@JordiGrifol

El 19 de maig de 2019 com a inici. Al Municipal d’Olot, el CE Sabadell assegurava una permanència agònica amb un desplaçament d’aficionats massiu. Un mes abans havien arribat Antonio Hidalgo i Juvenal, amb la missió de salvar l’equip del desastre. Si la Segona B, econòmicament, ja és deficitària, un descens a Tercera hagués pogut ser una sentència de mort.

Tan sols un any després del que podia haver sigut una desaparició, el Centre d’Esports ha assolit l’ascens a Segona Divisió, tornant de nou al futbol professional cinc anys després d’haver baixat. No ho han tingut gens fàcil, la temporada ha vingut marcada per lesions, algun altibaix i el coronavirus, que va aturar la competició en sec. Durant els playoffs, a més, els arlequinats han hagut de disputar dues tandes de penals, després que els marquessin als minuts finals. El Sabadell puja a Segona ple de ferides que la felicitat de pujar ha cicatritzat i que el fan molt més fort pel que vindrà.

José Manzanera no va tenir gens fàcil la confecció de la plantilla de cara aquesta temporada. El que havia de ser una de les estrelles de l’equip, Antonio Romero, es lesionava de gravetat i es perdria tota la temporada. Jesús Olmo correria la mateixa sort. Però la reacció va ser eficaç i el relleu de Romero, Xavi Boniquet, s’ha acabat erigint com un dels jugadors amb més incidència. La barreja entre experiència i veterania juntament amb joventut i ambició han acabat valent l’ascens.

La pandèmia ha fet que aquest playoff fos atípic. Uns playoffs d’ascens sense afició, que són els que donen sentit a tot plegat, són molt estranys. Esperem que no torni a passar. Però aquest cop, la pandèmia ho ha fet inevitable. I tot i així, l’emoció va estar servida en cada partit. I sí, és cert que tota la parròquia arlequinada mereixia viure un nou ascens en directe, des de la gespa, tal i com va succeïr a Ipurua ara ja farà nou anys; però vistes les circumstàncies, no pot haver-hi millor notícia pels vallesans.

Quan Esteve Calzada va arribar a la presidència del CE Sabadell, explicava que construint un bon projecte, seriós i consolidant-lo poc a poc, l’ascens es podia produir en un marge de temps d’uns tres, quatre o cinc anys. Dos anys després ho ha aconseguit. Ara, tocarà treballar per fer un equip competitiu a la divisió de plata i per fer que el somni s’allargui.

La clau de l’èxit a Segona és difícil de trobar, però potser valdrà més emmirallar-se en projectes com el de l’Eibar i no pas abonar-se a aventures exòtiques, que l’experiència diu que no acaben bé. Un dels objectius de la directiva era tornar a enganxar a la ciutat, que portava anys força desconectada del club. Malgrat la pandèmia, s’ha pogut demostrar que la ciutat segueix sent arlequinada i, caldrà veure, si el futbol professional enganxa a més gent.

PATIMENT COM A FORMA DE VIDA

El patiment és constant pels aficionats del Sabadell. En cada partit, cada temporada… Això ja és una insígnia del conjunt arlequinat. I motiu d’orgull, també, perquè constantment aconsegueixen sobreposar-se a  situacions límit i tornen a erigir-se. Fins i tot aquesta temporada, que ha sigut molt bona, ha tingut moments d’incertesa i nerviosisme absolut.

Aquest ascens té molta més importància tenint en compte la Segona B de l’any vinent. Serà de 100 equips, cinc grups i diversos canvis al format que faran encara més car el fet de pujar de categoria. Xavi Boniquet, en una entrevista a Futbol Catalunya, va dir-ho ben clar. Aquesta oportunitat no es podia deixar escapar. I no ho han fet. L’any vinent, el CE Sabadell tornarà al futbol professional. I tornarà a trepitjar camps de primera categoria com el Molinón, el Tartiere o el RCDE Stadium.

The post El Sabadell puja a Segona ple de ferides cicatritzades appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Totes les històries, per maques que siguin, tenen un final. El del Cornellà va arribar a Mareo, on va caure contra un rival que va fer valer la qualitat individual dels seus futbolistes. Un gol al principi del partit i un altre al final van sentenciar a un equip, el de Jordi Roger, que no va ser inferior al rival. Més erràtic, això sí. I és que el Cornellà va fer un pal i va fallar dues oportunitats clares. L’Sporting B, per la seva part, va marcar les dues que va tenir. L’efectivitat va fer la diferència. El final va ser cruel, però alhora dolç per a una història tan bonica com inesperada. L’èxit era arribar fins aquí.

Després de l’empat a dos de l’anada al Cornellà li convenia un partit amb gols. Marcar primer no era clau pel que fa a l’eliminatòria, però sí a nivell mental i l’Sporting B no va perdonar. En la primera arribada a l’àrea Borja no encertava a refusar una centrada des de la dreta i Cayarga l’enviava cap a dins. Minut tres i a remar en contra. El doble lateral esquerre proposat per Jordi Roger – Valentín i Joan Oriol – no va servir. El gol va arribar per aquesta banda.

Poc canviava el panorama, la veritat. El Cornellà seguia necessitant dos gols per passar, però la confiança local anava ‘in crescendo’. No és el mateix defensar un resultat amb marcador favorable que amb empat o resultat en contra i l’Sporting ho sabia. Lluny de precipitar-se, l’equip de Jordi Roger va fer-se amb la pilota, tocant-la sense precipitació i movent-la de banda a banda a l’espera de l’oportunitat desitjada.

L’efectivitat, decisiva

Aquesta va arribar gràcies a la persistència de Fito Miranda, que va guanyar una pilota a l’àrea i va rematar entre les cames del porter. Dissortadament, la pilota va tocar en el peu de Dani Martín i va sortir refusada. L’Sporting B havia marcat la que havia tingut, el Cornellà no. L’efectivitat manava al camp 1 de la Ciutat Esportiva de Mareo.

I és que les ocasions, per escasses, adquirien més importància. Costava arribar a l’àrea en la partida d’escacs dissenyada per Jordi Roger i Jose Alberto López. En aquest sentit, el més fi amb pilota va ser Edgar. Com a defensa central va assegurar la sortida des del darrere, però la feina es complicava quan s’arribava a tres quarts. Calia inclinar el camp, agitar el partit i, sobretot, marcar. El Cornellà havia de fer alguna cosa diferent per a marcar dos gols.

I la va fer. I tant si la va fer. L’arrencada de la represa va ser boja. Primer, una errada rival deixava sol davant del porter a Mujica, que rematava al pal. Després, el mateix Mujica i Sergio Cortés no encertaven a resoldre una doble oportunitat claríssima. El Cornellà havia creat més perill en cinc minuts de la segona part que en tota la primera.

L’Sporting B no falla a Cornellà i Mareo

L’encert va brillar per la seva absència, a diferència de fa set dies quan l’Sporting B va capgirar el marcador amb dos gols en el primer quart d’hora de la represa. Aquesta va ser la diferència. El factor definitiu d’una eliminatòria resolta per l’encert a porteria. A Mareo, el Cornellà va tenir tres clares per només una del rival fins aleshores i el marcador reflectia victòria local 1-0.

El moment va passar. El frenesí, també. Jordi Roger va cremar les naus donant entrada a Leon per Pere per a passar a un 3-5-2 per a buscar el gol. L’estratègia no va funcionar i el pas dels minuts va sentenciar el Cornellà. Esgotat, l’equip verd va veure com l’Sporting marcava el segon gol en la segona clara del partit. A cinc minuts pel final, l’eliminatòria quedava decidida.

El Cornellà seguirà un any més a Segona B, un fet que ja és tot un èxit per a una entitat amb poca experiència a la categoria de bronze. En menys de cinc anys, l’equip de Jordi Roger s’ha plantat a una promoció d’ascens per a pujar a LaLiga123. També va jugar una eliminatòria de setzens de Copa del Rei contra el Real Madrid i va aconseguir un ascens a Segona B. La història permanent d’aquest equip ja té un nou episodi. Mareo va ser un dolç final a una temporada pel record al Municipal.

The post Final amarg per la dolça història del Cornellà (2-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

0-3. Sí, 0-3. Un resultat contundent que apropa al Reus a la segona categoria del futbol estatal. A un pas d’una glòria que es va escapar a la primera la temporada passada però que ara es fa gairebé realitat després de l’exhibició dels jugadors de Natxo González als Campos de Sport de El Sardinero, un escenari habitual de partits de Primera Divisió anys enrere i que ha vist passar un equip reusenc colossal.

El Racing de Santander va quedar al seu estadi com aquells boxejadors sorpresos per l’inici fulgurant del seu rival i que queden KO a la primera. El Reus va deixar bocabadats els espectadors locals i també als seus propis seguidors amb dos gols abans dels 30 minuts de joc. Dos gols amb accent portuguès. Vítor va obrir l’aixeta culminant un contracop. Dinis va fer més gran la ferida càntabra després d’un córner. Era el Reus o bé ‘O Reus’?

Pedro Munitis, entrenador del Racing, potser no donava crèdit al que estava veient des de la grada, complint un partit de sanció. El seu rival no només dominava el marcador sinó també el ‘tempo’ del joc, amb una disposició defensiva que va ennuegar els tímids intents atacants dels locals. Ni els canvis que va fer a l’inici de la segona part el van servir de res. Inoperància total dels racinguistes i més renda pels reusencs quan David Haro va marxar de tothom i va batre Óscar Santiago. 0-3 sense cap mena de discussió.

A la sortida de El Sardinero, la sensació era de què l’eliminatòria estava decidida. El Reus ha fet història amb un resultat que l’obre més de mitja porta d’un ascens a la Liga Adelante que durant els pròxims dies serà el somni dels seus incondicionals. Natxo González ha de ser l’encarregat de què els seus jugadors toquin de peus a terra i pensin només en els 90 minuts que els esperen al seu Estadi diumenge vinent (18.00 hores). Pot ser un gran dia després d’una exhibició que pocs podien imaginar. Però el Reus ha aixecat la mà. La glòria l’espera.

The post El Reus pesca a El Sardinero mig bitllet d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Fumata blanca a Las Rozas. El camí del Nàstic i el Reus cap a la Liga Adelante està definit. Almenys, pel que fa al primer pas. El Huesca, campió del grup 2, jugarà contra els de Vicente Moreno. El Racing de Ferrol, tercer classificat del grup 1, el dels de Natxo González. Les dues eliminatòries tindran l’anada fora i la tornada a Tarragona. Les boles no van ser calentes i la situació és favorable als nostres dos representants. Ara, Nàstic i Reus ho han de rematar sobre la gespa.

I costarà, que ho tingui tothom clar. El Nàstic sabia que qualsevol rival seria complicat, ja que només li podien tocar campions de grup. El Huesca, aparentment el més feble dels quatre, serà el rival. L’equip entrenat per Luis García Tevenet no va poder confirmar la lliga fins a l’última jornada, el diumenge passat.

Amb 69 punts, és el campió amb menys puntuació dels quatre de la Segona Divisió B. També, és el més proper a Tarragona. 215 quilòmetres separen ambdues capitals de província, una distància assumible per a la marea grana. L’anada de l’eliminatòria serà el 23/24 de maig a l’Alcoraz i la tornada el 30/31 de maig al Nou Estadi.

EL RACING DE FERROL, EL MILLOR TERCER

Ja va visitar el feu tarragoní el rival del Reus en la promoció de la temporada passada. El Racing de Ferrol va caure contra el Nàstic (2-0 global). No es pot parlar, ni molt menys, d’un rival assequible. I és que l’equip gallec és el tercer classificat amb més puntuació (69 punts) dels quatre grups de Segona B.

Sis més que un Reus Deportiu que va confirmar amb 63 punts la seva tercera plaça el diumenge passat. Com el Nàstic, els roig-i-negres s’ho jugaran tot a casa a la tornada. L’últim de cap de setmana de maig serà gran a Tarragona. Dues eliminatòries de play-off es decidiran en pocs quilòmetres. L’espectacle, està servit.

The post Huesca, Racing de Ferrol… i tornada a casa! appeared first on FutbolCatalunya.com.