Felicitats a aficions, jugadors, tècnics, directius i aficionats de San Juan At. Montcada i Martinenc, respectivament, pel seu ascens a Tercera Federació. El curs aprovat pels dos clubs durant aquesta 2025-2026 mereix l’aplaudiment de tots, ja que han mantingut el pols fins a l’últim segon de l’última jornada.

Jugaran per una plaça de promoció per a Tercera des del 3è classificat al 6è de Lliga Elit. És a dir: Rubí-Pobla Mafumet i San Mauro-Prat, 23/24 maig i 30/21 maig mentre la 2a fase serà els dies 6/7 i 14/15 juny. La definitiva ja se sabrà.

UNA NOVA TERCERA APASSIONANT

L’arribada de San Juan At. Montcada i Martinenc portarà més força a la pròxima edició d’una Tercera Federació amb només 1 grup per incapacitat i desgana del president de la FCF, Soteras. Però aquesta és ‘una altra guerra’.

L’equip de Can Sant Joan tanca curs com a líder i campió gràcies a 55 punts; 17 victòries, 4 empats i 9 derrotes, màxim realitzador (55) i 47 gols rebuts. Dirigits per Dani Sánchez des d’un llunyà 2022, va pujar des de Segona, Primera Catalana (2 temporades), Lliga Elit (una) i, ara, a Tercera amb només alegries per als seus.

El San Juan va tancar la festa aquest dissabte a casa seva enfront del Prat amb un nou triomf a base de dos gols de l’etern Òscar Muñoz (20’ i 80’). Atenció a l’estrella de Montornès del Vallès amb 12 per al seu compte personal als seus 39 anys ‘juvenils’.

EL MARTINENC DELS ‘DIABLES VERMELLS’ DE TONI CARRILLO

D’altra banda, atenció als ‘diables vermells’ del Martinenc després de 4 anys en Segona Catalana, 2 en Primera i l’actual d’Elit. Va arribar el mestre Toni Carrillo i arriba el retorn a la Tercera 7 anys després.

En aquest exercici 2026-2027, sumen 14 triomfs, 11 empats (rei) i 5 derrotes. Han marcat 51 gols (quatre menys que el líder) i habitació menys golejada (36).

Aquesta última jornada va sumar un empat a zero al camp de l’At. Sant Just i deixa a Dani Suárez amb 13 gols com Pitxitxi.

DESCENSOS DOLOROSOS

L’altra cara de la moneda la representen històrics com Júpiter, Vilafranca i Santfeliuenc i la quarta plaça per al modest Ciudad Cooperativa. Per cert: ningú oblidarà al Feliu i Codina el gol de Pape Oumar enfront dels penedesenc (3-2) en el minut 92!!! Gol i salvació.

The post San Juan At. Montcada i Martinenc, a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dissabte passat va haver-hi una gran festa a les instal·lacions del Municipal Gaudenci Sellés Roma de Quart. Els locals van aconseguir matemàticament el seu ascens a Primera Catalana. De la mà d’un clàssic de les banquetes com és Albert Batllosera, i mancant dues jornades per al final de la Fase regular, ja són campions.

Amb 63 punts aconseguits i amb el detall important de ser màxims realitzadors d’aquest I Grup (75) -fins i tot dels 6- , els gironins arriben a Primera després de 9 temporades consecutives en Segona.

NOMBRES DE CAMPIONS DEL QUART

Els números del conjunt dirigit per Batllosera són impressionants amb 28 partits disputats (19 victòries, 6 empats i 3 derrotes). És més, mentre que a casa han sumat 33 punts sobre 42, a domicili han obtingut 30 sobre 42,

Per descomptat que, encara que ha estat el resultat de la gran feina realitzada pel grup, cal destacar els gols de Gerard Pratsevall amb 23 anotats en 22 partits jugats. Sisè curs del davanter local i les seves millors xifres enfront de la meta rival.

LA MÀ MÀGICA DE BATLLOSERA

I, encara que ja és notícia coneguda, la mà del tècnic Albert Batllosera ha estat màgica. Va arribar la jornada 10a (22 de novembre), es va estrenar amb un 3-3 a Palafrugell i a partir d’aquí va començar la remuntada.

El seu llarg passat a Lloret, on va estar a punt d’aconseguir 200 partits en aquesta banqueta, li va facilitar la seva arribada a Quart i des d’aquí un nou ascens. Sí, perquè Albert ja coneix el que significa pujar de categoria. Ho va fer amb el Lloret en la 2022-2023 quan va aconseguir la Lliga Elit. Ara, el mestre Batllosera podrà tornar a intentar-lo.

El Quart és el primer equip de Segona Catalana que ja ha festejat el seu ascens; en la resta la baralla està assegurada en els 180 minuts finals de curs.

The post Batllosera condueix el Quart a Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon ascens en la quarta temporada per al tècnic del Singuerlín, Àngel Gálvez. Encara que és molt jove ja pot treure pit pel seu excel·lent historial al futbol base de la UE Sants -(“amb 15 ascensos en 13 temporades”)– i ara ja com a nou equip de la Lliga Elit 26-27.

Aquesta nit hi haurà sopar de l’equip i merescuda festa com avantsala de la presentació del futbol base aquest divendres festiu.

EL SINGUERLÍN A LA LLIGA ELIT

“Aquest és un lloc on des del primer dia m’han donat totes les eines que he demanat per a dur a terme el meu projecte des de zero. Som un club molt humil, amb un pressupost molt baix i que ens fixem en futbolistes que no són molt seguits per altres clubs”, comenta Gálvez. És més, “sabem que no ens podem equivocar a l’hora de fitxar”.

Aquest pla s’ha traduït en un nou ascens on “el treball ha estat constant. Des del primer dia (20 d’agost) vam mostrar la nostra ambició perquè volíem pujar. Era un repte molt difícil, però amb il·lusió, treball i sacrifici de tots hem aconseguit aquest somni”.

“EL TALENT DEL GRUP”

A tot això que enumera l’entrenador dels colomencs cal afegir més. “El talent de la plantilla i de tot el grup realitzant coses diferents a la resta, hem estat molt protagonistes amb pilota i amb un joc diferent”, diu.

Mancant tres jornades per al final, el Singuerlín suma 64 punts gràcies als 34 sobre 29 de casa i als 30 sobre 42 a domicili. I gràcies, també, a ser el tercer equip més golejador del Grup II (48) i el menys golejat (19). “Jugar com a locals ens va molt bé i fora ens ha sortit bé. L’afició em tracta molt bé, crec que m’ho he guanyat i ens superem cada dia”.

UN RECORD PER A LA UE SANTS

Per cert; no podíem parlar amb Ángel sense recordar el seu passat a la UE Sants i la seva actual realitat. El tècnic sabadellenc porta el seu passat molt interioritzat. “Tant de bo l’Ajuntament compleixi amb totes les promeses que sempre ha dit sobre Magòria i puguin tornar al barri i estar amb la seva gent. Sense entitat pròpia és impossible ser més ambiciós, que es posin les piles l’Ajuntament i el Districte de Sants. Tant de bo igual que han fet ara amb el Narcís Sala i el Nou Sardenya donessin un repàs al districte de Sants-Montjuïc. Ojalà puguin donar-los el que els correspon des de més de 15 anys”.

The post El festival de Can Zam és l’ascens del Singuerlín appeared first on FutbolCatalunya.com.

No oblidaran fàcilment l’ascens a Segona Federació del CE Manresa sota la direcció de Sergi Trullàs. Havien de superar al CF Badalona, i ho van fer amb matrícula (4-1), i esperar que el filial de l’Europa superés la UE Cornellà (2-1), i així va ser.

Dues temporades després, els bagencs pugen de categoria i ho faran, mancant dues jornades per al final de la Fase regular, com a campions de grup.

El Manresa treu 6 punts (i millor gol-average) al Badalona i 7 al Cornellà. Aquest pròxim cap de setmana: Cornellà-Manresa i Badalona-L’Hospìtalet. I, l’última? L’Hospitalet-Cornellà i Vic-Badalona.

UN MANRESA DE CAMPIONAT

La primera part de la pel·lícula s’havia de guanyar a casa i El Congost no va fallar al seu equip. Els 2.187 espectadors de rècord van ajudar als de Trullàs que ja guanyaven en el minut per 2-0, gols de Matheus Texeira (9’) i Moha (19’).

El tècnic visitant Dólera va recórrer als canvis amb l’entrada de Bermu i Di Marco, però la resposta local va ser determinant amb el 3-0 d’Ayoub (46’). La festa manresana era total i Moha Ezzarfani va posar el seu segon particular (suma 9) per a deliri absolut dels presents.

El Badalona va començar a ressorgir, encara que era molt tard i el mal ja estava fet. El gol de l’honor de Toni Larrosa (85’) no va servir per a res.

L’EUROPA B PROVOCA L’ÈXTASIS

La segona part de la història va haver d’esperar fins a passades les 21.30 hores. Un triomf del filial dirigit per un sensacional Josep María Gené, dels millors equips aquesta segona volta, va superar a un Cornellà que tenia a la seva mà tot.

D’aquesta tasca es va encarregar el xaval Joel Cadenas en aconseguir superar als verds en dues ocasions (38’ i 70’). Aquest 2-0 no va frenar l’ímpetu visitant, ja que Gonzalo Pereira va sumar el 2-1 quan quedaven tres minuts per al final. No hi havia temps suficient i el Manresa va cridar títol de campió i ascens des del Congost.

Per dalt només queda conèixer l’ordre de classificació (segon, tercer i quart) i qui serà el cinquè (Vilanova o FE Grama).

The post Un meravellós Manresa ja és de 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va per tu, Natxo! pic.twitter.com/F0kf9fquKm

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 20, 2026

Sant Andreu ha començat el dia aquest dilluns amb un sabor únic, el sabor que només els campions poden mostrar al seu barri, a tot un poble lliurat amb el seu equip. Llarga nit per a la plantilla, encara que van faltar el cap Natxo o el lesionat Noel, però temps hi ha al davant per a festejar.

De fet, segons ha comunicat el responsable de premsa quadribarrat, Roger Graells, la rua tindrà que lloc diumenge que ve 3 de maig. A l’equip li queda viatjar a Alcoi i tancar el curs enfront del Barbastro al Narcís Sala. Una vegada finalitzi aquest últim xoc de Lliga, començarà la gran festa.

NO TOTS FELICITEN EL CAMPIÓ

Atenció a aquest 3 de maig perquè serà una cita històrica i reivindicativa per a una entitat a la qual sembla desitgen arrencar de casa seva. Que trist i lamentable és saber que, a aquestes hores, el club no ha rebut encara cap felicitació de les autoritats de la ciutat. Penós. Tampoc va aparèixer l’encara president de la FCF, Soteras, ja que va triar sortir a la foto de la Copa del Rei de Sevilla servint a Louzán abans de ser present en el dia més gran d’una entitat que passeja la quadribarrada per tota la nostra geografia.

Clar que l’escridassada que li hagués caigut des de la graderia hagués estat també de campionat. Una mica més, l’amo Taito Suzuki es queda sense agafar la Copa, ja que el protagonisme el volia un altre.

El Narcís Sala és una festa!

Jugadors i aficionats celebren l’ascens sobre la gespa!#SantAndreuReusE3

https://t.co/RlF4bhC9tN pic.twitter.com/qmFGf1rBUp

— Esport3 (@esport3) April 19, 2026

DEL NARCÍS SALA NO ELS MOURAN

I, a partir d’ara, comença el compte enrere per a revelar el que és una realitat per a tothom, menys per a algunes excepcions que es tapen els ulls. L’afició (els votants) ho repeteixen sempre: NO a moure’s del Narcís Sala. Ni caben a Can Dragó (on també haurien de pagar lloguer a l’Ajuntament) ni desitgen sortir del seu fortí.

El seu president d’honor, Manuel Camino, no va poder ser més contundent. ““A Can Dragó no hi cabem i no tenim res a veure amb el Club Esportiu Europa”,, va dir. Algun dubte? Ja,ja,ja, el capità del vaixell andreuenc ha sofert i sofreix massa situacions compromeses com per a cedir fàcilment.

Però aquesta és una altra ‘guerra’ que segur guanyarà l’afició, el poble de Sant Andreu del Palomar.

Carta de Taito Suzuki adreçada als socis/es

The post La rua del campió serà el pròxim 3 de maig appeared first on FutbolCatalunya.com.

El KO del Badalona al Municipal de Sta. Coloma deixa un final de Lliga regular a Tercera Federació obert a situacions taquicàrdiques per a la primera plaça d’ascens directe. Manresa, Badalona i Cornellà tenen 12 punts per jugar-se i en alguns casos amb xocs directes.

En resum: cal reservar-se per a partits claus, elèctrics i no apte per a molts cors. Aquesta primera plaça i la cinquena de promoció tenen moltes coses que dir encara.

MANRESA, LÍDER SOLITARI

Els manresans de Sergi Trullàs descansen aquesta jornada en aquest lloc de privilegi després de guanyar a casa al Cerdanyola i aprofitar l’ensopec del Badalona a Sta. Coloma. Amb només tres jornades com a líder (jornada 26a i 30a) i una, colíder (27a), els del Nou Congost han aconseguit ara aquesta primera plaça al llarg del campionat en exclusiva. Té mèrit, i així se’l reconeix, haver sabut estar durant 22 més en zona de promoció. Plantilla té per a ser aquí i ho està demostrant encara que hi ha rivals amb pressupostos superiors, per descomptat.

Si aquest Manresa supera la pròxima prova de Nou Barris (han deixat escapar 19 punts sobre 45), l’examen arribarà la jornada 32a (26 abril) al Bages. Recordem que en la primera volta es va donar un 1-1 a l’estadi escapulat.

LA REFLEXIÓ DEL BADALONA

Amb una ratxa de 7 triomfs, 6 empats i 2 derrotes (2026), el CF Badalona arriba a aquest període final amb una inquietud fins a un cert punt il·lògica. Equip menys golejat (19) -16/30 porteries a zero-, 24 de 30 jornades com a líder i 30 sobre 30 en zona de promoció han de donar la suficient confiança a l’afició i a la inquieta directiva.

El pròxim rival a casa es diu Europa B i després arribaran dos moments màgics. Manresa i L’Hospitalet són dos exàmens per a una nota que el tècnic Pedro Dólera ha superat en moltes ocasions.

UN CORNELLÀ IL·LUSIONAT

I, com a tercera opció, encara que a 5 punts del líder, la UE Cornellà. Meritori curs dels verds immersos en una difícil transició, però amb bons resultats. La pròxima prova davant la FE Grama pot dir molt perquè els colomencs també desitgen la cinquena plaça de promoció.

El duel del Nou Sardenya és l’aperitiu per a un final espectacular davant Manresa i L’Hospitalet amb final incert.

The post Es decidirà l’ascens directe al CE Manresa – CF Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lucas Viña va aterrar l’estiu del 2024 al Narcís Sala amb molts interrogants a resoldre i això que arribava amb un historial recent i impecable de Terrassa. Però la incertesa estava a l’ambient menys per al seu tècnic Xavi Molist. Lucas, natural de L’Hospitalet on no ‘va ser ‘profeta’ a la seva terra -sí que ho va ser el seu pare en el riberenc Guimerense- ha superat tots els exàmens.

Amo absolut de qualsevol banda andreuenca, amb especial excel·lència a l’esquerra, és el lateral que qualsevol equip desitjaria. I, a més, marca gols. En l’actualitat suma 5 encara que ve d’11 del curs anterior. És un tipus que contagia vida, que transmet alegria i això la UESA ho aprecia. El seu últim gol al Johan Cruyff va portar a l’èxtasi als seus seguidors.

A LES 14 H, FINAL SANT ANDREU-POBLENSE, ULLS OBERTS!…

Ja sap el que faràs diumenge a les 14 h.?

Primer, esperem que sigui una victòria i després, si aquesta victòria amb la d’Eivissa, millor que millor, la veritat.

Han començat a jugar ja amb el Poblense aquest dimecres o ja ho van fer dissabte passat quan van guanyar al Johan Cruyff?

Sí, al final del partit, ja comencem a pensar però va ser el dilluns quan ja vam posar el focus en el pròxim, que és el Poblense, un gran equip que ha estat aquí líder fins fa poc i sabem que es va un partit molt difícil.

“TANT DE BO SUPEREM AL POBLENSE”

Hem vist festejar molts gols, però pocs com el seu de dissabte!

Sí, va ser especial. Vulguis o no, sabíem que el Barça At. tindria les seves ocasions i havíem de ser molt eficaces. Amb les quals vam estar vam fer molt de perill i a la qual vaig poder veure porteria, va arribar el meu gol. Sabíem que era una victòria molt important perquè deixàvem un rival també que anava a estar barallant per estar a dalt.

Una curiositat: Com li permet Natxo González, un dels millors entrenadors per a nosaltres de la categoria i del futbol espanyol que el seu esperit ofensiu es pugui reflectir tant al camp?

Bé. Jo soc lateral i el primordial és defensar, però si li puc donar aquest plus com a ofensiu -des que canviem el sistema a jugar amb carrilers- em dona una miqueta més de llibertat.

“EL MÍSTER NATXO EM DONA UNA MICA DE LLIBERTAT”

LU, LU, LU…CAS VIÑA, el crit del dissabte va explotar el dissabte en el Johan! Ets tot un ídol.

Sí, sí. I la veritat, vulguis o no, es va poder veure tant en directe com en les fotos, és una bogeria això d’aquesta afició. Semblava que jugàvem de local una altra vegada.

Si mirem una mica enrere, la veritat és que va costar ficar-se a la zona de promoció. De fet, fins a la jornada 24 que van agafar el lideratge i ja no el deixaran.

Sí, sí, al final en qualsevol categoria, però sobretot la Segona Federació, una de les categories més complicades que hi ha, i més en el grup que estem. És cert que al principi va costar una mica arrencar, era un projecte nou, jugadors nous, entrenador nou, tots havíem de saber com volíem jugar i què potenciar, i al principi costa, però sabíem que confiant en el projecte anàvem a estar on estem.

“SABÍEM QUE ANÀVEM A SER AQUÍ”

Lucas Viña és un jugador més que rendible, perquè mirant els teus números, vostè ho juga tot, està en tots els llocs, fica gols… el que s’ha dit, més que rendible.

Bé, al final, el que intent és estar disponible tots els diumenges perquè l’entrenador pugui posar-me o no, que decideixi ell i quan toca jugar, donar el 120% i tota la resta vindrà només.

Sempre s’havia relacionat a Emilio Lucas Viña amb el Terrassa, però vostè és de L’Hospitalet i ara Sant Andreu.

“SEMPRE VULL DONAR EL 120%”

Quan vaig sortir del filial del Depor, Terrasa em va obrir els braços, vaig anar sense pensar-ho i vaig estar cinc anys molt bé aquí, vaig ser un dels capitans, vaig conèixer a la meva parella i em vaig mudar aquí a Terrassa.

Insistim, Lucas és de L’Hospitalet, no?

Sí, clar, les meves arrels són de L’Hospitalet. Quan me’n vaig anar de Terrassa em va fotre perquè estava molt còmode amb la gent, però ving de L’Hospitalet tot i que Sant Andreu és una cosa especial. Vaig caure dempeus i la gent em té una estima brutal i jo a ells encara més.

“VAIG ESTAR 5 ANYS MOLT BONS AL TERRASSA”

També va passar pel Prat i allí es va reconvertir.

Sí, Vaig estar els dos anys de juvenil amb Pepe Delgado, pugem al primer equip, em vaig saltar l’etapa del Nacional i vaig anar directe amb Agustín Vacas, que és el que em va dir de ser lateral.

Bé, és la clara demostració que a vegades cal fer un gir en la vida per a tornar una altra vegada al camí de l’èxit.

Sí, sí, totalment. Al final, l’últim any a Terrassa va ser complicat perquè Chus, que era entrenador en aquest moment, confiava en altres jugadors o en un altre estil de joc i jo no encaixava.

“AGUSTÍN VACAS EM VA POSAR COM A LATERAL”

El que són les coses: vostè és de L’Hospitalet, a punt de tocar la 1a Federació amb el Sant Andreu mentre L’Hospi segueix a tercera.

Sí, però és que al final totes les categories són molt complicades. El problema que va tenir l’Hosi, al principi, va anar que tothom el posava com molt favorit i la Tercera Divisió és molt complicada. Ara s’està fent una gran feina, són a zona de playoff, han tret bastant marge a aquesta zona de playoff i hi ha jugadors amb un potencial increïble. Crec, i desitjo, perquè tinc molts amics allí, que puguin pujar, que al final la ciutat mereix estar el més amunt possible.

“L’HOSPI ESTÀ FENT UNA BONA FEINA”

Ens han parlat meravelles del seu pare, que no és el típic pare del futbolista que dona la pallissa amb el fill.

No, no, la veritat que el meu pare és home de futbol i va jugar a L’Hospitalet, Santa Eulalia -allí és un emblema-. Tothom parla molt bé d’ell, viu el futbol més que jo encara, el pobre es posa molt nerviós que l’altre dia no sabia ni on ficar-se amb el gol. Tenia el cor a mil per hora, el viu amb una passió que al final també part de l’ascens ha de ser per a ell.

En fi, i així ha aconseguit disputar la seva segona temporada com a quadribarrat i com a estrella.

Bé, és el que t’he dit, des que vaig arribar, la gent em va rebre molt bé, em sento molt volgut i al final quan surto, si ja tinc donar aquest 120% que jo m’exigeixo, quan veig la graderia plena, em surt donar encara aquest plus més.

“EL MEU PARE VIU EL FUTBOL MÁS QUE JO”

Ja estan preparats mentalment per a Primera Federació o anem a poc a poc?.

Jo soc dels quals prefereix anar a poc a poc. Sí que és cert que l’equip que tenim podria competir perfectament en Primera, però com encara no estem… a centrar-nos en diumenge i ja veurem.

Digui’ns alguna cosa sobre el seu entrenador Natxo González perquè estem davant un dels grans. No sé si estàs d’acord o en desacord o prefereix ‘rajar’ una mica, si ho desitja.

No, no, és la veritat, No es pot ‘rajar’ perquè està fent un treball brutal i venia també de fer molt bons treballs. Al final si té tota la trajectòria que té i experiència és perquè li ho ha treballat des del primer dia i mes que merescut, la veritat.

“EL MÍSTER NATXO ES UN DELS GRANS”

Què destacaria de la plantilla aquest curs?.

Et diria que dels 24 que som, que els 24 podem ser titulars i donar un 10 de nota en el partit. És a dir, posis al que posis saps que et competirà. Si un juga 10 minuts, saps que et donarà el màxim i et pot donar el partit, com ha passat diverses vegades. Al final amb aquest equip me n’aniria a l’altra part del món,

I amb aquesta afició més!.

Sí, sí, al final és la nostra base, vulguis o no. Quan juguem de visitant no ho sembla sinó que ens sentim locals. La veritat que és que no hi ha paraules per a l’afició.

Aquest ‘punt de bogeria’, amb respecte, que té aquesta afició, Per què?.

Perquè té un sentiment de pertànyer al barri, és l’equip del barri, i això, vulguis o no, a la gent li motiva. I quan veus que està omplint estadis, que tothom parla de tu, que damunt l’equip és aquí a dalt lluitant per a ascendir, va tot de la mà.

“AQUESTA PLANTILLA TÉ 24 TITULARS”

Vostè només tens 29 anys, és a dir que encara li queda molt futbol.

Queden molts anys encara. Exacte.

Fins i tot per a recordar moments durs com aquella seriosa lesió en el Fabril o aquest debut impossible a Primera Divisió amb el Depor.

No, això no s’oblida mai i més quan vaig estar molt a prop, però al final al futbol també has d’estar en el moment decisiu. En aquest moment vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar i vaig haver d’esperar altres oportunitats.

“NO HI HA PARAULES PER A L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU”

Lucas Viña, Pitxitxi?.

Sincerament, prefereixo no marcar més gols i pujar que continuar marcant

Home, ja ha fet cinc gols i ve de marcar 11 l’any passat. Té sis jornades per a igualar-ho.

Però el que et dic, prefereixo guanyar, no marcar jo i que ho facin altres companys i tots feliços.

En resum: quan tanqui els ulls a les dues de la tarda aquest diumenge després de guanyar al Poblense, què pensarà

Pensaré en el que m’acabes de dir.

The post “Diumenge, a les 14 h., tancaré els ulls i…” appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, si no és així, encara quedarien bales per a poder utilitzar per part de la UE Sant Andreu aquest curs, una temporada excel·lent amb marques històriques de la mà del gran Natxo González. Els quadribarrats esperaran al Narcís Sala (diumenge 5, 12 hores) al Poblense, tercer classificat, a 10 punts. D’altra banda, l’Atlètic Baleares, segon de la classificació (a 9 del líder), i dirigit per Luis Blanco, es desplaçarà a Can Misses (Eivissa) amb la necessitat urgent de guanyar per als locals si no volen anar-se’n a l’infern del descens.

En resum: si guanya la UESA al Poblense i fa el mateix l’Eivissa Illes Pitiuses l’At. Balears, Sant Andreu explotarà d’alegria per un ascens a Primera Federació molt merescut després de tres cursos d’intensa baralla en la Segona.

UNA AFICIÓ QUE MEREIX L’ASCENS I MÉS

I, si no es produeix aquest doble triomf local, el conjunt andreuenc encara disposarà de 4 jornades més al davant. Recordem que el calendari encara oferirà dos desplaçaments (València Mestalla i tancament de temporada regular enfront de l’Alcoià), i dos al ‘temple’ (Reus FC Reddis i Barbastro).

Per descomptat que aconseguir aquest nou èxit aquest pròxim Diumenge de Resurrecció seria extraordinari encara que ningú ha de témer per una festa assegurada.

La immillorable jornada que més d’un miler d’aficionats va poder viure am l’Estadi Johan Cruyff aquest passat dissabte tindrà una continuïtat meravellosa.

UNA ‘MANETA’ DE GOLS PER A LUCAS VIÑA

Per cert: detall per a l’estadística que reforça el transcendental paper que té Lucas Viña en aquest Sant Andreu campió. El barceloní va anotar el seu quart gol de Lliga enfront del Barcelona At, cinquè del curs perquè va veure porta també a la Copa del Rei davant el Teruel.

L’excel·lent lateral quadribarrat va mostrar les seves clares aptituds ofensives enfront d’Espanyol B (14a Ja) At. Lleida (15a) i Olot (21a) i pot augmentar el seu compte. Actualment, figura com el tercer realitzador del grup després d’Adri Garcia (9) i Marcos Mendes (11) en 26 partits de Lliga.

The post El Sant Andreu ja té a tocar l’ascens directe appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Pirinaica va quedar tercer al Grup 2 de la fase regular de Primera Catalana. I el Santfeliuenc, segon al Grup 3. La 1a Catalana són tres grups i puja a la Lliga Elit directament el campió de cadascú i també ascendeix el guanyador del Play Off d’ascens a aquesta competició. Recordem que participen els segons classificats dels tres grups (Argentona, G1; Júpiter, G2 i Santfeliuenc, G3): juntament amb el millor tercer classificat dels tres grups que va ser la Pirinaica, del grup).

A les eliminatòries del play-off, la Pirinaica va eliminar el Santfeliuenc i va perdre a la següent contra el Júpiter, que va ascendir directament a la Lliga Elit.

PIRINAICA-SANTFELIUENC: NÚMEROS DE CONFUSIÓ

La FCF interpreta l’article 208.1.b) del Reglament general a favor del Santfeliuenc. “Gaudirà sempre de més dret el club amb millor classificació de la divisió o categoria immediatament inferior”, diu. El Santfeliuenc va quedar segon al G3 de 1aCat (54 punts, coeficient 1,8, 52 gols a favor, 41 en contra) i el club manresà, tercer al G2 (59 punts, coeficient 2.0, 52 gols a favor, 29 en contra).

La pregunta és qui té el millor dret esportiu per pujar: la Pirinaica, com diu el seu president Manuel Artero?. O el Santfeliuenc, presidit per Alberto Prieto i cap del gabinet de presidència de Soteras, fins fa molt poc.

La normativa actual no aclareix un cas de laboratori com aquest. Així que toca interpretar. No es diu si el millor és el que acaba millor classificat a la primera fase de la competició (lliga regular). O bé si es tracta del millor classificat al play-off (segona fase de la competició).

LES DADES NO MENTEIXEN

Podria tenir sentit premiar el club que ha quedat davant a la lliga regular amb el “millor dret esportiu”… però això només se sosté en condicions d’igualtat… Just el que aquí no ha passat.

La Pirinaica i el Santfeliuenc no han jugat en el mateix grup a la fase regular de Primera Catalana. I, per tant, no es poden establir criteris equitatius i comparatius a la lliga regular sent diversos grups.

La Pirinaica i el Santfeliuenc van ser assignats a grups diferents, no sobre la base de criteris esportius, sinó de criteris geogràfics en funció del territori. Per tant, ni van compartir grup ni rivals, ni el nivell dels rivals era equiparable.

Com a curiositat, al G1, els coeficients van del 0,3 a l’1,8 (mitjana 1,34). Al G2 de la Pirinaica van des del 0,9 al 2,4 (mitjana 1,39) i al G3 del Santfeliuenc, des del 0,6 al 2.0 (mitjana 1,35).

NO ES POT COMPARAR SOBRE COSES

Les dades no menteixen; ‘en teoria”, el Grup ‘de millors números’ és el 2, el de la Pirinaica, amb el més gran dels coeficients mínims (0,9). El més gran dels coeficients màxims (2,0) i la mitjana individual més gran, si es comparan els Grups (sent 2,0 la de la Pirinaica i 1,8 la del Santfeliuenc). Amb més punts a favor la Pirinaica (59) que el Santfeliuenc (54). Iguals en gols marcats (52).

Per tant, en no haver-hi igualtat acreditada en qüestions esportives en l’assignació dels equips als tres grups, no es pot prendre com a ‘millor dret esportiu‘ la classificació individual de cadascun dels grups a la fase regular. No són comparables.

On es produeix la veritable ‘igualtat’ esportiva és a la fase de play-off, on la Pirinaica es va imposar al Santfeliuenc (semis, anada, 3-0); A la tornada, va caure per 1 a 0 (Global: Pirinaica 3-Santfeliuenc 1). Gràcies a aquest KO del ‘Santfe’ per la Pirinaica al playoff, aquest últim va poder jugar la fase final contra el Júpiter. És a dir, la Pirinaica va arribar més lluny que el ‘Santfe’ al play-off. Recordem que és la que defineix l’ordre classificatori per a l’ascens a la Lliga Elit.

El reglament no diu que hagi d’ocupar la vacant el millor classificat en un grup determinat en lloc d’un altre equip de grup diferent. Si es volgués que sigui així, ho hauria dit sens dubte, però no ho posa. I és lògic que no consti en aquest cas. Evidenment no es pot comparar sobre coses desiguals per prendre decisions (tres grups diferents, on el criteri que preval és el geogràfic, no l’esportiu).

LA VERITABLE INTERPRETACIÓ ES PRODUEIX AL PLAY-OFF

Per aquesta raó el reglament té en compte que hi ha 3 grups a 1a Catalana i únicament es refereix a l’equip millor classificat a la categoria que no hagi ascendit directament. I el criteri s’estableix al final de la competició, amb la fase de playoff, on els equips participants compten amb les mateixes “armes”.

Per tant, en absència de norma expressa, en principi, no quedaria cap altra interpretació que acudir on es produeix la veritable igualtat entre equips. En resum: a la fase de play-off, on els quatre equips juguen en idèntiques condicions (anada i tornada), sense tenir en compte altres criteris. L’ordre classificatori és clar: ascendeix el que guanya la 2a eliminatòria (Júpiter) queda 2n el perdedor (Pirinaica) i els eliminats (3r i 4r) a la 1a eliminatòria del playoff (Santfeliuenc i Argentona).

Això no obstant, s’admeten altres interpretacions, com han fet els executius de la FCF. Els comitès … o els jutjats decidiran. Ara no tindran problemes al carrer Sicilia amb la nova professionalització dels comitès.

The post El ‘millor dret’ de la Pirinaica per ascendir a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pedro Dólera torna a somriure, ja que un dels millors entrenadors del futbol català assumeix un nou curs al capdavant de l’històric CF Badalona. Enrere queda un adeu inesperat al gener després d’un ascens anterior molt pròxim també. Això ha quedat enrere i ara li toca fer el mateix que ha fet en tots els equips que ha dirigit: ascendir de categoria.

Al costat d’un dels seus futbolistes amb més caràcter que ha tingut (Alberto Padilla), ara com a segon, intentarà retornar a l’històric CF Badalona a Segona Federació després de quatre anys de desterrament. Gran floreta per al seu ajudant: “Dels millors migcampistes que hi ha hagut, si no el millor, ara li tocarà com a entrenador”.

ASCENS O ASCENS (I HO SAP)

Acompanyat pel president Miguel Angel Sánchez, el secretari tècnic del club Aleix Mosqueda, el regidor d’Esports (Juan José Portillo), el patrocinador de Grup Lesseps Motor (Sergi Gaspar) i diversos representants badalonins, Dólera va mostrar els seus arguments.

“Els dos sabíem que algun dia ens creuaríem i ha estat ara”, va comentar el nou tècnic escapulat després d’haver escoltat com el seu president Sánchez li recordava que “havíem intentat 2 o 3 vegades portar-lo abans”.

I, a mode d’exposició, va afegir que “els meus equips sempre han estat equipo-equip, un búnquer i amb la idea sempre de millorar. Cal ser regulars, estar junts i tranquils. Venim aquí a passar-nos-ho bé”.

“CAL DONAR SEMPRE EL MÀXIM”

O, dit d’una altra manera: “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades. Cal sortir com un tir des de la primera jornada i serà una mica estrany ja que no podrem utilitzar el nostre camp durant dos mesos pel canvi de gespa”.

Aquest serà el gran inconvenient per a començar, però “jugarem sempre per a guanyar, és a dir, intentarem sempre dominar amb la pilota, sortir des de darrere i tenir diversos plans previstos”. És un simple missatge: “Donar sempre el màxim possible i veure el nostre Estadi ple i ja sé que és molt gran”.

“L’HOSPI VA AL SEU RITME; NOSALTRES, AL NOSTRE”

Pedro Dólera no va parlar de rivals encara que tothom coincideix que L’Hospitalet, At. Lleida o Cornellà i, evidentment, Badalona, són clars aspirants a tot. És més, les 18 altes de l’equip dirigit per Cristian Gómez no li inquieten. “L’Hospi va al seu ritme; nosaltres, al nostre. Ells han pogut començar abans mentre que nosaltres anem a poc a poc no passa res”.

The post “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Europa ja és equip de 1a Federació després d’imposar-se en l’antepenúltim partit de Lliga a l’Elx Il·licità per 0-1. Extraordinària victòria, que unida al KO inesperat de la UE Sant Andreu enfront del València Mestalla al Narcís Sala, col·loca al conjunt d’Aday Benítez en la tercera categoria del futbol espanyol.

Un gol del capità Cano (minut 9) ha estat suficient per a sumar tres punts d’or al Municipal Altabix. El treball del porter Flere i la serietat defensiva que ha mostrat durant tot el curs va fer la resta de treball.

GRAN FESTA DEL CE EUROPA

Els números d’aquesta temporada són realment impressionants a falta de l’últim xoc enfront del ja descendit Mallorca B la setmana vinent. 66 punts, mancant els 3 finals, han estat producte de 33 partits disputats (efectivitat de ). 20 victòries, 6 empats i 7 derrotes. Màxim realitzador d’aquest Grup III (55) i cinquè menys golejat (34) al costat de Torrent i Espanyol B.

A destacar el pla realitzador del Pitxitxi de la categoria Jordi Cano amb 13 gols encara que pot arrodonir el compte diumenge que ve a l’estadi gracienc.

Sigui com sigui, el CE Europa ha fet història, regala una altra festa al barri de Gràcia i al futbol català.

The post El CE Europa ja és equip de 1a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest 6 d’abril del 2025 també mereix figurar en la història del Reus FC Reddis i no sols pel seu ascens merescut a Segona Federació. Especialment, aquesta data ha de figurar per sempre en el llibre d’or de l’entitat perquè és un pas endavant infinit en la resurrecció dels roig i negres.

A falta de 5 jornades per al final, ha arribar l’ascens. La combinació de victòria davant el CP San Cristóbal (1-3) i el KO del Girona B, en Riudeperes, enfront del Cerdanyola, han donat la gran alegria de la temporada.

UN REUS FC REDDIS, SUPERCAMPIÓ

El pas del conjunt dirigit per Marc Carrasco en aquesta temporada 2024-2025 ha estat excel·lent. És clar que el record de la vuitena plaça del passat curs va mostrar el camí de la victòria a tot el grup.

Aquest detall ha servit moltíssim aquest ejercici per a establir uns números considerables. 29 partits jugats han donat, ara com ara, 21 triomfs (12 al Municipal), 5 empats i 3 derrotes (només va guanyar a casa seva el Peralada). I, a més, equip menys golejat (20) i segon màxim realitzador (54, a 4 del Girona B).

Els gols de Joan Torrens (12), Aitor Serrano i Ricardo Vaz (8) han estat definitius. A més, han estat líders des de la jornada 14a. Els interessants reforços de la pretemporada van donar més poder als reusencs per a poder aconseguir el seu somni.

La festa a Reus després de l'ascens del @ReusFCR a Segona RFEF!

Evolució meteòrica i ascens assegurat quan falten 5 jornades de lliga

— Esport3 (@esport3) April 6, 2025

ENRERE QUEDA UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE

Molt lluny queda el 20 d’octubre de 2020 quan el jutjat de primera instància mercantil de Tarragona, va ordenar la seva dissolució. Raó? Un descobert declarat de més de nou milions d’euros.

Era la desaparició a 111 anys d’història per culpa d’uns directius que últimament han tornat a ser notícia per un documental extraordinari –‘Laporta Gate-El cas Reus 2-. Tant de bo la justícia posi a tothom en el seu lloc. Ara com ara, el renascut Reus FC Reddis ja està en la Segona Federació i això no ha fet més que començar

The post Marc Carrasco puja el Reus FC Reddis a Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinc temporades li ha costat a l’Atlètic Sant Just deixar enrere la Primera Catalana. I ha estat aquest diumenge, 16 de juny, la data històrica per a pujar a la Lliga Elit 2025-2025 gràcies a un rotund 4-1. Els gols del crack Jan González (1′ i 74′), Farouk (103′) i Palaus van neutralitzar l’encert visitant de Amantini (38′).

El partit es va acabar de trencar en el temps extra, ja que els visitants van acabar vuit futbolistes sobre el terreny de joc.

The post L’Atlètic Sant Just, nou equip de la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Felicitats a tota l’afició, tècnics, jugadors i directius de la UE Olot després d’aconseguir el seu ascens matemàtic a la Segona Federació. Gran èxit del conjunt dirigit per Pedro Dólera a qui un punt ja li donava la glòria aquest dissabte a Riudarenes.

Uri, als 37′, va avançar als seus mentre que un penal executat per Dawda (93′) va col·locar l’1-1 final. A falta de tres jornades per al final de la Fase regular, la UEO ja pot pensar en el seu pròxim projecte després de certificar Pedro Dólera, Chesco Rivas i tot el seu grup un ascens molt merescut.

L’Hospitalet, Badalona, Prat i Vilassar, amb un partit menys, ocupen les quatre posicions de promoció d’ascens.

Per contra, Vilafranca i Rapitenca al costat de Castelldefels, amb un partit menys, ocupen les tres últimes places de la categori

The post La UE Olot, campió, i a Segona Federació! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una extraordinària temporada 2023- 2024 acaba amb l’ascens directe de l’Europa B a la Tercera Federació. Mancant 4 jornades per al final, l’equip escapulat dirigit per Jonathan Ruiz ha demostrat una maduresa impròpia d’un filial en el primer curs de la Lliga Elit.

Els gols de Buba (28′), Jandro (51′) i (62′) i Cambra (75′) han superat aquest dissabte a una UE Figueres que encara barallarà per la segona plaça de promoció.

UN EUROPA, DE CAMPIONAT

17 triomfs, 6 empats i 3 derrotes, màxim golejador de la Lliga (48, ara com ara), i segon menys golejat (22), al costat de Sabadell B, tanquen una temporada sensacional.

Amb 12 punts per al final d’aquesta Lliga queden Sabadell B (43 punts) i Vic (41), amb un partit menys, i la UEF, a la quarta plaça amb 38.

Un altre punt d’interès serà saber qui suma el Trofeu de Pitxitxi. Ara com ara, Omar Kantek (Granollers) ja ha aconseguit 19 en 24 partits mentre Buba (Europa B) acumula 17.

FESTA AL VESTUARI GRACIENC

La festa del segon equip del Nou Sardenya pot tenir continuïtat amb el primer, ja que els de Ramon Gatell també busquen l’ascens a la Primera Federació.

Classificats a la quarta plaça de la classificació general, aquest diumenge reben en el seu camp a un rival directe com és el CFB Futur en ratxa negativa. Posteriorment, aniran al Camp d’Esports de Lleida i tancaran en el seu estadi en un altre derbi enfront de l’Espanyol B.

The post L’Europa B ja és equip de Tercera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser un dels fitxatges que va reclamar el tècnic Xavi Molist per al seu nou projecte a la Segona Federació. I volia Pau Darbra perquè exercís en una nova posició de pivot al centre del camp i el de Tiana ha pogut passar la prova i donar la cara.

Als seus 31 anys, Pau prefereix confirmar, com més aviat millor, el play-off d’ascens a la Primera Federació, que pensar en possibles caramboles. La basa de comptar amb una afició excepcional sempre la tindrà del seu costat.

“JO ENS POSO UN NOTABLE-EXCEL·LENT”

Va dir el seu entrenador, Xavi Molist, aquest passat diumenge que “no hem competit. Ens hem de centrar en nosaltres mateixos”. A hores d’ara de la competició, l’equip no competeix?

La veritat és que en intensitat ens van passar per damunt a Formentera. Som persones, sempre es pot tenir un mal dia i el míster no sols es refereix en intensitat sinó també a voler la pilota, no amagar-nos o pressionar bé… tot és l’assumpte de competir i no vam estar a l’altura.

Vostè creu que aquest Sant Andreu està presentat una temporada correcta?

Sí, encara més, jo la catalogaria amb un notable-excel·lent. El nostre objectiu era mantenir-nos i hem aconseguit salvar-nos a falta de moltes jornades i ara, tan bo com arribi, millor per a nosaltres.

“VOLEM PASSAR I JUGAR EL PLAY-OFF”

I què passarà en aquest final de Lliga perquè tenen un embolic aquí a dalt!

És molt imprevisible. Hi ha partits entre els rivals i, encara que es diu que nosaltres només ens queden contraris fàcils, s’ha demostrat que no és així. L’Espanyol B era un equipàs, el Formentera va ser molt difícil a casa seva, i Torrent, València Mestalla i Andratx tampoc són fàcils. Nosaltres intentarem fer-ho el més ràpid possible i certificar el play-off com més aviat millor.

El que hem de fer tots és ‘donar les gràcies’ a Ferran Costa per anar-se’n a l’Andorra, ja que ha animat més la classificació amb els tres KO del CFB Futur…

És clar que ens ha ‘ajudat’ una mica a tots perquè ja sabem qui és Ferran, un tros d’entrenador. No sé com és el tècnic que hi ha ara, però segur que els seus jugadors tenen nivell per a reflotar la situació.

“LA NOSTRA AFICIÓ ÉS UNA PASSADA”

Com és possible que un líder com el Lleida E. sumi encaixades 10 derrotes o vostès, 8?

Perquè és una Lliga supercompetida i pot guanyar tothom. Nosaltres hem perdut partits que no mereixíem, tot es decideix amb detalls i el dia que no estàs encertat de cara a porteria contrària o defensivament et pot guanyar qualsevol. Per exemple: contra el Cerdanyola o el Manresa, equips que estan a baix, no vam ser capaços de guanyar.

Aquest Sant Andreu ha guanyat a casa 27 punts i fora, 26 i això que tenen, si no la millor, una de les millors aficions del món.

La nostra afició és una passada, no ja per a nosaltres que notem aquest plus, sinó pels rivals, ja que els minimitza una mica el seu nivell. Baixen el seu rendiment per la seva pressió, és clar, i tenir la responsabilitat de guanyar per aquesta gent és un luxe.

“QUEDAR PRIMERS NO SOLS DEPÈN DE NOSALTRES”

I la primera plaça?.

No depèn de nosaltres només sinó de cinc equips. Jo signo, per descomptat, quedar primer i anar-nos-en de vacances al maig. La veritat és que som (dels 5) els qui menys opcions tenim. Primer volem guanyar a casa, celebrar el play-off amb l’afició i entrar a la Copa del Rei.

Home! Si pugen a Primera Federació, tanquen el barri durant més d’una setmana!.

No m’imagino el que podria passar. Encara que jo no estava, he vist vídeos i imatges impressionants.

Una curiositat: qui és el jugador més ‘pesat’ de la plantilla?.

“JOSU ES EL NOSTRE NÚMERO 1”

Josu és el personatge de l’equip, ajuda i fa riure a tothom. En aquesta plantilla hi ha molts personatges, però Josu és el nostre número 1.

Se’n va anar Pochito, es va lesionar Ernest, però han sabut tirar endavant.

El que té de bo aquest equip és que està molt compensat. Se’n va anar Pochito, però va entrar Serrano, no li descobrirem ara.

Bé, Sergi és el ‘pitjor’ dels Serrano, eh! Té un germà al futbol sala, estel·lar!

No he vist al germà, però Sergi és boníssim. D’altra banda, es va lesionar Ernest i va aparèixer Paredes, una feblesa per a mi. A més, Alexis, o els més veterans que sempre han fet un pas endavant per a compensar aquestes baixes.

“SERRANO ÉS BONÍSSIM”

El seu entrenador Molist li ha donat la confiança que només Ferran Costa també li va mostrar?.

Estic molt agraït a Xavi perquè, quan vaig fitxar des del Manresa, estava jugant com a extrem dret i em va dir que aquí em volia de pivot. Així ha estat i crec que m’he guanyat la seva confiança pel rendiment. Li estic agraït, ja que hi ha hagut partits que no he estat a l’altura i ha continuat apostant.

Per cert: el Manresa ja és nou Tercera.

No he parlat amb ningú d’allí perquè ara millor no fer-ho. Em costa parlar i que em parlin.

Una curiositat: Transfermark diu que Pau Darbra té una cotització de 150.000€!.

Tant de bo. No sé com són aquests valors, però per mi ningú pagaria ni 100€. Agraït però…

“ESTIC MOLT AGRAÏT A MOLIST”

Una última qüestió: alguna sorpresa si queden campions?

No tinc cap. Em suggereixes alguna? Alguna cosa farem al balcó, no? Per quedar primer, signaria qualsevol cosa.

The post “No m’imagino el que podria passar si pugem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment oblidarà David Momoh el seu últim gol amb la samarreta de la UE Sant Andreu, ja que, molt poques vegades, un gol val un ascens. Minut 69: servei d’or de Carlos Guzmán per a Sergi Arranz que la ‘pica’ sobre la sortida del porter del Salamanca UDS. El toc del figuerenc l’hagués tret un defensa local, però va arribar Momoh com una exhalació, es va tirar en planxa i va col·locar l’1-2 definitiu. Grandiós!

Era el premi per al davanter, per a l’equip i per a tota una afició que ha tornat a tocar el cel i així ho van tornar a demostrar a l’Helmántico i en la festa del dilluns.

MOMOH I DEL BOSQUE

“Sóc d’Espanya i Sierra Leona, visc actualment en una residència per a estudiants i acabo de graduar-me del batxillerat internacional. Passo els dies estudiant i entrenant per a millorar perquè vull arribar a ser jugador professional de futbol”, afirma a Futbolcatalunya aquest admirador de “Benzema“.

Aquesta admiració per l’exdavanter blanc la pot entendre perfectament el nostre exseleccionador espanyol, Vicente del Bosque. “Encara que sóc de la UD Salamanca de tota la vida, els felicito per aquest ascens, sempre cal ser esportiu. Felicitats per al Sant Andreu i especialment per a David Momoh. Abraçades“, ens transmet el gran Vicente.

UN GOL PER A LA HISTÒRIA

David sempre recordarà que “em vaig sentir molt content amb aquest gol, va ser un moment molt especial per a mi. En aquests moments penses a ascendir i continuar millorant com a jugador per a arribar el més lluny possible i obtenir els objectius del club”, afegeix com si llegís un text molt desitjat.

En aquest moment “vaig celebrar el gol amb l’equip encara que hi havia dubtes sobre si la vaig tocar abans que entrés o no. La veritat és que Arranz va fer una gran jugada i estic molt content per ell i per l’equip”. Primer va ser l’equip i després la família: “Jo sempre dedico tots els meus gols a la meva mare, al meu pare i al meu germà, els qui m’han estat fent costat des del principi. Mai han deixat de fer-ho, fins i tot quan estava en divisions inferiors”.

Una altra prova del gran xaval que és Momoh es pot comprovar quan parla de l’entitat quadribarrada. “Estic molt content amb el Sant Andreu per l’oportunitat que m’han donat amb el primer equip, així com de poder contribuir als objectius del club”

LA SATISFACCIÓ DE MANUEL CAMINO

El president de la UESA, Manuel Camino, assegura que “comptem amb David Momoh amb caràcter general, a més on millor creixerà esportivament serà amb el Sant Andreu”.

El màxim responsable de l’entitat andreuenca ha tornat a respirar. “Després de 15 anys, en el 2008 conta l’Arandina, ja ens tocava. Feia 5 anys que acariciàvem l’ascens i per pèls se’ns escapava sempre; ha hagut de ser en un gran camp com és l’Helmántico on aconseguim l’ascens”.

Camino sap que estar en la Segona RFEF és un pas de gegant que arriba “en un moment molt oportú per a emprendre un creixement ordenat esportivament i econòmicament”. No obstant això, “volem tenir els peus en la terra”

The post Del Bosque felicita la UE Sant Andreu i Momoh appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va superar la UE Sant Andreu a Peralada, San Cristóbal i Salamanca en aquesta segona fase i entre totes les imatges, que són moltíssimes, hi ha una molt destacable. Quan el migcampista quadribarrat va marcar el gol definitiu (82′) en l’anada enfront dels xampanyers, el mític Josu Rodríguez va dibuixar un cor amb les seves mans.

No era una dedicatòria més, ja que la destinatària era la seva mare convalescent en un hospital per una operació delicada de cor. Tot va sortir bé i ja és a l’habitació, però aquesta ha estat també una altra ‘motxilla’ amb la qual també ha hagut de carregar.

JOSU, A SEGONA RFEF

Ara ja tot ha passat i acabat d’aterrar a Barcelona el ’22’ de la UESA parla per a Futbolcatalunya.

El primer que ha fet aquest dilluns?

Riure, cantar amb el meu company d’habitació (Carlos Guzmán) i anar a esmorzar que teníem una gana de bojos.

I, ara, què?

Avui és un dia per disfrutar, celebrem a Sant Andreu amb la gent que vingui i gaudim d’aquests moments que es donen molt poques vegades.

“HEM MERESCUT MOLT AQUEST ASCENS”

Quina reflexió obligada hauria de fer el club de cara a present i futur?

El club ha donat un pas a endavant a nivell de molts aspectes. Xarxes socials, massa social… etc. Crec que aquest any s’ha enganxat molta gent a la UESA i s’han de seguir fent coses així. Hem de millorar el club a nivell estructural, ficar una tenda pròpia, treure jugadors del futbol base i consolidarse a 2RFEF que es la categoria que es mereix com a mínim.

I quina obligada reflexió hauria de fer vostè de cara a present i futur?

Doncs, ara disfrutar del momento. Ha sigut un any molt dur a nivell personal i crec que a nivell esportiu hem merescut molt aquest ascens. És hora de descansar i valorar molt tot el que hem fet.

The post El dolor de Josu ja té la seva recompensa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni el guió més imaginatiu podria esperar tant sofriment, tants inconvenients ni tants obstacles com els que ha hagut de superar aquest Sant Andreu de Xavi Molist. Felicitats a l’entitat quadribarrada perquè 15 anys després ha aconseguit un ascens vital per a la seva supervivència. Ni la calamarsa, ni la pluja, ni el Salamanca UDS (1-2) van frenar a la UESA.

En una tard-nit èpica, ningú oblidarà aquest ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico. Primer es va haver de parar el xoc durant 10′ donada la força de la pluja i la calamarsada que va caure en el camp.

UN ASCENS ENFRONT DEL MATEIX ZEUS

I, després, el descans d’una hora i quart, ja que calia llevar tota l’aigua, alguna cosa que van fer de manera extraordinària emprats i voluntaris. Mentrestant, en la graderia, no es va moure ningú. Cal tenir valor per a aguantar el que es va aguantar, així que també felicitats a tots els presents.

GOL I CALAMARSADA

Convidada inesperada en la primera meitat amb una calamarsada espectacular que va obligar a suspendre el partit per espai de deu minuts. A partir d’aquest moment va ser waterpolo jugat amb els peus i amb situacions molt perilloses per a tots els futbolistes.

Primer va aparèixer l’etern salvador Jaime, al cap de dos minuts, per a treure una mà extraordinària amb xut de Marco Tulio. L’esglai castellà-lleonès va desaparèixer immediatament perquè un servei de cantonada (treballat) va acabar amb el 0-1. Va tocar Jordu, va centrar Pochito, va tocar amb el cap Noguera i va definir Genís Blasco a la dreta de la porteria local (12′).

El pols va ser constant per les dues parts i amb més ocasions per part de Benito (20′), parada de Jaime, i tret de Pochito (24′) que va ser al pal dret.

El posterior diluvi només va deixar un encertat cop de cap del mateix Benito dins de l’àrea que va treure el millor del porter andreuenc. La ‘piscina’ castellana no permetia cap luxe.

GOLLLLL DE MOMOH (ARRANZ)

Una hora i mitja d’obligat descans va retardar una segona mitad que sempre quedarà per a la història quadribarrada. Igualtat màxima, tensió màxima i aplaudiment majúscul per als operaris del club de Salamanca (xavals del futbol base i aficionats) que van netejar la inundada gespa d’aigua.

Treball extraordinari de tot el món davant el Salamanca i entrada de Momoh per Pochito que va resultar decisiu en l’1-2. Primer va arribar el gerro d’aigua freda perquè l’enèsim centre de Suley va trobar el cap de Navas (63′) per a bogeria local. Poc va durar, ja que sis minuts després Carlitos Guzmán va col·locar una assistència de luxe sobre Arranz -se’l trobarà a faltar al futbolcat– , autor d’un toc sensacional per sobre del porter rival, i amb aparició meravellosa del juvenil Momoh.

Fins al final tot va ser una pel·lícula. Quinze anys després la UE Sant Andreu lluitava contra tots els inconvenients possibles, però amb la clara decisió de l’ascens. I això els va servir per a ‘mossegar’ fins al segon final.

Ningú oblidarà ni una possible mà que el col·legiat no va veure (i gràcies) o l’error de Javi Navas (sol!!!!) en el 90 amb Jaime ja superat. El que tothom s’acordarà és que, després de Castelló, Badalona, Rubí..., després de molts intents la UESA aconsegueix l’ascens. Persistir sempre té premi. Enhorabona, andreuencs!

The post Èpic ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos de dos, ara com ara, ningú li pot demanar res més al Sant Andreu de Xavi Molist que ja ha superat a Peralada i San Cristóbal en la seva lluita d’ascens. Dos partits resolts per la mínima enfront d’uns parroquians que van merèixer molt més al Narcís Sala.

Però així va acabar i els andreuencs esperaran rival estatal per a saber si, definitivament, jugaran en la Segona RFEF o repetiran en Tercera. Ara toca superar a un nou rival i saber com estan els lesionats Josu i Guzmán. Encara sort que recuperen a Albertito.

ARRANZ DEFINEIX PER AL SANT ANDREU

Tot va començar amb una primera meitat que va quedar definida pel gol de Sergi Arranz, les oportunitats del ‘SanCris’ i la lesió de Carlitos Guzmán. Amb la presència de Varo sota la porteria visitant (Dani Andreu permuta amb Lázaro), els parroquians van obligar molt aviat a lluir-se al meta Jaime (6′) després de rematada de Tom a passada de Yeray.

Excel·lent ocasió que va quedar en res mentre que Sergi Arranz sí que va aprofitar el regal del seu inseparable Josu per a elevar la pilota per sobre del porter. Era el minut 11 i van començar a respirar Casti i Noguera per la presència de Sanku.

A partir del gol quadribarrat, va desaparèixer l’equip de Xavi Molist, superior amb una renda de dos gols. El San Cristóbal, per contra, va protagonitzar dos minuts letals (29′ i 30′) amb xuts de Sanku i Canti que va anul·lar Jaime.

El pitjor, abans del descans, va ser la lesió de Carlos Guzmán (38′) –possible trencament muscular- i aparició d’Aparicio en el terreny de joc.

LES OCASIONS DEL ‘SANCRIS’

En la segona meitat només va aconseguir ocasions de gol l’equip blanc-i-blau. Fins a quatre claríssimes oportunitats del ‘SanCris’ enfront d’un decisiu Jaime.

Dani Andreu va arriscar amb l’entrada de Jordi Ranera i Kevin per Guillén (58′) i la capacitat ofensiva del seu equip es va multiplicar. Primer Ion Vázquez el va obligar a treure una mà providencial al porter local (57′), Kevin (62′) va provar des de lluny, i Jordi Ranera gairebé ho assoleix de rebot (65′), una primera vegada, mentre va creuar molt la pilota, una segona (73′).

Impossible: el Sant Andreu ha fet el segon pas per a ficar-se en la Segona RFEF i sembla molt decidit a obtenir-lo.

The post Jaime col·loca al Sant Andreu en la tercera fase appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diumenge meravellós de futbol i un Sant Jordi espectacular per al CE Europa, ja que va aconseguir el seu ascens directe a la 2RFEF alhora que es va produir la victòria d’Héctor Ibar a les urnes. D’una banda, l’equip dirigit per Ignasi Senabre va certificar una temporada immaculada mentre que, per un altre, el soci decidia el relleu en la presidència.

Primer va ser l’alegria al camp i això que es va sofrir al principi fins que va arribar el primer gol (18′); va ser gràcies a un servei de cantonada que va executar Nolla i va rematar Cano. Aquest 1-0 va asserenar els ànims dels 3.400 espectadors presents al Nou Sardenya.

UN EUROPA MOLT CAMPIÓ

En la segona meitat, sabedors també del marcador que es donava a Sta. Coloma entre la FE Grama i el Sant Andreu, ningú pensava que es pogués trencar el destí. I, per a culminar el gran triomf, pena màxima (53′) sobre Nolla que el mateix Gerard va anotar.

Els tres minuts d’afegit van ser un suplici per a tots encara que es va acabar l’últim partit d’aquesta temporada 2022-2023 i amb l’ascens directe.

Majestuós curs el d’aquest Europa que suma el seu segon ascens a la 2RFEF en dos anys després de 26 seguits en Tercera. I, curiós, amb tots els seus equips en situacions privilegiades i amb el club sanejat econòmicament, arriba el canvi presidencial.

HÉCTOR IBAR, NOU PRESIDENT

En segon lloc, la jornada es va complementar amb les votacions a la presidència del club escapulat. I es va girar l’actual realitat amb triomf per a l’aspirant Héctor Ibar per 239 vots a 170 de Víctor Martínez, 3 en blanc i 6 nuls. Els pròxims quatre anys ja tenen nou màxim responsable encara que l’últim no els va arribar a complir i va haver de sofrir dues mocions de censura.

SANT ANDREU-PERALADA I SANT CRISTÓBAL-L’HOSPITALET

Aquesta última jornada va decidir també els aparellaments per a un altre candidat a una plaça d’ascens a la 2RFEF. I seran Sant Andreu-Peralada i Sant Cristóbal-L’Hospitalet els qui lluitaran per aquesta possibilitat amb eliminatòries a doble partit. Finalment, quedarà la Fase final amb dos partits més, però no val la pena pensar molt més enllà.

VILAFRANCA, CREU

L’altra cara de la moneda la representen Sants, Vilassar de Mar i Vilafranca a l’espera dels descensos no compensats de Segona RFEF. Amb l’esperança que els resultats no siguin més negatius per als equips catalans, atenció als del Penedès que perden la categoria 13 anys després. Ara com ara se salven Badalona, Rapitenca (dos gols de Oribe) i Tona.

The post L’Europa puja a la 2RFEF amb nou president appeared first on FutbolCatalunya.com.

Parlant d’aquesta temporada, en l’aspecte esportiu, el club ha finalitzat l’any en segon lloc, a 11 punts del líder (Sabadell B) i a sis del tercer (Joanenc). Potser el més destacable de l’equip es la seva fiabilitat defensiva, només ha encaixat 29 gols , convertint-se en el tercer club menys golejat de la categoria.

El míster Eladi Gallego García ha sabut construir un equip molt equilibrat tant en l’aspecte defensiu com en l’ofensiu, finalitzant amb un 50% de victòries i una diferència de 21 gols en positiu.

El màxim golejador de l’equip ha estat Sergi Villalta Huertas amb 9 gols en 24 partits i no podem oblidar els 5 gols en 12 partits tant de Francisco Baena Caballero com de Christian Jorge Anitua.

RENOVACIONS A LA PIRINAICA

Per la temporada vinent, han assegurat la continuïtat del míster que gaudirà de la que serà la seva tercera temporada com primer entrenador del club. Amb ell també s’han compromès els porters Del Rio I Armengol, els defenses Rubén, Cabezas, Ávila, Matthew, els migcampistes Duque, Castaño, Zájara, Carmona i els davanters Baptiste, Guerrero i Vilalta.

VEURE MERCAT 2022-2023 1ª CATALANA GRUP II

En resum: serveixi aquest article d’homenatge als històrics Carlos Pérez ‘Carlitos‘ (39 anys) i Christian Anitua (37 anys), jugadors que es retiren a Primera Catalana.

CARES NOVES 2022-2023

Juntament amb aquestes renovacions, la directiva ha treballat per reforçar l’equip amb fitxatges que ajudaràn a apuntalar la plantilla per la propera temporada. S’han fixat en jugadors joves com el defensa Marcos Garrido (Vic Riuprimer), el davanter Marc Díaz (CF Solsona), efls migcampistes Pau Quintana (Calaf) i Marcel Bellido(CF Solsona).

I atenció, el jugador que probablement sigui el més il·lusionant per l’afició ja que Jesús Peñarrubia va jugar a les categories inferiors de l’Espanyol. Ara arriba del CF Martorelli es tracta d’un jugador que farà vibrar el municipal de la Mion amb el seu talent.

El futur quan es puja de categoria és sempre incert, però la Pirinaica treballarà de valent perquè la seva afició estigui orgullosa ja que el club ha anat creixent convertint-se en un equip respectat per la gent de la ciutat manresana.

The post El FC Pirinaica, un equip de barri, arriba a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la tercera ha estat la vençuda i la UE Olot jugarà en la 2RFEF3 la pròxima temporada gràcies a un gol d’Enric Vallès (86′) en el xoc definitiu enfront del Tenerife B. Camí llarg, sacrificat i etern, ja que es va escapar l’ascens directe i han hagut de remuntar enfront de Sant Andreu, Girona i aquest diumenge davant el filial canari. Vallès, en el minut 86, va saber batre al porter rival i donar la glòria a un equip i a una afició inigualable.

I això que va començar el partit de Las Rozas –un altre error de Luis Rubiales aquest curs- amb una certa incomoditat per als volcànics. És més, els va costar moltíssim entrar en joc i només Callís (14′) es va acostar a la porteria rival; per contra, una rematada de Lie (41′) es va estavellar en el travesser de Batalla.

L’OLOT CANVIA

En la segona meitat tot va canviar. Ni la calor ni la tensió va poder frenar l’ímpetu més gran d’un Olot que sabia el que es jugava. Ot Serrano i Uri Ayala per Ferri López i Èric Vilanova van ser les substitucions de Mandiola en el descans i tot va canviar ja que Bigas (48′) va acariciar el gol.

FITXA TÈCNICA

Per a l’etern Eloi Amagat, que “no penso molt en el futur” l’alegria de l’ascens és infinita i, personalment, “només volia aportar el meu gra de sorra i l’hem aconseguit. M’he desgastat molt mentalment encara que m’he trobat bé, he pogut competir i tinc il·lusió”. Quant a futur “ara toca gaudir en aquest equip que el fa tot molt bé”, va afirmar a Ràdio Olot.

ENTRA ENRIC VALLÈS

La història sempre ens dirà que Enric Vallès va entrar per Xumetra en el 86 i que la seva esquerra d’or va fer el gol més important de la seva carrera. “He viscut moltes emocions, tenia la força de tot el món, de tota la família, del meu pare i tot s’ha compensat en positiu”.

Mandiola tenia previst el guió. “El canvi era per a això i per sort ha indicat en la direcció correcta. En el 2013 vaig arribar una mica més tard que ara i no vaig poder participar en l’ascens, però en aquesta temporada, sí, ens el mereixem”

The post Enric Vallès condueix l’Olot a la 2RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.