JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada que ningú volia jugar va deixar coses més que remarcables. Primer, que el Barça B es va imposar al Valencia-Mestalla, segon, en el partit pel liderat. Victòria de coratge del filial blaugrana, que va remuntar amb un triplet de Dani Romera el gol inicial d’Aridai. El segon ja no és el filial de Paterna, sinó un Alcoyano que va exhibir els motius perquè l’anomenen ‘l’equip de la moral’. 90 minuts al Collao són ‘molto longo’ i el Prat ho va patir en les seves pròpies carns. Esforç sense premi pels pota blava, que van remuntar el gol inicial local. Gato, a l’afegit, va decidir. L’Alcoyano, amb 23 punts, és segon d’una zona de promoció que completen Mestalla i Hércules, que va guanyar bé l’Ebro al Rico Pérez.

La gesta del Prat no va ser només la remuntada, sinó tot l’esforç per a disputar aquest partit. Com molts altres equips, el pota blava no és professional. No viu d’això ni aspira a fer-ho. Va sortir a les 8 del matí del Sagnier el mateix dia de partit i tornarà durant tota la nit. Al cansament se li ha d’afegir el dia de vacances de molts jugadors – i per exemple l’entrenador Pedro Dólera – han hagut de gastar per viatjar a Alcoi. Amb tot, demà tocarà anar a treballar sense dormir. Aquesta és la realitat del grup 3.

L’altra, esportiva en aquest cas, és que el Badalona segueix invicte. 12 partits sense perdre dels escapulats, que n’han empatat 9. La travessa per Cornellà era senzilla i el partit va acabar en igualada. De punt en punt, els de Manolo González es mantenen fregant el play-off, però sense guanyar no hi poden accedir. Cinquena jornada consecutiva dels de Jordi Roger sense guanyar, per cert.

TREMPERA DEL LLAGOSTERA

El Llagostera, per la seva part, ha guanyat quatre dels últims sis partits. Comença a confirmar el que tothom li pressuposava per plantilla. A la Nova Creu Alta no va tenir pietat d’un Sabadell massa tendre, esclau de la seva vulnerabilitat a les àrees. El 0-3 final no reflecteix el que es va veure en el terreny de joc, però sí confirma que uns van cap a dalt i els altres a l’abisme.

Mentrestant, tímida recuperació del Lleida Esportiu. Els blaus han mantingut la porteria a zero en dos partits consecutius, el que ja en sí és notícia. Els problemes de cara a gol, però, van quedar novament reflectits en un avorrit partit contra el Mallorca B. Contra el Cornellà caldrà veure que passa dins del camp i també fora, on hi ha una guerra civil entre la directiva i les penyes.

GUAL PERMANENT A L’ESPANYOL B

Una de les millors notícies de la jornada va ser la victòria de l’Espanyol B. Tant necessària com desitjada. El filial blanc-i-blau, que no guanyava des del 24 de Setembre, va imposar-se per la mínima al Mini Estadi de Vila-Real. Marc Gual, pitxitxi de l’equip amb 6 gols, va decidir el partit. Els tres punts no serveixen per a sortir del descens, però sí com a analgèsic per a un equip que no ho estava passant gaire bé.

L’última victòria dels de David Gallego, per cert, va ser contra L’Hospitalet. L’alegria de la victòria contra l’Alcoyano va durar tres dies. El temps que va passar fins a la desfeta a Son Malferit. Aquest Hospi és fort a casa, però tou a fora. Només ha sumat els tres punts de la primera jornada a Elda.

Potser a Gavà no tenen diners, però sí orgull. L’equip va donar una nova lliçó de compromís en vèncer el cuer. I no només això, ja que els tres punts van arribar després d’una remuntada. Boris va mullar de nou i es consolida com a pitxitxi, empatat a 7 gols amb Aridai. Ja n’ha fet 29 des que va prendre l’encertada decisió de retrobar-se amb el seu futbol a la Bòbila fa menys d’un any.

The post Halloween pel Llagostera, castanya del Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Els dos anys d’espera pel play-off a Lleida van valer la pena. Com l’última vegada, coincidint amb l’Aplec del Caragol, el Lleida Esportiu va regalar una victòria als milers d’aficionats que es van congregar al Camp d’Esports. El gol de Colinas val el seu pes en or, sobretot després de no concedir-ne cap – una vegada més, i ja en van més de 20 aquesta temporada – a la porteria pròpia. Queda una tornada a Lasesarre, que no és poca cosa, però aquest equip inspira confiança. És un campió vestit amb disfressa de quart classificat. Un equip amb infinitat de problemes dins i fora del camp que s’ha sabut sobreposar a l’adversitat. Fiable com pocs, el Lleida Esportiu ha donat un pas cap a la Liga Adelante. 90 minuts a Lasesarre el separen d’una nova gesta en una temporada en la que l’instint de supervivència l’hi ha acabat atorgant una infinita capacitat de superació.

El play-off d’ascens no premia a qui més bé juga, sinó a qui millor competeix. Amb aquesta premissa, el Lleida Esportiu va sortir al camp amb la lliçó ben apresa. No importava cedir la pilota al Barakaldo si, com de costum, es defensava bé. Només l’àrbitre, entestat en interrompre el joc, treia de polleguera als blaus.

Fent honor a la festivitat de l’Aplec, el partit avançava a ritme de cargol. Fins i tot un aspersor mal tancat l’interrompia. Cap dels dos equips, conscients de que l’eliminatòria era de 180 minuts (no només de 90) prenia riscos. Amb tot, s’incitava als badalls, però el Camp d’Esports no defallia. Incitava als seus a donar quelcom més, entregat amb crits d’ànim i un, només un, “Esteve paga ja!”.

VITAMINA COLINAS, GOL ANALGÈSIC

Just després, arribava el gol del Lleida Esportiu. Manu cedia la bimba a Colinas que, sense pensar-s’ho dues vegades, engaltava un xut a la base del pal. Corria el minut 36 i el Lleida donava primer. Tot just quan s’estava jugant més a la basca que a la catalana. En el moment en el que el físic del Barakaldo semblava imposar-se a un equip blau ferm, però sense domini.

Acte seguit podria haver arribat el segon. Els de Movilla, groguis aleshores, van estar a punt de pagar car el moment d’atordiment que patien. L’escarni no va anar a més i s’arribava al descans amb avantatge mínim. Qui menys errors havia comés i més encert de cara a gol havia tingut, guanyava. Això, ni més ni menys, és un play-off.

La represa començava com havia acabat la primera. Les defenses s’imposaven als atacs. No es podia esperar una altra cosa de dos equips que havien encaixat 22 i 24 gols en 38 jornades, respectivament. El Barakaldo va deixar de jugar amb cinc darrere per a posar tres davant, però qui va decidir trencar el partit no vestia de groc-i-negre. Urko Arroyo, de blau, va donar un pas endavant.

EL LLEIDA AGUANTA, AGUANTA I AGUANTA

El basc va deixar diversos detalls de qualitat que van deixar estabornits als seus compatriotes. Va forçar més d’una groga i va donar aire a un Lleida ferm, però aculat. Defensaven bé els d’Idiakez i se’ls feia massa difícil atacar o mantenir la pilota. La falta d’efectius a l’avantguarda va frustrar a l’equip i també a Manu Onwu, exhaust, que va ser substituït amb rampes.

L’esforç defensiu, enorme, va provocar que el Barakaldo no disposés de cap ocasió durant tot el partit. Ni una per a provar a un Iván Crespo que va ser més espectador que mai. A diferència dels dos play-off de Seligrat, el Camp d’Esports veia com la porteria quedava a zero. Una tònica aquesta temporada per a un equip que si ho torna a fer a Lasesarre estarà classificat. Movilla així ho va afirmar en roda de premsa, mentre que Idiakez va dir que no accepta favoritismes ni pressions. Euskadi decidirà.

The post Aplegats per a vèncer (1-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.