El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.

Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.

FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS

Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.

La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.

En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…

Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.

LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS

Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…

Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.

DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS

La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.

El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.

L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.

L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL

En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.

La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.

És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).

I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.

La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.

COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?

Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.

Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.

EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA

La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.

LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI

La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.

Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.

Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.

Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.

Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.

QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN

Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.

EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS

El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.

Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.

Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.

I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre els jutjats de l’FCF (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

L‘FCF arribarà a l’Assemblea General Ordinària del 29 de juny amb el relat preparat: solvència, superàvit, subvencions, ajuts als clubs i una gestió econòmica presumptament exemplar. Ho han anat escalfant els últims mesos des del web federatiu. El problema és que els comptes expliquen una altra cosa.

La Federació no és una empresa privada amb accionistes, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i interès cívic i social, sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents han de revertir en la finalitat federativa: els clubs.

L’FCF: SENSE ÀNIM DE LUCRE MENYS REPARTIMENT

El 2025, l’FCF tanca amb 7,59 milions d’euros en efectiu i altres actius líquids. El 2024 en tenia 6,01 milions. El 2023, 3,88 milions. En dos exercicis, la caixa pràcticament s’ha duplicat.

Però, si hi ha tanta caixa, per què no es retorna més als clubs? Aquesta és la pregunta que no sortirà al PowerPoint.

La dada més incòmoda és la caiguda del resultat. El 2023, l’FCF va tancar amb un resultat positiu de 2,30 milions d’euros. El 2024 va baixar a 1,98 milions. El 2025 queda en 1,30 milions. En dos anys, el resultat cau més d’un milió d’euros. La caiguda és del 43,6%.

EL SUPERÀVIT CAU ENCARA QUE INGRESSEN MÉS

Això no és una trajectòria brillant. És un deteriorament progressiu del marge de gestió.

I encara és més greu perquè els ingressos no baixen. Al contrari. Els ingressos per activitats passen de 28,02 milions el 2023 a 30,14 milions el 2024 i a 31,01 milions el 2025. És a dir, l’FCF ingressa gairebé 3 milions més que fa dos exercicis, però obté més d’un milió menys de resultat.

La conclusió és clara: el problema no és que entrin pocs diners. El problema és que l’estructura se’ls menja.

MÉS QUOTES, MENYS RESULTAT

El relat oficial deia que no s’havien apujat quotes des de la temporada 2018-2019. Però el pressupost 2027 ja dibuixa una altra realitat.

El 2025, l’FCF liquida 7,74 milions d’euros en quotes de clubs i entitats. Per al 2027 ja en pressuposta 7,98 milions. És a dir, la pròpia documentació assembleària ja preveu més ingressos per quotes.

Durant anys, el fort creixement de llicències havia permès sostenir el relat. Més federats volia dir més ingressos sense necessitat formal d’apujar determinades quotes. El volum tapava la pressió econòmica real.

Però això s’ha acabat. La temporada 2024-2025 l’FCF presentava 233.532 llicències. La temporada 2025-2026 en presenta 230.102. Són 3.430 menys. Una caiguda de l’1,47%.

No és una catàstrofe, però sí un canvi de cicle. Fins ara, l’FCF podia créixer en ingressos perquè creixia en llicències. Si ara comença a perdre federats i, malgrat això, ja preveu més quotes el 2027, tot apunta que el 2028 pot ser encara pitjor: menys base sobre la qual recaptar i més necessitat de pressionar els clubs per sostenir la mateixa estructura.

LES SUBVENCIONS: EL TRUC DEL TITULAR GRAN

L’FCF diu que subvenciona molt, però cal separar titulars de realitat.

La campanya “Tots som un equip” s’ha presentat com un paquet de més d’1,5 milions d’euros per a clubs i federats. Però la pròpia informació federativa diu que, en futbol amateur masculí, els ajuts directes de l’FCF són 578.956,27 euros, mentre que 599.375 euros corresponen a bonificacions de la Mutualitat. En futbol amateur femení, els ajuts directes de l’FCF són 128.443,89 euros i les bonificacions de Mutualitat, 193.380 euros.

Per tant, dels més d’1,5 milions anunciats, els ajuts directes FCF als clubs, són aproximadament 707.400 euros. La resta són bonificacions de la Mutualitat.

Entre la temporada 2022/23 i la 2025/26, les quotes de la Mutualitat han pujat de manera generalitzada (més d’un 8,7% de mitjana): la territorial masculina passa de 92,74 € a 100,80 €, el juvenil i cadet de 85,69 € a 93,14 €, l’infantil de 62,42 € a 67,85 € i la resta del futbol base de 50,77 € a 55,18 €. És a dir, la Federació ven com a gran ajuda unes bonificacions de Mutualitat que realment paguen clubs i federats.

LES SANCIONS JA FINANCEN MÉS QUE ALGUNS AJUTS

El mateix passa amb les pilotes oficials. L’FCF presenta 1,27 milions d’euros en subvencions de pilotes. Però no és diner lliure perquè el club decideixi si necessita pagar arbitratges, desplaçaments, material, lloguer de camp o quotes. Són pilotes oficials vinculades a una obligació imposada per la pròpia Federació: disputar els partits amb la pilota oficial. Primer imposes l’obligació.

Després presentes el compliment de l’obligació com una ajuda. Això no és redistribució real, és un negoci molt lucratiu que caldria preguntar a qui beneficia. Als clubs segur que no.

INCREMENT D’UN 52% PER SANCIONS!

Hi ha una altra dada que retrata perfectament el model: les sancions econòmiques.

El 2025, l’FCF liquida 1.021.054,69 euros en sancions. Més d’un milió d’euros. I per al pressupost 2027 ja preveu 1.036.549,92 euros. Quan Soteras va accedir a la presidència (2018/2019), les sancions suposaven poc més de 680.000€. Ha incrementat aquesta partida més d’un 52%.

La comparació és demolidora: la campanya “Tots som un equip” anuncia més d’1,5 milions, però els ajuts directes FCF als clubs són uns 707.400 euros. En canvi, les sancions liquidades el 2025 superen el milió.

Dit d’una altra manera: la Federació cobra més per sancions del que retorna directament als clubs en una de les seves grans campanyes estrella.

LES DESPESES CORREN MÉS QUE ELS CLUBS

La despesa tampoc acompanya el relat. Les altres despeses d’explotació passen de 18,12 milions el 2023 a 20,22 milions el 2024 i a 22,06 milions el 2025. Són gairebé 4 milions més en dos exercicis.

Els serveis exteriors també creixen: 6,91 milions el 2023, 7,88 milions el 2024 i 8,61 milions el 2025. Per tant, quan l’FCF presumeix d’estalvis en proveïdors externs, els comptes recents diuen el contrari: la partida de serveis exteriors no baixa, puja.

I aquí apareix una altra dada que mereix explicació: els fons propis i les provisions.

Els fons propis de l’FCF ja pugen fins als 8,13 milions d’euros. Les provisions a llarg termini, que el 2023 eren zero, van passar a 431.358 euros el 2024 i el 2025 s’enfilen fins a 1.076.902 euros.

SOTERAS OBLIDA EL SEU PASSAT SERVIL

A l’assemblea diran que això és culpa d’un president que ja no hi és fa més de 8 anys (cas Soulé). El que no diran és com s’ha arribat fins aquí.

No diran que la FCF porta anys obsessionada a personar-se al Soule com si fos la gran perjudicada del cas, quan l’Audiència Nacional ja havia apuntat que els fets investigats podien haver suposat un afavoriment econòmic de la Federació Catalana de més de 22 milions d’euros. Sí, ho estan escoltant bé.

ELS CLUBS PODEN PAGAR 22 M.D’EUROS PER INSISTÈNCIA MALALTISSA

Recorden quan van dir en una Assemblea que la FCF havia resultat perjudicada i que volien comparèixer a l’Audiència Nacional com actors civils? Els van dir que NO i la seva insistència malaltissa ha provocat tot just el contrari: han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prov

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prové de la època Soule. El mateix servil Soteras era el primer que anava a supervisar les obres de la seu de Sabadell, ha provocat que una entitat que estava al marge de la Soule (la FCF), ara estigui implicada com a responsable civil. Felicitats.

Per això no és acceptable vendre l’acumulació de fons propis i provisions com una simple mostra de bona gestió. Si és pel Soule, que ho diguin sencer: retenen recursos perquè la seva obsessió processal ha acabat generant una possible contingència per a la pròpia Federació.

S’estan posant la vena abans de la ferida, però la ferida, en bona part, l’han ajudat a obrir ells mateixos.

MENYS SUBVENCIÓ PREVISTA I MÉS PRESSIÓ PREVISTA

El pressupost 2027 també anticipa una dada rellevant: les subvencions administratives previstes baixen fins a 4,35 milions, quan el 2025 se n’han liquidat 5,47 milions. És una reducció prevista de més d’1,1 milions.

Si l’FCF preveu menys subvencions administratives, menys llicències i més quotes, la tendència és evident: el sistema haurà de suportar més pressió econòmica. I qui és el sistema? Els clubs. Sempre els clubs.

UN 65% MÉS DE DESPESA DE RETRIBUCIÓ A DIRECTIUS

En aquest context, sorprèn que Soteras presentés en la seva primera Assemblea a Tàrrega (2019) un pressupost de retribució de directius de 308.000€ i el pressupost d’enguany per 2027 presenti una despesa de 509.000€. Un 65,26% d’increment amb una reducció de 32 a 24 directius. Serà l’IPC…

I SOTERAS, A LA MUTUALITAT

La cirereta arriba amb el nomenament de Joan Soteras com a membre de la Junta Directiva de la Mutualitat de Futbolistes. L’FCF ho ha venut com una manera de reforçar la representació del futbol català en un organisme clau.

El que encara no ha explicat Soteras és si aquest nou càrrec comportarà retribució per a ell. Recordin, Soteras cobra 120.000€ nets (impostos a part) de la FCF per la seva dedicació completa a la FCF. Si ara té una dedicació remunerada a la Mutualitat, perquè no redueix la compensació que rep de la FCF si la seva dedicació serà inferior?

El corralet, com sempre, se’l reparteixen entre quatre. I la factura, com sempre, la paguen els clubs.

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre l’economia de l’FCF (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova campana -Extraordinària per l’impuls a la professionalització territorial de clubs de futbol’– de la Federació Catalana a només un mes de l‘Assemblea General del dilluns 29 de juny (18 hores) al Teatre-*Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Una altra innovació ‘espectacular’ de l’equip de treball de Joan Soteras que signen el genuflex secretari Garrido i l‘escuder-director, Calle. ‘Jo convido (FCF) i tu pagues (Clubs); ja ho saben: pagarà Soteras amb els diners dels clubs.

Si es compleixen tots els requisits (TOTS) de la circular 51, “la junta ponderarà conjuntament els diferents criteris de valoració”. “No es tracta d’una subvenció de caràcter líneal” sinó d’un ‘regal’ pre-assembleari.

EL ‘REGAL’ DE SOTERAS I LA SEVA JUNTA

Com a curiositat val la pena destacar que es parla d’un ‘obsequi’ de 800 euros als clubs/entitats, que no estiguin inscrits a la Lliga Futbol Professional o rebi ajudes econòmiques de la RFEF”.
És a dir: ni Primera, ni Segona, ni Tercera Federació, ni Primera femenina, ni Primera Federació ni Segona Federació futfem.

Val la pena que repassin, amb atenció, les 4 pàgines elaborades pel canviat de nom Garrido, amb el vistiplau de Calle i d’una junta on seran 26 dels actuals 24 membres ja que així li ho presentaran a modificar als clubs i atès que arribar als 32 sembla un problema per a Soteras.

Aquests 800 euros per als clubs/entitats de futbol es transformen en 750 per als de futbol sala. Raons?. Això ho disposa el totpoderós ‘Ministre econòmic’ amb un superàvit (1.298.752,88 euros) que mereix una altra prima com a premi.

ANAR A L’ASSEMBLEA DEL 29-JUNY, SÍ O…

Entre les 12 raons que s’argumenten per a “ser club beneficiari” destaca “l’assistència a l’Assemblea General de l’FCF de 2026 per algun representant d’aquest club”. O, també, “comprometre’s a posar a disposició federativa els seus terrenys de joc per a tecnificacions” o qualsevol necessitat que pugui sol·licitar l’FCF.

“Aquest “impuls sol·licitat” s’ha de demanar “abans del 15 de juny” -14 dies abans de l’Assemblea de Sant Cugat (casualitat) i, després, “si la documentació requerida arriba dins del termini i en la forma escaient” la cobraran a partir del 10 de juliol. La data màxima per a lliurar tota la documentació serà el 31 d’octubre.

‘ÈXIT’ DE PARTICIPACIÓ A LA CONVENCIÓ DE CLUBS DE FUTBOL SALA

Aquesta iniciativa coincideix amb l’‘èxit’ de participació a la Convenció virtual de clubs de futbol sala (55%), on pot votar qui vol, sigui president o vicepresident o no, i estiguis o no al cens. La pròpia notícia oficial de la FCF reconeix que dels suposats 225 participants, només 214 estan al cens. Ah, venim d’un 2025 amb 28!!! presents. Tant ha estat l’èxit que ahir al vespre encara es trucava als clubs perquè votessin. Molt coherent amb el concepte de democràcia que els del Sr. Naranja i l’Operació Mossad tenen de la democràcia.

Solució de cara a l’Assemblea per garantir quòrum? 800 eurets de propina. Poc per escoltar els mítings maratonians que oferirà la lletrada especialitzada en delictes sexuals de joves alemanys i el director general.

The post FCF-clubs: ‘Jo convido, tu pagues’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lluís Fàbregas, Joan Agustí i Antonio Morales, presidents de Nàstic, Olot i FE Grama, respectivament, han presentat aquest dimecres un document signat per 441 clubs (35,5% cens) amb l’objectiu d’una Assemblea extraordinària.

La sol·licitud presentada a la FCF, Secretària, Consell Català, CSD i RFEF té 15 dies naturals per a la seva admissió i, si escau, 30 per a la convocatòria. Els demandants proposen el 3/1/2026 i Tarragona com a possibles escenaris.

UNA FCF AL SERVEI DELS CLUBS

Els impulsors van al·ludir diverses vegades al Conseller d’Esports, Berni Alvarez, com a garantia de “transparència i neutralitat”. Recordem que aquest pròxim dimarts 25 se sabrà la idea que el màxim responsable de l’esport català té sobre aquest assumpte en el Parlament.

“S’estan fent passos de gegant, estem veient la llum, necessitem una FCF al servei dels clubs. Sol·licitem canvi per inoperància i mala praxi”, va afirmar Fábregas.

El volcànic Agustí va mantenir que “avui és un dia d’il·lusió i la FCF té molt camí que recórrer”. Tot i això, “necessitem el doble de representants a Madrid (11 actuals) i recursos més repartits”.

Finalment, el degà Morales va elevar el to. “Sento vergonya d’aquests senyors que fa dos anys que cobren després d’haver falsificat més de 80 actes en les eleccions. Són uns ‘rateros’”, va afegir. I va incidir en “els nostres polítics perquè tots han suspès. Només demano als presidents que no tinguin por i votin per una Assemblea de canvi”.

RESPECTE TOTAL I FERMESA

La coincidència és absoluta a l’hora de demanar un canvi pel futbol català. “El Conseller compleix amb la seva feina igual que nosaltres actuarem sempre amb respecte”, va destacar el president grana perquè “mai perdrem les formes”.

El problema, segons el dirigent olotí, està “a la FCF i s’han de donar procediments diferents, ja que la gent vol realitats”. Agustí va assenyalar a tots com a “culpables” de la realitat que ens envolta (inclosos mitjans); per la seva banda, Morales se’n va anar més lluny i va insistir que “el silenci ens ha perjudicat a tots”.

Amb la presència física d’uns 50 clubs i el president de l’Associació Transparència i democràcia a l’esport, Miguel Galán, l’advocat Dani Vosseler va coordinar un acte amb final més que sol·licitat.

The post 441 clubs marquen el camí del canvi a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dues reunions de junta directiva per a recollir el lot de Nadal, Soteras i el seu fidel escuder Calle continuen dissenyant el futur a la seva conveniència. Sabedors que el Parlament de Catalunya serà un altre episodi laxant per a la seva història, els preocupa molt més la intenció de recollir signatures i l’arribada d’una Assemblea extraordinària que pugui precipitar esdeveniments. No es presentarà una Moció de censura sinó que s’intentarà provocar un nou procés electoral (aclariment).

Pendents del Jutjat de Sabadell número 2 -responsable de la presumpta falsificació de documents i de signatures electorals-, i de més d’un judici, encara que segons el septuagenari sempre gana, la inquietud es transmet al carrer Sicília.

CARTA D’AMOR’ DES DE VILAFRANCA

Però anem a pams. Aquest dimarts està previst que el poderós Soteras, que no troba escenari per a un Catalunya-Palestina, torni a visitar Vilafranca. Molt ha canviat la delegació des que el sensacional Manel Duran va sortir d’aquell forat. Va passar el locutor, amb més pena que glòria, i va aterrar Joan Estruch, un altre ‘excel·lent’ periodista que ha fet carrera. Des del gabinet de premsa va passar a ser delegat i ara també Cap de Presidència perquè el periodisme val per a tot. Fins i tot per a escriure cartes als clubs amb miserable pudor de piloteig.

ESCRIU ESTRUCH

Reproduim part d’aquest escrit enviat als clubs gràcies al seu accés a les adreces que li serveix la FCF. “Segur que no heu rebut res del CAS SOULE, ni del judici obert de l’exdirectiva, ni que TOTS ELS JUDICIS QUE L’FCF han sortit a favor, ni la resolució sobre les eleccions del Tribunal. Ara anirem al Parlament de Catalunya i s’explicarà, en detall, tot el que vulguin. Només s’expliquen les dimissions que hi ha, però no s’informa amb detall de qui són i que amb això s’està beneficiant L’FCF amb una Junta nova i actual”, diu.

I afegeix: “Només us demano que reflexioneu abans de firmar. Signar no és només anar en contra del president Joan Soteras, sinó també en contra de l’estructura i això implica delegats i delegacions”. Ho demana un gran protagonista del futbol català a qui li va el sou en el ‘partit’.

Estruch no es documenta sinó que simplement fa campanya, s’agenolla, i empassa. Aquest dimarts, quan arriba el cap, ja sap….

30.000€ PER COORDINAR

Un altre periodista, encara que mai hagi treballat en una redacció, Alvaro Montoliu, continua fent carrera en el futbol català gràcies a portar-li la maleta a Soteras. Ara s’ha sabut també que va cobrar 30.000€ per la coordinació del ‘manuscrit’ del futbol català en el seu 125 aniversari. Ho va percebre a través de l’empresa de la seva dona, cosa que no és il·legal, encara que pugui semblar poc decorós. És clar que ja ho va fer el director anys enrere i, després de pagar la multa, va arribar al càrrec de general.

Atenció perquè la Comissió Econòmica no va aprovar aquest pagament encara que tampoc va haver-hi problema, ja que se li va abonar igualment al fidel servidor del futbolcat.

Felicitats a l’assessor personal de comunicació de Soteras que va arribar al carrer Sicília sent ningú i ho faran fora sent un ‘pilota’ per 6.000€ mensuals.

DIMISSIONS PENDENTS

Mentre els uns i els altres es debaten entre el nerviosisme, els dubtes i les intrigues, el nou vicepresident Antonio Escudero, a qui mantenen d’amagat, segueix al seu. Poc amic d’exhibir-se públicament, el directiu gironí pren nota i planifica perquè, quan hagi d’executar, no li tremolarà la mà.

Per cert: ens diuen que per a la propera junta de novembre hi hauràs més dimissions per a “benefici de la FCF”, segons el pluriempleat Estruch.

The post Signatures, Assemblea, cartes meritòries i dimissions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dues hores i mitja va durar l’Assemblea de la RFEF amb Rafael Louzán, al capdavant, acompanyat pel futbol professional (LaLiga, Javier Tebas), AFE (David Aganzo), la Liga F (Beatriz Alvarez) i els 93/142 assembleistes.

Exercici econòmic 2024 amb resultat positiu de “quatre milions d’euros”, modificació per a la Copa del Rei (dues primers creus per proximitat) a la vegada que futurs Congressos de futbol sala i femení han estat els tres grans eixos per al nou curs.

INTERVENCIÓ DE LA UE OLOT

Encara que la representació del futbol català era àmplia, només va prendre la paraula el president de la UE Olot, Joan B. Agustí, acompanyat per Lluís Fàbregas (Nàstic). Els dos representants del futbol no-professional van recordar a Rafael Louzán i al futbol espanyol les reivindicacions que els van negar expressar a Sant Cugat dies enrere.

Mentrestant, l’encara president de la FCF, Soteras, que va ajornar la seva compareixença al jutjat 2 de Sabadell (dijous 3) ja que la seva advocada tenia altres activitats, lluitava per no adormir-se.

Soportar el rotllo econòmic i els projectes d’il·lusió de Louzán és un ‘esforç’ majúscul. A més, el gallec només parlava de “respecte” “diàleg” “serenitat”, a més de “zero enfrontaments” o “escoltarem a tothom” i demanava als presents que intervinguessin quant volguessin. A aquest exercici assembleista, el sabadellenc no està acostumat.

La reunió es va oferir via streaming i amb llenguatge per a sords, dues vies de comunicació alienes a la transparència de Soteras i al seu ‘Tonto’ habitual.

LA RFEF RESPON A JOAN B. AGUSTÍ

I va arribar el torn de paraula per a Joan B. Agustí amb dues preguntes que ja havia avançat el mes de febrer passat.

Aquest juny, Joan va proposar que un percentatge del fons de maniobra pogués ser repartit entre clubs de la base de la piràmide del futbol espanyol. D’altra banda, també va reclamar un augment de contingent d’ascensos per als clubs catalans en tenir 233.532 llicències i representar a 1.380 clubs.

Curiosament, encara que Soteras va dir a Sant Cugat que a Agustí ningú li escolta a Madrid, l’Assemblea no va perdre detall, no obstant això, la resposta del tresorer, Eduardo Bandrés, es va perdre entre els assistents: “L’objecte social de la RFEF no és maximitzar els beneficis, com pot ser el d’empreses privades, és atendre les seves responsabilitats en l’organització del futbol espanyol”.
I, dos: “La regulació dels drets audiovisuals responen a un 60% per llicències, una 30% per la població i un 10% per territori”.

CONTRARÈPLICA DE JOAN B. AGUSTÍ

Joan B. Agustí va tornar a puntualitzar la seva exposició sabedor de la seva constant i poc reeixida lluita quan l’enemic el tens a casa teva mentre que, després, a sol·licitud de Futbolcatalunya, va ampliar la seva resposta:

M’han contestat detalladament en les 5 intervencions. La nostra feina com a representants del clubs no professionals és seguir agafant informació per defensar els nostres objectius. Que són:
–Competició organitzada en funció del número de llicències i augmentar la participació catalana a l’assemblea de la RFEF.
-Respecte al primer objectiu hi ha un pas enrera important en el FF.
1a RFEF … 1 Grup
2a RFEF … 3 grups de 14
3a passa de 6 a 18 grups, com els masculins
–Conclusió els nens catalans passen a tenir menys possibilitats de promoció del seu talent fins hi tot que els nens. Gràcies

De res. Aquesta és la postura dels clubs catalans no professionals a través d’un dels seus dos escollits, la UE Olot.

The post L’Olot dona la cara pel futbol català i Soteras gairebé s’adorm appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un 13,5% del futbol català (187/1.380) , inclòs el futbol sala, es va tancar com una nova edició “constructiva i pacífica”, segons la nota de l’emprat censor d'(in)comunicació, ontoliu. Tot va ser meravellós, tots es van abraçar perquè és una altra pàgina a afegir en el llibre dels 125 anys.

L’absència notable de premsa, encara que la transparència federativa no va donar detall dels presents, es va manifestar en el seguiment d’un altre dijous màgic per al futbol català. Repassin els mitjans i veuran com hi ha qui escriu unes línies o, directament, ni la més petita referència. Perquè després diguin que els patrocinis serveixen per a molt. Tot i això, el pitjor és la mentida, el silenci, la desconsideració, la pèssima educació i la genuflexió de la majoria d’assistents.

UNA ASSEMBLEA “PACÍFICA”

Després dels discursos egocèntrics i perfectes del president Soteras, del director Calle i del sotssecretari Garrido (pujada de sou de 35.000€ fins a 97.000€) -Nota: mereix moltíssim més pel que fa-, va arribar el xou.

En fi, després del verb fàcil dels gestors del futbol català va arribar la primera intervenció ‘contrària’ al règim. Protagonista: Manuel Camino, president d’honor de la UE Sant Andreu. Després li tocaria al també president de la UE Olot, Joan B. Agustí.

Camino només va aclarir als presents que NO era certa l’afirmació de Calle quan va destacar que s’havien acabat els temes judicials a la Federació i que ara només quedaven assumptes personals. I va aprofitar, clar, per a carregar contra l’exdirectiva Paquita Linares i el exdelegat Manel Duran.

“Amb el pa dels meus fills no es juga” “No hi ha dret” “Tot ha anat perfecte” va exclamar des de la graderia. I, per descomptat, va escopir la seva frase favorita: “Sortiran totes culpes, el cas Soule i arribarem fins al final”. No va comentar que ja li ha dit el jutge, en 3 ocasions, que la FCF no sols no ha resultat perjudicada pel cas Soule sinó ‘beneficiada’.

PARLA MANUEL CAMINO

“Només vaig intervenir per a aclarir que no era certa l’afirmació del director en el sentit que s’havien acabat els litigis jurídics a la Federació Catalana, res més”, afirma Manuel Camino a Futbolcatalunya.

“No obstant això, un pregunta, però ja no li deixen replicar. I damunt hi ha qui el felicita per la seva gestió”, afegeix. Segons Camino, “la FCF ha d’estar al servei dels clubs, parlaven com si fossin una empresa modèlica i no ho és, no volien escoltar a ningú contrari”.

Per cert, paraules amb sorpresa i misteri del directiu del FC Barcelona, Antonio Escudero. Temps enrere es va significar en la candidatura de Juanjo Isern i ara, després d’un protagonisme exemplar com a blaugrana (ironia), el primer (i l’única cosa) que va fer va ser felicitar a Soteras i a la seva junta per aquest últim any de gestió. O no se n’assabenta o no vol.

LA UE OLOT VA ABANDONAR LA SALA

Una altra nota trista de la jornada va tenir el president de la UE Olot com a protagonista. Joan B. Agustí, un dels clubs representants del futbol català a l’Assemblea de Las Rozas, al costat del Nàstic, va puntualitzar un aspecte comptable important que deixarem per a una altra ocasió.

Garrido ‘va ensopegar’ nerviós (per l’augment de sou?) mentre Soteras i Calle li van rectificar. El director, que prèviament va carregar contra les mentides de la premsa perquè només mentim, va frenar al seu cap perquè el primer que el septuagenari li va dir al garrotxí és que “a vostè, a Madrid, ningú li escolta”. Com si ell fos un referent.

Clar que el totpoderós va treure el seu diccionari de poeta per a carregar contra Agustí quan el president volcànic ja havia abandonat la sala. No entenia l’il·lustre rector del futbol català que es presentés JBA a l’Assemblea i s’atrevís a parlar d’aquests temes en presència dels clubs. L’analfabetisme dels presidents no pot fer front al seu expedient ‘cum laude’. Això sí, va parlar quan ja s’havia anat Agustí.

En resum: una altra Assemblea amb pedres a la sabata que mereix la continuïtat d’un president i de molts membres de la seva junta i empleats que continuen investigats per la Justícia.

The post Nova i absurda Assemblea amb pedres a la sabata appeared first on FutbolCatalunya.com.

El pastís a repartir tenia una “peça 5 estrelles”: els dos clubs assembleistes de la FCF a Madrid. Quatre candidats: San Cristóbal, Cornellà, Nàstic de Tarragona i Olot. Dels dos primers, res a dir, però dels dos segons ningú pot negar el seu “afecte especial” a favor de Soteras.

La parella Soteras-Calle tenia un clar objectiu: guanyar l’estament de clubs. Això era una ‘qüestió d’Estat’, ja que és la mesura del suport que hi ha en clau catalana per a la Junta directiva actual de la FCF.

“LES URNES NO MENTEIXEN” (NÀSTIC I OLOT)

El “fiasco” per als dos aspirants a manar a Madrid, a més de controlar el carrer Sicília, ha estat majúscul. Nàstic, 19 vots, Olot, 18, Cornellà, 15 i Sant Cristòbal, 14 (1 vot nul). 37 vots de l’oposició a Soteras d’un total de 67.

L’alegria de Juanjo Isern de veure com Lluís Fàbregas (Nàstic) i Joan B. Agustí (Olot) han estat capaços de sobreposar-se al poder establert ha arribat fins a Las Rozas. El canvi ha arribat al futbol espanyol i potser també al català.

Molts clubs ja han dit prou i volen una altra manera de gestionar la FCF. “Les urnes no menteixen”, com deien els directius de Soteras el 13 de febrer del 2023, al guanyar les eleccions, els mateixos que avui segueixen preocupats per la seva futura inhabilitació o no, i la seva aventura als jutjats de Sabadell.

A L’ESPERA DEL TSJC

Es deia al carrer Sicília que la idea de Soteras i Calle era convocar ja noves eleccions, una vegada refermin la seva posició a Madrid, per impedir l’inevitable de la propera sentència del Tribunal Superior de Justícia (la Generalitat ja l’ha donat el seu vist-i-plau a Juanjo Isern amb l’aplanament).

Pot ser que tinguin raó i sigui el millor moment per convocar eleccions a la FCF: els clubs catalans han reaccionat i ja han dit prou, cosa que era impensable fa uns mesos. Això acaba de començar. Fa pocs dies hem vist com un dels ferms defensors de Soteras fins fa uns mesos, Antonio Morales, president de la FE Grama, també n’ha dit ja prou amb la presumpta falsificació de signatures.

Per cert, avui s’han creuat el president colomenc i el sabadellenc i, per descomptat, ni han creuat paraula. Encara més, Morales ha pogut votar gràcies a les gestions de Josep Ayuso que estava per la FCF.

OBERTA LA CAIXA DE TRONS

Notícies com la d’avui de Mundo Deportivo no ajuden els caps de la Catalana en les seves aspiracions: “La Federació Catalana de Futbol (FCF) i l’empresa informàtica de la RFEF, Novanet Automation Consultants, S.L., han estat advertits de poder incórrer en un delicte d’obstrucció a la justícia per part del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell, en no haver aportat la documentació que els va ser sol·licitada en el termini indicat” (eleccions febrer de 2023).

ÓSCAR RUBIO REPRESENTARÁ ELS JUGADORS

Pel que fa als representants de jugadors cal destacar al vencedor de la votació, Oscar Rubio, el jugador del Lleida FC. Encara que en un principi es va facilitar el nom de Sara Navarro (Europa) com a guanyadora, va ser un clar error perquè va vèncer, exclusivament, en el vot presencial. Després, el vot per correu va portar el resultat final. La pèssima informació facilitada de matinada per la RFEF i la nul·la per part de la FCF van donar pas a una confusió preocupant. El futbol català tindrà, excepte rectificació (sempre possible donada la foscor informativa de Joan Soteras i la seva junta) 12 persones dels 142 assembleistes en total a Las Rozas.

The post Nàstic i Olot donaran maldecaps a Soteras-Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

El soci de l’Hospi tindrà l’última paraula. Això diu el comunicat que un indisposat Santi Ballesté -es recupera d’una petita intervenció-ha enviat aquest dilluns als seus ‘companys’ de patiments.

No es va poder aconseguir sobre el terreny de joc contra el CDC Moscardó i ara Ballesté, al costat de l’home fort Màgic Díaz, han decidit negociar amb el nòmada Badalona Futur de Toni Freixa.

I, per si faltés algú a la festa, es fica el president de la FCF, Joan Soteras, a qui se l’ha vist massa per la Feixa Llarga. No va portar al seu delegat del Baix Llobregat, Fernando Peña, perquè té prohibida l’entrada. Veure el logo Badalona-Futur/Centre d’Esports L’Hospitalet, al web de la FCF, participant ja de la propera Copa Catalunya, produeix… estupor.

UN HOSPI A LA DERIVA

Ballesté li diu al soci que vol “fer més gran i més important (el club) tant a la ciutat com a Catalunya“. Per a això vol “fer més passos” i desitja “explorar” altres vies creatives com és buscar unir-se al Badalona Futur. Aquesta plaça de Segona Federació seria sempre la primera referència de la ciutat i l’equip de Tercera, el filial. Això sempre que els socis ho aprovin a l’Assemblea extraordinària el 16 de juliol, una mica més i Ballesté la col·loca el 18.

Poc més se sap. Recordaran que el divendres 28 de juny passat li vam preguntar a l’actiu col·laborador del club, Màgic Díaz. La seva resposta va ser amable però buida: “No et comentaré res”. Estava tot dit: ni va afirmar ni va negar perquè no volia.

Ara li tocarà decidir al soci si ‘abraça’ a aquesta SAD de Segona Federació i deixa els seus 57 anys d’història com a filial a Tercera.

Ara com ara, s’ha enviat una carta a tots els socis i ja estan telefonant als més ‘fidels’ perquè donin suport a la idea a l’Assemblea.

The post La penúltima ‘vergonya’ per a l’Hospi? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les últimes cuades de Joan Soteras com a president de la FCF prometen ser dignes del pitjor dels trastorns. Després de passar per una nova Assemblea del futbol català amb només 189 assembleistes (15,4% dels 1.225 censats), la seva ‘bogeria’ per l’èxit no sols li va mantenir en el camí del disbarat sinó que va sobrepassar la barrera de l’insult al president del Nàstic, Josep Mª Andreu a qui va qualificar (RAC1) com a “descerebrat”.

Hem dit 189 assembleistes (a la foto semblen molts menys) per a acabar en una festa barata amb 122 convidats, a saber identitats. Bé, i un mitjà de comunicació vetat, que se sàpiga ja que “La seva línia editorial és absolutament contrària a la Junta Directiva i els treballadors federatius”. Gràcies a tots pel ‘suport’.

ASSEMBLEA I ACUSACIONS

Sant Cugat del Vallès va ser, una vegada més, el reflex del que és el futbol català o, més ben dit, els seus dirigents. A la majoria els molesta desplaçar-se on sigui per a escoltar sempre la mateixa ‘cançó de l’estiu’. Ara, més i millor, perquè Soteras/Calle no ho fan tot bé sinó ‘millor i més barat’. Ja parlarem de les xifres comentades a l’Assemblea encara que no ens permetessin la nostra presència.

Els clubs, per part seva, a recollir plaques, a fer-se fotos perquè els han ‘convidat’ a l’acte de major honor futbolístic i a prendre nota que Jutjats i mitjans de comunicació desinformen. Veure algunes imatges de la mateixa FCF produeixen vergonya aliena. Com diu el savi “els clubs tenen el que es mereixen”.

SOTERAS I ANDREU

Després de l’Assemblea “plàcida, una de les millors dels últims 8/9/10 anys”, Soteras es va deixar portar amb els amics de RAC1. No es va tallar sinó que va denunciar que “els dos fills de Josep Maria Andreu van intentar agredir al seu delegat de Tarragona (Cosano)”.

Delicada afirmació quan el mateix Cosano va admetre a Mundo Deportivo que “ni em van intentar agredir ni em van agredir. Això sí, vaig rebre tota classe d’insults”. Mal fet, per descomptat, com està molt malament mentir.

Com està molt malament qualificar de “descerebrat” a Andreu o dir que “lamentablement, el Nàstic té aquests dirigents. No poden anar molt lluny”. I ho diu Soteras com a millor exemple.

Ara només queda esperar accions legals així com veure que decideix la Comissió d’Ètica de la FCF respecte al seu president després d’aquestes penoses declaracions. Recordem que li van imposar 2 mesos de sanció al president de la EE Guineueta, José Centeno, per dir, una vegada es va decidir el descens a Primera Catalana, que “Esperem tornar aviat quan els presumptes delinqüents de la FCF estiguin alguns entre reixes”.

Ah!, no és el mateix. Ja. Mesos enrere també es va permetre Soteras parlar del “coeficient intel·lectual” del seu veí del Mercantil, Jordi Grané, sense cap conseqüència per a ningú. Serà diferent ara?

The post D’Assemblea a festa barata… i de regal, ‘descerebrat’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com és tradició, Futbolcatalunya planteja 30 preguntes (mai contesten) a l’encara junta directiva de la FCF per a una Assemblea que presidirà aquest dimecres 26 (Sant Cugat del Vallès) un investigat per part d’un jutge. Falsificació de document públic i privat i administració deslleial són les tres acusacions que el dirigent sabadellenc, Victor Güell i 7 empleats/directius arrosseguen amb si per a la seva vergonya.

INVESTIGATS AMB NOMS I COGNOMS

A aquesta parella cal afegir el totpoderós director José Calle, artífex de tot l’esquema electoral. i Alvaro ontoliu, l’assessor personal que va pagar a la notaria de Sabadell i després va rebre la contraprestació sobre 35.000€. Tot queda a casa.

A més, apareixen en el grup de ‘escollits’, Alberto Prieto, cap de gabinet de presidència de la FCF i president del Santfeliuenc, i l’advocat Sergi Garrido (sotssecretari de la Catalana). No oblidin a Alejandro Guerrero ‘el Bomba’ ni als dos Manchado (pare i fill).

PREGUNTES PER A SOTERAS

1. Quines mesures proposarà Soteras a la RFEF, després del ‘fiasco’ de la seva gestió al capdavant de la Primera Federació, per recuperar la presència d’equips catalans a categories estatals, en la proporció que mereix segons el nombre de llicències?

2. Demanarà a Medina Cantalejo recuperar el nombre d’àrbitres que mereix la Catalana a categories estatals?

3. Explicaran la reducció de les ajudes al futbol femení (1,2 milions d’euros el 2017 a 805.000 euros el 2023)?

4. Donaran explicacions pel fracàs organitzatiu i de públic de les seleccions absolutes femenines i masculines mentre a Galícia va ser un èxit (15.000 persones a Balaidos)?

5. Demanaran disculpes als treballadors acomiadats de males maneres i explicaran quants diners dels clubs s’han utilitzat per pagar indemnitzacions (més d’un milió)?

EXPLICARAN LA REDUCCIÓ DE LES AJUDES AL FUTBOL FEMENÍ?

6. Explicaran quantes investigacions hi ha obertes a la Comissió de Bon Govern i Compliance pels casos de corrupció que hi ha a la federació (cas nepotisme, cas Campus Campions, cas facturació serveis del director general, cas frau electoral…)?

7. Explicaran quants Bonus han cobrat el director general i la resta de treballadors imputats en el cas més gran de corrupció electoral federativa mai conegut?

8. Demanaran perdó per haver falsificat (presumptament) centenars de signatures a l’últim procés electoral? Explicaran a l’Assemblea el secret de sumari sobre les imputacions a 9 directius i treballadors de la FCF?

9. Explicarà l’increment de 120.000 a 504.000 euros de remuneració de directius?

10. Retornaran de la seva butxaca els directius de Soteras els diners de la FCF presumptament utilitzats a favor de la seva candidatura durant el procés electoral (pagament de les actes notarials, suposat ús indegut de les targetes federatives…)?

DEMANARAN PERDÓ PER HAVER FALSIFICAT (PRESUMPTAMENT) CENTENARS DE SIGNATURES

11. Informarà l’Assemblea quan ha facturat la proveïdora de serveis jurídics a la FCF com marquen els Estatuts (diuen que més de 400.000) o si ha facturat suposadament a través de diversos advocats per no haver-ho de declarar?

12. Explicaran qui està pagant la defensa jurídica dels directius i treballadors imputats en diversos casos de corrupció, si els afectats o els clubs catalans?

13. Explicaran per què la Junta Directiva no ha apartat de les seves funcions a cap dels directius i treballadors investigats en el cas més gran de corrupció electoral federativa, a diferència del que sí va demanar Soteras a la Comissió Gestora de la RFEF amb relació als investigats pel cas ‘Brodie’?

14. La Junta Directiva presentarà la seva dimissió en bloc tal com li ha demanat el Govern (diverses vegades) i el Parlament pel frau electoral (presumptament) més gran de la història de la FCF o esperaran a ser inhabilitats pel TCE?

15. Assistirà Alejandro Talavera a l’Assemblea i demanarà la dimissió dels investigats en el cas més gran de corrupció federativa electoral o encara donarà suport als mètodes del director general per poder ser el pròxim president de la Catalana sense massa esforç?

QUI PAGA LA DEFENSA JURÍDICA DE DIRECTIUS I TREBALLADORS IMPUTATS?

16. Després de l’increment de llicències (que els ha permès recaptar 5,4 M€ a través del Portal) i dels ingressos per quotes, sancions i la venda del Portal del Federat a la RFEF per 600.000 euros, ens podrien explicar a què han destinat aquests ingressos extraordinaris?

17. Amb aquest superàvit i increment d’ingressos, per què no han rebaixat quotes o establert noves ajudes a favor dels clubs?

18. Ens poden informar del resultat de totes les denúncies, querelles i intents de personació contra persones de l’entorn federatiu i per què han fet una instrumentalització de la Comissió de Bon Govern i Compliance per fer un desgast de l’adversari polític a base d’accions judicials temeràries que no han tingut cap recorregut en els tribunals?

19. Encara retallaran més les competències de les delegacions territorials com han fet amb la gestió de la Segona Catalana per tal que tot ho controli el director general? Tenen pensat suprimir els Comitès de Competició territorials?

20. Ens pot explicar per què la junta directiva no li fa un homenatge al Sr. Calle pels anys que ha estat al davant de la Lliga Catalana de Futbol Sala, com li van fer els 28 assembleistes a l’última Convenció de Clubs?

QUÈ OPINEN DE LA CARTA DELS EXTREBALLADORS CONTRA LA SEVA GESTIÓ?

21. És cert que el seu assessor de comunicació, Sr. Álvaro Montoliu, cobra serveis al marge del seu contracte pel qual percep 4.000 euros mensuals? Com ho justifica?

22. Quina és la política de subvencions a mitjans de comunicació? I per convidar-los a actes federatius com l’Assemblea General? La docilitat envers la junta directiva potser?

23. Quin paper ha tingut el Sr. Soteras en tot el serial que hem viscut al Badalona Futur? Perdrem un altre equip en categories estatals per la seva negligència?

24. Quina opinió té que estiguin sonant tants candidats a president (Pipa, Ballesté, Bonet, Talavera…)?

25. Va aprovar el Sr. Joaquin del Pino en Comissió Econòmica els Bonus a favor de Calle, a canvi d’autoritzar-li les nits d’hotel a Barcelona, quan venia a les reunions de junta directiva, de la comissió econòmica, del comitè esportiu o a qualsevol altre de reunions a les quals acostumava a venir per percebre les compensacions corresponents?

QUIN PAPER HA TINGUT EL SR. SOTERAS EN TOT EL SERIAL QUE HEM VISCUT AL BADALONA FUTUR?

26. Després de la venda de la patent del Portal del federat a la RFEF per només 600.000€, sobre un valor de 10.000.000 € de valor de Mercat, podrien explicar el perquè d’aquesta operació?

27. La Segona Catalana amb clubs de fora de cada província en cada grup és idea seva, de Bonet o de Calle?

28. Demanaran perdó als clubs que han reconegut que han sigut falsificades les seves firmes?

29. Què opinen de la carta dels extreballadors contra la seva gestió?

30. De veritat li val la pena seguir com a president en aquesta ‘bassa d’oli’ sempre en els jutjats?

The post Benvinguts a l’Assemblea dels investigats appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer que se n’ha conegut és preocupant, molt preocupant… o no. El notari de Sabadell que va fer l’encàrrec per a Soteras, cobrant 37.500 euros pagats pel transcomunicador, diu a una presidenta que són més de 400 actes les que va portar Soteras.

Publicat nostre text de dimecres 5, alguns especialistes s’han posat en contacte amb futbolcatalunya.com preguntant per a què serveixen aquestes actes notarials. La llei diu que si un club està “en fals”, és a dir, no té els seus càrrecs inscrits (presi i vices) al Registre de la Generalitat ha d’anar a votar amb l’acta notarial per demostrar que són ells els veritables representants del club.

‘FALSOS’ PRESIDENTS AMB IDÈNTIC CANDIDAT

La següent cosa seria saber quants clubs estan en aquesta situació dels 1220 que estaven al cens. Resposta: la tercera part… És a dir, gairebé tantes actes notarials (400) signades a Sabadell com clubs que estaven “en fals.

És veritat que a votar no hi solen anar tots, però, per si de cas, millor tenir actes de tots.

I tots ells, quina casualitat o quina capacitat de persuasió del sabadellenc, van donar poders al mateix Joan Soteras que no era directiu dels seus clubs. Clubs de Terres de l’Ebre, de Tarragona, de Girona, de Lleida, del Maresme, de Barcelona, de l’Anoia, del Baix Llobregat, del Penedés, del Bages-Berguedà….  

Conclusió: tots els clubs “en fals en el Registre” es posaven en mans del sabadellenc. Com a mínim, sorprenent. Gairebé el 100% dels “clubs en fals” de tot Catalunya.

‘JOAN REPRESENTA A TOTS’

Atenció: la consigna podria ser “ANEM TOTS A SABADELL!, pero no ni haurà ‘pica-pica’ al viatge… ja que serà telemàtic i no anirà ningú en persona. Joan ens representarà a tots … i gratis! Paga el transcomunicador”.

Per tant, clubs de tots els racons de Catalunya van tenir molt clar que no calia anar a les seves notaries properes. Tot al contrari, van decidir que, qui millor si no, que un notari de Sabadell a desenes o centenars de quilòmetres de casa seva, que ni coneixien.

Però és clar, la cosa tenia ‘miga’, ja que aquest notari expedia les actes sense la presència de les persones que havien signat els papers lliurats, ni tampoc dels que, en teoria, eren els seus presidents o vicepresidents.

A SABADELL TOT ES POSSIBLE

Crida més l’atenció en aquest sumari les confessions de l’encara secretari general Oriol Camacho, afirmant que la responsable jurídica de la FCF (Barbancho) va aparèixer a diverses notaries de la Ciutat Comtal per encarregar als seus notaris la redacció d’aquestes actes i la resposta va ser “ nones”… Hi ha coses que no es poden aconseguir ni pagant. A Sabadell tot es possible. Per cert… encara no ha dimitit ningú ni la Generalitat ha mogut fitxa. Sembla que els és igual la imatge de l’esport català i la dels seus dirigents.

The post Els importa als presidents que falsifiquin la seva signatura? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fins a 12 representants del futbol català van ser presents aquest passat divendres a Las Rozas per a aplaudir i bavejar davant Luis Rubiales

Apuntin: Soteras, 4 ‘vices’ (Bonet, Sellarès, Quiñonero i Espasa). García Verdura -després se’n va anar a Cadis a xiular-, els representants de Cornellà (Jan Gelabert) i Santfeliuenc (l’empleat Prieto). L’exfutbolista Putxi, els ‘alts’ càrrecs Calle i Camacho i “el meu director de premsa personal”, Ontoliu van completar la llista a càrrec del futbol català. A l’amic Sergio Lozano (futbol sala) li deixem en pau.

Ningú va obrir la boca, tothom va treure foc de les seves mans quan Rubiales va udolar, tots van eludir les fotos. Van esmorzar junts i van retornar junts menys el Sr Calle, ja que ho va fer abans perquè era indispensable la seva presència per a la final de la Copa Catalunya.

“ÉS LA MEVA LÍNIA VERMELLA AMB RUBIALES”

El xou del crack de Motril, al qual adoraven fa dos mesos al carrer Sicília, va provocar la indignació interior de la majoria dels nostres representants. Ningú ho va exposar públicament, per descomptat. “Ha donat explicacions creïbles” va declarar el septuagenari sabadellenc a pregunta del seu servil comunicador.

I, per si hi havia algun dubte, va dir en infinitat d’ocasions que “mai demanaria la dimissió de Rubiales, és la meva línia vermella”. Amb un parell de ‘collons’, com acostuma a destacar en el seu particular verb.

Els vicepresidents presents (els quatre) li van intentar fer veure que no era el camí, que calia demanar la dimissió del ‘diví calb’. Ho van intentar tot, però la seva fidelitat és infinita… ara com ara. No li estranyin que el dilluns faci el contrari com De la Fuente o el mateix Vilda. I ara després de la sanció de la FIFA?

TENSIONS AMB EL GOVERN

El que és clar és que l’encara màxim dirigent de la Catalana té unes hores molt calentes sota el malestar del Govern i de la seva pròpia junta. Sobre els primers queden claríssimes les paraules del president Aragonés i de la secretària Caula mentre que, sobre els segons, augmenta la desconfiança i el menyspreu.

A tot això segueixen els preparatius per a la incorporació del mut Alex Talavera de la mà de Calle, Prieto i Quiñonero. El mateix director del futbol sala català, que somiava a assumir aquesta responsabilitat a Madrid, però que li ha caigut amb l’arribada del seu enemic Pedro Rocha (si el va fer fora una vegada, pot haver-hi una segona) ja havia dissenyat l’arribada de Soteras en el lloc de Rubiales.

Si el rumor és l’avantsala de la notícia, ja hi ha qui s’encarrega de vendre que el pacte Soteras-Calle –”per tí mato a 50″- té caducitat molt pròxima. Talavera calla, plora, i medita tàctiques, Sellarès continua perdut i a Bonet li tenen agarrat per on més fa mal.

DIMARTS 29, NOMÉS EXECUTIVA

Així doncs, mancant sorpreses, que sempre hi ha, aquest dimarts reunió de l’executiva. Soteras, Altimira, Sellarès, Bonet, Quiñonero, Espasa, Montull i els empleats Calle i Camacho se citen per a esmorzar. De pas, tots li demanaran al ‘rubialista’ Soteras una comunicació categòrica amb la dimissió del’amic Luis’. O? O, què?

Què passa si Soteras es manté i no passa aquesta línia vermella?. Només els queda als vicepresidents dimitir, ja que els clubs ho sol·liciten a crits. Encara més: han estat els mateixos clubs de Lleida, per exemple, els qui ho han expressat radicalment en xarxes.

I, ara, l’endemà passat, ‘mossèn’ Josep María Espasa se suma a l’ona i també clama a través del Segre.

La resta de la junta directiva? No pinta res, no els informen de res i tampoc els importa molt. L’important es tradueix a la butxaca.

The post “No demanaré la dimissió de Rubiales” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va haver-hi sorpresa i tant que va haver-hi sorpresa  a Las Rozas amb un zero absolut per a tots els mitjans de comunicació que només vèiem la dimissió de Luis Rubiales. El ‘diví calb’ va tornar a treure el pot de les seves pitjors essències davant una Assemblea servil a l’espera que el Govern executi.

El pitjor no va ser el discurs dictatorial de Rubiales sinó el lliurament, el piloteig i l’adulació a un personatge de l’Edat Mitjana.

RUBIALES, NO, PERÒ JA TENIM DIMISSIONS

El pitjor es va viure amb els eterns aplaudiments dels presents que veuen com se’ls pot acabar ‘la bicoca’.

Val la pena destacar les dimissions de Rafael Del Amo (Federació Navarresa), la primera. Després van seguir Javier Landeta (Basca), José Angel Peláez (Càntabra) i José Juan Arencibia (Canària). Pablo Lozano (Andalusa) i Salvador Gomar (Valenciana) poden ser els següents. Joan Soteras? Jajajajaja!.

CATALUNYA NO OBRE LA BOCA

Presents a Las Rozas una nombrosa representació del futbol català amb 6 caps visibles. Només caps ja que no van dir res, absolutament res, es van limitar a aparèixer com a ‘mobles’ i a aplaudir com a extres de la tragicomèdia.

Només cal destacar, desgraciadament, el discurs de Joan Soteras a instàncies del seu assessor personal de premsa, el transcomunicador enemic del septuagenari president de la Catalana. Va dir el referent català: “Rubiales ha donat explicacions creïbles encara que els seus actes no ens han agradat”.

Soteras va arribar a la reunió al costat del manresà Putxi i es va estrenar amb frases esplèndides com “són coses que passen” a l’hora de referir-se a la possible sortida del cap. O “intentarem fer costat a Rubiales” . Per descomptat que ho van fer amb un silenci insultant.

Mentre els clubs catalans demanen majoritàriament l’adeu a Rubiales, i molts al mateix Soteras, el veterà dirigent sabadellenc va ser categòric. “Rubiales ha demanat disculpes com s’han de demanar” i es va tirar a dormir.

ANNA CAULA RESPON

Qui no s’ha mossegat la llengua ha estat la secretària d’esports de la Generalitat, Anna Caula. Un article sensacional a L’Esportiu ha servit per a una posterior ‘piulada’ en la qual deixa, una altra vegada, claríssima la seva posició sobre la solidaritat FCF amb RFEF. El Govern ja no ‘empassa’ amb la política capritxosa i absolutista d’una FCF els rectors de la qual aplaudeixen al masclista Rubiales.

Caula queda a l’espera de la pròxima nota oficial de la Federació, ja que ha anunciat una reunió de la seva executiva (NO ajunta directiva) aquest dimarts 29. No hi haurà sorpreses sinó un exercici escrit de transcomunicació propi d’un ‘Tonto’, és a dir, que no esperin miracles.

Ara com ara, el CSD ha elevat el cas al Tribunal d’Arbitratge així que hores comptades (TAS)

The post Rubiales se’n fot del món i Soteras fa claca servil appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni tan sols el mateix Luis Rubiales es creu que pugui presentar la seva dimissió aquest pròxim divendres. Seria un ‘regal’ majúscul a aquest estiu abrasador mentre que la veritat és que aquest pròxim 25 estan convocats tots els integrants de l’Assemblea del futbol (a la imatge els triats pel futbol català).

“La consecució del Mundial Femení i les diligències internes de la Federació referents a assumptes d’Integritat”, són les dues causes que publicita l’RFEF. Gens de dimissió del president Luis Rubiales, ni res semblant, així que arribarà en el torn de ‘Precs i Preguntes’?. S’aixecaran les 1.000 persones presents per a elevar als cels a aquest president ‘exemplar’? Tot és possible.

RUBIALES NO DIMITIRÀ

I, si no dimitirà, per a què mobilitza tants recursos a tota velocitat i amb una sobredosi de victimisme alarmant? Només ell ho sabrà. Mentrestant, les veus que li demanen que es vagi perquè les seves actituds fan vergonya es multipliquen.

En l’àmbit de l’esport català, esment especial per a la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Anna Caula. Excel·lent reacció de la màxima responsable del nostre esport així com de diversos clubs (molt pocs) que també han elevat la veu. L’exemple de la UE Sant Andreu, com primer, mereix ser aplaudit.

CAULA I LA RESPOSTA SOTERAS

Però tornem a Anna Caula sempre disposada a donar la cara per l’esport catalá sense distinció. Masculí i femení sempre ha merescut el seu esforç; potser per aquesta raó encara estranya molt l’absència de cap comentari per la seva part quan l’única directiva de l’anterior junta de Soteras (Paquita Linares) va denunciar als directius del carrer Sicília per “assetjament”. El cas està en el Jutjat i tot arribarà.

El que preocupa ara és que Luis Rubiales se’n vagi a casa seva amb aquesta innegable taca que suposa una gestió plena de dubtes. Així ho demana Caula, així ho demanen molts clubs i així ho demana l’excolegiat català Estrada Fernández, entre molts.

No ho ha fet encara, i pot fer tot el contrari, l’encara president Joan Soteras. Què dirà Anna Caula si aquest divendres Soteras ratifica a Rubiales com la resta dels seus companys (a sou) de Territorials? Aquesta complicitat augmentarà el distanciament amb una junta aduladora i servil?

The post El divendres toca agenollar-se enfront de Rubiales appeared first on FutbolCatalunya.com.

Immers en un ambient bèl·lic, confús, prepotent i superb, l’encara president de la FCF, Joan Soteras, afronta aquest divendres 30 de juny la seva sisena Assemblea. Moment delicat per al septuagenari directiu sabadellenc que riu de tot (i fa bé), ja que els clubs i les autoritats polítiques li ho permeten. Si serveix d’alguna cosa, li ‘regalem’ 24 preguntes que qualsevol president de club li podria plantejar.

Abrigallat per directius amb nul·la i pèssima capacitat de crítica i més centrats en cobrar les seves comissions que a redirigir el futbol català, aquest divendres disposaran d’una nova oportunitat per a satisfer el seu ego.

ASSEMBLEES FCF 2012-2023

ELS NÚMEROS DE LA FCF

Gairebé 1.300 entitats esportives estan cridades a acudir a la trobada més important de la temporada. Els números ja s’han pogut repassar: 70.745,21€ de superàvit- 2022- (d’1.480.000€ el curs passat) i un pressupost a aprovar per a 2023 de 26.544.000€. A partir d’aquí arriben les interpretacions i les múltiples incògnites que Joan Soteras, Calle o Oriol Camacho (un altre ‘marrón’) hauran d’il·lustrar, si els dóna la gana.

Caldrà esperar la resposta dels clubs per a un divendres calorós en ple encreuament de vacances encara que això a Soteras li ha importat bastant poc.

Per part nostra, igual que vam fer el passat 19 d’Agost 2020, vam llançar 24 preguntes per als responsables del futbol català per si desitgen il·luminar als seus clients. Per descomptat, el vicepresident amb pes de la RFEF no va contestar ni una en el pandèmic 2020.

DONARÀ LA CARA SOTERAS?

1. Si els ingressos federatius han pujat de 15,9 M€ a 20,3 M€ (4,4M€), com expliquen que el benefici s’hagi reduït d’1,5 M€ a 70.000 euros?

2. Com justifica l’increment de despeses d’explotació de 12 M€ a 17 M€? Té a veure amb els acomiadaments i demandes contra la FCF per part d’extreballadors i exproveïdors?

3. Com justifica l’increment en despesa de personal (gairebé 1 M€ respecte a 2021) quan tots els acomiadaments que estan duent a terme són disciplinaris sense indemnització? I la desviació pressupostària de 2022 (gairebé 250.000 euros)?

4. A què es corresponen les ‘despeses extraordinàries’ per valor d’1,9 M€?

MÉS INGRESSOS, MENYS BENEFICIS

5. Havent crescut els equips i federats com explica la pèrdua de patrocinis (550.000 euros)?

6. Igual que han reduït el salari del president al 50% de 120.000 a 60.000 euros per a 2023, per què amb els directius no apliquen aquesta reducció?. Així, podran percebre 9000 euros (30 sessions) com un any normal, en lloc d’un màxim de 4500 euros (15 sessions), la qual cosa suposa un sobrecost per al futbol català injustificat de més de 150.000 euros

7. Si ha estat cobrant fins ara el President des de 12 de Gener de 2023, quina quantitat i en quin concepte? El seu contracte com a president tenia clàusules en cas de pèrdua de fons propis i beneficis com l’anterior president?

DIRECTIUS = SOBRECOST DE 150.000€

8. Quin és el salari brut del director general actualment (exercici 2022 i 2023)? Es podrien sorprendre fins als membres de junta i de la comissió econòmica que deuen aprovar-li el salari?

9. Perquè, des que està l’encara DG, s’han produït més acomiadaments disciplinaris que en tota la història de la FCF?

10. ¿Per què ha hagut d’intervenir Inspecció de treball i hi ha tantes baixes mèdiques de salut mental en el col·lectiu dels treballadors de la FCF. També des que Calle està en aquest lloc?

11. La reserva de dos milions de pressupost per a assumptes jurídics anuncien més acomiadaments i judicis?

12. ¿Com és possible que la Comissió de Compliance no hagi fet res ni hagi obert una recerca tenint personal federatiu (Calle, Llaó, i ex) imputats en causes judicials?

PER QUÈ TANTES BAIXES MÈDIQUES DE SALUT MENTAL?

13. A vostè no li fa vergonya que li digui als seus 74 anys el TCE, a qui va acusar de “veritable cacicada” la seva repetició electoral, que va usar de manera il·legítima els seus càrrecs encara que hagi desestimat la declaració d’inelegibilitat?

14. En l’expedient enviat per la Junta Electoral de les segones eleccions han aparegut 175 documents notarials de facultació al Sr Soteras ( la majoria en darrers 6 dies ) i Sr Guell (el mateix dia 13) de poders dels clubs, en un mateix notari de Sabadell. Casualitat fos a Sabadell!. Com s’ho va fer per signar-les totes, i repartir-les als clubs a temps?

15. ¿Quines han estat les millores informàtiques efectuades en les últimes 4 temporades?

ÚS IL·LEGÍTIM DEL SEU CÀRREC

16. Quin valor té auditat la patent del portal del federat de la FCF que vostè va vendre a la RFEF? Hem passat d’un producte exclusiu mundial, a cobrar 600.000€ de la RFEF i a perdre una explotació multimilionària. Per què? L’augment del 0’5% d’aquest 2023, qui el pagarà?

17. Existeix la comissió de Compliance? Quines denúncies te acumulades? Per què no es resolen i per què es van destituir la gran majoria dels seus membres?

18. S’ha assumit la multa de competència pel tema de les revisions mèdiques? Quines responsabilitats s’han depurat d’aquest cas?

LA ‘COMPLIANCE’ ESTÀ DE VACANCES?

19. S’han utilitzat partides pressupostàries de la Federació per l’espionatge de rivals electorals i/o treballadors federatius?

20. Per quin motiu hi ha hagut variacions del Pla de Competició efectuades a través de Circular a una escassa setmana de la finalització d’algunes de les competicions afectades?

21. Respecte als àudios d’una trobada en un restaurant entre membres de la directiva, president, director i secretari general, s’han acomiadat treballadors, alguns d’ells pel fet de voler exercir el seu dret de representació sindical. Qui assumirà els costos de les indemnitzacions derivades d’una hipotètica mala gestió per part del president i Junta directiva?

FCF I ESPIONATGE ELECTORAL

22. A què espera per a incorporar a Àlex Talavera o a Felipe López a la seva junta directiva?

23. Per què l’advocada de la FCF és la mateixa de l’ex-candidat Soteras en els litigis de tribunals; qui paga aquesta despesa jurídica particular, els clubs o vostè?

24. No creu que els clubs de la Lliga Elit mereixen més respecte i consideració per part seva?

The post 24 preguntes per a l’Assemblea de Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Res nou a l’escenari del futbol català excepte la nova demostració d’ineptitud i nul pes del seu president Joan Soteras a Madrid. Va aterrar el dilluns (amb temps), es va abraçar a tothom i amb l’única missió que els seus equips de Segona Federació quedessin agrupats al costat dels representants d’Aragó i Navarra. RESUM: jugaran contra valencians i balears.

UN ALTRE ‘ÈXIT’ DE SOTERAS

Ningú es pot sorprendre del nou ‘èxit’ del septuagenari responsable d’una Federació que aquest divendres podrà justificar el seu poder a l’Assemblea de Sant Cugat. Però, ara com ara, ha de callar, empassar i posar en les fotos amb tot aquell que estigui disposat a perdre el temps.

No obstant això, tampoc cal carregar tot el pes de la crítica a Soteras, ja que els 8 representants catalans que estaran en el grup III no han perdut molt temps a realitzar consideracions o valoracions.

Han passat totalment de qualsevol comentari Badalona (bastant té el desaparegut Miguel Angel Sánchez), Europa o Espanyol B (l’arribada de Garagarza hauria de confirmar a Ferran Costa en el filial). Tampoc han obert la boca, excepte el twitt d’estiu, Terrassa o Manresa (retorn de Nil Garrido).

Lleida Esportiu sí que s’ha pronunciat (gràcies a la gestió de Gina Raymat) amb l’opinió de Raul Fuster. “Esperàvem que ens canviessin al grup 2, però quedem en el tercer que és fort i amb desplaçaments complicats. Grup difícil, però ho afrontem amb il·lusió”, va afirmar. Mentrestant, al Narcís Sala, continuen amb la seva ambiciosa campanya de socis (2.300 socis).

FELIPE LÓPEZ SE LA ‘MENJA’

La capacitat de sorpresa es concentra a Cerdanyola amb el seu retorn al grup de la majoria catalana i, més, després de les declaracions del seu president flotant, Felipe López a Mundo Deportivo. “Esportivament, preferim navarresos, aragonesos i bascos i els catalans ens hem posat d’acord”, va afirmar el directiu vallesà ara lliurat al carrer Sicília.

CALENDARI PENDENT

Ara tot passarà per la confecció del calendari 2023-2024 que es donarà a conèixer per part de la RFEF durant el mes de juliol. En principi, tot sembla indicar que la Lliga regular començarà el 3 de setembre i finalitzarà el 5 de maig amb dues setmanes de descans per Nadal (del 17 de desembre al 6 de gener).

Les dues jornades de play-off estan marcades per a 12/19 de maig 2024 i 26 maig/2 juny, respectivament.

The post Soteras torna a passar dels clubs de Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

El sopar federatiu que va tenir lloc el març passat del 2022 a Barcelona ja dibuixa l’estil i les formes d’aquesta parella (Soteras-Calle) que ha instal·lat el desgovern al carrer sicilia.

L’amistosa reunió era per a convèncer Vives, l’exdelegat de Tarragona, que s’unís al projecte (eleccions al maig) i, especialment, que convencés a la seva dona, treballadora de la FCF, perquè no es presentés a les eleccions del comitè d’empresa.

L’intercanvi d’impressions exposa perfectament el manual dels dos personatges enfront d’un Josep Vives guerrer davant l’escuder i amb un mut Oriol Camacho.

Després de dues hores , que van acabar amb els habituals ‘gin-tònic’ es va poder escoltar de tot i aquí tenen el segon capítol. Hem obviat comentaris sobre l’exdirectiva Paquita Linares per la seva indignitat i algunes penoses dels implicats.

NOTA: El fet que hagin sortit les paraules de la ‘parella’ en altres mitjans ens inclina a presentar aquests àudios impresentables cap a l’exdirectiva Paquita Linares. Advertim que són molt durs, masclistes i impresentables. Al final del text els poden escoltar.

“SI HAY QUE MATAR A 30, LOS MATARÉ”

Soteras, com també podeu escoltar als àudios, li reconeix que al comitè d’empresa “s’intenta posar els que interessa que hi hagi”. I ho fa a través del “Xavi” (referit a Xavi Moreno, responsable màxim del Comité Técnic d’Àrbitres) i que “no em donava la gana que la teva dona fos del comité”.

Així doncs, tant Soteras com Calle reconeixen haver decidit qui seria el representant del Comité d’Empresa, parlen obertament de com ho han portat a terme i de que la seva motivació era el rumor de que un futur candidat a les eleccions presidencials tenia interès en que Elola seguis al capdavant de la secretaria de la FCF a Tarragona.

La realitat actual és que a la Delegació FCF Tarragona, en menys de un mes desde les irregulars eleccions presidencials s’ha fet fora dues persones. Entre elles Elola, que en Joaquim Sanllehí és Secretari i Delegat del Comité d’empresa i que situacions similars s’han produït a tota l’estructura de la FCF, amb un cas similar amb el secretari de Lleida.

El director domina tota l’estructura laboral de la FCF i potencia als que els son afins. “Yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente, que va de puta madre… por mucho que digan ellos y para ayudarte a aguantarlo soy voluntario. Para tí… voluntario gratis. Por mi família, si tengo que matar a 30, los mataré”, diu l’escuder. Textual.

“YO ME VOY A DEJAR LOS HUEVOS POR TÍ”

Que el lector tregui les seves conclusions, però el que si podem copsar en la gravació és l’absolut control per part de presidència i de la direcció general de l’estructura federativa,

En els darrers mesos a l’estructura laboral de la FCF s’han produït més acomiadaments que mai i com ens han fet arribar diversos treballadors en baixa laboral. L’assumpte ha cridat l’atènció del departament de salut del treball de la Generalitat, donat que hi ha un alt percentatge de baixes per motius de salut mental.

Així mateix, caldria posar l’accent en que, per definició, el President de la FCF s’hauria de mantenir al marge de l’estructura laboral de la institució. Potser si que ho fa voluntàriament, però no ho fa gratis. Segons el cos judicial de la Policia Nacional en l’informe requerit pel sumari 1137/2020, encara en procés se deja los huevos per 125.000 € bruts anuals.

“JO PASSO DE SER MOLT BO A SER UN FILL DE PUTA MOLT RÀPID”

Una senzilla frase retracta el directiu sabadellenc: “Me’ls carregaré a tots, i no deixaré ningú. Jo sóc l’incitador, no Calle, perquè sóc un fill de puta. No m’ho mereixo`, i ara pringaran fins al final. Si surto president, me’ls carregaré a tots, no en deixaré ningú”.

En resum: “Jo passo de ser molt bo a ser un fill de puta molt ràpid“. Ah! “Qui m’ha enganyat sempre ha rebut”. I nou avís a Vives: “No em donava la gana que la teva dona fos del comité d’empresa. Puc parlar més clar?”. Ja ho saben. Aquesta és la filosofia democràtica del sr. expresident.

“AGAFEM ÀRBITRES MOROS PERQUÉ NECESSITEN ELS CALERS”

El sopar a l’Izarra segueix i es tracta d’un problema que en aquell moment preocupa al mon del futbol català. El llavors directiu Vives posa l’accent en les reiterades queixes sobre la qualitat arbitral i li adverteix “que els clubs estan cremats”.

Soteras li treu importància a la qüestió i s’escuda en la Covid, Calle afegeix que “la gente que es buena es la que tiene su trabajo, gente con personalidad”. S’escuda en que és un problema estructural a tota Catalunya i que “agafem el que podem agafar. Els arbitres son els que hi han, qualitat que hi ha. quan passi el covid millorarà, perque s’exigirà fisica, els bons han plegat i nanus moros, tot el que vulguis perque necessiten els calers. És el que podem agafar”.

Per part de la resta de comensals, se li fan propostes sobre com encarar el futur i augmentar la qualitat, tot respectant la independència del Comitè Tècnic d’Àrbitres. Exemple: com ara combinar gent experimentada amb noves fornades.

Soteras tanca la conversa amb que “venen amb unes pautes marcades desde Madrid” i que “quizá tenemos que sacar los pajarillos del mundo arbitral de aquí”, I afegeix: “aquest problema el tinc jo i tots els que vinguin darrera meu (…) es un problema latente”.                                      

“L’ARBITRATGE ÉS UN PROBLEMA LATENT”

Aquesta és la manera de gestionar de Soteras: acceptar que hi ha problemes que no es poden resoldre. A més,, Calle actua de Pepito Grillo, esdevenint sempre la crossa anímica de Soteras; recordem que la seva lleialtat es basa en la frase: “yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente”

Caldria reflexionar sobre que l’opinió de Soteras, més enllà de titllar a l’estament arbitral, adjectiu pejoratiu xenòfob inclòs. I, evidenment, la seva vocació com a mercenaris, es deixar tot com està. A més, no demostra la mateixa passió i coratge que en d’altres temes.

Tant de bo presidents amb propostes reals per a problemes reals. Els pardals al cap de Soteras són les seves conxorxes i la destrucció dels seus enemics, que més dona si els àrbitres no estan a l’alçada esperada, oi?.

MOLT MAL GUST

A l’Izarra ja toca el torn de los “cafeses” i la conversa es comença a desinhibir. El “chinchón” apareix a taula. Soteras: “Som honrats (..) ¿Has puesto Chinchón? (..) con todos los sacramentos”

Apareix una de les altres demandes judicials en contra de Soteras-Calle, situem-nos: Paquita Linares, directiva Junta FCF i delegada del Baix Llobregat havia presentat la seva dimissió al Juny del 2021. En la seva carta de renúncia als càrrecs federats fa palès actuacions de tall masclista i situacions d’assetjament cap a la seva persona, sent la única directiva a la junta i, perquè no dir-ho, rebent molt de suport dels clubs del Baix Llobregat arran de la seva dimissió. Linares demanda judicialment a la FCF per aquestes actuacions, aquest fets i la demanda encara no són d’abast públic.

Sobre l’assumpte de la demanda que acaba d’arribar, Soteras nega la major preguntant a Vives si “tu creus que jo la maltractava a la junta?”, mentre Calle agafa volada en el seus comentaris de fons a les paraules de Soteras “antes de follármela (..) me la corto y la tiro”.

SOTERAS I CALLE TREUEN PIT AMB PAQUITA LINARES

Soteras desgrana la demanda de la ja ex-directiva en la que també hi està involucrat Josep Llaó, directiu FCF, no donant-li cap tipus de credibilitat i utilitzant expressions com que “dice que éste (Calle) se la quería picar”. Calle defensa la falsedat de tot plegat entre sonores rialles del president, vanagloriant-se de no haver “puesto el coche para ir a los sitios (..) porque no le cuadraba el tema” i deixa veure que “si yo le hubiera querido echar los tejos a esta..me hago maricón mira”.

La conversa es veu tallada pel cambrer qui amb molta familiaritat ofereix “un digestivo”, Soteras opta pel gintònic mentre de fons Calle exhibeix el seus coneixements sobre la beguda i les tòniques a combinar, quan l’empleat del local utilitza la paraula “perfumado” per referir-se a la quantitat de ginebra, Calle respon amb “maricones tampoco”, Soteras secunda el comentari homòfob i s’esquifeix a riure.

Recordem que el sopar va ser l’1 de març de 2022…la FCF acabava de reivindicar el 19 de febrer el dia internacional contra L’LGTIBFòbia  i just

una setmana després del sopar la FCF s’adheria al manifest del dia internacional de les dones , mentre Soteras-Calle proferien aquests comentaris. És del tot normal que no tinguem constància de la seva presència en aquest actes.

Soteras tanca el tema dient que el que se li feia a Linares era “menosprecio de broma”, la verborrea d’en Calle s’accelera dient que a la junta directiva “hoy toca broma, hoy no” i que ella era “una privilegiada”.

El cas a dia d’avui està judicialitzat, però els àudios no deixen lloc a l’ombra, pel fet de ser dona es permetia el menyspreament “en broma” a la junta directiva i les gracietes masclistes i homòfobes fan riure molt, massa, als màxims responsables en aquell moment del futbol català, amb arguments més propis dels anys 50 que del 2022.

The post Així ‘governaven’ la FCF Soteras i el seu escuder (i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

No passaran bon mes d’agost alguns vicepresidents o alguns secretaris dels clubs que van votar en les últimes eleccions a la presidència de la FCF aquest maig passat (Blanes). L’última decisió del Tribunal Català de l’Esport (TCE), amb data del passat 29-juliol, paralitza el procediment d’impugnació i sol·licita més informació a la Secretaria General de l’Esport.

Admesa a tràmit la impugnació per part de l’excandidat Alex Talavera on es denunciaven una vintena d'”irregularitats i il·legalitats”, ara arriba aquest nou capítol. El TCE desitja llum i taquígrafs, ja que algunes denúncies han passat pels Mossos i ja estan en mans de la justícia; concretament, Girona, Terres de l’Ebre, Lleida, Barcelona, Tarragona, Manresa i Vallès Oriental van ser seus marcades amb el dit de la infracció.

LA LUPA DEL TCE

Segons es llegeix en la pàgina web de la Federació Catalana (no han avisat ni publicitat aquesta nova decisió sinó que la van penjar aquest dissabte), el Tribunal desitja poder repassar els estatuts dels clubs. Estudiar amb cura auqest estatuts amb els quals han votat els vicepresidents i comprovar si poden o no votar i en quins casos poden fer-ho. Val la pena recordar que en alguns estatuts de les entitats consta que podran votar si ho delega el president i si consta, d’alguna forma, aquesta delegació.

És més, la lupa del TCE mirarà els detalls que es detallen en alguns estatuts per casos de malaltia o absència o inhabilitació. En resum: a examen tot el que marca i dicta la Llei de l’Esport sobre la ‘impossibilitat manifesta de presència’.

I ULL ALS SECRETARIS

D’altra banda, la màxima autoritat esportiva de Catalunya també vol saber si constaven en aquest moment en el Registre d’entitats els secretaris que signaven les actes notarials. És clar que s’estreny el cercle per a protagonistes que han quedat en dubte així com el paper nefast exercit per la mateixa FCF.

Segons fonts pròximes a la versió demandant “si el Tribunal validés la tesi de la Junta, no estaria requerint ara els estatuts, no els necessitaria!”. Ara entenen que “se sol·licita una anàlisi minuciosa de cadascun d’alguns vices que van votar i dels secretaris que van donar validesa a les autoritzacions.

És una qüestió de prova: si es demostra que podien votar els vicepresidents i anaven amb la signatura del secretari corresponent, valdrà el resultat de maig. Si no, caldrà anar, una altra vegada, a les urnes per a major vergonya de Joan Soteras i la seva junta.

The post Vices i secretaris de clubs sota la lupa del TCE appeared first on FutbolCatalunya.com.

No ha passat un mes de les passades eleccions (en el jutjats) que van tornar a posar al septuagenari Joan Soteras al capdavant d’un vaixell que no s’ho hauria cregut en tres vides , però que va obtenir com a regal d’Andreu Subies. Amb 26 vots “que em van sobrar’, així ho va dir, aquest dijous 16 torna a ser protagonista la renovada junta directiva a la qual li falten encara quatre peces. Ara que tots són amics i no hi ha ‘traïdors’, ara el responsable de la 1RFEF es mou com a peix en l’aigua.

Aquest ‘peix’, que encara flota amb les eleccions impugnades i amb molts casos judicials pendents, dubte ara si complir la seva paraula. Sona estrany, cert, però ara el sabadellenc no sap si convé donar entrada a Pep Palacios i Ivan Carrillo i al ‘setciències’ Dorado a la Mutualitat. Caldrà esperar, però els 23 vots de maig van retratar als seus protagonistes.

JUTJATS: CAS MANEL/CALLE

Per cert, en el capítol judicial, aquest dimecres li va tocar a l’actiu exdirectiu Manel Duran després d’interposar demanda “per administració deslleial agreujada” contra Soteras, Camacho, Del Pino i Calle. Per al director hi havia doble ració, ja que se li recordava “la seva retribució econòmica mensual sense cap contraprestació” i “sense comparèixer per les oficines de la FCF”.

Citats amb la finalitat de declarar, només va acudir Manel Duran, ja que per part de la Federació es va tornar a delegar en la multipresent advocada, especialista en Delictes de Trànsit, Maria Barbancho.

MENJARS I ASSEMBLEA PER A DILLUNS

Un altre dels aspectes a tractar pels senyors directius girarà sobre la incòmoda Assemblea del dilluns 27. El repte per a Soteras exigeix igualar o superar els 1.027 clubs votants del maig passat o, com a mínim, els seus 396. Marcar un dilluns (18 hores) laborable com a data és un atreviment ridícul i vergonyós encara que els clubs només parlen per darrere. A alguns li han promès que els anaven a pagar l’esmorzar i així els resultés menys pesat el desplaçament…. serà per diners!… és l’única cosa que li sobra a Soteras.

No cal descartar que a Blanes-22 es demani doblar el sou al president Soteras i al director Calle per la seva excel·lent campanya electoral i la seva meravellosa gestió de la 1RFEF. Segur que Josep Maria Andreu, president del Nàstic, anirà personalment per a ‘escalfar’ una mica al ‘totpoderós’ vicepresident de Rubiales, a aquest gran gestor que no vol debats perquè “tothom diu mentides”. Ho dirà per ell, clar?

MUTS I EXPECTANTS

I què han fet els candidats en tot aquest temps?. Reflexionar i reflexionar, ja que el silenci és l’encert més gran des que va començar el procés electoral. Ara diuen que s’uniran, ja que confien moltíssim en el Tribunal Català de l’Esport i que es repeteixin les eleccions. Ja, ja, ja…. Abans del 22 tots tenien milions de vots, després del 22 van tenir els que van tenir i ara interessa abraçar-se. Deixarem les coses així i que parlin quan els doni la gana després de demostrar el seu excés d’ego pretèrit

The post Junta, jutjats, Assemblea i més ‘ximpleries’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

62 dies després de la vergonyosa Assemblea de Blanes 2021 comença aquest dimecres 1 de setembre el nou curs 2021-2022 per al futbol català i amb eleccions a la vista. Si bé encara queda moltíssim per a setembre del 2022, el president Joan Soteras  i el seu equip de col·laboradors ja tenen dissenyada una estratègia que pot conduir a les urnes, abans d’hora, als clubs catalans.

Finalitzada la primera ‘Volta a Catalunya’, prèvia a la pudent Assemblea del passat 30 de juny, comença la segona aquest pròxim divendres 3 amb sortida des de Lleida, una de les places que més se li resisteixen al president que sempre diu “mai menteixo” i que treu el repertori si se li censura. 

EL MONOLOGUISTA ACUSADOR

“Hienes, voltors, oportunistes, banda de mentiders, puto mentider (Salamero) o “titelleta” (Borgoñó) és collita pròpia. O també quan va dir allò del seu “coeficient intel·lectual superior” al del president del Mercantil de Sabadell durant els seus ‘monòlegs, que no-entrevistes.

Caldrà esperar a aquest divendres 3 (quatre mesos després, Auditori de Lleida), les seves paraules després d’un estiu de dos mesos, només interromput pels seus viatges a Madrid perquè “la joia de la corona” (1a RFEF), segons les seves paraules, li reclamava al costat del cap Luis Rubiales. Els resultats són aquí.

Mentrestant, el diligent delegat Josep María Espasa envia invitacions a autoritats, clubs i amics per a corejar al màxim dirigent del futbol català. Per cert, a Espasa li van negar el local de la Llotja. Per què?.

ELECCIONS/CARRER SICÍLIA/JUTJATS

“Si em toquen la pera, em tornaré a presentar” va dir el’ mut’ (la democràcia evita les rodes de premsa) president de la Catalana de cara a les properes eleccions. Salamero parla poc i Borgoñó, menys, però Soteras i els seus fidels (?) saben el que es cou i el que arribarà al setembre. Recordem?

Cas Soule: personació de la FCF com perjudicat o ‘actor civil’ encara que no hi ha sentència. Les despeses i honoraris dels advocats són fixos per a la Catalana sobre la base dels milions sol·licitats.

Impugnació procés electoral 2018: Pendent de la resolució final per la no-aceptació d’avals per part de l’exprecandidat Ivan Carrillo. Si el TSJ donés la raó al president del Gavà, s’haurien d’efectuar les eleccions 2018, tres anys després.

Cas José Domingo Valls-Joan Antón Ruiz per intromissió il·lícita en els seus correus i ordinadors davant el qual ja van declarar el directiu sabadellenc i l’escuder, tots dos, investigats penalment.

Jutjat número 15: presumpta apropiació indeguda dins del futbol sala. Cas ajornat i pendent de noves recerques i informes de la policia judicial.

Cas Manel Durán: L’exresponsable de la Delegació del Penedès-Garraf, a qui va dir Soteras que “el llançaran escales avall de la FCF”, si s’atrevia a entrar a una reunió de delegats, ha perdut les seves reclamacions als òrgans disciplinaris de la Federació. Però no es detindrà aquí, ja que ara comença el TCE i la jurisdicció ordinària.

Dimissió de Paquita Linares (16 de juny) “per menyspreu, desconfiança, humiliacions públiques i actuacions masclistes”. Soteras va respondre amb una conciliació per al 5 d’octubre o li presentaria la FCF una demanda.

Multa a la FCF de 876.827,67 euros pels cobraments efectuats a diferents centres per a les revisions mèdiques.

Denúncia penal de Javier Salamero per ‘frau’ després de l’Assemblea de Blanes 2021.

IMPUGNACIÓ D’ASSEMBLEA

Un altre dels assumptes capitals passa per la impugnació de l’Assemblea del passat 30 de juny. La lletra d’aquesta demanda és demolidora, per no parlar dels nombrosos vídeos que han sortit d’aquella reunió en la qual la junta de la FCF va realitzar una dissecció i un escrutini dictatorial de mitjans informatius afins i contraris.

Les xiulades, els comentaris, les imatges i les crítiques de molts presents no quedaran mai a l’oblit. Molt recomanable llegir les 50 pàgines que, sota la signatura dels sol·licitants Jordi Grané i l’ACFC presenten, entre altres raonaments, una resposta a una de les seves reclamacions que diu: “ Es el “abc” de nuestra seguridad jurídica y de todo nuestro ordenamiento jurídico, tanto que decir lo contrario debería ruborizar a quien lo diga, descalificándolo para el ejercicio de la profesión”. L’especialista en ‘delictes de sang’ s’ho ha de fer mirar.

“Tinc molta gent amb l’escopeta fora preparada” va dir Soteras en els seus monòlegs per Catalunya. Es va equivocar, una altra vegada, es va equivocar, ja que els té fora i dins i aquests són els pitjors.

Setembre comença amb màxima expectació només 62 dies després de la segona més gran vergonya del futbol català i amb futures eleccions.

The post De l’estiu federatiu… a les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

El president del CF Igualada, Francesc Jorba, expressa en un extens escrit la seva desaprovació a algun aspecte important del discurs expressat per l’alcalde de Blanes, Angel Canosa, a la seva benvinguda a l’Assemblea del passat 30 de juny.

A L’ALCALDE DE LA VILA DE BLANES

Assumpte: Discurs Inaugural Assemblea FCF

Inicialment desitjar-li molta salut, igual que la millor sort i encert en tota la seva tasca en benefici de la Ciutadania de Blanes. I com no pot ser d’altra manera, agraïment pel gran acolliment que, per segon any consecutiu, ha fet a la seva vila, i en un complex esportiu digne d’admirar.

Sé que vostè, segurament, es va veure immers en una temàtica que el va sorprendre; la desavinença, a nivell de gestió, entre membres de la Directiva de la FCF i diferents Clubs , representats pels seus presidents/tes.

Estic segur que en el seu discurs, va introduir-hi una reflexió / opinió del que va creure que havia passat: va recriminar a certes persones que haguessin mostrat poc respecte en el moment on es va passar el vídeo en record als membres de la família del Futbol Català traspassats (DEP) la present temporada.

Bé, al meu entendre (i molt personal) no era un tema a comentar, ja que podia no ser el “real”; en un tema tan delicat cal anar amb molta cura, ja que es fa difícil que algú no tingui el respecte en una temàtica com aquesta; “la prudència, és sempre mare de la ciència”.

Això li diu una persona que viu a la Conca d’Òdena; lloc, amb Igualada com a capital, va ser la primera zona afectada, i totalment confinada, on hi ha hagut moltes persones que ho ha passat molt malament , i malauradament – el més greu – moltes persones que ens han deixat, segur abans d’hora, si no hagués estat per aquest maleït Covid.

A BLANES, FETS MÉS QUE PARAULES

Li explicaré com va anar, ja que una cosa és la impressió que vostè va poder tenir en el moment , i l’altre és la realitat; en futbol per això hi ha el “VAR”. I jo ara intentaré explicar-me:

– Que a la FCF hi ha certs equips descontents és un fet.

– Que el vot secret és el sistema de votació més democràtic que hi ha és un fet.

– Que el dret Civil Català permet, si una persona ho demana i el 10% dels assistents ho voten, que el vot sigui secret és un fet.

– Que la directiva de la FCF no volia el vot secret és un fet.

– A l’inici, com així ho preveu el Dret Civil Català esmentat, una persona de la “Plataforma” va demanar la paraula per exposar el que, en dret, ens emparava; en cap moment, de la demanda, el vídeo esmentat era present, ni en sabíem que, immediatament, anava a passar per la pantalla gran.

Com que no va fer cas el secretari general (ni va donar la paraula, ni va respondre a la demanda; ara admetem que podria ser que no ho escoltés; com ho desconeixem tots els supòsits són possibles) , un grup de presidents/tes ens vàrem aixecar per mostrar la nostra disconformitat a no ser atesos els nostres drets.

PRENDRE PART SENSE HAVER ANALITZAT BÉ

Tot seguit, o en el mateix moment, el secretari general va donar entrada al vídeo. Van passar uns segons on la protesta i el vídeo van ser compartits; quan es va veure tal fet , TOTES i TOTS els presents sense cap excepció, ens vàrem aturar i van mostrar el respecte degut. Això es un fet.

– En el seu discurs inaugural i d’acollida, vostè va recriminar el FET poc respectuós mostrat diferents persones a la sala; això és un FET; per a mi un fet que no era adient, ja que era prendre part sense haver analitzat bé; pensar que presidents de clubs que, com TOTA la Ciutadania, ho han passat molt malament, siguem irrespectuosos amb els difunts del futbol català és, si més no, difícil d’entendre. Molts d’ells coneguts i amics.

Volia aclarir aquest fet, per a mi, el més “greu” de l’Assemblea; la resta són discrepàncies , legítimes de tots segurament, en conceptes de gestió. Però mai , el FUTBOL CATALÀ, mai, ningú faltarà el respecte a un difunt.

Sr. alcalde, no li demanaré cap rectificació ni aclariment; qui sóc jo per fer-ho?!. Un simple ciutadà més, i que no és ni de la seva vila.

LA REALITAT VA SER UNA ALTRA TOTALMENT DIFERENT

Però sí que li he volgut expressar els fets, i el meu personal descontent pel seu comentari. Vull pensar que va ser fruit del que vostè va interpretar (en la immediatesa), i que si així ho va fer, entenc el seu TOTAL descontentament i disconformitat. Però com l’hi he expressat la realitat va ser una altra totalment diferent.

Desitjo que entengui el meu escrit, sols en l’ànim de clarificar una situació que s’ho val; i, sens dubte, com sempre ha FET i FARÀ el futbol Català, màxim respecte a tots els que ens han deixat ( DEP, i al Cel sigui

El dit, Salut!, sort i encert per TOTHOM, que falta ens fa en els temps que corren.

Visca el Futbol!

The post Vostè perdoni sr. Alcalde de la Vila (Blanes) appeared first on FutbolCatalunya.com.