Amb 25 equips que es mantenen del curs passat i amb l’arribada de 23 procedents de la Segona Catalana, comença una nova temporada per a la que va ser la Primera Catalana, la primera categoria referent del futbol català.

CENTENARIS A LA CATEGORIA

No obstant això, això ja ha quedat en l’oblit per caprici d’una Federació Catalana més preocupada a posar-se medalles que a donar solucions als clubs que la mantenen. D’aquesta manera arrenca la 2023-2024 amb un nivell regular encara que amb la presència d’equips històrics i centenaris.

Veure clubs com Mollet, Martinenc, Sant Cugat, Tàrrega, Santfeliuenc, Argentona, Blanes, Roses, Artesa Lleida, Artesa Segre, Borges Blanques o Canonja, amb els seus cent anys superats de vida, hauria de reenganxar a l’aficionat i fer pensar els federatius. 17 equips centenaris amb passat memorable en categories superiors com Manlleu, Júpiter o EF Mataró a la llunyana Segona Divisió B conviden a una obligada reflexió.

UNA 1a CATALANA PER A NO OBLIDAR

A nivell esportiu, cal recordar que aquesta temporada 2023-2024 comptarà amb 48 equips, repartits en 3 grups de 16. Arrenca aquest dissabte (Gornal- Sarrià, 16 h., a porta tancada), finalitzarà el 21 de gener la primera volta i conclourà la fase regular el 19 de maig del 2024. Per cert: un segon partit serà també sense públic per tal de complir sanció, el Júpiter-Sant Joan At. Montcada de diumenge.

Aquestes 30 jornades es completaran amb les corresponents eliminatòries d’ascens. Del 26 de maig al 2 de juny, la primera, i del 8 al 16 de juny, la segona. Hi haurà quatre aturades en la Lliga (10 de desembre, del 24 de desembre del 2023 al 7 de gener del 2024, l’11 de febrer i el 31 de març).

Pujaran directes els 3 campions a la Lliga Elit i jugaran eliminatòria (a doble partit) per a una altra plaça d’ascens els segons i tercers de cada grup. Per contra, baixaran 4... tret que Segona Federació i Tercera no diguin el contrari.

Encara que Soteras i la seva junta s’hagin obstinat a enfonsar la categoria, val la pena mantenir contacte amb una competició molt nostra.

The post La setena categoria del futbol encara viu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per fi: aquest pròxim cap de setmana donarà inici la Primera Catalana amb 43 aspirants a poc premi, ja que només pujaran els campions de cadascun dels 3 grups. Això és el que té prometre coses i no complir i amb l’objectiu que la temporada 2022-2023 es mantinguin els 3 grups però amb 16 equips.

Després d’un curs 20-21 marcat per la pandèmia i per la poca serietat de la FCF entorn de la competició i als seus afiliats, arriba la sisena categoria del futbol estatal amb menys atracció mediàtica que anys anteriors encara que, a nivell esportiu, sempre interessant.

PRIMERA CATALANA: Grup 1

Amb 4 tècnics nous sobre 14 equips (Gabri Maragall, Arnau Liesa, Mario Fernández –canvia de club a la mateixa categoría- i Alex Rodríguez), aquest Grup I acull a 7 representants de la provincia de Girona i igual quantitat de Barcelona. S’han reforçat, de luxe Montañesa i Palamós (21 futbolistes) mentre que mantenen els seus blocs Bescanó, Les Franqueses, Mataró i Unificació Llefià.

VEURE MERCAT GRUP I

Els descendits Banyoles i els de Nou Barris són primeres opcions per a lluitar per la primera plaça encara que Martinenc, Palamós i Lloret tenen moltes coses a dir.

PRIMERA CATALANA Grup 2

Horta i Santfeliuenc se situen en un Grup 2 on el grau de dificultat és, com a la resta, notable. Entre els quatre representants d‘Osona es presenta molt fort el Tona -amb regust amarg encara pel no ascens a Tercera-, Vic i, per descomptat, el Manlleu de Manel Sala. Per cert, encara es pregunten què fan en aquest grup i no al primer.

Pel que fa  als 6 representants del Baix Llobregat destaquen no només el descendit conjunt de l’etern Andrés González sinó també altres opcions; a destacar, el novíssim Santboià (encara que només sigui per història), el bloc seriós del Can Vidalet, At. Sant Just, Sant Ildefons i Rubí.

Els de Sant Boi, sota la direcció esportiva de Miguel López, només han mantingut al defensa Dani Martínez.

VEURE MERCAT 1CAT Grup II

Continuen inamovibles 9 banquetes de les 14 (arriben Adam Fontes, Pedro Milla –canvia de casa-, César del Pozo, José Alcaraz i Lluis Padrós).

PRIMERA CATALANA Grup 3

Especial atenció mereix aquest grup de 15 equips perquè, si la competitivitat dels dos anteriors és important, aquí s’eleva a la màxima potència. Molts candidats al triomf final per a només una plaça de glòria i fins a 12 entrenadors nous (12!!).

El Vista Alegre de Jorge Sánchez i El Catllar d’Alex González han estat els equips amb més fitxatges (20 i 19) encara que també es mantenen en aquesta línia de gent nova l’Igualada (18) i el potent At. https://atleticlleida.com/Lleida (16) amb Josep María Turull.

Molt a prop queden, amb 14 nouvinguts, Gavà, Martorell i la fabulosa Rapitenca de la mà de Toni Teixidó

VEURE MERCAT 1CAT Grup III

És absurd parlar de favorits, ja que hi ha moltíssims; des del poder dels 6 equips de Ponent, passant pels 3 de Tarragona, els 4 del Baix Llobregat o els únics equips d’Anoia (Igualada) i Penedès-Garraf (Vilanova) amb un habitual Agus Isabel. 

The post Primera Catalana: 43 aspirants a poc premi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Home estimat per tothom ens va deixar sobtadament el passat 25 de maig i ràpidament els seus amics dels clubs gironins on va jugar en Peri: Girona FC, CE Banyoles i Vilobí CF van començar a teixir complicitats per a organitzar un acte en record del malaguanyat company, també amb presència de la família.

Pep Blanquera, un dels seus companys de l’època al CE L’Hospitalet, va agafar el lideratge per a juntar els veterans dels tres clubs gironins i celebrar un triangular al camp del Vilobí. I així va ser, aquest dissabte, tothom que hi havia de ser, hi era. També el CE L’Hospitalet representat pel seu director general, Xavi Escaich.

PERI, SEMPRE AMB NOSALTRES

Peri Ventura va estar a l’Hospi dues temporades, 96-97 i 98-99, on va anotar 24 gols gairebé tots de penal. Diuen tots els companys que ha tingut, com en Francisco José Moreno Badorrey, també present a Vilobí, que “es feia estimar molt”.

En els prolegòmens del triangular es van fer els actes de record de Peri Ventura. Blanquera va pronunciar una boniques paraules en nom de tothom. A la família se li va fer entrega d’una placa dels tres clubs gironins, i el CE L’Hospitalet li va lliurar a la seva dona la samarreta amb el 7 d’en Peri Ventura. El CE Banyoles, amb el seu president Pau Teixidor, i el del Girona FC, Delfí Geli, també van lliurar uns recods a la família.

L’HOME DELS PENALS

En els meus inicis en això del periodisme, i en seguir el CE L’Hospitalet, recordo que tothom parlava d’en Peri, “era l’home dels penals”. En fallava pocs, un d’ells, i així m’ho explica el meu amic Jordi Mèlich, cap d’esports de Ràdio L’Hospitalet, al vell camp de Sarrià. Era l’últim partit que va jugar allà el filial de l’Espanyol a Segona B, abans de l’enderroc de la bombonera.

Aquell dia l’Hospi havia de guanyar per entrar al play off d’ascens i en Peri, des del punt de penal va tenir l’opció de marcar, però no va ser així. Potser més producte de la accidentada història de l’Hospi en moments decisius.

LA ‘CHUPA’ DE MORENO

M’explica en Mèlich que en aquell moment va aparèixer la “chupa de Moreno”, ja que el lateral abans de llençar li va dir a en Peri “márcalo que con el dinero de la prima me compraré una chupa!”. En Peri sempre recordava aquesta anècdota. “Sense play off i sense la chupa d’en Moreno”.

Pels que som de l’Hospi va ser un goig poder retrobar-nos mítics jugadors que han portat la franja vermella com en Santi Pou, Jordi Matalana, Juli Sunyer, Pep Blanquera i Moreno Badorrey, fotografiats en una instàntània de mítics, completada també amb l’exjugador del club Xavi Escaich.

Un bona tarda de juliol per a tenir, per sempre més en la memòria, un home del nostre futbol que va deixar petjada.

The post Homenatge pòstum al gran Peri Ventura appeared first on FutbolCatalunya.com.

Banyoles i Santfeliuenc baixen a Primera Catalana pel que el seu recurs per alineació indeguda de Coto (Figueres) no valdrà per a res encara que Competició els donés la raó. Els dos es van trobar al Municipal Miquel Coromina, van empatar a un i cauen els dos.

El capritxós futbol ha volgut, entre altres coses, que els d’Andrés González es posessin per davant en el marcador (David Toro 79′). D’altra banda, Castellano (48′) ja havia avançat a l’Igualada enfront de la UEF a Vilatenim.

ADÉU A BANYOLES I SANTFELIUENC

Però la història sempre té un final i aquests minuts fatídics es van traduir en derrotes. El Santfeliuenc va veure com el gambià Dembo superava a Alex Baño en el 91! i vuit anys després els de Les Grases tornen a Primera Catalana.

Per la seva part, els del Pla de l’Estany també cauen de categoria i acomiaden a un dels seus majors referents, Eric Gispert amb més de 150 partits en el seu historial.

REACCIÓ ESTEL·LAR

Qui es va salvar va ser la UE Figueres. Aplaudiment especial per a Moisès Hurtado i el seu grup perquè va arribar en la jornada 22 i ha sabut mantenir a la Unió a la categoria. Els dos gols de Marc Medina (59′ i 89′) no s’oblidaran fàcilment a Figueres. En resum: Banyoles i Santfeliuenc baixen a Primera Catalana.

GOLÀS DE JOAN VERDÚ

En la resta de partits que completaven aquesta 10a jornada de la segona fase poc a afegir. La Pobla va golejar en un quart d’hora al Peralada, Horta i Valls van empatar a res mentre Montañesa i Sants van tancar un curs gloriós per als de l‘Energia. Golàs espectacular de Joan Verdú (89′) per a acabar amb la seva etapa a Nou Barris i nova demostració d’una professionalitat exemplar.

The post Banyoles i Santfeliuenc baixen a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa l’efecte que Pau Teixidor encara segueix com a gran capità del Banyoles. Només té 35 anys i ja pot presumir també de sumar 6 com a màxim dirigent del club gironí.

Parla i sent com a futbolista tot i que exerceix de president des del 2015, però sempre mira al present i al futur que passa pel futbol formatiu. Acaba de ser reelegit fins al 2025. Un luxe de conversa.

PAU TEIXIDOR: FUTBOLISTA I PRESIDENT

Suposem que serà una gran satisfacció ser reelegit encara que no hi hagi rival?

Clar que sí, és un orgull poder ser-ho en una entitat centenària com és aquest club, m’omple totalment. Ho faig de manera altruista perquè, a més, sóc un boig del futbol i, si vull ajudar a la societat, ho faig a través del club. No obstant això també et diré una altra cosa…

Digui’ns-la.

Durant els dos primers anys ho veia impossible perquè estava molt cremat, no obstant això et vas adaptant a la situació, fas el teu grup de confiança i anem cap endavant. Poder renovar és un repte nou. Com sempre és difícil arribar, però més és mantenir-se.

“S’ESTÀ GESTIONANT BÉ I LA GENT ESTÀ CONTENTA”

Ser reelegit és perquè no hi ha ningú més que desitgi ficar-se en aquesta lluita dura o perquè ho està fent molt bé amb la seva junta?

Quedaria bé si digués que és la segona opció, però cal saber que parlem d’un club de 150 socis i que ningú vol fer aquest pas per la situació. A més, per què no dir-ho, s’està gestionant bé i la gent està, generalment, contenta

El fet d’haver estat futbolista i, a més, capità d’aquest Banyoles, li dóna una experiència avantatjosa

“ARA PUC PARLAR AMB CONEIXEMENT DE CAUSA”

Sí. Em vaig adaptar bé a la junta i crec que ara ja sé les inquietuds de tots, estic en sintonia i em veig amb cor per a parlar amb qualsevol del club de tu a tu. Vaig ser jugador i encara ho sóc perquè federativament estic al Fontcoberta i puc parlar amb coneixement de causa i connecto. Si haig de destacar alguna cosa és el meu vincle d’empatitzar amb qualsevol membre del club.

Què ha fet Pau Teixidor des del 2015 com a president?

Engrandir la massa del futbol base. La junta anterior va tenir una actuació molt correcta, vaig rebre una herència bona, amb petita deute, però és que l’anterior de l’anterior va ser una hecatombe. Per això dic que la meva junta anterior va tenir els collons (cal dir-ho així) per a posar-se al capdavant i van sanejar tot el possible. Pel que fa al futbol base els va faltar aquesta empatia suficient i és el que hem intentat activar: 3 juvenils, 3 cadets, escoleta i comptar amb molt bones persones en l’organigrama i això amb directors esportius que ho fan altruistament.

“HEM CRESCUT EN QUANTITAT I QUALITAT”

Aquest organigrama pot ser la gran base de tot.

Hem creat una àrea de metodologia professional per donar suport als entrenadors de futbol base amb estructures que donen suport a entrenadors, coordinadors i direcció esportiva. Tenim una àrea de psicologia i readaptació. Hem crescut en quantitat i qualitat i a nivell de primer equip hem reconduït la situació.

Sembla complicat el futur

Bé, sembla difícil que ens puguem mantenir, però hem fet un pas endavant, amb bones bases com la filiació amb el Cornellà de Terri de Quarta Catalana. Estic content i d’aquí a renovar. És veritat que ara ho gaudeixo més.

I què és més complicat marcar un gol o dirigir aquesta nau?

Conduir la nau perquè bàsicament no saps per on pots sortir; són mil casuístiques que et poden arribar.

“SI BAIXEM, ENS AIXECAREM, ENS ADAPTAREM”

Pau Teixidor és president professional?

No, no. Jo sóc director comercial d’una companyia elèctrica (Agri-Energia) i sóc president com a complement altruista.

Sembla clar que lluitar en les categories més altes sempre alegra a qualsevol, però la formació i la transmissió de valors també mereix l’atenció dels dirigents.

Això sembla que sigui un tòpic i sempre queda bé dir-ho però és fonamental. Si crees una bona estructura, si enguany hem incorporat a algun jugador del Cornellà de Terri al primer equip (i ho han fet bé), es crea aquest sentiment de pertinença. Al llarg del temps dóna els seus fruits.

“PIME? TENIM UN TIPUS QUE ESTÀ TOCAT AMB LA VARETA”

Asseguri molt bé a Pime perquè és una garantia total!!

És clar. Ha anat de menys a més, és molt viu, un guanyador nat i en aquest moment que el vaixell es pot enfonsar sempre dóna la cara. Em trec el barret amb Pime. A Sant Feliu de Llobregat va ser protagonista de tots els gols, tenim un tipus que està tocat amb la vareta.

Doncs, enhorabona i fins al 2025, president

Això intentarem. Hem adequat els estatuts i serien 10 anys com a president, una dècada, una bona xifra. Sempre hi ha esperança, no queda una altra i, si baixem, ens aixecarem, No hi ha una altra, ens adaptarem i ens posarem el vestit de treball. Això ha de ser un més a més. Tot el que he sofert en el camp, m’ha fet més fort i haig de passar per aquesta experiència.

The post Pau Teixidor renova amb el Banyoles appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primer punt i a part d’aquesta irregular, atípìca i accidentada Lliga de Tercera Divisió i tancament amb liderat per a Europa i Sant Andreu, respectivament, encara que cap dels dos va jugar aquest diumenge. Gran titular: Ca N’Anglada, invicte; Banyoles, guanyador

Quatre partits ajornats per la COVID-19 i el mal temps originat per ‘Filomena’ acaba amb una primera volta encara incompleta. 2 triomfs locals, 1 empat (subgrup B) i 3 victòries a domicili és el balanç d’aquesta 11a jornada amb 15 gols marcats (9 visitants).

PODERÓS CERDANYOLA

Els qui hauran d’oblidar aviat aquest primer cap de setmana de competició del 2021 seran Terrassa, Vilafranca, Igualada, Peralada i Sants. Mentre Girona B i Cerdanyola empataven a zero, i això que els vallesans van jugar amb un menys des del minut 37 per expulsió d’Alberto García, van caure els gols en la resta de partits. Toni Carrillo encara no sap perdre fora de Les Fontetes.

ENTRENADOR NOU, JUANJO NO POT

Tampoc ho oblidarà el nou tècnic del Terrassa, Juanjo García. Els egarencs, amb l’adéu molt fresc encara a Xavi Molist, van caure a les mans d’un ex com és Ferran Costa amb gol de penal d’Izán Checa (79′). Els del Congost es fiquen a la segona plaça mentre els egarencs acumulen la seva tercera derrota en els seus últims quatre partits.

CA N’ANGLADA, INVICTE

Més rotunda va ser l’alegria parroquial a un Ca N’Anglada inexpugnable. I això que Alex Segura (31′) va posar als d’Iván Moreno per davant, no obstant això va haver-hi reacció immediata local. Adri Rivas (42′) va aprofitar una assistència de Mario Canti, autor del 2-1 (80′) i Óscar Sierra, el ‘Pitxitxi’ del ‘SanCris’ va sumar el seu quart gol a la seva brillant temporada.

Va repetir Pedro Casado sota la porteria vilafranquina encara que va caure el segon KO per al Vilafranca perquè no perdien des del xoc en el Nou Sardenya (2a jornada).

TRES GOLS, TRES

Les Comes i Peralada van veure molts gols visitants. Tres, en concret, pels dos costats. En el municipal igualadí, la Pobla Mafumet va arrencar fort i Carlos Martínez (16′) va certificar un 0-1 premonitori.

Els de Dani Vidal arribaven amb facilitat a la porteria de Romans Carrillo i aconseguien bones finalitzacions. Karim (39′) va posar el segon abans del descans i Sergi Caballero (77′) el tercer per a goig visitant perquè no guanyaven des del 22 de novembre (jornada 6a).

Mentrestant, a Peralada, arribaven tres dels cinc penals que s’han assenyalat aquest 10 de gener. Primer va marcar Josu Currais (10′ p.) per als xampanyers, va lluir Andrés Borges (27′) i amb el cap va posar el 1-1; va arribar la segona pena màxima que va fallar Ritxi, o va encertar Roman (33′).

I, per a no perdre el costum, nou llançament des dels onze metres que encerta Carlos Cano (54′) per a avançar als de Peque; el festival mariner el tancaria l’uruguaià Borges (69′) amb un xut des de dins de l’àrea gironina. Sisena jornada sense perdre per al Vilassar.

BANYOLES, GUANYADOR

És clar que aquest Sants no té la fortuna com a millor aliada. L’ocasió al Nou Camp del Banyoles era, en teoria, propícia per a sumar el seu primer triomf encara que l’equip de Pitu Batlle té nova cara. 

La presència dels reforços (Momo i Pime) van donar forces als locals per a remuntar el gol dels de Tito Lossio, obra de Ot (60′), gràcies a un penal discutit. Els dos gols de Venzal (90′) i Jordi Sala (95′) va ser massa cruels.

The post Ca N’Anglada, invicte; Banyoles, guanyador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pau Teixidor, president del CE Banyoles, sap de què parla. I quan li recordem aquest titular (Banyoles o la maledicció de l’1-0) admet que “realment és un misteri per al ‘Cuarto Milenio’. Sembla impossible i ens agradaria localitzar la solució”.

Exfutbolista de Banyoles, Amer, Cassà, Sant Feliu de Guíxols, L’Escala i, ara, jugador del Fontcoberta de futbol sala i president de la entidad de L’Estany des de l’abril passat del 2015, en Pau creu que “haver perdut 5 partits per 1-0, és molt exagerat. Amb el Girona anàvem 1-2 fins al final que va caure l’1-3 (91′), enfront del Peralada vam perdre de falta i en el de l’Horta vam caure de penal”.

Segons el màxim responsable del club gironí “Pìtu Batlle està animat i ens diu que estem tenint mala sort perquè estem competint en tots els partits, això ho podem veure tots” i és cert perquè “oportunitats tenim, però no entra la pilota, són petits detalls”.

EL MISTERI DE L’1-0 O 0-1

Fins a 5 partits amb aquest marcador crea un malestar psicològic del qual cal sortir com més aviat millor. “Tants partits perdent per 1-0 fa molt de mal”, destaca Teixidor. És més, “preferiria més perdre 3-0. Enfront del Granollers perds per un penal en el minut 5 per allò de les mans que si no te les talles… En fi…”

Aquest CE Banyoles, que el passat curs va acabar a la 16a plaça, compartida amb el Sant Cristóbal, partia aquesta temporada 2020-2021 sabent que “la nostra dinàmica inicial era patir, però no tant atès que tenim millor equip que l’any passat. La plantilla té ràbia interior, es competeix de veritat, no obstant això veure com perds així et genera una ràbia i una frustració interior. Estem fent tot sense que el resultat surti”.

L’ADÉU DE SANKU JABIIE

I, a sobre, se’n va Sanku Jabbie, el golejador de Salt. Això significa que “ens hem de reinventar. El van agafar en la primera setmana de competició i això, mentalment, afecta molt perquè no estava centrat. Es tracta d’una posició molt buscada i amb Sanku segur que haguéssim canviat algun resultat”.

Tot està en mans del Comitè de competició de la FCF encara que els dos clubs i el jugador ja han arribat a un acord. “No sé com acabarà aquest assumpte en la Federació. L’ha fitxat el Lleida Esportiu i l’ha cedit al Vilafranca. Jo vaig preguntar: i per què no el cedeixen al Banyoles, és el mateix, no? No va donar resultat”, afegeix.

Encara sort que “ja hem arribat a un acord amb el Lleida E., i és un tema tancat després de negociacions molt dures, han complert, però el mal està fet. Buscar un substitut no és fàcil encara que puguis mirar en Primera Catalana.

FELIÇ UNITAT DE CLUBS

Pendent de la subvenció pel programa ‘Impuls 23’ de la RFEF – “ho tenim aprovat i estarà al caure”-, Pau destaca “la cohesió existent entre els clubs de Tercera encara que cadascun lluita per la seva entitat, és lògic. Hi ha cordialitat i mai m’havia trobat poder parlar amb altres juntes i això ens enriqueix a tots”.

Un detall més que demostra el tarannà i l’exquisida educació esportiva d’aquest Banyoles que presideix Pau Teixidor. “Als nostres rivals sempre els portem un detall d’una pastisseria de Can Figueres (el millor xuixo del món o les cansalades). Cal fer una mica de poble“, conclou.

The post Banyoles o la maledicció de l’1-0 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sisena jornada de Lliga –segona consecutiva sense duels ajornats- i cada dia sembla més clar els qui són els aspirants a les tres primeres places, però sense massa alegries, ara com ara, Primer triomf del Banyoles (Grup B) i segon empat del Valls (Grup A), una mica d’aire per a Banyoles i Valls. Per dalt, van descansar Igualada i Sant Andreu, és a dir, Terrassa i Europa continuen invictes igual que Cerdanyola i Peralada.

En resum: 2 triomfs locals, 4 empats i 4 victòries a domicili, amb 18 gols marcats (7 locals, 11 visitants) és el balanç d’aquesta 6a Jornada. No podia haver-hi novetat i només 2 equips del Grup A (Valls i Montañesa) segueixen sense sumar en el seu camp, els mateixos que en el B (Vilassar i Sants). Tots quatre van jugar fora aquest cap de setmana.

CAU EL GIRONA B

Un any i mig sense perdre, 31 partits consecutius sense conèixer el KO és una marca que l’equip d’Alex Vizuete mai oblidarà. Aplaudiment per al filial que ajuda moltíssim al primer equip (Pachón i Terrats són exemples) i que segueix amb el millor futbol de la categoria.

En aquesta ocasió, el Peralada d’Albert Carbó va aprofitar una pena màxima (Ritxi 42‘) per a vèncer i això que van jugar amb un menys per vermella a Amoedo (53′).

PRIMER TRIOMF DEL BANYOLES

Havia d’arribar. El Banyoles de Pitu Batlle sumava tres KO per la mínima i ja tocava. Ho va pagar car la FE Grama amb dues penes màximes en contra. A més, els locals, que van perdre a la seva gran basa Adil en el precalfament, van caure enfront d’Henry (51′ p.), Moha (71′) i Turón (76′ p.).

D’altra banda, aire per a Banyoles i Valls, ja que els de Joan Antoni Pallarés van igualar a un minut del final (89′) amb gol en pròpia porta (també val) de Pau López. El problema dels tarragonins el tenen a casa seva.

TERRASSA – EUROPA

Aquest punt perdut per l‘Europa porta a un gran duel aquest pròxim diumenge a l’Olímpic encara que ja hi haurà temps per a parlar d’això. Els de Molist van superar sense problemes a un Santfeliuenc molt tocat per les lesions. Segon gol per Akito (59′) després de marcar primer Arranz (7′ p.)  i després va tancar Kilian (69′). Els egarencs tenen la seva gran prova aquesta setena jornada.

PODEROSA CERDANYOLA

Poc sorprèn la condició d’invictes de Terrassa, Europa, Sant Andreu o Peralada. La notícia es diu Cerdanyola amb 11 punts sobre 15 disputats, amb 10 gols marcats (un menys que Granollers) i amb el seu Pitxitxi, Javi López (5, en 5 partits) al capdavant dels realitzadors. Enfront del Sants va marcar Pitu Plazuelo (67′ p.) i, per descomptat, el davanter manresà de Toni Carrillo (86′). Molt de càstig per a la UE Sants de Tito Lossio que segueix amb el seu empat de casa.

SERGIO GARCÍA I LA MONTAÑESA

Va debutar Sergio García en la ‘Monta’ enfront de la Pobla de Mafumet. Només queda que ho faci Joan Verdú, però no arriben els gols. Només 1 han marcat els de Nou Barris en 6 partits (sense comptar Copa) i així ni Sergio ni Maradona. Moment important per als de José Alcaraz, ja que necessiten una necessària reflexió. Tant de bo aprofitin el descans de la propera jornada.

HORTA, A LA CINQUENA

Després de dos empats i dues derrotes va arribar el triomf de l’Horta, primer a domicili. El Granollers de Solivelles, que va perdre a Arnau Campeny (18′) ho va pagar molt car. Els ‘guerrers’ del carrer Girona van lluitar com mai enfront d’un rival seriós i ordenat i només des del punt de penal van poder superar al debutant Marc Priego. Segon gol per a Pedro Astray (de penal, 35′) que val el seu pes en or.

QUATRE EMPATS

Ressenyada la igualada del Nou Sardenya, Vilafranca, Castelldefels i Figueres completen el pòquer. El primer va arribar dissabte passat entre un Vilafranca i un Manresa que miren cap amunt; va marcar Noah (13′) i va igualar Sergi Escofet (45′).

Idèntic marcador que el de Vilatenim. Als de Salamero els costa resoldre a casa i als de Peque els passa el mateix en el Xevi Ramon i a domicili. Aquí està l’empat final. Pepu Soler (29′) va col·locar l’1-0, i després va trobar el pal (70′) mentre Javi Eslava (30′) va salvar un punt.

L’únic doble zero es va donar a Ca N’Anglada i els dos tècnics (Oliver Ballabriga i Miki Carrillo) van coincidir que va ser el més just. En conclusió: els parroquians hauran d’afinar més per a sortir de la zona baixa d’una classificació en la qual els mariners s’han fet molt forts amb només dos gols rebuts per part d’Alejandro.

The post Una mica d’aire per a Banyoles i Valls appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho diuen i argumenten els juristes: val més una mala solució que un bon litigi. Aquest és el cas de Sanku, el Banyoles i el Lleida Esportiu. L’abrupta sortida del davanter saltenc ja està en els despatxos i el litigi només ha fet que començar. El dia 12 es va conèixer el cas i el 13 es va presentar a Lleida.

L’assumpte és molt senzill. Ho resumeixen fonts jurídiques a la Redacció de Futbolcatalunya: “És un jugador que té llicència en vigor amb un club. Per a poder fitxar per un altre club, ha d’estar lliure, sigui perquè el club Banyoles vol donar-li la baixa, o perquè algun comitè (jurisdiccional) resolgui donar-li la baixa”.

ON ESTÀ SANKU?

Què diu la llei? Què ordenen els reglaments quan un futbolista assumeix deixar a un club i presentar-se, sense acord entre les dues entitats, com a nou jugador d’un altre? Tots els interrogants els ha de solucionar Felipó. Ni és un cas nou ni serà l’últim, especialment en categories inferiors. Però ara ja surten a relluir contractes professionals i fins i tot un tercer afectat, el Vilafranca.

Mentrestant, tant el golejador de Salt segueix el seu camí. Tranquil ja que els seus assessors semblen tenir-ho tot controlat, al punt que els ilerdencs no tenen cap mena de dubte que els assisteix la raó.

ATENCIÓ A LA LLEI

L’article 119 Reglament del General de la RFEF argumenta com a causes per a la cancel·lació de les llicències aquests casos:

a) Baixa concedida pel club.
b) Impossibilitat total permanent del futbolista per a actuar.
c) No participar el club en competició oficial o retirar-se d’aquella en la qual participi.
d) Baixa del club per dissolució o expulsió.
e) Transferència dels drets federatius.
f) Expiració del contracte o resolució d’aquest, tractant-se de professionals.
g) Acord adoptat pels òrgans competents.
h) Fusió dels clubs quan, tractant-se de futbolistes aficionats o de categories inferiors, o de futbol sala o femení optin per no seguir inscrits.
i) Per cancel·lació federativa en execució de la resolució dictada en el marc del “Procediment abreujat per a la cancel·lació anticipada de la llicència federativa dels futbolistes”.
j) Qualsevol altra causa de les establertes específicament en el present ordenament jurídic per a les diferents classes de futbolistes.

En resum: lletres a) baixa donada pel club (unilateralment o de mutu acord), g) acord adoptat per òrgan competent (comitè jurisdiccional) i e) transferència drets federatius, està la resposta.

L’ideal és que “arribin a un acord Banyoles i Lleida Esportiu (o Vilafranca, si acaba aquí). És qüestió de buscar contraprestacions”. I aquest seria l’extracte final d’una polèmica realment desagradable.

“El Banyoles es pot arriscar al fet que el jugador vagi al Jurisdiccional aportant un contracte de treball, i que li donin la baixa de manera oficial. O es pot arriscar al fet que se sancioni al jugador si es demostra que ha comès alguna infracció disciplinària. Això implicaria que no podria jugar els partits que corresponguin i que potser Lleida o Vilafranca es tirin enrere i no vulguin posar ni un euro”, afegeixen alguns juristes.

I A SANKU, QUÈ LI POT PASSAR?

“El jugador s’arrisca a una sanció i haver de quedar-se al Banyoles, a contracor. A més, el Lleida Esportiu pot quedar lliure de culpa, tret que es demostri actuació de mala fe induint al jugador a aquest comportament. Però això cal provar-ho i no és gens fàcil. S’arrisca al fet que el Banyoles digui que no va al Lleida i el vengui a un altre equip”.

Aquest dimecres el mirarà el Jutge únic de la Catalana, però pot ser que no resolgui. Probablement es demanaran al·legacions i informes a les parts afectades. És a dir, trigarà més d’una setmana tret que Felipó no vegi infracció i arxivi el cas.

Massa riscos en els temps que es viuen, per això el millor és que, com més aviat millor, arribin les tres parts a un acord.

The post Cas Sanku: més val una mala solució appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha estat un matí de tensió entre Lleida i Banyoles. El motiu, la presumpta incorporació a l’equip de la Terra Ferma del davanter Sanku Jabbie. Una notícia important en principi amb el salt del jugador a la Segona Divisió B, però frenada des del club on el punta jugava aquesta temporada. Al Pla de l’Estany hi ha força indignació per tot el que ha passat.

Tot començava amb una piulada a les xarxes socials al compte oficial del Lleida Esportiu. S’anunciava la incorporació immediata de Sanku a l’equip que entrena Molo. Segons les dades del club blau, el futbolista de Salt arribava “un cop finalitzada la seva vinculació amb el CE Banyoles” i s’havia compromès amb l’entitat del Segrià fins al juny del 2024.

En aquest aspecte, cal assenyalar que, un cop tancada la finestra de fitxatges d’estiu a la Segona B, els clubs només poden incorporar futbolistes a les seves fitxes obertes, sempre i quan arribin com a agents lliures. És a dir, no es pot fer cap mena de traspàs per tal de cobrir aquestes fitxes. No obstant això, el futbolista també podria ser cedit al Vilafranca, nou filial lleidatà, almenys fins al mercat d’hivern.

RESPOSTA CONTUNDENT

Però a Banyoles, la història s’ha viscut d’una altra manera. El club de l’Estany nega que Sanku Jabbie tingui la carta de llibertat i considera que, a hores d’ara, segueix sent jugador de l’entitat amb fitxa en actiu. L’entitat que presideix Pau Teixidor ha expressat la seva sorpresa i indignació mitjançant un comunicat públic.

“S’ha fet exactament el que no s’ha de fer”, ha manifestat a Ràdio Banyoles el màxim mandatari del club banyolí. I és que l’interès del Lleida Esportiu per Sanku no és recent. A la pretemporada, després d’un amistós entre Vilafranca i Banyoles en què el davanter va anotar un gol, el director d’operacions del Lleida Esportiu, Gerard Escoda, va preguntar al Banyoles per les opcions de fitxar aquest jugador. La resposta banyolina va ser contundent: cap ni una.

Ara, des d’aquesta entitat s’assegura que no tenien cap notícia del Lleida Esportiu ni del propi futbolista per a desvincular-se i mostren la seva sorpresa. De moment, l’esperen a l’entrenament d’aquesta tarda, a les ordres de Pitu Batlle, tot i que en qualsevol moment podria haver novetats.

AQUEST ÉS SANKU JABBIE

Sanku Jabbie Bagaba, alt davanter que fa 1,94 metres, va néixer a Salt el 2 de juny de 1995. Les seves primeres passes al futbol amateur les va donar al Bescanó, a Segona Catalana, les temporades 2014-2015 i 2015-2016, amb 5 gols a la primera i 7 a la segona. La campanya següent va arribar a la Primera Catalana, al Llagostera B, on va tenir poca participació, i va tornar a Bescanó a la 2017-2018.

Sens dubte, la campanya que més recorda a nivell golejador és la 2018-2019, quan va ser referència ofensiva del Guíxols, a la seva primera etapa al club ganxó. Amb 35 gols (segons dades de la FCF), va ser el màxim golejador de tots els grups de la Segona Catalana. Una dada que li va servir per incorporar-se al Palamós a principis del curs 2019-2020, tot i que el va acabar un altre cop al Guíxols.

Aquesta temporada, Sanku Jabbie havia disputat com a titular els tres partits del Banyoles al subgrup 5B de Tercera, però sense anotar cap gol. Ara, oficialment encara és futbolista banyolí, malgrat que el Lleida Esportiu anuncia el seu fitxatge. Un conflicte de moment sense solució.

The post Sanku Jabbie i l’embolic Lleida Esportiu-Banyoles appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pendents del desenllaç final de la temporada 2019-2020, la confirmació de Pitu Batlle com a nou tècnic del CE Banyoles, com a substitut d’Adam Fontes, completa la llista d’entrenadors per a una Tercera divisió que s’anuncia nombrosa.

L’arribada de l’escalenc, amb un interessant historial als seus 43 anys, habilita d’aquesta manera la planificació del primer equip blanc i blau després d’haver passat per Sant Pere Pescador (2009-2012), L’Escala (2012-2016), Gironès Sàbat (2016-2017), Palamós (2017-2019, juvenil i Tercera), Llagostera (2019) i CF Verges (2019-2020.

“Em va sorprendre la trucada del Banyoles, però, quan em van explicar com funcionava el club, no es pot dir que no amb tota la història que té. És un orgull que hagin pensat en nosaltres per a aquest treball i a seguir amb la gran feina que ha fet Adam i consolidar aquest equip en Tercera, aquest serà el nostre objectiu. No serà fàcil però intentarem fer una plantilla la més competitiva possible quan es pugui en les millors condicions. Vull un equip ordenat i intens i que, quan tingui la pelita, sàpiga el que cal fer”, va afirmar Pitu a la web del club.

The post Pitu Batlle completa les banquetes de Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Confinat, com tots, i expectant, com tots. Així es troba el tècnic del Banyoles, Adam Fontes, un rosinc que es multiplica per a portar endavant el seu treball. Futbol, pàdel, pare… el que correspongui a cada moment. Ara per ara, des de casa seva a Girona coordina la posada a punt d’un equip que no sap quin serà el seu futur en una Tercera a la qual va arribar aquest passat estiu de rebot.

“El més important és la salut, això és el que més ens preocupa a tots”, comenta a Futbolcatalunya un entrenador que “també aprofito aquests dies per a estudiar i poder obtenir el nivell 3 per a Juliol”. L’aturada obligada mai s’agraeix encara que els blaus de Fontes podran prendre forces per a un final de temporada la resposta de la qual desconeix tothom.

A només 3 punts del descens, el Banyoles, capaç de tot en el que es porta de temporada- derrotar al tot poderós Hospi i empatar amb el Terrassa- ha sofert crítiques massa dures a casa i això es lamenta. “Han estat poques excepcions però hem escoltat algun insult per a aquests xavals que en molts casos només obtenen 50 o 100 euros per a les seves despeses i que són molt joves”. Ho diu Adam amb tot el dolor.

Un gran referent

“Imperfecte. Entrenador del Banyoles, professor de pàdel a la Universitat de Girona, afortunat de ser fill de pescador, empordanès i de Roses”. Aquesta és la seva targeta de presentació: “Sí, imperfecte. Hi ha molts que creuen que no es pot fallar… doncs jo sí que m’equivoco moltes vegades. Pàdel o futbol? No hi ha dubte: futbol i a això dedico 5 hores al dia on-line per treure’m el nivell 3”. Quant a ‘fill de pescador’ “ho dic amb molt d’orgull encara que el meu pare ja està jubilat. Sóc de Roses i per a nosaltres la mar ho és tot. El meu pare va ser també entrenador molts anys i va ser qui em va ficar el futbol dins”.

Futura competició

Adam Fontes, que segueix amb tot el seu equip de col·laboradors i jugadors una programació on-line dissenyada amb la finalitat de mantenir-se en la millor forma, admet que “s’escolten moltes coses encara que això no és el que més ens preocupa. El que més ens preocupa és la salut de tots, a veure si s’acaba de la millor manera possible i després ja veurem com es decideix qui hagi de decidir. El que crec és que tothom haurà de cedir en alguna cosa, però (insisteixo) és secundari! “.

The post Adam Fontes: “Tant de bo pugui acabar la competició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Vuitena jornada de la segona volta i la pitjor de totes en l’aspecte golejador, ja que només s’han marcat 17 gols dels quals 4 són locals per 13 visitants; és a dir, 1 triomf local (per primera vegada aquesta Lliga), 4 empats i 4 victòries a domicili perquè l’equip líder de Risueño, amb descans obligat pel ‘nyap-Reus D.’, augmenti a sis els punts de diferència respecte a un Terrassa que va causar una pèssima impressió en L’Energia i que haurà d’espavilar molt si tampoc vol perdre la segona plaça.

Hat trick de Gonpi en 9′

El quart millor visitant

Quatre empats, quatre gols

Mentrestant, a la Zona Franca, l’equip de Tito Lossio tornava a demostrar que no estan ‘morts’. Gran aplaudiment per als blanc i verds i per a les dues aficions que es van donar cita en una matinal en la qual ningú volia xutar a la porteria contrària, més greu en el cas egarenc, ja que surten sempre obligats al triomf. Tercer empat dels últims quatre partits jugats pels de Xavi Molist. Encaixar un altre gol en el 89′ no parla molt bé de la concentració.

La mateixa que li va faltar a Pobla i Manresa per a emportar-se els tres punts. Els locals, amb 6 jornades consecutives sense guanyar, van remuntar amb gol de Montero (55′) l’inicial de Biel (23′) i es van lliurar a Arnau Riera en un llançament de penal que va aconseguir desviar als de Peralta (56′). Dos minuts després va ser expulsat Óscar Sanz per La Pobla i es va notar.

The post L’Hospi ‘guanya’; Sants, Igualada i Banyoles recuperen appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs dubtes hi haurà sobre els equips que promocionaran a dalt o a baix, quant a posicions, ja que els noms semblen clars (a dalt) des del primer dia, però el que està meridià és que aquesta Tercera garanteix emoció en tots els camps, amb marcadors generosos, punts bojos que es decideixen en els últims o primers minuts, i agonia per a molts dels implicats entre els quals estan els grans favorits, per descomptat.

El corró quadribarrat

Granollers-Figueres: bestials!

Mínima diferencia

També se surt el Peralada d’Albert Carbó. Cinquena jornada amb els tres punts en la butxaca gràcies a una rematada de Victor Bertomeu (85′) a servei d’Eric Vilanova. L’Igualada no surt del pou.

‘Reis de l’empat’

The post Jornada de bogeria, amb emoció i molts gols appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de tretze (mal número) jornades per al final d’aquesta fase regular, aquest grup V segueix en el camí que marquen els poderosos mentre per sota els ‘condemnats’ segueixen el seu ‘via crucis’. Un minut va necessitar el líder CE L’Hospitalet per conduir el seu triomf en el Feliu i Codina mentre que van ser nou els que va emprar el Terrassa per a fer el propi a Vilatenim, és a dir, nou cap de setmana amb dos punts de renda per als de Joanthan Risueño enfront dels de Xavi Molist i segueix aquest pols per una primera plaça que tant de bo es decideixi en el Municipal de L’Hospitalet. Ara per ara, molt atents els uns dels altres al punt que fins els horaris s’igualen per a evitar pensaments tibants.

Sant Andreu, cara; Europa, creu

Tres triomfs per la mínima

Ni per a tu ni per a mi

The post La vida segueix igual per a tots appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Només han passat sis jornades, 18 punts disputats des que el CE Banyoles s’imposés en un partit perfecte al CE L’Hospitalet per 3-1. A partir d’aquí el jove equip dirigit per Adam Fortes, que va arribar de rebot a aquesta Tercera Divisió, només ha obtingut un punt (curiosament enfront del Terrassa). D’estar en l’onzena posició de la classificació general a passar a la setzena, a només sis de l’infern que marca el Sants.

“Podem guanyar a Figueres”

The post Ferru (Banyoles): “Jugar a Tercera és un regal” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos equips de Segona B –Barça B i Olot– i dos de Tercera Divisió –Banyoles i Figueres– competiran en una edició molt especial del Torneig de l’Estany, que s’ha guanyat la denominació de l’autèntic clàssic del futbol català a la pretemporada. L’estadi Miquel Coromina i Moretó, nom que homenatja el creador d’aquesta instal·lació el 1968, acull un torneig que en aquesta edició rebutja la tan criticada fórmula del 3×1 per proposar partits de 90 minuts, amb semifinals, consolació i final.

Esportivament, una de les incògnites d’aquesta edició és saber si l’Olot tornarà a alçar el trofeu, una imatge que s’ha convertit en habitual, ja que els garrotxins han guanyat de forma consecutiva les darreres quatre edicions. Els de Raúl Garrido parteixen com a favorits, veient el seu bagatge a la competició banyolina.

I sens dubte, es pot afirmar que el Torneig de l’Estany és el degà del nostre futbol territorial. Certament, el Trofeu Joan Gamper el supera en longevitat, ja que enguany ha celebrat la seva 54a edició, però no és menys cert que la competició organitzada pel FC Barcelona es dedica exclusivament als clubs d’elit i la que es fa a Banyoles, amb clubs de les categories més properes. El 1969, a la primera edició, els banyolins –capitanejats per ‘un tal’ Xavi Agustí i residents al grup 1 de l’antiga Primera Regional- va compartir cartell amb Girona, Figueres i Olot, clubs que aquella temporada 69-70 jugarien al grup 4 de Tercera Divisió, quan encara no existia la Segona B.

Seran dues jornades molt intenses a la vora de l’impressionant estany de Banyoles, amb protagonistes habituals del torneig com són l’amfitrió i els representants de les capitals de comarca de la Garrotxa i l’Alt Empordà, UE Olot i UE Figueres. Un bon al·licient, tenint en compte que cap dels participants baixa de Tercera, després de l’ascens dels banyolins, impulsats per l’ascens de l’Andorra a Segona B, comprant la vacant deixada pel Reus.

I per rematar l’al·licient, la presència al Miquel Coromina del Barça B de García Pimienta, amb les promeses del planter blaugrana. Precisament, el filial i el Banyoles obren el torneig, a les 19.30 hores d’aquest dimarts. Posteriorment, a partir de les 21.30 h., Olot i Figueres competiran per una altra plaça a la finalíssima de dimecres, que es disputarà a la mateixa hora, o bé al partit pel tercer lloc, que arrencarà dues hores abans.

“Efemèride important”

“Arribar als 50 anys és una efemèride important. Enguany el fem una mica més tard de l’habitual, ja que l’acostumem a fer a principis d’agost, però serà el nostre tret de sortida a la temporada”, recordava dies enrere a Ràdio Banyoles Pau Teixidor, recordat exjugador del conjunt del Pla de l’Estany i ara president de l’entitat. Tot plegat, en un any en què l’equip canvia de categoria i afronta el repte de tornar a la Tercera Divisió, on no jugava des de fa quinze temporades.

Poques hores abans de l’inici del Torneig de l’Estany 2019, el CE Banyoles confirmava el seu sisè fitxatge per aquesta campanya, el davanter Mohamed Abouhafs, provinent del filial de l’Olot, el Sant Jaume de Llierca. Abans, el tècnic banyolí, el rosinc Adam Fontes, ja tenia a la seva disposició tres exjugadors de La Jonquera –Albert Genís, Marc Bech i Bena-, el davanter del Llagostera B Gerard Mercader i el migcampista del Lloret Josep Maria Majó. Com és habitual, reforços gironins al club de l’Estany.

La cirereta, l’arbitratge

A banda de l’atractiu cartell pel que fa als quatre clubs participats, la cinquantena edició del Torneig de l’Estany tindrà un colofó de gala en l’apartat arbitral. La Federació Catalana de Futbol va designar Xavier Estrada Fernández com a àrbitre de la final de dimecres 14. Un col·legiat català de la màxima categoria del futbol estatal i, a més, internacional absolut. Un toc de prestigi per a una edició especial. Estrada estarà acompanyant a les bandes pels gironins Jordi Fulla Planas i Oriol Jarit Mesa, mentre que el lleidatà Albert Català Ferran farà de quart àrbitre.

Els barcelonins Carlos Rodríguez Enrique i Alejandro Fernández Pérez, per aquest ordre, seran els encarregats de xiular les semifinals de dimarts, mentre que el partit de consolació tindrà com a jutge el jove figuerenc Pol Arenas Mora.

Com podeu comprovar, molts al·licients per l’afició al futbol català  en aquest Torneig de l’Estany que, sens dubte, mereix també el seu premi en forma de resposta dels seguidors i seguidores a tots els racons del Miquel Coromina i Moretó. Per alguna cosa és el degà de les competicions de pretemporada al futbol català…

The post El Torneig de l’Estany compleix els 50 amb un gran cartell appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA MICFOOTBALL

Banyoles ha acollit, aquest dilluns a la tarda, el Pre-MICFootball, un torneig que ha servit per escalfar motors de la 19a edició del torneig de futbol base MIC-Mediterranean International Cup, que se celebrarà a les comarques gironines entre aquest dimecres dia 17 i el diumenge 21 d’abril. L’equip aleví (U12) del De Anza Force Soccer Club, dels Estats Units, i el cadet (U16) del Club Esportiu Banyoles s’han imposat a un torneig que es disputa dos dies abans de l’inici del MICFootball.

En alevins, l’equip americà s’ha imposat a la final del quadrangular al Kitchee de Hong Kong (0-1). En cadets, els banyolins s’han desfet del Malaya de les Filipines (3-0) en el partit decisiu del triangular.

La resta de clubs participants han estat l’Eastern, dels Estats Units, i l’Atlètic Club Banyoles, l’altre club amfitrió. En aquesta edició, el campionat ha crescut, ja que a més de rebre conjunts cadets (U16), com fins ara, també n’ha acollit d’alevins (U12). La capital del Pla de l’Estany ha posat a disposició els dos terrenys de joc de gespa artificial que té en el municipi, l’Estadi Miquel Coromina -l’únic, fins ara- i el Camp Vell.

L’entrega de premis ha comptat amb la presència de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles; i Jordi Congost, primer tinent d’alcalde i regidor d’Esports de l’Ajuntament de Banyoles, entre altres.

The post De Anza Force i CE Banyoles, guanyadors en el Pre-MICFootball appeared first on FutbolCatalunya.com.

Banyoles, FE Grama, Can Vidalet, Cardedeu, Borges Blanques i Tortosa són els sis clubs que han aconseguit el bitllet per fer el salt a la Primera Catalana. Són els sis campions dels sis grups de Segona Catalana, en uns campionats lluitats fins a les darreres jornades però dels quals només un, el del grup 2, es va decidir a la data final.

Els seguidors del futbol català detectaran en aquesta llista noms d’històrics que en altres temps havien arribat fins i tot a la Tercera Divisió, com ara el Banyoles i el Tortosa. Els seus són dos retorns esperats des de fa temps, sobretot en el cas dels del Baix Ebre, absents a Primera Catalana des del 2012. També hi apareix el Can Vidalet, qui es va acomiadar de la Primera Catalana quan encara era grup únic per sobre de la Preferent, l’any 1996.

Però també hi ha escuts nous, com el del Cardedeu, el del Borges Blanques o el de la jove Fundació Esportiva Grama, que farà retornar el futbol d’aquesta categoria a Santa Coloma de Gramenet després d’enllaçar tres ascensos meteòrics des de la Quarta Catalana. Fem un cop d’ull als sis nouvinguts, qui tindran la companyia dels tres qui guanyin les promocions d’ascens, d’aquí a dues setmanes.

GRUP 1: EL BANYOLES, UN ESTANY D’EUFÒRIA

Dues temporades després del seu descens, el CE Banyoles torna a navegar cap al grup 1 de Primera Catalana. Pau Teixidor ja no hi és de curt, com en aquella campanya, sinó al capdavant de l’entitat del Pla de l’Estany com a president. I després de ser tercers a la campanya 2015-2016, enguany han posat la directa i s’han fet propietaris del primer lloc del grup 1 de Segona, ratificant el seu ascens de forma matemàtica al camp del seu perseguidor –i aspirant a l’ascens via promoció-, l’Escola de Futbol Bosc de Tosca.

A les ordres de Toni Sánchez, la plantilla blanc-i-blava ha acabat el campionat amb 72 punts -10 per sobre del segon-, amb 22 partits guanyats dels 38 jugats, 73 gols a favor –equip màxim golejador del grup- i 37 encaixats. L’home gol del Banyoles ha estat Ignasi Massó, un clàssic del club, amb 27 dianes. I s’ha de veure com una de les claus de l’ascens la gran recta final: dels darrers 30 punts en joc n’han sumat 26 i la seva darrera derrota va ser encara a l’hivern, el 12 de març, a casa contra el Camprodon (0-1).

GRUP 2: LA GRAMA VOLA MÉS ALT

Santa Coloma de Gramenet tornarà a tenir la temporada vinent futbol de Primera Catalana. A poc a poc, aquella Fundació Esportiva Grama que va néixer el 2013 va assolint èxits esportius. I no es vol aturar en aquesta nova categoria, sinó que mira encara més amunt de cara al futur. Aquesta temporada era un dels favorits a l’ascens, però l’ha costat sang, suor i llàgrimes, fins al punt de ratificar-ho als darrers 90 minuts de campionat, al camp del Lloreda.

Parlar de la FE Grama és, evidentment, parlar d’Antonio Morales, el president d’aquella UDA Gramenet que va fer somiar a tot Santa Coloma fins i tot amb veure el seu club a la Segona Divisió A. Ara, amb el mateix color de samarreta però amb una entitat diferent, veu com els fruits van arribant. Enguany, amb una plantilla amb noms ben coneguts de categories superiors com ara Roberto Morales, Uri Serra, Charly Lumbreras o Pau Núñez i amb Dani Andreu de tècnic. 71 punts, dos més que el Mataró, 20 victòries de 34 partits, 79 gols a favor -17 d’ells, de José Mora- i només 30 en contra són els números del campió del grup 2.

GRUP 3: CAN VIDALET TORNA A SER DE PRIMERA

“No era l’objectiu però després de la primera volta vam creure en l’ascens” Són paraules a ‘La Xarxa’ de l’entrenador que 21 anys després ha tornat al CF Can Vidalet a la Primera Divisió Catalana, Pedro Milla. 21 anys de travessa per un desert que ara arriba a un oasi que vol ser etern. Els arlequinats del Molí han lluitat de valent per aconseguir una fita que es pot titllar d’històrica, mantenint un frec a frec amb una Unificació Bellvitge que es jugarà l’ascens a la promoció i que va veure com el campió agafava força després de guanyar 0-1 a La Feixa Llarga, el 12 de març.

Des de llavors, només una derrota, una setmana abans de ratificar el seu ascens a casa contra el Marianao Poblet. Va ser al camp de l’Olímpic Can Fatjó. Però els 76 punts finals –cinc més que la ‘Uni’-  marquen el seu destí. 24 victòries al campionat, amb 84 gols a favor i 35 en contra. Curiosament, més de la meitat d’aquestes 84 dianes han sortit de dos jugadors: Rubén Cabanillas ‘Caba’, el Pitxitxi del grup, amb 27, i Sergi Serés, amb 21. El ‘CanVi’, l’equip fronterer entre Esplugues de Llobregat –a on pertany- i L’Hospitalet de Llobregat, torna a il·lusionar als seus fidels.

GRUP 4: EL CARDEDEU FA HISTÒRIA

El seu va ser el primer ascens matemàtic als sis grups de Segona Catalana. Un any després de celebrar el seu centenari, el FC Cardedeu va assolir la categoria més alta de la seva llarga història. L’equip vallesà es va mostrar intractable a la segona volta de competició i va celebrar la seva fita davant els seus seguidors, el passat 7 de maig després de golejar el Matadepera per 4-0.

I és que els gols han estat una de les seves principals virtuts aquesta temporada. 96 dianes en els 38 partits jugats, dels quals n’ha guanyat 24. És tanta la diferència en l’apartat golejador que el segon club amb més gols del seu grup, el Can Rull, es va quedar en 65. Els del Jordi López només han rebut 37 dianes a aquesta Lliga, amb un trident que explica el prquè del seu rendiment davant la porteria rival: Oriol Anglada ‘Paitu’ (33), Gerard Beltran (26) i Arnau Fortuny (22) han estat els tres màxims anotadors del grup 4. Entre tots tres, 81 dianes!

GRUP 5: BORGES BLANQUES, A CENT… I ASCENS!

Un cas semblant al del Cardedeu és el del campió del grup de les comarques de Ponent, un altre històric com és el FC Borges Blanques. En el seu cas, els borgencs sí que han pogut assolir aquest primer ascens a Primera Catalana a la mateixa temporada en què commemoren els seus cent anys d’existència. La festa oficial es va viure dissabte passat, tot i que les matemàtiques ja els van fer pujar a la jornada anterior, contra el Palau d’Anglesola.

Josep Maria Espasa ha estat el responsable tècnic d’aquest gran notícia per l’equip de la capital de Les Garrigues. La seva efectivitat ha estat extraordinària, ja que només han perdut 3 dels 38 partits de Lliga, amb un registre de 69 gols marcats per 25 encaixats. En l’aspecte ofensiu han estat el cinquè equip amb més gols del grup, però en el defensiu Adrià Xammar i Roger Monseny han estat el malson de les davanteres rivals, amb una mitjana inferior al gol per partit. David Montoy o Arnau Setó són altres noms d’un Borges Blanques que ha fet història l’any el seu centenari, superant en cinc punts al segon, el Tàrrega.

GRUP 6: TORTOSA O UN ‘ALIRÓN’ ESPERAT

Feia més d’una dècada que l’històric CD Tortosa no sabia el que era celebrar un ascens de categoria. Havia plogut molt des d’aquell 6 de maig del 2005, quan el conjunt que entrenava José Luis Guerra i amb noms de la talla de Rodri, Bertomeu o Sergio Ruiz va guanyar l’Amposta per 2-1 i es va proclamar campió del grup 2 de la desapareguda Regional Preferent, distanciant el seu perseguidor a la taula, el també desaparegut Caprabo. Dotze anys després, l’equip del Baix Ebre va ratificar un nou ascens, també a Primera Catalana.

Amb Àngel Garcia a la banqueta, els tortosins van resoldre la seva lluita amb el segon classificat, el Valls, després de derrotar a casa el Segur a la jornada 37. 24 victòries, 6 empats i 4 derrotes signifiquen els 78 punts finals, dos més que els vallencs, amb 77 gols marcats i 32 encaixats. Un dels grans protagonistes de la temporada ha estat l’etern Albert Virgili, Pitxitxi del grup sisè amb 32 dianes. Els seus gols han ajudat al Tortosa a tornar a una categoria on no jugava des de la temporada 2011-2012.

The post Els nous equips de Primera Catalana: Veterans i novells appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un clàssic del futbol català, Axel Vizuete, penja les botes en el Palamós. Als seus 31 anys, les lesions han frenat la carrera d’aquest jove-veterà que sumava 7 gols en aquesta temporada com a jugador del conjunt de la Costa Brava.

Després d’arribar aquest passat estiu procedent del Peralada. Vizuete, amb una àmplia biografia, ja que ha passat per equips com Gramenet, Sabadell, L’Hospitalet, At Madrid B, Villanovense, Peralada i Palamós, penja les botes i iniciarà el seu viatge com a tècnic.

La destinació és el Banyoles en la Primera Divisió catalana. La perillosa situació dels blanc-i-blaus va portar dilluns passat a la directiva local a prescindir dels serveis de Joan Mallart i del seu segon, Francesc Moñino, per la qual cosa el de Besalú serà el seu relleu al costat de Pep Masdovell.

El Banyoles ocupa la posició antepenúltima en la Primera Catalana (Grup 1) amb 16 punts.

The post Axel Vizuete, de Palamós a la banqueta del Banyoles appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diuen que quan les coses van malament, el primer que ho paga és l’entrenador. L’inici de Lliga de Banyoles i Gramenet ha estat preocupant pel que fa a resultats. Els de l’Estany van decidir rellevar Òscar Aja i ja han trobat substitut. Els de Santa Coloma de Gramenet, d’exili en exili, diuen adéu a Diego Seoane abans de jugar un partit ajornat, segons va avançar Mundo Deportivo a la seva secció de futbol català.

Després que diumenge passat Paco Gómez, segon d’Aja, fes d’entrenador interí a La Verneda contra el Júpiter (2-1), la junta directiva del Banyoles ja té la seva aposta per a redreçar la marxa de l’equip. Joan Mallart, un entrenador de gran experiència a terres gironines, arriba acompanyat de Francesc Moñino, que a banda de ser el seu segon també farà de preparador físic. FE Figueres, Cabanes, Llançà, Marca de l’Ham o Esplais han estat alguns dels clubs dirigits per Mallart.

Per la seva banda, la derrota de la Gramenet a casa contra l’Horta va suposar la destitució de Diego Seoane al club colomenc. La Grama només havia sumat 2 punts dels 27 als quals ha optat fins a la desena jornada, ja que aquest dimecres afronta un partit ajornat contra el Montcada a l’exili de Sant Adrià. Raúl Hurtado és el tècnic provisional a l’espera de confirmar el substitut, cosa que l’entitat pot fer abans del partit de diumenge a Vic.

Tant Aja com Seoane, els primers entrenadors rellevats aquesta temporada al grup 1, s’estrenaven en el càrrec. El primer havia estat entrenant a conjunts del futbol base del Banyoles la temporada passada, mentre que el ja extècnic colomenc havia dirigit al filial blau, la Gramenet B.

LA HISTÒRIA ES REPETEIX

El grup 1 de Primera Catalana viu els seus primers canvis a les banquetes gairebé com a la campanya 2013-2014. A la jornada 10, Rafa Bermejo posava el càrrec a disposició de la directiva del San Cristóbal després de perdre 0-7 a Can Anglada contra el Lloret. L’equip parroquial, com ara li passa a la Gramenet, era cuer amb només 2 punts. Paco Maestre va ser el seu relleu, tot i que no va ser el definitiu ja que el tàndem format per Toni Arjona i David Hinojo va ocupar la banqueta vuit jornades després. Però l’equip egarenc no va poder evitar el seu descens a Segona Catalana.

També a la mateixa jornada 10, Claudio Festa arribava a un acord per a deixar el Mollet, malgrat que l’equip estava a mitja taula. Albert Cámara, l’actual entrenador dels vallesans, va agafar el relleu i el club va acabar la Lliga a la desena posició, amb 44 punts.

The post Banyoles i Gramenet busquen revulsius a la banqueta appeared first on FutbolCatalunya.com.