Triomf gloriós, galàctic i reivindicatiu en aquesta fase final d’ascens a la 3a RFEF i ‘Visca la bogeria d’Ascó i Guineueta!. Beneït futbol ja que mai podran guanyar dos equips al mateix temps. Aquest diumenge 27 de juny serà inoblidable per a tots.

ASCÓ: GLORIA PER A ADRIÀ FERNÁNDEZ

L’exhibició d’Adrià Fernández Felis va ser espectacular i no sols pels seus dos gols claus sinó per l’esperit de líder que va demostrar en tot moment. Derrotar a un rival com el Mollerussa de Josep María Turull no és tasca senzilla.

Amb gairebé 1.000 persones al Municipal, la tàctica i l’estratègia es va imposar en el camp. Massa respecte entre els dos rivals, molta igualtat i un 0-0 a l’anada eren arguments de pes. Fins que l’estratègia (servei de cantonada) va servir al davanter ilerdenc per a rematar el regal del seu company Xavi Jaime (20′).

Aquest gol va tranquil·litzar els ànims tarragonins i va accelerar els ilerdencs a la segona meitat. No obstant això, Adri va tornar a espantar a Joan Marc (64′), Caños va treure sota pals altre xut de Marcel (77′) i va tornar a emergir Joel Marigot per a lliurar-li el regal del 2-0 (89′). Toc de mestre per a portar al seu equip a la 3a RFEF.

GUINEUETA: BOGERIA, BOGERIA, BOGERIA

7 minuts de bogeria absoluta, bestial, meravellosa i inoblidable situen la Guineueta a una 3a RFEF que veia impossible el miracle en el minut 60. Qualsevol hauria arribat enfonsat amb el 2-0 de l’anada, qualsevol hauria mort amb l’1-1 (60′), però la ‘Guine’ és diferent.

Godbless va acudir al rescat (47′) per a ficar la il·lusió que tornava a allunyar-se quan Gaitán (60′) va aconseguir l’1-1; aquesta lluita es va traduir en el 2-1 del nigerià (82′). Però calia sofrir, sofrir i sofrir.

Penal innocent per al Tona i Pol Vallés que no supera al porter Yan Carlos (86′). Hi havia vida i esperança i Eric Simó (92′) va brillar amb el 3-3 a l’eliminatòria i va caldre esperar fins al 94′, encara que el col·legiat ho va anotar al 89′. Servei de cantonada i Edu!!!!!! porta a la Guineueta a la 3a RFEF.

Alegria meravellosa per a un equip, una directiva i una afició molt necessitada, com tots, d’aquests gestos. I aplaudiment per al Tona de Ricard Farrés i companyia i, per descomptat, per al seu president Quim Carandell i la seva afició.

The post Visca la bogeria d’Ascó i Guineueta! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Saltar al camp de l‘Ascó aquest diumenge (18 hores) serà un plaer malgrat la calor que hi haurà, això no serà cap problema per a Aniceto, futbolista local ni per al seu rival, Mollerussa. Serà el partit de tornada de l’eliminatòria per un ascens a la 3a RFEF, amb el 0-0 del passat diumenge, i d’aquí sortirà el guanyador.

Aniceto, que compleix la seva primera temporada a l’equip tarragoní, té tota la seva trajectòria desenvolupada a partir dels seus inicis a les categories inferiors del Reus Deportiu. Als seus 22 anys té tot el futur al davant encara que ell només vol saber del present.

ANICETO: “AQUÍ CAL GUANYAR SEMPRE”

Sap que el 50% està aconseguit després d’anar a Mollerussa i sortir amb un 0-0 prometedor en el camp del màxim realitzador dels quatre subgrups, però….

Va ser molt bo aquest resultat, però no cal confiar-se, ja que, si ens fiquen un gol, nosaltres hem de fer dos. L’obligació de guanyar la tenim sí o sí, a més, jugues a casa i aquí cal guanyar sempre, en qualsevol cas serà un partit complicat.

Aquest ha estat el missatge del tècnic Germán Inglés o encara no els ha donat la xerrada final?

És el que ens diuen i és la veritat: guanyar o guanyar, sí o sí, ja que estem a casa nostra, davant la nostra gent i amb un resultat ‘bo’ perquè no es va encaixar. Estem mentalitzats per a sortir per totes i guanyar.

Diu Aniceto que “L’Ascó té l’obligació de guanyar”, peró, si aconsegueixen que el Mollerussa de Josep María Turull no marqui tampoc al seu Municipal serà una doble ‘miracle’ increïble.

Això és i serà mèrit de tot l’equip, vam fer el que ens va demanar l’entrenador i l’apliquem bé defensivament.

“ALS RIVALS SE’LS FA MOLT GRAN I MOLT PESAT EL CAMP DE L’ASCÓ”

A l’anada es va donar la lesió del porter local Joan Marc i va entrar Pau Bosch. És un avantatge a favor?

Sincerament, no ho sabia perquè vaig veure el partit anterior seu contra les Borges Blanques on va jugar el titular, però sense saber les seves virtuts. Quan vam veure que es va lesionar pensem a no fiar-nos perquè sempre passa el mateix: quan passa una cosa així, sempre fa el partit de la seva vida. Va ser mala sort i a veure si es recupera. Està bé, ja? Portava un tall important”.

Els números diuen que al seu Municipal han aconseguit 6 triomfs, 1 empat i 1 KO en fase regular. És a dir, a casa són molt difícils de superar.

Sempre és més fàcil jugar a casa que fora, per la gent, pel tipus de gespa, per les seves mesures… als rivals se’ls fa molt gran i molt pesat el camp mentre que nosaltres tenim aquest avantatge. La derrota va ser amb el Vilanova i l’empat contra el Santboià, dos rivals de cap del grup.

Això de jugar a l’anada a un camp d’herba artificial i ara que toqui el de natural, és un altre avantatge per al local, clar..

Sí, clar, igual que ells la van tenir diumenge passat, ara ens toca a nosaltres.

“ES TREBALLA COM UN PARTIT MÉS”

Hi haurà tàctica especial o es treballarà com un més?

Com un partit més, però sabent que, si ganes, aconsegueixes tot pel que has lluitat durant tota la temporada. Entre això de la COVID, ara SÍ- ara NO, és un partit més que et pot portar a una categoria nacional.

Ara els queda divendres i dissabte…i a jugar!!

Entrenem el dijous al matí, ja que era festiu, ho farem el divendres, recuperarem el dissabte i a jugar el diumenge. Descans per a recuperar i el diumenge tots a les 18 hores a guanyar!.

“A ASCÓ FARÀ CALOR PER ALS DOS EQUIPS”

La calor és determinant? Es nota molt o esteu acostumats a tot?

A l’anada també va haver-hi prou calor i es va fer el descans per a hidratació, no obstant això fa calor per als dos equips. No hi ha excusa, són mesos amb calor alta i cal jugar així, no hi ha una altra solució.

Segons els seus números (15 partits jugats sobre 16 convocatòries) li ha fet un dels fixos d’aquest Ascó 2020-2021..

Sí, a més no joc en la meva posició natural. No obstant això jo jugo on em demana l’entrenador i compto amb la seva confiança. Ara joc de lateral dret i habitualment sempre ho he fet com a interior o mitjapunta

The post Aniceto: “L’Ascó té l’obligació de guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.