JORDI MESTRES @jordimestres7

La Copa del Rei és una festa pels modestos, que s’ha de prendre com una competició. Aquesta premissa, tan simple com evident, no es compleix sempre. En alguns casos, el petit cau golejat pel gran i no té cap mena d’opció. No va ser el cas del Sant Andreu. Amb la seva condició d’equip de Tercera Divisió va plantar cara a tot un rival de Champions League. L’Atlético, molt menys motivat, va guanyar per la mínima. El marcador podria haver estat diferent, però el Sant Andreu no va marcar tres ocasions clares. Li va faltar només l’encert. Res més.

El guió del partit, per esperat, no va sorprendre. Les tres categories de diferencia van quedar paleses des d’un bon principi. L’Atlético va assumir el pes del partit, mentre que el Sant Andreu mantenia les línies enrraderides amb la voluntat de deixar el menor nombre d’espais possibles. La primera esquerda va arribar a la banda esquerra de David López, que va patir de valent amb Gelson.

L’extrem portuguès feia estralls per la seva banda i protagonitzava les arribades més perilloses d’un Atlético que tenia pilota, però li va costar entrar en el partit. L’empat a zero mantenia l’esperança dins i fora el camp i així els 6.000 presents, amb la seva pressió, provocaven errors no forçats com el d’Adán.

El Sant Andreu, tan aculat com partit, tenia sèries dificultats per jugar a camp contrari. La pilota aturada va ser l’analgèsic perfecte per arribar a l’àrea contrària. Dues faltes llunyanes no van trobar rematada. Sí ho va fer Ton Alcover, amb un lliure directe marca de la casa que va fregar la creueta.

Gelson trenca el gel

El frenesí es va diluir quan l’Atlético va trobar l’espai. Així, amb una passada filtrada de Vitolo, Gelson Martins es va plantar davant Segovia i no va fallar. El gol va fer molt mal a un Sant Andreu que, nerviós, va començar a precipitar-se. L’arribada del descans va ser la millor notícia per a l’equip d’Azparren. Quedava un llarg camí per davant.

Calia esmerar-se, no perdre la cara al partit i competir. El Sant Andreu ho va intentar i va posar voluntat. La intenció era tenir més pilota que al primer temps i en alguns trams ho va aconseguir. Tot i això, costava un món arribar a l’àrea contrària. L’Atlético, molt còmode, va cedir una mica la iniciativa i va donar un pas enrere per a sortir ràpid.

Tampoc va tenir gaires oportunitats clares l’equip de Simeone. Arias, en una acció a pilota aturada, va disposar de la millor en el primer tram de la segona part. Azparren, veient el panorama, va fer dos canvis en menys de deu minuts. Josu i Elhadji entraven per Felipe i Óscar Muñoz. El sistema no va canviar, però sí que va variar la dinàmica.

Elhadji, Noguera i Jaume freguen el gol

I és que el Sant Andreu va arribar fins i tot a disposar no d’una, sinó de trees ocasions clares de perill. La va protagonitzar Elhadji, amb una rematada a la mitja volta que va refusar a córner Adán. En l’acció immediatament posterior Noguera rematava, de cap, al travesser. La fusta impedia la igualada andreuenca, però no la reacció eufòrica d’un Narcís Sala orgullós dels seus. Jaume, al minut 91, va tenir la última.

La igualada no va ser possible, però l’esforç encomiable dels jugadors d’Azparren va possibilitar un marcador ajustat. És evident que l’Atlético té més que encarrilada l’eliminatòria. També que aquesta va ser una altra història diferent de la de fa cinc anys. Ara el Sant Andreu no és de Segona B, sinó de Tercera, però aquest grup va competir molt millor contra un rival de Champions League que el d’aquell llunyà 2013.

The post El Sant Andreu es guanya l’orgull del poble (0-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Com era de preveure, el Lleida no va remuntar. Va competir fins que li van donar les forces i novament l’Atlético va sentenciar els blaus a la recta final. Simeone sempre demana màxima intensitat als seus homes i es va encarregar de no permetre relaxacions al Wanda Metropolitano. El 7-0 global així ho demostra. No va tenir cap opció el Lleida Esportiu, amb bones maneres però netament inferior a un rival de Champions League. El contundent final no ha de fer oblidar el camí recorregut. Un compte de fades gestat única i exclusivament pels seus protagonistes que recordaran pares i fills. Petits i grans. Tothom, sense excepció, dels que estimen el Lleida Esportiu.

El partit era molt més important pel Lleida que no pas per l’Atlético. Amb aquesta premissa, havia de ser l’equip blau qui posés un punt més d’intensitat que el rival. L’inici de partit, però, va ser fred. Com l’ambient i també la graderia d’un Wanda Metropolitano buit. El 0-4 del partit d’anada deixava tot vist per sentència. El Lleida, que poques vegades més visitarà el Metropolitano, ho havia de viure com si fos l’última vegada. Sinó estaria mort.

Havia de fer pesar la seva motivació per jugar en un escenari d’aquesta magnitud. L’esfèrica, com al partit d’anada, era blava. Més per a defensar-se amb la possessió que no pas per atacar al rival. Les escomeses sobre la porteria defensada per Moyá van ser escasses. Javi López, especialment actiu pel flanc dret, va ser l’origen de les poques arribades dels homes d’Albadalejo.

Jorge Félix, amb un espectacular control, va tenir la més clara pels visitants. Li van faltar uns centímetres al madrileny per a marcar en el seu retorn a casa. Com si hagués sonat el despertador, a partir de l’equador del primer temps l’Atlético va despertar. Diego Simeone va posar una marxa més als seus homes, esmorteïts fins aleshores.

L’Atlético, endavant. El Lleida, endarrere

La pilota aturada va tornar a ser petroli pels matalassers, que van estar a punt de marcar en una triple ocasió. El pal, Eneko Satrustegui i la falta d’encert de Diego Costa van evitar un gol cantat. Vells fantasmes de fa una setmana reapareixien. I és que aleshores va ser Godín qui va estrenar el marcador rematant una acció d’estratègia. Al Wanda Metropolitano el guió, ironies del destí, va estar a punt de ser calcat que el del Camp d’Esports.

No només per la pilota aturada, sinó també pels letals contraatacs dels locals. Les pèrdues per l’esgotament eren castigades amb clares ocasions. Diego Rivas va erigir-se com a heroi durant aquest període. Era l’únic obstacle entre l’Atlético de Madrid, desbocat, i el gol. Les transicions locals tenien una facilitat sorprenent, amb Carrasco i Vitolo filtrant caramels per a Diego Costa i Vitolo.

Ja no defensava amb pilota el Lleida Esportiu, sinó que perseguia ombres. Quan la recuperava, l’equip d’Albadalejo havia de córrer molts metres endavant. Masses, per a avançar totes les línies en cas de pèrdua. Tot i això, l’Atlético no va poder fer sang. El Lleida no perdia una de les parts contra un gran rival. Calia veure què passava a la quarta i última de l’eliminatòria.

Carrasco trenca el mur… la resta l’esmicolen

I el que va passar va ser el que es preveia a totes les apostes. L’Atlético de Madrid seguia pel mateix camí – pel dret – i ja no va perdonar més. Moustapha perdia la bimba per una bona pressió i el contraatac acabaria en gol de Carrasco, que afusellava Diego Rivas. La resistència blava va durar gairebé una hora… i en quedava mitja de patiment després de l’esgotament acumulat. Tota una muntanya.

Arribats a aquest punt, més que escalar, s’havia d’intentar no caure pel precipici. Simeone, que no entenia prou, va donar entrada a Gameiro i Correa, dos davanters amb la necessitat de demostrar i agradar. La voluntat de la banqueta va quedar palesa al camp, on els locals no aixecaven el peu de l’accelerador.

Entre això i l’esgotament del Lleida Esportiu els gols van anar caient un rere l’altre. Primer, Gameiro aprofitava una passada de la mort de Correa per a marcar el segon. Després era Fernando Torres qui donava un regal de Reis a Vitolo, que debutava al Wanda Metropolitano amb gol. La festa era completa pels valents que havien desafiat al fred.

No per a un Lleida Esportiu que es va acomiadar d’aquesta edició de la Copa del Rei amb un xut al pal de Jorge Félix. El final (7-0 global contra l’Atlético) no ha de menystenir la gesta d’un equip de Segona B que s’ha plantat entre els 16 millors equips de la competició del KO. Anoeta perdurarà per sempre en la història blava, com també la visita al Wanda Metropolitano. Això queda. “

The post El KO més dolç del Lleida Esportiu (3-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Atlético de Madrid no admet sorpreses. El Lleida Esportiu, amb una gran posada en escena, ho va intentar, tot i que l’efectivitat matalassera va decidir el partit… i l’eliminatòria. La tornada al Wanda Metropolitano serà un tràmit, però també un premi per a un equip que ha obrat miracles i ha arribat on ningú s’imaginava a la Copa del Rei. Els 13.000 espectadors que van omplir el Camp d’Esports van premiar la gesta dels homes de Gerard Albadalejo. El somni de la Copa s’ha acabat, però pot arribar a ser un punt de partida per a canviar la crua realitat de l’equip blau a la Segona B.

La posada en escena va ser immillorable, tant a la graderia com al terreny de joc. Un mosaic dels que romanen a la memòria va rebre els 22 protagonistes i els onze del Lleida Esportiu an sortir a menjar-se la gespa. No podia ser d’una altra manera, ja que, esperonats per l’ambient, els homes de Gerard Albadalejo tenien dues marxes més.

Tot i això, dues categories de diferència es noten. Mantenir el ritme inicial hagués estat un suïcidi i el Lleida va abaixar un pistó. No posicional, però sí d’intensitat. L’Atlético, tímid en un principi, no es mostrava gens incòmode amb el panorama del partit. El plantejament de ‘mini partits’ de Gerard Albadalejo tenia el seu antagonista en Diego Simeone. Els matalassers decidien esperar. L’eliminatòria seria molt llarga.

A l’Atlético no li interessava un partit amb ritme alt. No volia donar ales al frenesí del Lleida Esportiu i el calmant va ser el contraatac i la pilota aturada. Així va arribar la primera rematada visitant, de Godín. El mateix guió es repetiria poc després amb un desenllaç fatal pel conjunt local. Un Lleida que va començar amb un 4-2-3-1 que va variar a un 4-4-2, amb Agudo i Bojan com a puntes de llança.

Agudo perdona… l’Atlético no

Precisament Agudo va intentar-ho fins a tres vegades. La majoria sense perill, però en una ocasió sí. I és que Manu Molina va conduir un contraatac fins el final i la rematada final d’Agudo – picadeta – la treia Moyá. Fins aleshores qualsevol estaria d’acord en que el Lleida Esportiu va ser un pèl millor, més valent i motivat que un rival més conservador.

Però l’Atlético les que té no les perdona i així va enllestir el partit… i qui sap si l’eliminatòria. Primer Godín rematava una falta lateral al fons de la xarxa i després Torres marcava una centrada de Gameiro. Pilota aturada i contraatac. Recepta tant fàcil com eficaç. L’Atlético de Madrid marxava a vestidors amb el duel encarrilat i sense cap desgast. Llei del mínim esforç.

Per la represa calia un miracle, com el de Donostia. Els miracles, miracles són i no passen rutinàriament ja que si no no ho serien. La segona part va discórrer al ritme que va voler l’Atlético. Sense pilota, els homes de Diego Simeone van provocar un segon acte més travat, amb poc joc i moltes interrupcions.

El Lleida Esportiu, tot fe, no baixava els braços. La voluntat no era la mateixa que l’encert i jugades en superioritat es resolien malament. Sigui per cansament o per falta d’idees, els blaus no van estar tan fins durant aquest període. Conscient d’això, Gerard Albadalejo va agitar l’equip amb un doble canvi, buscant l’electricitat que podien aportar Jorge Félix o Javi López.

Diego Costa, cinc minuts al camp i gol

Dissortadament, la doble substitució més efectiva va ser la del ‘Cholo Simeone’. L’argentí treia la cavalleria pesada amb Antoine Griezmann i Diego Costa i aquest últim només va trigar cinc minuts a marcar. El re-debut de l’hispano-brasiler va tenir un final feliç en una jugada típica de nou, rematant una centrada al punt de penal. L’Atlético, per tercera vegada, no perdonava.

I a la quarta, tampoc. Griezmann va donar l’estocada definitiva en un llançament de falta que tocava la barrera i confonia a Oliveros. L’Atlético de Madrid ho va tenir tot de cara i el Lleida Esportiu va patir un acarnissament injust pels seus mèrits i la competitivitat que va mostrar.

El partit estava decidit i l’eliminatòria, també. El joc no va sentenciar el Lleida, sinó la pegada d’un Atlético de Madrid pragmàtic, efectiu i sòlid. Un equip que difícilment se l’agafa desprevingut, veterà i que no es va deixar impressionar per l’ambient. Això queda per a un Lleida Esportiu que dos anys després va tornar a omplir el Camp d’Esports. Una gesta per a un club que fa masses anys que baga pel fang i els freds hiverns de la Segona B.

The post L’Atlético, gran triomfador de la festa del Camp d’Esports (0-4) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

No va tocar la més grossa, però sí un gran rival. L’Atlético de Madrid, un equip de Champions League, visitarà la terra ferma. Aquesta vegada sí, el Lleida Esportiu va tenir sort. El rival assegura una gran entrada al Camp d’Esports i també qualitat per a mesurar el nivell competitiu dels blaus. Queda menys d’un mes per a una eliminatòria que promet emocions fortes. L’anada es jugarà al Camp d’Esports del 2 al 4 de Gener, mentre que la tornada serà al Wanda Metropolitano del 9 a l’11. Els matalassers són clars favorits, però ningú ha de menystenir el Lleida… i menys després del que va passar a Anoeta.

Sigui com sigui, l’equip d’Albadalejo té un bon repte per davant. Després d’un inici de temporada irregular, l’Atlético va a més. Té un peu fora de la Champions League, però és un dels dos equips invictes de la lliga espanyola, juntament amb el Barça. A més, cal tenir en compte que el club matalasser ha patit una sanció sense fitxar per part de la FIFA que li ha impedit incorporar jugadors fins el 2018. Precisament, quan juga amb el Lleida. Això vol dir que Diego Costa i Vitolo poden debutar contra l’equip blau.

L’Atlético és un equip acostumat a jugar contra equips catalans de Segona. B. I és que en els últims anys s’ha enfrontat amb el Sant Andreu (2013), L’Hospitalet (2014) i Reus (2015). En els tres casos, tots a setzens de final, l’equip de Simeone va passar l’eliminatòria. Tot i això, excepte amb els quadribarrats, no ho va tenir gens fàcil. Aquest és precisament l’objectiu del Lleida, fer-lo suar, lluitar per a que la història segueixi a Madrid.

The post La història segueix a Madrid appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

S’han guanyat el respecte de tothom en només dos partits. El Reus ha mostrat al món la mateixa identitat que l’ha portat a dominar amb mà de ferro la Segona B. Tota la plantilla va participar de la històrica eliminatòria contra l’Atlético de Madrid. Va ser una festa, però també una mostra de què un modest pot competir contra un equip de Champions League. Sempre i quan tingui les idees clares i una personalitat, és clar. El que van fer els de Natxo González va ser el paradigma del que hauria de ser sempre. Una gesta que els protagonistes explicaran amb orgull als seus néts.

Com si fos un partit de Segona B qualsevol, el Reus Deportiu va caure per la mínima fora de casa. La diferència, és que l’oponent era un dels millors del continent. L’arrencada va ser roig-i-negre. El 23.000 presents no van intimidar a un Reus que va sortir valent i amb ganes de tenir la pilota. Així va ser… fins que l’Atlético va reaccionar.

EDGAR BADIA ESGUERRA ELS 100 DE TORRES

I ho va fer amb un nom propi: Fernando Torres. El davanter de Fuenlabrada va tenir el gol als seus peus fins en tres ocasions, però un immens Edgar Badia ho va evitar. L’efemèride haurà d’esperar per una altra ocasió gràcies a l’agilitat del porter reusenc. Sens dubte, aquest va ser el millor analgèsic a un Reus que va estar grogui durant l’equador de la primera part.

La tempesta va passar i la sang no va arribar al riu. Fins i tot, els roig-i-negres es van atrevir a tancar l’Atlético al seu camp abans del descans. El partit es va aturar quan una diagonal de Ricardo Vaz va acabar amb un xut ajustat que va refusar Moyà. La més clara del Reus en tot el partit. Com haguessin canviat les coses si hagués entrat…

S’arribava al descans amb un meritori empat a zero i tímids xiulets del Calderón al seu equip. L’Atlético no va estar còmode sobre la gespa, però tampoc va patir en excés. Menys quan Thomas, al minut 53, estrenava el marcador. S’havien de marcar dos igualment, tot i que en aquest cas per forçar la pròrroga. Una muntanya que feia pensar en què el Reus abaixaria els braços.

No va ser així. El que sí va decréixer va ser el ritme del partit. El Reus, esgotat, veia el camp com el d’Oliver i Benji, mentre que l’Atlético, conformista, contemporitzava a l’espera d’un error. Poc més a explicar d’una tranquil·la segona part. Aquest va ser el resum. Torres, un minut abans del 90, va fregar de nou el gol… per quarta vegada.

Sens dubte, no va ser la nit del davanter matalasser. Tampoc dels roig-i-negres, que van acabar eliminats. Tot i el resultat global final (1-3), els que ho van viure dins i fora del camp recordaran aquest dia per sempre. Demà tothom podrà presumir de ser del Reus Deportiu. L’equip que va gaudir, però també va competir contra l’Atlético de Simeone.

The post Adéu a la Copa amb honors de Rei (1-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Reus no renuncia a res. Només ha patit dues derrotes en 20 partits aquesta temporada contra l’Alcoyano (3-0) i l’Atlético de Madrid (1-2). La seva solidesa està fora de qualsevol dubte, però la magnitud del rival dificulta qualsevol proesa. Jugar-te-la al Vicente Calderón, on només el Barça campió del triplet ha pogut guanyar, no és una tasca fàcil. L’Atlético, que no perd des del 30 de Setembre, és un dels pitjors rivals. Però el Reus ja es va guanyar el respecte de Simeone i el món a l’anada. Tothom sap de què és capaç el líder del grup 3 i a Madrid no hi haurà complexes. Gaudir, aprofitar-ho i, per què no, aconseguir la gesta.

Uns 150 aficionats acompanyaran l’equip al Manzanares. La penya Redblacks ha organitzat un viatge que ha tingut una bona acollida entre la parròquia roig-i-negra. I és que no cada dia es juga contra un equip de Champions League. L’equip, per la seva part, ha fet avui l’última sessió d’entrenament a l’estadi i porta dies pensant en aquest partit.

Els de Natxo González no han cedit cap punt en els darrers partits. La Copa no ha descentrat a l’equip, però el tècnic, exigent com pocs, ha demanat tornar a ser l’equip d’abans. Segons el basc, contra l’Eldense el Reus no va ser el Reus. Símptoma que res s’ha aconseguit i tot està per fer. No s’admeten relaxacions, tot i estar protagonitzant ja una temporada històrica per a l’entitat.

UN PARTIT PER JAUME I SELLARÈS

Tot ha estat bo aquest 2015 a la capital del Baix Camp. L’històric play–off a Liga Adelante, la classificació per a setzens de Copa i el lideratge a la lliga aquesta temporada. Els únics lunars per a l’entitat roig-i-negre han vingut en forma de males notícies. Marc Sellarès no va poder disputar el play–off del curs passat per un càncer. El davanter igualadí el va superar i ara juga al Morell i col·labora amb l’staff tècnic del Reus.

Jaume Delgado, per la seva part, va haver d’anunciar la seva retirada fa uns dies per un motiu de salut. Cap dels dos ha pogut gaudir dins del terreny de joc, però sí fora. No es van perdre el partit d’anada. Aquest partit també és per ells. És per a tothom qui estima el Reus. Una festa per a una entitat modesta que cada dia que passa es fa més gran.

The post El Reus se’n va a Madrid sense complexos appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

I la data anhelada ha arribat. La màgia de la Copa ja ha envaït la capital del Baix Camp. El Reus, en estat de gràcia, es veurà les cares amb l’Atlético de Madrid. A doble partit, la classificació és pràcticament impossible, però ningú dubta que els roig-i-negres competiran. No pot ser d’una altra manera, ja que estem parlant del líder sòlid del grup 3. Fa un any que l’equip de Natxo González no perd en lliga a casa i la visita no serà un passeig militar pels matalassers. Es podrà guanyar o perdre. El que ja és una victòria és la resposta de l’afició: no hi haurà un seient lliure en aquesta cita històrica.

S’enfronten els dos grans murs de Primera i Segona B, respectivament. L’Atlético de Madrid és el menys golejat de la lliga BBVA, amb 6 gols encaixats en 13 partits. El Reus comparteix la condició a la seva categoria, on n’ha rebut 9 en 15 jornades. Serà un partit amb pocs gols? Veurem. En qualsevol cas, arribar ‘viu’ al Vicente Calderón el proper 17 de desembre ja serà tot un èxit.

NATXO GONZÁLEZ: “A VEURE FINS A ON ARRIBEM”

En aquest sentit, Natxo González va afirmar que és un partit per a “patir” i espera que el seu equip “demostri les qualitats que tenim en benefici del col·lectiu”. El tècnic, amb l’experiència a la Copa del 2012 amb l’Alabès recent, explicava que “s’ha de gaudir amb pilota” i “gestionar bé l’aspecte defensiu quan la perds”.

“Quan no pots tenir possessions llargues, cal agrupar-se, defensar junts i sortir ràpid”. La tàctica està clara i caldrà fer un partit perfecte per a no acabar engolits pel potencial de l’Atlético. Finalment, va criticar el fet de només poder convocar 16 futbolistes: “No sé què cony es busca amb això. Tinc clar que els futbolistes amb menys minuts competiran”.

SIMEONE: “EL REUS ÉS UN EQUIP ORDENAT”

Per part visitant, moltes de les estrelles matalasseres s’han quedat a la capital. Fernando Torres, Griezmann, Filipe Luis, Godín i el lesionat Tiago veuran el partit per la televisió (en obert, per cert, a TVE). Sí viatgen Koke, Vietto o Óliver. “La Copa va ser l’inici de coses molt importants per a nosaltres”, explicava Diego Simeone en roda de premsa.

No li falta raó, ja que aquell títol del 2013 contra el Real Madrid va ser el primer dels molts que van venir després. El tècnic argentí també va mostrar conèixer força sobre el Reus: “Fa un any que no perden com a local. Té un 4-4-2 bastant clar i aposten pel joc per banda i a la dreta té a Rico, que juga molt bé. És un equip ben ordenat i que treballa bé la pilota aturada”. Totes aquestes virtuts són les que els aficionats del Reus esperen veure el dimarts. Perquè, com deia l’artista Raphael, pot ser la seva gran nit.

The post Pot ser la seva gran nit appeared first on FutbolCatalunya.com.