Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La resposta federativa és coneguda, però no per això menys discutible: el club que vulgui ocupar la plaça ha de satisfer una quantitat econòmica vinculada als deutes del club descendit.

El cas actual és especialment gràfic. CD Arenteiro i SD Tarazona havien militat a Primera Federació la temporada 2025/26 i, després de descendir esportivament a Segona Federació, han estat adscrits a Tercera Federació per causes econòmiques. Aquesta decisió genera dues vacants a Segona Federació, una al grup 1 i una altra al grup 2. 

La xifra fixada per la RFEF és contundent: 380.464,16 euros per plaça. No és una quantitat arbitrària, surt de sumar els deutes atribuïts a Arenteiro i Tarazona —393.573,51 euros en el cas del club gallec i 367.354,81 euros en el cas del club aragonès— i dividir el total entre les dues vacants. 

LA RFEF I EL DRET ESPORTIU COM A SEGON PLAT

La RFEF sostindrà que no es tracta d’una subhasta pura, perquè no guanya qui ofereix més, sinó qui té millor dret esportiu entre els clubs que paguen. Però aquesta és precisament la crítica principal: el dret esportiu queda condicionat al pagament previ. Primer s’ha de passar per caixa; després ja es mirarà qui tenia millor mèrit esportiu.

El Reglament de Competicions ho diu clarament: els equips que ostentin millor dret esportiu a ocupar aquestes vacants han de satisfer la quantitat econòmica que la RFEF fixi per circular, integrada per deutes davant la Comissió Mixta, tècnics, la mateixa RFEF i federacions autonòmiques. I la manca d’abonament íntegre dins termini impedeix optar a la cobertura de la vacant.

PRECEDENTS A CATALUNYA

Aquesta regulació ve de lluny. El futbol català ja ho ha viscut abans. El 2017, el Peralada va acabar accedint a Segona B després del descens administratiu del Gavà per impagaments, abonant els 133.000 euros fixats per la RFEF per cobrir deutes de Gavà i Boiro. 

Dos anys després, el cas Reus-Andorra va ser encara més sonat: la plaça del Reus a Segona B va arribar a tenir un preu inicial de 630.000 euros, posteriorment rebaixat a 452.022 euros, i finalment va acabar sent adjudicada al FC Andorra, després que l’Hospitalet renunciés a dipositar aquella quantitat i altres clubs com Intercity o Zamora també intentessin optar-hi.

I LES “NOVES” POLÍTIQUES DE CONTROL ECONÒMIC DE LA RFEF?

Per tant, el problema no és nou. Però sí que avui és menys justificable que mai. Si ja era criticable que un tercer club hagués d’assumir el deute d’un altre per poder fer valer el seu dret esportiu, encara ho és més ara, amb l’actual regulació de control econòmic de la RFEF.

Una normativa que, en teoria, hauria de servir per prevenir insolvències, garantir l’equilibri econòmic-financer dels clubs, protegir obligacions laborals i contractuals i preservar el fair play financer.

La mateixa RFEF disposa d’un òrgan específic per a aquesta funció: l’Òrgan de Supervisió Econòmica de Clubs (OSEC). Aquest òrgan pot analitzar dades econòmiques, requerir explicacions, ordenar auditories, mantenir reunions amb clubs en dificultat econòmica, aprovar plans de viabilitat i denunciar incompliments davant els òrgans competents.

La pregunta, per tant, és inevitable: si existeix tot aquest sistema de control econòmic, per què es continua arribant a situacions en què un club cau per impagaments i la solució consisteix a traslladar el cost a un altre club?. I encara més: per què aquest cost condiciona l’exercici del millor dret esportiu?

UN SISTEMA FALLIT

El sistema genera una contradicció difícil de defensar. D’una banda, la RFEF diu que vol evitar insolvències i garantir competicions netes. De l’altra, quan el mecanisme preventiu falla, converteix el deute del club infractor en el preu d’entrada per a un tercer. El club aspirant no ha signat aquells contractes, no ha generat aquelles nòmines impagades, no ha deixat cap forat a la Comissió Mixta i no ha provocat el descens administratiu. Però, si vol ocupar la vacant, ha d’assumir econòmicament les conseqüències.

La situació és especialment dura en el futbol modest. Immobilitzar centenars de milers d’euros en un termini curtíssim no és una decisió esportiva; és una operació financera. Les vacants que han generat l’Arenteiro i Tarazona, obliga als clubs interessats (a Catalunya: At. Lleida, Badalona i Cornellà) a comunicar la seva voluntat d’ocupar la plaça i efectuar l’ingrés dins els terminis fixats, i només després es verificava qui té millor dret esportiu entre els que han pagat.

És cert que les circulars preveuen fases successives si la plaça no s’adjudica: primer 380.464,16 euros, després 190.232,08 euros, després 95.116,04 euros i, només en quarta fase, una adjudicació sense cost basada exclusivament en el millor dret esportiu.  Però això no corregeix el problema; l’evidencia. El mèrit esportiu pur només apareix quan abans han fracassat totes les fases econòmiques.

LA TEMPORADA PASSADA VA SER EL LLEIDA

Catalunya també va patir aquesta lògica la temporada passada amb el cas Lleida. La plaça vacant per descens administratiu tenia un cost de 288.920,94 euros. El Cornellà apareixia com el club amb prioritat esportiva, seguit de Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Badalona Futur.

I, si tots ells renunciaven, entraven en escena equips del play-off català de Tercera Federació com Atlètic Lleida, Peralada i Badalona. Finalment, el club lleidatà va acabar ocupant la plaça del seu veí després d’abonar la quantitat exigida. Ara, amb la vacant generada pel Tarazona al grup 2, el focus català torna a ser evident.

I QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

El debat no és si cal protegir futbolistes, entrenadors i creditors ja que és evident que cal fer-ho. El debat és si aquesta protecció pot descansar sobre un club que no ha generat el deute. Per això existeixen els avals, els fons de garantia, les auditories, els controls previs, els plans d’ajust, les sancions i la responsabilitat dels gestors. Si tot aquest sistema no evita el problema, la solució no pot ser convertir una plaça esportiva en una factura traspassable.

La RFEF hauria de revisar aquesta regulació. No té sentit proclamar el fair play financer i, alhora, fer que l’accés a una plaça vacant depengui de la capacitat de pagar deutes aliens. El millor dret esportiu hauria de ser el punt de partida, no el premi final després de superar un peatge.

Perquè quan el mèrit esportiu només opera després del justificant bancari, la competició deixa de decidir-se del tot al camp. I el futbol modest, que ja viu prou tensionat econòmicament, no necessita més subhastes encobertes. Necessita regles clares, controls eficaços i una RFEF que assumeixi les conseqüències dels seus propis mecanismes de supervisió.

The post Places vacants RFEF o peatge federatiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encert letal de la SD Compostela davant un gris CF Badalona va decidir el 3-0 final a l’anada de la 3a eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. Un altre partit lamentable per part dels escapulats, que no van arribar a disparar entre els tres pals de la porteria local, obliga a un nou miracle aquest pròxim diumenge.

Servirà la crida, una nova crida, de suport a l’afició?. Haurà de servir, ja que aquest equip ja ha demostrat ser capaç del pitjor… i del millor.

PITJOR INICI DEL BADALONA, IMPOSSIBLE

Ja sigui per les baixes, especialment la d’Azón sota la porteria visitant, o per la impressió de jugar en un estadi com el ‘Verónica Boquete’ de Compostela, la veritat és que el Badalona no es va assabentar de res al llarg de la primera mitja hora del partit.

I gràcies a la ‘Diosa Fortuna’ perquè van rebre només un gol, però podien haver estat quatre. L’únic, a més, va arribar producte d’un mal rebuig de Marco Martínez després d’internada per la banda dreta de Valín (3’).

Una altra rematada gallega al pal (Armental, 12’), una altra gran carrera de Samu (18’), que va sortir molt ajustat, i un tremend embolic del porter Víctor (Charly, 23’) se’n van anar al buit mentre els badalonins no reaccionaven.

De fet, la primera (i única) aparició la va protagonitzar Carlitos Guzmán (40’) amb un tret molt llunyà i sense perill. Els intents de superar per les seves bandes de Diawara i Joaco no van donar els seus fruits.

SEGONA PART CONTRADICTÒRIA

El segon període va ser realment contradictori, ja que els visitants van controlar (gairebé sempre) la pilota, però la definició va ser gallega. Van ser letals els locals perquè van aparèixer davant Víctor i només ho van fer per a marcar.

Un servei de banda, amb dos tocs inclosos dins de l’àrea, va finalitzar amb el 2-0, obra de Guisande (46′), a plaer. Aquest marcador va fer mal, per descomptat, però va ser l’inici d’una voluntat de canvi, ja que també van entrar Pinyol i Aso (63’) per Guzmán i Pime.

Un xut allunyat de Joaco (65’) va ser l’única resposta ofensiva encara que el Compostela no va tenir pietat. Una pilota solta a Charly, el va certificar el ‘9’ per a ‘regalar’ un túnel a Marco i afusellar a Víctor.

El 3-0 va donar entrada (a bona hora) de Robert Simón al camp encara que la sentència ja estava feta.

Ara només queda un altre miracle, una altra remuntada a Badalona. Segur que l’afició també juga com ho va fer davant el Cornellà.

The post Al Badalona li caldrà una altra remuntada històrica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit per a la història del CF Badalona i inoblidable per a poder ensenyar als seus que la fe i la constància mou muntanyes. Amb un 4-1 sofert a l’anada en un partit desastrós, la remuntada es presentava com un objectiu molt complicat, però els escapulats han sabut reaccionar.

Una pròrroga d’infart, amb dues expulsions (Josu i el porter visitant Isaac, els gols del mateix Josu (48’), Toni Larrosa (68’) i Marco Martínez (90’) van fer realitat un 4-4 que es decidia per la classificació de Lliga. I aquí, els locals, que van acabar segons per tercers, els visitants, passaven ronda.

COMPOSTELA-BADALONA, FINAL

Ara els espera l’històric Compostela en la tercera i definitiva eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. El 2-1 reeixit per el ‘Compos’ enfront del modest At. Arteixo li va donar el premi pel seu segons dona posició a la Lliga perquè van acabar 3-3 a la pròrroga.

Les dates seran el 14 (Estadi Verónica Boquete) i el 21 (Municipal de Badalona) del present juny encara que haurem d’esperar.

Segur que la ‘bogeria’ que s’ha viscut aquest diumenge a l’estadi badaloní és molt difícil que es repeteixi perquè el guió ha estat molt especial.

Després d’una primera part on els verds van mostrar un dispositiu seriós i ferm, tot es va decidir en la segona. O, dit d’una altra forma, en els 75 minuts finals d’aquest partit de tornada.

UN GUIÓ DE BOGERIA

El veterà Josu, que es perdrà el primer partit davant el ‘Compos’ per expulsió, va trencar el 0-0 inicial després de culminar una jugada de Diawara (48’). Només havien passat tres minuts del descans i l’esperança brillava a Badalona. No obstant això, el segon va costar molt, sinó que li ho diguin a un gran Toni Larrosa que, sorprenentment, va ser substituït.

Clar que el tercer ho va materialitzar un Marco Martínez (90’) fabulós en atac i en defensa perquè va marcar aquest 3-0 i va evitar, en el temps d’afegit, el gol de l’honor (i de la classificació) de la UEC.

Si no han pogut seguir el partit entre Badalona i Cornellà, val la pena que se senten i aprofitin amb la segona part i la bogeria de la pròrroga. Ara, als locals els arribarà la tercera i definitiva davant el Compostela, però aquest 7 de juny serà una remuntada per als llibres.

The post Excepcional classificació del Badalona enfront del Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

La classificació de Cornellà i Badalona per a la segona eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació torna a demostrar dues coses: qui dona primer, dona dues vegades, i qui millor es classifica a la Lliga ‘juga’ amb avantatge. No hi ha més.

Ara arriba la segona part de la història amb avantatge per al Badalona davant la UEC perquè no sols tancarà fase al seu Municipal sinó que continuarà amb el seu factor camp favorable.

SAMPIETRO FA SUAR AL CORNELLÀ

La matinal es va estrenar amb el duel entre Cornellà i Vilanova i amb el 0-1 de l’anada als Alumnes Obrers. Aquest gol de rebot dels verds a l’anada ha tingut el seu pes en or.

El tècnic barceloní Genís Sampietro va preparar com mai el seu retorn al Municipal del Baix Llobregat i va saber aturar l’ímpetu dels locals. La balança es va desnivellar en el 59’ gràcies a una aparició molt oportuna de Joan Raventós i va obrir les portes a una pròrroga ‘calenta’ en general, ja que la temperatura era considerable. Clar que quan Pol Gimeno va col·locar el 0-2 en el 92’ tot es va ensorrar per a una UEC que va saber recompondre’s.

L’acció final que va suposar l’1-2 en el marcador va arribar quan més augmentava la desesperació local. Una pilota llançada a l’atac verd, amb cop de cap inclòs per al centre de l’àrea, el va aprofitar Àlex Pereira per a sentenciar (114’).

El 2-2 del global es va transformar en classificació per a la UE Cornellà gràcies a la seva millor classificació de lliga (tercer enfront de quart amb 4 punts d’avantatge per als primers).

Extraordinari curs del Vilanova de la mà de Sampietro i ‘rajada’ del president vilanoví, Quim Reche. A veure si li ho diu també als seus amics de la FCF en la pròxima Assemblea.

L’HOSPI D’IGNASI QUER VA PERDRE A CASA

A la tarda va arribar el segon partit amb dos gols d’avantatge per al Badalona al Municipal riberenc. No obstant això, aquesta renda no va donar la serenitat necessària als escapulats. I això que van marcar primer, als 8’, gràcies a una sensacional definició de Toni Larrosa.

45' | ADRIIII FA L’1-1@cfbadalonasad 1-1 @CELHospitalet
Adri García #BadalonaHospi #3aRFEF #SomhiHospi #AraÉsElMoment pic.twitter.com/LIHSxwj5No

— CE L'Hospitalet (@CELHospitalet) May 24, 2026

Però l’orgull també juga i això ho va demostrar el conjunt de Sergio Juste perquè en cap moment van abaixar els braços. L’oportunitat del gol materialitzat per Adri García (45’), abans del descans, va ser una gran dosi d’aire fresc. El mal rebuig del porter Azón la va caçar el ‘14’ de l’Hospi i va deixar obertes totes les incògnites.

La resta ho va fer Ignasi Quer. Quin tros de jugador, quin gran golejador (20 gols de Pitxitxi) per a mostrar les millors sensacions visitants. Dos gols en el mateix minut (77’), sí en el mateix minut, del davanter osonenc van situar l’obligació de la pròrroga.

I en aquests 30 minuts extra, encara que Quer va anotar (no se li va concedir el seu hat-trick), tot va acabar igual. Amb 3-3 en el final, la segona plaça de la Lliga per al Badalona va derrotar el CE L’Hospitalet que ja pot planificar el pròxim curs.

The post Cornellà i Badalona treuen profit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només 3 jornades per al final de la Fase regular, és normal que els nervis apareguin i s’encenguin les alarmes. No obstant això, val la pena recordar temps pretèrits i resultats que, a vegades, en el món del futbol es repeteixen. Un empat i dues derrotes consecutius han precipitat la confusió a Badalona.

Per contra, a Manresa són líders, en exclusiva, i amb tres punts d’avantatge, malgrat caure 2-0 a Nou Barris.

I aquest pròxim diumenge (12.30 h.), a El Congost, Manresa-Badalona, amb arbitratge de Josep Ollé Lladó (28 anys, comitè Tarragona), responsable del partit CE L’Hospitalet-Badalona (0-0) de la primera volta.

“DÓLERA ÉS UN GRAN GESTOR DE GRUPS”

Però anem a pams, ja que l’actual situació del CF Badalona, acostumat a ser líder habitual de la categoria aquest curs, planteja algun dubte. Per a alguns pot ser així, però no per al seu president, Miguel Ángel Sánchez. “El treball d’enguany estic segur que donarà el seu fruit. Malgrat l’actual dinàmica negativa de l’equip, Pedro és un gran gestor de grups i capaç de revertir situacions com aquesta perquè ja ho ha fet anteriorment”.

Sánchez afegeix al seu missatge paraules de gratitut per a la seva afició. “Mereix un 10 pel reconeixement de l’esforç econòmic i titànic que s’ha fet enguany per a intentar arribar a la Segona Federació. Dissabte passat van ser gairebé 100 persones a l’entrenament per a donar suport als jugadors i això és d’agrair”.

DOBLE EXAMEN PER AL BADALONA

Amb 9 punts en joc, sembla clar que el diumenge seran més que 3 punts els que estiguin en joc entre Manresa i Badalona. I, atenció, al Cornellà perquè està només a 1 i va al Nou Sardenya.

Recordem que en la primera tornada escapulats i bagencs van empatar a 1. Els de Dólera, amb 4 gols encaixats en els seus últims 3 partits i cap marcat, han de trencar aquesta pèssima ratxa i aquesta setmana hi ha hagut conjura al vestuari. No ho tindran fàcil davant un Manresa que només ha deixat escapar 16 dels 45 punts a casa seva. I després tocarà L’Hospi, però aquest serà el següent capítol.

The post Hi ha raons per a l’alarma a Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar a Manresa per treure del pou l’equip del Congost i ho va fer per confirmar l’aposta del director esportiu, Àlex Redondo. La sort va sortir cara i aquest rodamon del futbol ha sabut trobar el seu forat al futbol català després d’una primera etapa formativa per Júpiter, Sabadell i Badalona. La seva formació humana i esportiva arreu del món és un regal per a l’entitat del Bages.

Sergi Trullàs es va quedar només amb 4 futbolistes del curs passat i va saber fitxar amb Redondo un grup que frega el campionat. Ara queda el millor, és clar, i Badalona i Cornellà encara han de dir la seva última paraula.

SERGI: “NO HEM FET RES ENCARA”

Ens van sobtar molt les seves primeres paraules l’altre dia després de la victòria davant del Cerdanyola dient, “ara a gaudir, demà a treballar”

Doncs, això. Tranquil·litat total, que no hem fet res encara. Queden 12 punts, només hi ha 3 de diferència, hem de jugar un partit, bé, dos partits, tant amb la Montañesa com a Cornellà, que són rivals directes i tot pot passar. Encara en queda molt, cert, que estem a un passet molt curt, però en qualsevol moment això pot canviar. 

Vau treballar ja dimarts? 

No. Vam treballar dilluns, ahir vam descansar dimarts, i dimecres i dijous tornarem a entrenar, i dissabte també.

“ESTEM A UN PASSET MOLT CURT”

Les primeres paraules postpartit van destinades al partit de diumenge o ja parlen del futur?

No, ja ho vam fer dilluns, això, la primera sessió va ser dilluns. Dimecres és la segona sessió de la setmana. 

Ara sí que està a les seves mans, ara depèn absolutament de vostès.

Bé de la ‘Monta’ també, ya que al final també depenen d’ells mateixos i nosaltres també de no, saltres mateixos. 

Clar, perquè tenen aquest partit clau al Congost (26 abril) on és decidirà tot?

Exacte, exacte, en principi sí, aquests punts contra la ‘Monta`’:47) i del CE Europa B amb el Badalona, lògicament també ajudaran, però al final l’enfrontament directe decidirà molt. Si arriba l’empat, llavors haurem d’anar mirant el Cornellá també que ve per darrere i en cas de victòria, doncs també la victòria i el gol-average.

“A LA GENT LI POT SEMBLAR UNA SORPRESA”

L’actual posición és una sorpresa per a Sergi Trullàs?

Anar primers? Bé, la temporada, no, la temporada en total. Sorpresa li pot semblar a la gent des de fora perquè és un grup que només van continuar tres jugadors, hem firmat molts jugadors nous, de molts jocs diferents i al principi potser sí, pot impactar des de fora, però des de dintre, des de la pretemporada, vam veure que allà hi havia un caliu molt bo. El grup es va ajuntar, es van conèixer els jugadors, tant a nivell personal com professional, jugadors molt joves, amb molta qualitat, molta qualitat humana també i una vegada va passar la pretemporada vam tenir bons resultats contra equips de categoria superior i l’equip s’ho va creure. Vam començar la Lliga bastant bé i fins al dia d’avui penso que hem sigut molt regulars i que ens mereixem poder disputar la Lliga contra rivals tan importants com aquests.

Evidentment no són el pressupost més alt de la categoria, però sí que tenen una de les històries més importants de la categoria. Volem dir que estan històricament més obligats, o estan obligats pràcticament a tot per la història.

22 JORNADAS DE PROMOCIÓ I 16 AMB LA PORTERIA A ZERO

La realitat es que presenten una temporada magnífica, amb 22 jornades a la promoció d’ascens, 3 vegades com el número 1 de la categoria, -una compartida amb el Badalona. Sou màxim golejador de la categoria amb l’Hospi, però 4 més o menys golejat, això és feina, no? (48), 16 porteries a zero. (4:21… una barbaritat! . Són moltes, si, tota aquesta segona volta hem encaixat poquíssims gols, i crec que dels últims 15 partits només hem perdut un. Són números que, si et poses a pensar, mareien una mica, però el secret nostre és que no esperem a mirar el que hem fet, sinó el que queda per venir, i en aquest cas això ens ha anat bé i volem continuar així. 

“LA GENT ESTÀ MOLT ENGRESCADA”

La gent, què diu?. De cara al futur què diu? El seu vestidor què diu? 

La gent està molt engrescada, hem aconseguit l’objectiu del play-off, això ens relaxa en el sentit que tenim premi a l’esforç que hem fet, però ara que estem en aquesta situació l’equip està convençut i vol tirar fins al final per intentar quedar primers i ser els millors de la teoria, encara que sabem que serà molt complicat. Tenim al costat a Badalona, que és un equipàs, i al Cornellà també, així que amb molt de respecte, però amb moltes ganes d’aconseguir-ho.

Home, són dos equipassos, evidentment, però repassant també el teu planter, començant per l’Òscar Pulido, que és un dels millors porters, amb el Carlos Azón del Badalona. Després té els seus habituals Iglesias, Nico Olmedo o Matius Texeira. Tot i això, el que ens ha sobtat molt és que ha reafirmat molt la categoria de gent com a Ayoub, Aleix Díaz o Moha.

“AQUEST MANRESA TÉ MOLTS JUGADORS DE NIVELL”

Sí, són jugadors de molt nivell. Moha és un jugador molt consagrat aquí a Catalunya amb molta experiència, i que ha jugat en categories superiors. I clar jugadors como l’Òscar Pulido, amb experiència en categories superiors amb el mateix Manresa, l’Àlex Iglesias o Mateus… no em voldria deixar ningú, Tenim jugadors joves amb molt de futur, i alguns jugadors que ja han tocat categories superiors i que li donen aquesta experiència a l’equip. 

Hem recordat un parell de vegades el partit (16 abril) al Congost. A l’anada, va ser un empat a 1. Al Bages es decidirà el campionat?

“ELS 3 PUNTS DAVANT LA ‘MONTA’ SON IMPORTANTÍSSIMS”

Nosaltres ara mateix pensem que els punts contra la Montañesa són vitals, són molt importants. Sí que és cert que ens jugarem el tema del gol average i ,al final, si tu sumes 3 punts no els sumen ells, Això és el que et dona aquest enfrontament directe, però els 3 punts de la ’Monta’ que tenim aquest diumenge per nosaltres ara mateix són els més importants. Es cert queel partit contra Badalona serà decisiu, això està clar.

Han guanyat a casa 29 sobre 45 i 31 sobre 45, a domicili. És a dir: juguen igual a casa que fora? 

Si bé, a principi de temporada a casa ens costava una mica més, sí que és cert que jo penso que va ser una mica de casualitat, tampoc veia el per què, i al final s’ha anat ajustant amb el pas de les jornades, s’ha igualat tot. Fora de som els millors visitants, i a casa estarem amb el top 4, top 5 segur. 

“SOM ELS MILLORS VISITANTS, I DE LA LLIGA”

Estarem fins a la darrera jornada per saber qui és el campió? 

Sí. Nosaltres volem ser campions, si és abans millor, i si hem d’esperar fins a l’última, esperarem fins a l’última. I ja et dic, nosaltres ho lluitarem amb totes les nostres forces, si al final no ens dona, doncs també cal donar-li molt de valor a allò que està fent l’equip. Tenim el premi del playoff, i si no ho lluitaríem al playoff, però bé, intentarem amb totes les nostres forces quedar primers i acabar abans.

Insistim: què diu la gent a Manresa? 

La gent de Manresa està molt il·lusionada, ens està acompanyant un grup d’animació allà (8:55) on anem, tant a casa com a fora, la directiva, la gent del club… tothom té moltes ganes de continuar i poder aconseguir aquest somni, i dins del vestidor, doncs ja et dic,  allò és una pinya, és una família, i cada dia que anem a entrenar, la veritat que ho gaudim molt l’estar junts, el competir junts, i això es transmet després a cada jornada de Lliga. 

“LA GENT DE MANRESA ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA”

Fem pronòstic del final de temporada o no?

Si el Manresa serà campió? Sí, sí. Bé, clar, què t’he de dir jo, no? No ho sé, no ho sé… La veritat és que veig els jugadors cada dia, la seva il·lusió l’esforç que fan… 

Heu fet aposta entre vosaltres? 

No, home, no, tothom aposta pel Manresa, al vestidor, clar. És evident que confiem en nosaltres mateixos, però sempre, ja et dic, respectant els clubs tan importants com Badalona, com Cornellà, i els altres. 

Veient el seu historial, la veritat és que l’Àlex Redondo, director esportiu, ja que va ser qui el va portar cap aquí, no? 

Sí, l’Àlex Redondo és qui va confiar en mi, sí. S’ha d’estar una miqueta boig per portar-te un nano de 36 anys amb un historial com el meu. He estat a Àfrica, als Estats Units, Xina, Cuba, sí, molt bé, però i el futbol català, què? Jo vaig començar al futboll base del Júpiter, allà al meu barri, Sant Andreu, Sabadell i Badalona,. Al final, vaig donar un pas a la meva carrera, vaig marxar a l’estranger, vaig estar donant multes pel món,  i últimament hi era als Emirats Àrabs, allà a Dubai, d’assistent amb el millor equip d’allà. Compartíem Champions League asiàtica, amb el Hilal, amb en Neymar, amb tots aquests. Vaig tenir un fill amb la meva dona, vam venir Barcelona, i aquí

“L’ÀLEX REDONDO ÉS QUI VA CONFIAR EN MI”

Evidentment el futbol és futbol a qualsevol lloc del món.

Exacte. El que m’ha donat a mi el futbol és poder conèixer molts països, molta gent diferent, moltes cultures diferents, i al final això és un aprenentatge brutal. Quan tornes a casa ho veus tot des d’una altra dimensió, pots veure les coses des d’una altra perspectiva. Sempre és  bo conèixer molt a nivell tàctic, però també és molt important contactar, conèixer, dirigir-te a les persones. És una ajuda molt important que he tingut a la meva carrera, poder veure amunt i poder gaudir també del futbol. 

Viu a Barcelona i cada dia viatja a Manresa? 

Exacte, sí. És molt divertit. Vaig molt content, no hi ha cap dia que digui “ostres, no tinc ganes d’anar cap allà,” amb una hora de camí gairebé, i una hora de tornada, la veritat és que vaig molt motivat. Quan arribo allà amb jugadors super disposats a escoltar, em torno superfeliç perquè ho donen tot durant cada entrenament i la veritat és que ho deixo tot a la meva feina. 

“VAIG MOLT CONTENT CADA DÍA A MANRESA”

Tornant a la realitat, Diu que el partit a Nou Barris és com si fos la primera part del Manresa-Badalona. 

Bé, al final, no sé si és la primera part del Manresa-Badalona però és el partit que ve ara i són tres punts que són diferents als següents, són tres punts que si no els guanyem no els recuperarem, i si els guanyem, continuarem com a mínim amb l’avantatge de 3 punts amb el Badalona o 5 del Cornellà 

El Badalona té Manresa i L’Hospi després de l’Europa B (13:55) i el Cornellà té la FEGrama per començar, Cornellà i L’Hospi, o sigui que és un final de calendari espectacular, eh? 

Sí, ho tenim complicat, la veritat, tots els equips tenim un calendari que és difícil. Al final tots els equips  sempre volen guanyar i ho posaran complicat, per això només guanya un normalment I sempre serà el més regular, el que ha sigut millor durant tot l’any . Penso que el que sigui capaç d’afrontar els partits de la millor manera serà el digne campió.

The post “Si el Manresa serà campió? Sí, sí, clar…, què t’he de dir jo, no!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El KO del Badalona al Municipal de Sta. Coloma deixa un final de Lliga regular a Tercera Federació obert a situacions taquicàrdiques per a la primera plaça d’ascens directe. Manresa, Badalona i Cornellà tenen 12 punts per jugar-se i en alguns casos amb xocs directes.

En resum: cal reservar-se per a partits claus, elèctrics i no apte per a molts cors. Aquesta primera plaça i la cinquena de promoció tenen moltes coses que dir encara.

MANRESA, LÍDER SOLITARI

Els manresans de Sergi Trullàs descansen aquesta jornada en aquest lloc de privilegi després de guanyar a casa al Cerdanyola i aprofitar l’ensopec del Badalona a Sta. Coloma. Amb només tres jornades com a líder (jornada 26a i 30a) i una, colíder (27a), els del Nou Congost han aconseguit ara aquesta primera plaça al llarg del campionat en exclusiva. Té mèrit, i així se’l reconeix, haver sabut estar durant 22 més en zona de promoció. Plantilla té per a ser aquí i ho està demostrant encara que hi ha rivals amb pressupostos superiors, per descomptat.

Si aquest Manresa supera la pròxima prova de Nou Barris (han deixat escapar 19 punts sobre 45), l’examen arribarà la jornada 32a (26 abril) al Bages. Recordem que en la primera volta es va donar un 1-1 a l’estadi escapulat.

LA REFLEXIÓ DEL BADALONA

Amb una ratxa de 7 triomfs, 6 empats i 2 derrotes (2026), el CF Badalona arriba a aquest període final amb una inquietud fins a un cert punt il·lògica. Equip menys golejat (19) -16/30 porteries a zero-, 24 de 30 jornades com a líder i 30 sobre 30 en zona de promoció han de donar la suficient confiança a l’afició i a la inquieta directiva.

El pròxim rival a casa es diu Europa B i després arribaran dos moments màgics. Manresa i L’Hospitalet són dos exàmens per a una nota que el tècnic Pedro Dólera ha superat en moltes ocasions.

UN CORNELLÀ IL·LUSIONAT

I, com a tercera opció, encara que a 5 punts del líder, la UE Cornellà. Meritori curs dels verds immersos en una difícil transició, però amb bons resultats. La pròxima prova davant la FE Grama pot dir molt perquè els colomencs també desitgen la cinquena plaça de promoció.

El duel del Nou Sardenya és l’aperitiu per a un final espectacular davant Manresa i L’Hospitalet amb final incert.

The post Es decidirà l’ascens directe al CE Manresa – CF Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El davanter gavanenc de la FE Grama Fran Orellana va camí de consumar una gran temporada en la seva estrena com a jugador colomenc. Un complet historial com a futbolista des que sortís de Gavà. Atenció al seu historial formatiu a Primera Catalana (Viladecans, Rubí, Vista Alegre) i enlairar.se a Tercera (Manresa, Castelldefels, Vilassar) ara sembla que ha trobat el seu lloc a Sta. Coloma.

Amb 9 gols anotats, a només 2 de la seva millor marca com a mariner el curs passat, Fran ha aparegut a temps per a retornar als de Roberto Morales a zona de privilegi. Els tres punts enfront del colíder Badalona són vitals.

LA FE GRAMA, PROTAGONISTA

Arribeu al derbi contra el líder en el millor moment amb dinàmica de la temporada. Com afronta l’equip aquest partit?

De forma immillorable. Crec que encadenar tres victòries seguides a tercera federació és complicadíssim. Així estem ara, tot el que costava més al principi ara està sortint i els resultats estan arribant.

Personalment, si no vaig errat, ara mateix ets màxim golejador de l’equip. Com valores la temporada fins ara?

La veritat és que molt content. Sempre he anat una mica de menys a més i els davanters vivim una mica dels gols. Al final, tot i que quan entra una pilota, entren totes, ara es una mica el que m’està passant.

“CONTRA UN POTENT BADALONA HEM D’ESTAR PERFECTES”

Què li veus ara a l’equip que li ha permès encadenar aquesta bona dinàmica en comparació a fa dos mesos que semblava que tot venia cap avall?

Crec que la dinàmica negativa anterior venia molt condicionada d’errors puntuals i que en el desenvolupament de cada partit l’atrapem molt. Ara crec que això s’ha revertit i que ara mateix som més pràctics, més sòlids, més consistents i que tenim més encert tant a escala defensiva com ofensiva i això s’està traduint als resultats.

El Badalona ara mateix és el líder empatat amb el Manresa, però tots dos estan allà al capdavant de la classificació. Què creus que farà falta per competir-los i poder sumar els tres punts a casa?

Crec que hem d’estar al nostre millor nivell. Quan ja arribes en aquests moments de la temporada crec que no valen errors i si volem treure alguna cosa de profit i la victòria contra un potent Badalona hem d’estar perfectes, sense errors.

“ARA MATEIX SOM MÉS PRÀCTICS, MÉS SÒLIDS”

Els derbis al final sempre són especials. Des de dins del vestidor com es viu un partit així?

Afrontem la setmana amb la màxima il·lusió, amb la tranquil·litat d’haver guanyat tres partits consecutius, però l’exigència és màxima.

Al final, com tu dius, els derbis no es juguen, es guanyen i vosaltres a casa no podeu fer una altra cosa que sumar de tres en tres.

I en aquest cas jugar al Municipal davant de la nostra gent en un partit que tindrà una dimensió especial. És un partit amb una tensió competitiva diferent que no deixa de ser un derbi.

“DIUMENGE HI HAURÀ UNA TENSIÓ COMPETITIVA DIFERENT”

Què significa per tu en l’àmbit personal?

Al final, com a jugador i amant del futbol, aquests partits que tenen un plus sempre es viuen de forma més intensa i especial. Això et dona una mica més a cada duel, una mica més a cada pilota i esperem tots junts com aquí transmetre aquesta intensitat, aquesta passió a l’afició.

Com a davanter, podries dir que vius aquests partits amb una motivació extra?

Home, fer gols és important, però fer gols en aquest partit sempre és com una mica més especial, més, no sé, agrada més. No et sabria dir, però sí, la idea és, sigui jo o sigui qui sigui, que l’equip guanyi. Al final, és com gaudim tots junts.

“FER GOLS EN AQUESTS PARTITS SEMPRE ÉS ESPECIAL”

Quin paper creus que pot tindre la gent, l’afició, en un partit com el de diumenge?

Bé, crec que a tots els partits l’afició és importantísima. Crec que als jugadors que estem al camp ens dona una carrera extra, un esforç extra, però en aquests partits que ja es comencen a guanyar. Bé, s’acaba la temporada, són els partits que definiran una mica on acabarà l’equip i a més, en un derbi, crec que l’afició és essencial per poder aconseguir la victòria.

Les dues últimes, en l’àmbit personal, et marques algun objectiu concret per aquest final de temporada?

Bé, individualment, m’agradaria, com sempre, superar-me. L’any passat vaig fer 11 gols, doncs, si puc superar aquest any perfecte i si pot ser que sigui traduint en punts per la Grama, doncs molt millor.

“L’AFICIÓ ÉS ESSENCIAL PER PODER ACONSEGUIR LA VICTÒRIA”

I l’última, quin missatge li enviaries a la gent de Santa Coloma perquè vingui diumenge al camp i puguem gaudir d’un derbi amb una graderia que presenti un bon espectre?

El missatge és això, que ho donarem tot, que volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereix i que crec que no hi ha millor escenari que amb un derbi contra el Badalona.

The post “Volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereixen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post El Badalona recupera el lideratge a l’Escala (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

2025 s’acomiada de la Tercera Divisió amb un pols meravellós. 5 punts entre els sis primers i 2, entre els quatre primers, és una marca espectacular.

Aquesta 15a jornada de Lliga, a falta de dues per al final de la primera volta, tanca el ‘títol’ per al Badalona mentre que Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i L’Escala es queden amb les quatre següents posicions.

UN BADALONA, (GAIREBÉ) SEMPRE LÍDER

Aquest últim episodi del campionat corresponent al 2025 va tenir de tot per a emoció dels seus seguidors. El Badalona va començar aquest diumenge amb 1 punt d’avantatge sobre el segon, Cornellà i va acabar igual. Això sí: els escapulats no van passar de l’1-1 i gràcies per l’expulsió de Robert Simón (62′); per cert el davanter no estarà en la pròxima cita de L’Hospitalet el 3 de gener.

No obstant això, aquesta igualtat ha resultat suficient perquè el Cornellà, que va començar anotant aviat (Ot Serrano, 11′) va veure com el filial de l’Europa es va posar 1-2 i va acabar cedint en el 87′ (Dos Reis). L’alegria verda haurà d’esperar.

Com haurà de fer-ho el Manresa qui va veure com el gol de Nico Olmedo (12′) li donava una alegria a Badalona que va quedar a mig fer. Un altre golàs d’Òscar Gómez (ja suma 8) va ser suficient.

L’HOSPITALET DICTARÀ SENTÈNCIA

Qui sí que va aprofitar la situació va ser l’Hospi de Cristian Gómez. 0-3 rotund a Nou Barris amb especial participació del seu últim fitxatge, Ignasi Quer. Doblet de l’osonenc (20′ i 37′) i tercer gol d‘Uri González (90’) perquè Pedro Dólera pugui estudiar durant aquests dies de vacances el seu pròxim plantejament.

El pròxim 3 de gener no es jugaran la Lliga riberencs i badalonins, però segur que hi haurà molt més que tres punts.

Els badalonins han estat 11 jornades consecutives líders d’aquest Grup V de Tercera Federació.

The post Jornada i lideratge de bogeria per al CF Badalona com a final d’any appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sis jornades de competició, quatre triomfs i dos empats amb 8 gols a favor per 2 en contra. Aquest és el balanç que presenta el líder de la Tercera Federació, el CF Badalona (14/18) de Pedro Dólera. És a dir, líder.

Aquest marge d’1 punt sobre la gran revelació L’Escala i el gran rival L’Hospitalet només reflecteix la tremenda igualtat que acompanyarà a aquest Grup V. La realitat és que els escapulats treuen màxim rendiment als seus partits i que aquestes mínimes diferències també valen tres punts.

TRES PUNTS TREBALLATS, PER LA MÍNIMA I LÍDERS

Resum: 3 triomfs per la mínima, dos empats (un a zero enfront de la Monta i un altre contra el Can Vidalet, a un) i una golejada (contra el Cornellà, 4-1). Extraordinari extracte d’un inici de curs on els badalonins juguen obligats a aconseguir un ascens molt competit.

A excepció de la golejada al Cornellà, els aficionats locals han gaudit d’un inesperat 1-1 davant els debutants de l’equip del Molí. I, més tard, els problemes que el ‘Sarda’ va plantejar la 2a jornada fins que Pime va decidir des del punt de penal (59’). En qualsevol cas, mínima ‘preocupació’ en aquest grup que suma més de 10 ocasions de gol en cada xoc, tota una garantia.

DÓLERA, CAMPIÓ AMB LA UE OLOT

Només com a referència per a l’estadística val la pena destacar el passat del tècnic Pedro Dólera, un dels grans especialistes en ascensos del futbol català.

L’última gran alegria la va viure a Olot a qui va pujar la temporada 2023-2024 amb 10 punts de diferència sobre el segon, l’Hospi. Aquest curs, els volcànics van sumar 24 triomfs -15 per la mínima!-, 7 empats i 3 empats. 7 victòries van posar el cor a prova dels exigents olotins perquè van acabar 1-0 o 0-1 mentre que les 8 restants van superar el registre.

En el capítol golejador, l’entrenador pratenc va aconseguir que el seu equip pugés a Segona Federació amb 55 gols anotats en els 34 partits de Lliga regular. Dades i més dades: una mitjana de 1,3 gols marcats per partit aquesta 25-26 per 1,6 en la 23-24; a més, un 0,3 de gols rebuts per 0,58 de fa dos anys. Números que no valen per a res, però que ningú pot negar

The post Guanyar per la mínima també val tres punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

No per ser un dels molts tòpics que figurin al diccionari i, més particularment al del futbol, ​​cal oblidar-ho. Fins i tot és diria que és una de les frases favorites dels entrenadors que, per descomptat, molts jugadors oblidin sobre el terreny de joc.

“No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat” és una gran sentència que aquesta segona/primera jornada de Lliga s’ha evidenciat fins a 8 partits. Nou gols s’han materialitzat en aquest temps extra amb especial atenció a la CE Joan Gamper i al Municipal de L’Hospitalet.

BEN LLIGAT I CLAU

Fins a dues ocasions els de Belletti van ser capaços de superar el mur del Porreres gràcies als gols de Víctor Barberà (91′) i Toni Fernández (95′). Molts aficionats ja se n’havien anat del camp.

El mateix passarà hores abans a L’Hospitalet on el San Cristóbal estarà a punt d’espatllar la festa als locals. Encara sort que va aparèixer Buba, espectacular aquesta pretemporada, per superar Carles Segura i calmar els excessius nervis riberencs.

SABADELL, AT LLEIDA, OLOT, TONA, MOLLERUSSA I EUROPA B

La resta de protagonistes van ser Sabadell, Olot, At. Lleida, Europa B, Tona i Mollerussa. Al 97 va decidir Buba i també ho va fer el delanter del ‘Molle’, Lamin (2-2). Era el mateix minut en què el CE Sabadell encaixava la remontada de l’At Sanluqueño (Bonaldo p.p.).

D’altra banda, Marc Fuentes li va donar la primera alegria a la UE Olot (91′), a Barbastro, com va fer Dani Rubio per al Vilanova de Sampietro a Tona. Un després (92′) va marcar Compte per a l‘Europa B a la golejada de la primera jornada al Nou Sardenya davant dels blanquiblaus del Vilassar.

I, finalment, Asier Ortiz per a un At. Lleida que es va estrenar amb angoixa al seu Camp d’Esports davant del Torrent.

En resum: 8 partits amb 9 gols decisius quan tot semblava més que acabat. Doncs això: fins que no xiuli el col·legiat el final, hi ha partit.

The post No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat appeared first on FutbolCatalunya.com.

No es tracta d’infravalorar, ni molt menys descartar, a ningú, però la temporada 2025-2026 de Tercera Federació ofereix una primera imatge amb dues grans opcions de poder (L’Hospitalet de Cristian Gómez-Alba-Thiago o el Badalona de Pedro Dólera-Alberto Padilla). Qui ocuparà la primera plaça que el curs passat va dominar el Reus FC Reddis? O els anteriors: Olot, Europa i Manresa?.

Per a aquesta resposta tindrem, en principi, que esperar el pròxim 10 de maig del 2026, data final per a la Fase regular de la Lliga. 34 jornades, amb dues de descans (30 de novembre i 28 de desembre d’aquest 2025) i una segona fase totalment injusta i inqualificable per ‘la influència’ a la RFEF de Joan Soteras i el seu grup. Triple eliminatòria d’ascens per a una plaça que el maig passat es va endur el Girona B.

UNA TERCERA MOLT RENOVADA

Així ho demostra un repàs al MERCAT d’una Tercera amateur que cada dia ofereix més equips treballant al matí. Amb la inclusió del Vilassar per ‘La Fúria del Mar’ (Som Maresme), dos equips (Vilassar Mar, 25) i Lleida (23), són els qui més han fitxat. Mentre els primers s’aprofiten de l’acord de filiació amb l’Espanyol B, els segons es veuen obligats a un ‘reset’ total.

Més o menys, la resta de participants s’han reforçat també de manera important per sobre de la dotzena de cares noves. Manresa (20), Cerdanyola i Montañesa (18), L’Escala (17), Cornellà i Peralada (15), Mollerussa (16), Vilanova (14) o San Cristóbal (13) són diferents exemples.

VILASSAR MAR I LLEIDA CF

De fet, els qui menys futbolistes segueixen al mateix equip que la temporada passada són Vilassar (0), Lleida (1), Manresa i Cornellà (5), L’Hospitalet (7), Badalona (8) o FE Grama (9).

Per contra, Can Vidalet (14), Europa B (15) Tona (13), Mollerussa i Peralada (11) o ‘SanCris’ (10) s’han fiat més del conegut.

FAVORITS: DOS O MÉS?

En principi cal pensar que seran més que CE L’Hospitalet i CF Badalona. Els seus pressupostos els llancen a aquest pols encara que caldrà considerar Cornellà, FE Grama, Manresa, Tona i Vilassar-Espanyol. Per cert: en aquesta pretemporada, els de Dólera, que han prioritzat rivals de 2a RFEF, han jugat 9 partits de preparació (5/3/1). D’altra banda, els de Cristian Gómez, que s’han enfrontat a 3 contraris de 1a RFEF i 3 de 2RFEF, han estat 10 (6/1/3).

L’últim campió (Reus FC Reddis) va obtenir 71 punts en 34 partits de la Lliga (22/5/7/ amb 58 gols a favor per 28 en contra. D’altra banda, el cinquè classificat va ser el Badalona a 16 punts dels roig-i-negres. La primera plaça de descens va ser per als mariners de Peque amb 33 punts.

8 TÈCNICS NOUS A LES BANQUETES

En el capítol de tècnics hi ha 8 cares noves. Pedro Dólera (Badalona), Senabre Begur (Cornellà), Joan Piñol (Europa B), David Gurillo (L’Escala), Cristian Gómez (L’Hospitalet), Jordi Cortés (Lleida), Edu Fortet (Tona) i Dani Pérez (Vilassar).

Es mantenen després d’aconseguir ascensos, Genís Sampietro (Vilanova), Ramon Carrascal (Vic) i Fran Rubio (Can Vidalet). I segueixen perquè li ho han guanyat a pols uns altres com Santi Alvarez (Cerdanyola), Roberto Morales (FE Grama), Sergi Trullàs (Manresa), Kiku Parcerisas (Mollerussa), Axel Vizuete (Montañesa), Alex Marsal (Peralada) i Cristian García (San Cristóbal).

MOLTS NOMS A SEGUIR

L’elecció de futbolistes a seguir seria innombrable, però diferents tècnics consultats s’han inclinat per aquests 15. Adrià Padillo (FE Grama), Javi Serra, Castillo i Pele (L’Hospitalet), Nil Garrido i Chema Moreno (Vic), Pime, Ayala i Larrosa (Badalona), Barnils (Tona), Moha Ezzarfani (Manresa), Marc Fernández Cornellà), Dani Peña (Tona), Dani Gómez (Peralada), Yahir i Ferran Sarsanedes (Vilanova).

The post Una Tercera de Primera o només de dos? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Robert Simón (1993) és història del CF Badalona. Format a la pedrera i natural de la ciutat, l’extrem ha disputat 179 partits amb el club escapulat i ara torna per viure la seva tercera etapa a l’equip de la seva vida. Robert, format a la base des dels quatre anys, arriba en un moment d’inflexió de la seva carrera futbolística. No ha fet net mentalment del trencament del tendó d’Aquiles del 2023 i no ha estat el mateix ni a Terrassa ni a Cornellà. Ara, a Badalona, Pedro Dólera té la missió de tornar a treure la millor versió del badaloní.

Com s’ha gestat aquest retorn a Badalona?

Després de la lesió les experiències a Cornellà i Terrassa no van ser molt bones, no acabava de tornar-me a sentir bé i a ser feliç. El Badalona és casa meva, jo necessitava el Badalona, el Badalona després de la decepció del playoff necessitava això també, ens hem trobat i és una solució bona pels dos.

“MENTALMENT NO HE GAUDIT DESPRÉS DE LA LESIÓ”

Comenta que no ha estat el mateix després de la lesió de Tarragona. És un tema físic o mental?

Físic no, em trobo molt bé, mentalment no he acabat de gaudir del futbol un altre cop i crec que tornant a casa i als orígens puc ser feliç un altre cop jugant a futbol.

Clar, entenc que el Badalona per Robert Simón és especial.

Vaig començar a jugar a futbol allà als quatre anys. Vaig debutar al primer equip , vaig tornar i tinc gairebé 200 partits amb la samarreta escapulada. Sempre ho dic, és el club de la meva vida.

Quin record té de les dues primeres etapes allà?

Molt bo. Super especial el debut amb Manolo Márquez, les temporades després amb Manolo González… A Badalona he estat molt feliç jugant a futbol i torno amb aquesta intenció, la de ser feliç i tornar a demostrar qui soc. També retornar al club a la categoria que crec que mereix estar.

Segons bdfutbol.com està a 38 partits dels 217 d’Albert Cámara i David Prats, els dos jugadors que han vestit més la samarreta escapulada de la història.

És una responsabilitat ja que son jugadors que quan era petit els anava a veure al camp i eren ídols per mi i poder fer aquestes xifres i intentar superar-los és molt bonic.

“DE PETIT, L’AVINGUDA NAVARRA ERA UNA SEGONA CASA PER MI”

Clar, és que no és només que hagi jugat al Badalona des dels quatre anys, sinó que ja anava al camp com aficionat.

Al final l’Avinguda de Navarra era com una segona casa per mi. Recordo de petit que vaig viure l’ascens contra el Villarreal B, les següents promocions. De petit he fet vida allà. El dia del Barça a la Copa del Rei era aplegapilotes. Son moltes coses les que he viscut a Badalona.

Segueix vivint a la ciutat?

Sí, sí. Segueixo vivint a Badalona.

Venint d’un playoff d’ascens, renovant Fassani i fitxant Josu o Robert Simón té bona pinta la temporada no?

Crec que van aprendre dels errors que van tenir l’any passat. També el míster és molt important al futbol. No cal dir res de Pedro Dólera i la seva trajectòria. És molt important el tècnic, la base de jugadors és bona i amb això només no s’aconsegueixen els objectius. Haurem de treballar, anirem a camps molt durs i serà una temporada difícil.

“ÉS IMPORTANT TENIR L’EXPERIÈNCIA DE PEDRO DÓLERA”

Tenir un entrenador amb experiència com Pedro Dólera ajuda.

Fa bona pinta. L’afició es va engrescar a final de temporada amb el playoff i al final el Badalona ha d’estar a una altra categoria. Per circumstàncies està a Tercera i ara ens toca a nosaltres parlar al camp i intentar pujar de categoria.

Ha seguit el possible ascens als despatxos que s’ha acabat emportant l’Atlètic Lleida?

Al final arribaven notícies. El Badalona ho va intentar, però el reglament era clar. Pots estar d’acord o no, perquè el Badalona va estar més a prop de pujar que l’Atlètic Lleida, però s’han de respectar les normes i ja està.

Sap greu que clubs històrics com el Badalona estiguin a Tercera i altres de nous a base de comprar ascensos estiguin més amunt?

Es perd la màgia del futbol, de veure un playoff i un ascens. És un reflex de com està la societat avui dia, que ha canviat tot. Aquests canvis han arribat al futbol i es veuen reflectits en aquests casos.

Parlant de canvis, com ha canviat Robert Simón respecte a quan va marxar de Badalona la última vegada?

Son 32 anys, soc un jugador molt més madur, més veterà. He viscut situacions que abans no havia viscut, he jugat a un club com el Nàstic de Tarragona que és dels més grans de Catalunya. Aquesta experiència la porto amb mi i estic per ajudar als companys, per ajudar al cos tècnic i fer un bon any.

“ELS CANVIS DEL NÀSTIC SON ESTRANYS I SORPRENEN”

Com ha viscut la neteja de jugadors i cos tècnic d’aquest estiu al Nàstic?

Una mica sorprenent des de fora. Sempre dic que el Badalona és el meu club, però el segon és el Nàstic. Allà vaig estar molt bé i la gent em va tenir molta estima. Des de fora es veu estrany el canvi del Dani Vidal. El Dani per mi és una persona especial, ell ho sap. Els canvis de jugadors no s’entenen. Havien creat una base, un sentiment de pertinença a Tarragona que crec que ara s’ha perdut. Els de dalt prenen decisions i s’han de respectar, però des de fora es veu estrany.

Aquesta temporada que ve és un punt d’inflexió per Robert Simón?

Sí. He vingut a Badalona pel Pedro, pel míster. Ell em coneix i sap que vinc amb moltes ganes. Estic amb la il·lusió del juvenil que puja al primer equip. És un tema especial i sentimental Badalona i vaig al màxim per fer una gran temporada i ascendir de categoria.

Parlant d’entrenadors, Manolo González què?

A mi no em sorprèn. El conec des de petit i sabia el míster que era. Però havia de tenir aquesta oportunitat i aquesta mica de sort. Ell afortunadament l’ha tingut i està a l’elit i jo que me n’alegro el primer. Per sort no ha canviat, cada setmana parlem i comentem coses i continua sent el mateix, que és el més important.

The post “Vull tornar a ser feliç al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pedro Dólera torna a somriure, ja que un dels millors entrenadors del futbol català assumeix un nou curs al capdavant de l’històric CF Badalona. Enrere queda un adeu inesperat al gener després d’un ascens anterior molt pròxim també. Això ha quedat enrere i ara li toca fer el mateix que ha fet en tots els equips que ha dirigit: ascendir de categoria.

Al costat d’un dels seus futbolistes amb més caràcter que ha tingut (Alberto Padilla), ara com a segon, intentarà retornar a l’històric CF Badalona a Segona Federació després de quatre anys de desterrament. Gran floreta per al seu ajudant: “Dels millors migcampistes que hi ha hagut, si no el millor, ara li tocarà com a entrenador”.

ASCENS O ASCENS (I HO SAP)

Acompanyat pel president Miguel Angel Sánchez, el secretari tècnic del club Aleix Mosqueda, el regidor d’Esports (Juan José Portillo), el patrocinador de Grup Lesseps Motor (Sergi Gaspar) i diversos representants badalonins, Dólera va mostrar els seus arguments.

“Els dos sabíem que algun dia ens creuaríem i ha estat ara”, va comentar el nou tècnic escapulat després d’haver escoltat com el seu president Sánchez li recordava que “havíem intentat 2 o 3 vegades portar-lo abans”.

I, a mode d’exposició, va afegir que “els meus equips sempre han estat equipo-equip, un búnquer i amb la idea sempre de millorar. Cal ser regulars, estar junts i tranquils. Venim aquí a passar-nos-ho bé”.

“CAL DONAR SEMPRE EL MÀXIM”

O, dit d’una altra manera: “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades. Cal sortir com un tir des de la primera jornada i serà una mica estrany ja que no podrem utilitzar el nostre camp durant dos mesos pel canvi de gespa”.

Aquest serà el gran inconvenient per a començar, però “jugarem sempre per a guanyar, és a dir, intentarem sempre dominar amb la pilota, sortir des de darrere i tenir diversos plans previstos”. És un simple missatge: “Donar sempre el màxim possible i veure el nostre Estadi ple i ja sé que és molt gran”.

“L’HOSPI VA AL SEU RITME; NOSALTRES, AL NOSTRE”

Pedro Dólera no va parlar de rivals encara que tothom coincideix que L’Hospitalet, At. Lleida o Cornellà i, evidentment, Badalona, són clars aspirants a tot. És més, les 18 altes de l’equip dirigit per Cristian Gómez no li inquieten. “L’Hospi va al seu ritme; nosaltres, al nostre. Ells han pogut començar abans mentre que nosaltres anem a poc a poc no passa res”.

The post “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Als vuit mesos Wilber va arribar a Catalunya (Castellbisbal) on es van establir els seus pares i a partir d’aquí va començar la seva carrera. Diversos equips (Sant Cugat, Cerdanyola, Montañesa) fins a aterrar aquest passat 2024 en un At. Lleida on ja toca l’ascens. Els seus 23 gols en la Lliga regular li han posat en primer pla personal i entre els escollits al seu equip, l’At. Lleida.

Wilber Alejandro Hurtado Castillo (24 anys), de Riobamba (l’Equador), és un català més que busca un present gloriós a Lleida i un salt al futbol professional. Però pimer toca derrotar al Badalona.

WILBER I L’AT. LLEIDA

Què li han donat enguany perquè sigui Pichichi i mostri tot el seu futbol?

Una mica de tot començant per la confiança de l’entrenador i el gran equip que s’ha format.

Tot això s’ha traduït en molts gols. Així de senzill.

Sí.

Segur que no s’oblida de la quantitat de gols en la Fase regular?

No, 23.

De penal?

3.

“AQUEST CONJUNT ÉS UN GRAN EQUIP”

És la seva millor marca personal?

Sí, en juvenils del Cerdanyola vaig passar també dels 20.

Bé: ens quedem amb aquesta confiança i aquest gran equip.

Sí, i amb la fortuna que, ara totes les pilotes que em donen, els fico.

Encara sort que té a Moró i a Boris, així es poden repartir les preocupacions els rivals.

Sí. Som tres futbolistes diferencials i ens facilita molt més tot.

“EL PITXITXI ÉS UN RECONEIXEMENT MOLT GRAN”

Parlem de Moró i de Boris, però màxim respecte al Pichichi, no? Què significa aquest ‘títol’ de Pitxitxi?

Un reconeixement molt gran perquè és molt difícil aconseguir-lo a Catalunya, amb una categoria molt igualada i dura. Per a mi és molt valuós.

Una curiositat: se’n va anar a Cieza (2021-2023), per què?

Em va arribar una oferta i ni m’ho vaig pensar, vaig voler provar fora de casa, en la Preferent de Múrcia i en Tercera… Molt bona experiència.

Wilber Alejandro Hurtado Castillo, ‘Wilber’. A casa com l’anomenen?

Alejandro perquè el meu pare també es diu Wilber.

No hi ha millor aparador que una promoció d’ascens per a volar al futbol professional. Imaginem?.

“AMB EL 0-2 A BADALONA NO ENS VAM VEURE CLASSIFICATS”

Clar i intentar fer el salt, seria molt interessant.

Amb el 0-2 a Badalona, us vau veure ja classificats i us vau relaxar?

No perquè sabíem que vindrien a estrènyer. Arran del 1-2 ens van dominar molt i vam patir bastant perquè el Badalona és un bon equip també. Mai ens vam veure classificats, però sofrim una ‘baixada’, feia molta calor i amb el 1-2 es van venir a dalt. La lectura és que nosaltres, sense fer un gran partit, no ens van poder guanyar tampoc.

Aquest pròxim dissabte esperem un partit semblant o diferent del de l’anada?

Crec que serà diferents perquè juguem a casa nostra encara que sortirem com sempre. El camp no té les mateixes dimensions i serem més dominadors.

“AQUEST DISSABTE SERÀ UN PARTIT DIFERENT”

Anem, que sortiran a ‘matar’, esportivament, des del primer segon.

A ‘matar’, no, però els que han d’anar pel partit són ells perquè tenim avantatge. L’empat ens beneficia però sortirem, com sempre, a guanyar.

Diuen que, si surten a empatar, es perd.

És veritat. A Badalona no vam anar a empatar sinó a guanyar i es va veure molt clar.

En la Lliga, van empatar a zero (a Badalona) i a un (a Lleida) igual que en l’anada. És a dir que aquesta classificació es decidirà per petits detalls?

Sí, i més en un play-off on, si et despistes, et fiquen un gol. Tenim la sort que l’empat ens serveix però cal aprofitar els seus errors i no cometre nosaltres.

“DISSABTE, SORTIREM A GUANYAR, COM SEMPRE”

Quins noms cal vigilar més d’aquest Badalona?

L’extrem Toni Larrosa i el lateral esquerre Mario, són molt forts.

En fi, tres eliminatòries per a un ascens. Això és interminable!

Sí. La RFEF haurà de canviar perquè t’enfrontes tot l’any als de Catalunya i, si passes, et tornes a enfrontar dues vegades més amb els d’aquí.

Ha tancat ja els ulls i s’ha vist en Segona Federació?

No, de moment, no.

“MORÓ I JO HAURÍEM DE PARLAR DE VOSTÈ A BORIS”

Bé, s’haurà vist marcant el gol definitiu?

Prefereixo allò de partit a partit i ja arribarà.

Moró i Boris li parlen de vostè pels seus gols?

No, home, no, al revés. Nosaltres hem de parlar a Boris de vostè.

La veritat és que tenen la gran fortuna d’estar en un equip que sembla professional.

Sí, és així i volen portar a aquest At. Lleida el més amunt possible.

The post Wilber, un home gol per fer somiar l’At. Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

A Montigalà, el CF Badalona i l’Atlètic Lleida van protagonitzar un duel carregat de tensió i emoció que es va resoldre amb un empat a dos al primer partir de la promoció d’ascens. En definitiva, deixen tot obert per al partit de tornada, que es disputarà diumenge vinent al Municipal del Ramon Farrús.

D’UN 0-2 A UN 2-2, A BADALONA

L’Atlètic Lleida es va avançar ben aviat al marcador gràcies a Wilber Hurtado, el seu màxim golejador, que va aprofitar una acció ràpida per establir l’1-0 al minut 22.

Ja a la represa, els visitants van ampliar distàncies mitjançant Moró al minut 60. Tot semblava encaminat per als lleidatans, però el Badalona no va abaixar els braços i, empès pel seu públic, va reaccionar amb caràcter.

Primer va ser Piñol qui va retallar diferències al 69’, i quan semblava que els tres punts volaven cap a Ponent, Fassani va aparèixer al temps afegit per marcar l’empat definitiu (92’) i encendre la seva afició. El 2-2 final deixa l’eliminatòria completament oberta.

TRIOMF DEL GIRONA B

Per la seva banda, el Girona B va fer valer el factor camp per imposar-se per la mínima al CF Peralada en el duel gironí de semifinals. El conjunt dirigit per Quique Alvarez va dominar el partit, però no va ser fins al minut 84 quan va trobar el premi del gol.

Minsu, molt actiu durant tot l’enfrontament va batre el porter rival i establir l’1-0. Ara, el filial afrontarà amb lleugera avantatge la tornada, que es jugarà el proper cap de setmana a Riudarenes.

Ambdós duels mantenen la incertesa i la il·lusió de cara a les tornades. El somni d’assolir la Segona Federació continua viu per a tots quatre equips.

The post Igualtat i emoció a Badalona i Peralada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Finaliza la Fase regular de Tercera Federació i, una altra temporada més per nul interès de la FCF, el futbol català només pot aspirar a una 2a plaça d’ascens a la Segona Federació. Classificat el campió Reus FC Reddis, només quedava per saber si el Badalona es ficava i qui anava a ocupar la 15a plaça, la del sofriment. Doncs, si n’hi ha segona alegria catalana, seguirà a Tercera; cas contrari, a la Lliga Elit.

I això sempre que no baixi el Lleida CF per assumptes extraesportius i caigui a aquesta 5a categoria del futbol espanyol. Ara com ara: 1a fase territorial amb els partits Badalona-At Lleida i Peralada-Girona B per als caps de setmana del 10/11 i 17/18 d’aquest maig.

WILBER (AT LLEIDA), PITXITXI (23)

Atenció a l’equatorià Wilber, el Pitxitxi de la categoria amb 23 gols per a un At. Lleida potentíssim. El nou hat trick anotat aquest dissabte davant el Prat i els dos de la seva parella Boris col·loquen als de Gabri en una situació immillorable.

Els de Jordi López, que s’enfrontaven a un Reus FC Reddis ja campió, van sofrir fins que Pereira va avançar al seu equip (41’) en el primer xut local. Els de Marc Carrasco van sofrir la lesió de Xavi Jaime i a penes van inquietar tampoc a un rival que va rematar la feina amb el segon gol (Homet, 59’).

BADALONA, OK; TONA I L’HOSPI, KO

També va patir i va buscar amb desesper el triomf el Tona de Ricard Farrés. Aquests 2 punts qfinals ue li han separat de la 5a plaça no minimitzen l’esforç de tot el grup. Gol de Dani Peña (24’) per a tancar un gran curs.

I amb aquest sabor de boca se’n va el nou CE L’Hospitalet qui va golejar a un lluitador San Cristóbal (4-1). Els parroquians volien respirar tranquils i el pitjor va ser marcar primer (Bafoé, 4’) perquè, a partir d’aquest moment, la màquina de Jaume Delgado va funcionar. Llàstima que no va servir per a res i ara toca pensar en la nova etapa de la mà d’Antoni García.

MONTAÑESA I MOLLERUSSA RESPIREN

Per baix i, pendents del calvari per al ‘SanCris’, van acabar amb alegria Montañesa i Mollerussa. Aplaudiment majúscul per als de Nou Barris de la mà d’Axel Vizuete i per als ilerdencs amb Kiku Parcerisas.

The post Badalona compleix; San Cristóbal, a sofrir appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol barceloní va viure la seva època més gloriosa a principis del segle XXI. El Badalona de Fermín Casquete, L’Hospitalet de Miguel Álvarez o la històrica Gramenet d’Antonio Morales van fregar el futbol professional. Hi havia nivell futbolístic, inversió econòmica i suport social. Cap de les tres coses s’ha reproduït els anys posteriors. El Cornellà d’Andrés Manzano, amb els seus tres playoffs consecutius, és la única excepció d’una travessa pel desert dels equips de la rodalia de Barcelona.

Ara, els únics representants catalans a la tercera categoria estatal són Nàstic i Barça B. El filial blaugrana té molts números de perdre la categoria i caldrà veure què passa a Segona Federació. Europa i Sant Andreu, les dues excepcions d’un lustre negre pel nostre futbol, lluitaran per evitar que l’Atlético Baleares faci un Hércules i deixi els catalans amb un pam de nas per segon any consecutiu.

QUATRE ANYS DE FUTBOL SENSE ASCENSOS

I és que des de la reformulació de categories el 2021 ni un equip de Catalunya ha aconseguit un ascens a Primera Federació i cap ha pujat tampoc a Segona Divisió. El Nàstic, una altra de les excepcions, ho va fregar la temporada passada. La realitat és la que és i es fa encara més dur si es compara la presència de catalans a categories professionals amb la de madrilenys, andalusos, valencians o bascos.

El suport social és pràcticament nul a excepció d’Europa i Sant Andreu. Ciutats de més de 200.000 habitants estan representades per clubs que amb prou feines arriben al miler de socis. Des de la RFEF s’exigeixen unes obligacions estructurals per competir a categories altes que es van pensar en base a uns ingressos que mai s’han complert. El problema, certament, és multifactorial.

HISTÒRICS AL POU

Però el que fa mal realment és veure equips que no fa tant feien història perduts de Tercera Federació cap avall. El Cornellà té tots els números per sumar-se a L’Hospitalet, Badalona o Prat a la quarta categoria estatal. De fet, els pota blava també tenen a tocar un descens més.

Altres com el Santboià estan a Primera Catalana. El Gavà, el Mataró o el Premià a Segona Catalana i la històrica UDA Gramanet al pou més absolut de la Quarta Catalana. Els anys feliços de principis de segle han deixat pas a un autèntic desert pels clubs de la rodalia de Barcelona. Aquest via crucis no sembla que tingui solució a curt termini i el pitjor és veure com s’apaga el que no fa tant era l’orgull i la passió de moltes persones.

The post El futbol de la rodalia de Barcelona s’apaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català amb la reformulació de categories ha perdut pes en les lligues més altes del futbol espanyol. No fa tant l’antiga Segona B era una disputa entre catalans i valencians, però ara la tercera categoria estatal només té la presència de Nàstic i Barça B. Equips històrics de la categoria de bronze com Lleida o Sabadell estan a Segona Federació, mentre que altres es troben encara més avall. És el cas de L’Hospitalet i el Badalona.

Els escapulats van ser l’equip que més temporades consecutives acumulava a Segona B. Fins a 17 des del 2004 al 2021. En varies van lluitar per l’ascens amb grans pressupostos, però la fita d’arribar a Segona Divisió mai va arribar. Després, dos descensos a Tercera. Un salvat per la controvertida conversió a Badalona Futur i l’altre, un any després, inevitable.

L’Hospi, per la seva part, té un passat recent preocupant. Només ha estat una temporada a Segona B i des del 2017 ha competit a Tercera fins a sis cursos. Un fet impensable fa una dècada quan l’equip dirigit per Miguel Álvarez brillava per ser campió de lliga.

L’HOSPITALET, JAUME DELGADO: “SE LI HA DE DONAR LA VOLTA A AIXÒ”

Després de la destitució de Joan Sánchez, L’Hospitalet va estar un parell de setmanes sense anunciar el nou tècnic. Finalment, l’escollit és Jaume Delgado, que va debutar a la Copa i va caure a la lliga a Peralada. “Se li ha de donar la volta a això, amb treball ho hem de treure endavant”, afirmava l’entrenador riberenc.

“Ens hem de posar les piles, però tenim ganes de que arribi el diumenge. Hem de netejar-nos la ment i rendir al màxim nivell al proper partit”, afegia Delgado. L’Hospitalet fa quatre partits que no guanya, amb la derrota a Peralada i tres empats contra Mollerussa, Montañesa i L’Escala.

BADALONA, JORDI LÓPEZ: “EL GOL A L’ÚLTIM MINUT ÉS GLÒRIA”

El Badalona, amb la victòria contra l’Europa B de la setmana passada, ha igualat els 11 punts dels riberencs. Gerard Albadalejo va ser destituït fa un mes i amb Jordi López l’equip escapulat ha mantingut la seva línia irregular amb dues victòries, dos empats i dues derrotes.

En referència a l’últim partit l’ex del Terrassa afirmava que “estem molt contents, hem patit i aquest gol a l’últim minut és glòria”. “Aquest és el camí, creure en el que fem i aquest resultat ens ajuda”, afegia el tècnic. Badalona i Hospi estan a un punts del descens, però també a dos de la promoció d’ascens en una lliga de Tercera Federació autènticament boja aquesta temporada. Això sí, el Manresa de Mikel Azparren ja està nou punts per sobre de dos dels grans favorits.

The post L’Hospitalet i Badalona, dos històrics que preocupen appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gerard Barri, un dels jugadors més destacats del CF Badalona, va patir una lesió greu durant el partit de diumenge passat contra l’Atlètic Lleida. Corria el minut 28 quan el lateral escapulat va caure amb evidents símptomes de dolor al genoll dret.

La reacció immediata dels seus companys i del cos tècnic va ser d’alarma, i l’equip mèdic va entrar ràpidament al terreny de joc per atendre’l. Malgrat els intents per estabilitzar el jugador, va ser evident que no podia continuar, fet que va obligar l’entrenador a realitzar un canvi inesperat i donar entrada Iker Bermúdez.

BARRI, PRESENT A 6 CONVOCATÒRIES

Després de l’incident, Barri va ser sotmès a diverses proves mèdiques per determinar l’abast de la lesió i aquest dimarts s’ha confirmat el pitjor pronòstic. En resum: ruptura del lligament encreuat anterior i del menisc extern.

Aquesta combinació de lesions sol requerir una important intervenció quirúrgica i un llarg procés de recuperació, que podria allunyar Barri dels terrenys de joc durant aquesta temporada. Aquest contratemps suposa un cop dur per al jugador, que es trobava en un gran moment de forma i havia estat present a 6 de les 8 convocatòries aquest curs.

La lesió de Barri no només afecta la seva carrera personal, sinó que també deixa una absència significativa a l’equip. Amb la seva habilitat per controlar el joc al mig del camp i la seva capacitat d’organització, era una peça important en l’esquema tàctic del seu entrenador Jordi López, que ara es veurà obligat a compensar la seva baixa.

JORDI LÓPEZ, OBLIGAT A REORGANITZAR-SE

El club, per la seva part, s’ha compromès a oferir-li tota l’ajuda necessària durant el seu procés de recuperació. Els fisioterapeutes i el cos mèdic treballaran estretament amb ell per assegurar que completi cada fase de la rehabilitació amb èxit.

Els aficionats, consternats per la notícia, també han expressat el seu suport al jugador a través de les xarxes socials, desitjant-li una recuperació ràpida i esperant el dia que torni a la gespa per defensar els colors de l’equip.

The post Gerard Barri, duríssim KO per a aquesta temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

La nul·la força demostrada per l’encara septuagenari president de la FCF, Joan Soteras, continua sent realitat. Una temporada més, les 200.000 llicències que omplen la tresoreria del carrer Sicília només serveixen per a muntar un grup de 18 equips perquè a Madrid (RFEF) el sabadellenc és un zero a l’esquerra.

Retraient als clubs sempre la subvenció ‘milionària’ (gairebé 50.000€) que els donen, arriba un nou curs on només hi ha assegurat un ascens directe. El segon arribarà o no arribarà perquè no hi ha més, no ha sabut ni ha volgut negociar el sr. president res més.

UNA 3a DE CINQUENA CATEGORIA

34 jornades amb final de Fase regular l’11 de maig del 2025 i una triple eliminatòria per a una possible segona plaça. Per baix, tret que la FCF es tregui alguna disposició capritxosa, estan els habituals 3 descensos. No parlem ja dels que arriben de Segona Federació perquè el mal humor cal deixar-lo per al final. La cinquena categoria del futbol espanyol, que obre els seus braços a 25 llicències (7 menors de 23 anys), segueix més preocupada a plantejar problemes als clubs que a donar solucions, però la culpa és d’aquests presidents que després van al carrer Sicília i s’en pasen tot.

18 EQUIPS IL·LUSIONATS

D’altra banda, a nivell esportiu, els clubs es continuen deixant en el camí el pressupost que no tenen. El nivell social és molt baix, excepte mínimes excepcions, el potencial esportiu està molt més repartit i els ingressos arriben amb comptagotes.

Així i tot, els 18 clubs (12 Barcelona, 1 Tarragona, 2 Lleida i 3 Girona) aterren amb renovades il·lusions. Baixen de Segona, Cerdanyola i Manresa mentre que pugen de Lliga Elit, At Lleida, Sabadell B i Europa B.

L’Escala va ser el màxim golejador del grup V (58), Olot, el menys golejat (20) i, una vegada més, el ‘gegant’ Marc Mas va acabar Pitxitxi (21).

Atenció als tècnics perquè només 7 són nous mentre 11 segueixen en el seu càrrec amb especial aplaudiment per a Alberto Aybar ‘Peque’ (Vilassar) amb 7 temporades al capdavant de l’equip mariner des que pugés la 2018-2019.

MERCAT TERCERA FEDERACIÓ 2024-2025

1×1 DELS IMPLICATS
AT. LLEIDA

Només Villote i Koné segueixen en un equip que de la mà de Gabri García ha signat 21 nous futbolistes. Xavi Bartolo, director esportiu, ha sabut, una vegada més, fitxar amb especial ull a 3 futbolistes de Mollerussa i 3 del Badalona. Boris Garrós i els seus gols han de confirmar a un equip que ja s’ha oblidat del ‘fantasma’ Futur.

BADALONA

Nova propietat, noves il·lusions i molts diners encara que sigui per a començar. Els d’Albadalejo han fitxat 20 cares noves (igual que At Lleida i Cerdanyola) i només una menys que el número 1 (L’Escala). La presència de Blasco Pereira, Bermu, Piñol, Baquero, Ufano, i, senyal de màxima atenció, Álvaro Vázquez, presenten a la primera opció per al campionat amb permís de l’Hospi, per descomptat.

CERDANYOLA

El descens ha deixat només a Joel Castillo davant el perill. Ha arribat el fenomenal Santi Álvarez per a dirigir un projecte totalment renovat al qual li han de donar temps. Estar a dalt ja serà molt. Els cinc partits de pretemporada millor només estudiar-los.

EUROPA B

El filial europeista arriba a la categoria després d’una Lliga Elit esplèndida. L’entrenador Jonathan Ruiz coneix, millor que ningú, la qual cosa té a les seves mans i ha decidit que segueixin 10 futbolistes en el grup. Mantenir-se i ajudar al primer equip seria la seva millor contribució. Molt d’interès a seguir l’evolució del golejador Buba Juwara.

FE GRAMA

Els colomencs inicien l’any sabent que la desena plaça del passat no es correspon amb el seu potencial. Josep Sicart i el president Antonio Morales han mantingut el contracte amb Joan Esteva a la banqueta i li han donat 8 novetats perquè en segueixen 10. La presència d‘Hurtado i del golejador Walid han de donar ales a aquest equip que somia a repetir èxits pretèrits.

GIRONA B

Els de Montilivi/Vilablareix compten amb un dels millors directors del futbol formatiu del nostre futbol, Albert Síria, i això es nota. Els resultats del primer equip i de la resta de categories rellancen a un filial que va sofrir més del necessari la temporada passada. Homes com Dawda, Carles Garrido, i fitxatges com Raúl Martínez, Expósito o Iker García han d’assegurar més que la continuïtat. Se’n va anar Iker Almena i mantenen el dubte de Ferran Ruiz.

L’ESCALA

Només Argelés i Josu Currais s’han deslliurat d’una crema que s’ha endut per davant a Xumetra (retirat), Pime (Europa) i Xavi Aparicio, entre molts. El nou entrenador Paje s’ha emportat 3 del seu ex equipo (Montañesa) i han trencat la guardiola per a reafirmar-se com el número 1 de reforços. Bona pretemporada dels anxovins encara que el que compta ara és la competició oficial a la seva segona presència seguida a Tercera.

L’HOSPITALET

S’han fet esperar els reforços per a un Hospi que confia en el bloc de l’any passat amb 10 futbolistes. Això no ha impedit que els de Joan Sánchez hagin fitxat grans peces amb experiència (Marimón, Víctor Alvarez i Carlos Martínez). Uns altres com Ayala, Pariente, Adri Diaz o Izan han de reforçar el projecte. Els riberencs estan obligats a pujar, com sempre

MANRESA

És una de les incògnites del grup i no ho diem per la mala pretemporada realitzada. L’arribada del buròcrata Azparren al Congost obre molts interrogants després d’una reestructuració obligada que ha deixat presents a l’etern porter Pulido, a Marc Cuello i Nil Garrido. Vells coneguts com Oscar Reche, Samper, Manel Martínez, Bata, Diawara, Eloy Gila o Drammeh deixen un grup interessant encara que amb molts dubtes.

MOLLERUSSA

Repeteix presència l’equip ilerdenc en Tercera després d’un passat amb sofriment i massa problemes de despatx. El canvi dirigent a l’entitat ha de ser positiu i a l’equip dirigit per Moha. La continuïtat de Jofre, Juwara, Putxi o Porté al costat de l’arribada de Carlos Martínez, Batalla, N’Diaye, Miquel Graells i Konu igual que el ‘futurista’ Zourdine li converteixen en un rival a considerar.

MONTAÑESA

Només l’afició de la ‘Monta’ ja assegura un exercici positiu encara que, com sempre, la realitat a Nou Barris passarà per un sofriment assegurat. Escudero torna a la banqueta, es mantenen 6 jugadors i la tresoreria ha hagut de fer ‘miracles’ per a reforçar-se amb 19 peces en els quals l’experiència és un grau. Molta feina i molt esforç han de servir per a superar la 14a plaça 2023-2024.

PERALADA

Idèntic missatge per als xampanyers d’Àlex Marsal després de quedar-se a només 4 punts del descens. Tercera temporada consecutiva a Tercera i segona per al tècnic gironí a qui se li demanarà sofrir una mica menys, si és possible. Manté 8 jugadors del passat bloc i s’ha reforçat, com ha pogut, amb habituals com Grabulosa, Khalid, Teixidor, Amoedo, Blay o Aliou.

PRAT

Una plantilla excepcional amb incorporacions amb llarg recorregut com Salva Torreño o Alex Sánchez han de col·locar als potablava a la lluita de la promoció com el curs anterior. L’entitat dirigida per Xavier Vilajoana des del 2022 té intencions més ambicioses que estar en la cinquena categoria del futbol espanyol i amb aquesta fi ha confiat en el servei d’un entrenador treballador i molt coneixedor del seu entorn (Motoso).

REUS FC REDDIS

Marc Carrasco, tècnic roig i negre, sap que no sols amb la història sobreviu una entitat que ve del més fosc dels inferns. El curs passat es va tancar amb una octava insuficient, però aquest retorn a categoria nacional havia de pagar quota. Per a aquesta nova oportunitat seguiran 15 jugadors després de sortides importants com Sergi Moreno (retirat) o Joaco (Olot). Les 7 incorporacions només demostren la realitat d’un històric que ha de lluitar contra massa rivals.

SABADELL B

Quina es pot dir del filial arlequinat que no s’hagi dit ja després del seu gran ascens a la 23-24, a 9 punts de l’Europa (cert), però amb una extraordinària temporada a la seva esquena?. Se li van ser els golejadors Marru (primer equip), Carrasco i Albert García encara que segueix Ustrell. El tècnic Conrad García sap el que té entre mans per a la formació.

SAN CRISTÓBAL

Jocs malabars per als parroquians de la mà del seu director esportiu Pepe Delgado. Tenir un pressupost molt modest obliga a aparèixer la imaginació, i amb aquesta predisposició baixa a l’arena, l’equip de Cristian García qui assegura lluita i competitivitat. Ca N’Anglada va deixar escapar la passada temporada 24/51 punts i aquests són massa. Se’n van anar Piovacari, Sierra, Priego o Escamilla, entre altres, mentre arriben altres coneguts com Bruno Perone, l’etern ‘Padi’, Acedo o Izuchi.

TONA

Atenció a l’equip de Ricard Farrés que ve d’una onzena plaça (22-23) i una sisena (23-24) per a intentar confirmar-se (i somiar, per descomptat) amb els objectius del seu president, Quim Carandell. La continuïtat de 12 peces d’un curs passat que va deixar als osonencs a només 3 punts de la promoció d’ascens és una gran clau. Com també ho ha de ser l’arribada de jugadors com Marc Roquet, Flavio, Xavi Aparicio o Casadevall.

VILASSAR MAR

Una temporada més, el Vilassar de Peque afronta nou examen amb més silenci que molts dels seus rivals. L’última promoció dels mariners els posen al punt de mira com un dels grans favorits per a la lluita a més de continuar amb un bloc gairebé perfecte. A aquest grup de triats, el tècnic mataroní reforça, especialment, la seva defensa (Pallisé, Oumar, Raúl Ferrer i Alex). Atenció perquè l’equip del Maresme només va deixar escapar un partit al Xevi Ramon el passat 8 d’octubre del 2023 enfront de l’Hospi. Si millora l’ocorregut a domicili el curs passat (18/51 punts), ja que a casa seva només va deixar escapar 9 punts sobre 51, estaran sempre a dalt.

The post Benvinguts a una nova 3a Federació desigual appeared first on FutbolCatalunya.com.