables que hi ha entre els participants en instal·lacions, per exemple. A mi no m’agrada jugar amb ‘pelotazos’ i algunes vegades et veus obligat per les circumstàncies”.

Fernández confia “molt en aquests nanos” i això que han perdut alguns futbolistes molt interessants. Els Soto, Sergi Garcia, Moreno o Ridau, per exemple, ja no estan en un equip que ja ha fet història, però que segueix endavant amb l’objectiu de “salvar, primer, la categoria. Ja veurem: una vegada es disputi aquesta propera jornada i les quatre següents, se sabrà”.

LA TRAVESSA DE MARIO FERNÁNDEZ (EF GIRONÈS-SÀBAT)
JORNADA 4ª

+ Reus D.- Uni Bellvitge (1) Crec que es veurà un partit molt dinàmic.
+ Europa- EF Mataró (1) Els visitants estan en la cua amb molts problemes.
+ L’Hospitalet – Blanca Subur (1) Per potencial del seu onze inicial, els locals.
+ Damm B – Mollet (1) Els locals, pel seu concepte de joc.
+ Espanyol B – EF Gironès-Sàbat (2) Ho intentarem, però a ningú tampoc podria sorprendre un 1-2, 2-2 o 0-2. No és impossible.
+ Barcelona B – Gavà (1) A priori hi ha molta diferència, però als blaugrana els tocarà lluitar.
+ Sant Andreu – Vila Olímpica (1) Els andreuencs tenen tres grans futbolistes (Joel, Uri i un central) que els fa més forts
+ Prat – Girona (X). El Girona està molt fort i fa por. Tenim moltes ganes de jugar contra ells, seria un River-Boca, una cosa gran.
+ Cornellà B – Manlleu (1). Els del Baix Llobregat necessiten començar a sumar.

10 staples of your fall season cabinet
chanel sneakers The Changing Face Of Indian Fashion

The post Mario Fernández descobreix els secrets de la EF Gironès-Sàbat appeared first on FutbolCatalunya.com.