JORDI MESTRES @jordimestres7

Si hi ha un estadi talismà pel futbol de Lleida és Anoeta. Construït el 1993, l’estadi basc ha acollit dues de les grans gestes de la història del club de la terra ferma. La desapareguda UE Lleida va guanyar el seu primer partit de la temporada 1993-94 en aquest escenari. Una inoblidable victòria per un gol a tres gràcies als gols de Txema, Rubio i Andersen. El seu hereu, el Lleida Esportiu, també va marcar tres gols a Donostia. 24 anys després es repetia una història diferent, però amb trets similars a l’anterior. I és que els seguidors blaus i els mateixos futbolistes no podien esborrar del seu rostre un somriure pur, d’alegria incontrolada. Lleida ha patit molt els últims anys, però segueix protagonitzant fites com les d’Anoeta, temple de culte des d’ahir. Des de sempre.

Un cop a vuitens de final, el Lleida Esportiu pot jugar contra qualsevol dels equips classificats. El sorteig del proper dimarts serà sense condicionats i els rivals que poden tocar són Barça, Madrid, Atlético, Deportivo, Formentera, Sevilla, Celta, Llevant, Leganés o Numancia. En el cas de que arribi ‘la Grossa’, el Lleida Esportiu podria rememorar altres victòries d’aquella recordada temporada 93-94 per l’UE Lleida. El Real Madrid va patir una desfeta al Camp d’Esports, mentre que el Camp Nou va ser conquerit per l’equip que aleshores dirigia José Manuel Esnal ‘Mané’.

Gerard Albadalejo, el tècnic actual, va viure la seva primera gran nit a la banqueta blava. En la seva primera temporada com a primer entrenador a una banqueta de Segona B va assolir la gesta. “Qui acaba passant és el millor. És pràcticament impensable que un Segona B elimini un Primera. Hem fet història”, comentava encara incrèdul el preparador blau.

La xerrada al descans va ser clau per a canviar el xip i Albadalejo reconeixia que “els hi he dit que havíem de guanyar una part. Hem tingut esperit per lluitar fins al final”. L’entrenador blau espera que l’afició reconegui l’esforç dels seus el proper diumenge contra l’Elche i aprofitava per a afirmar que “estem treballant bé i s’està sent molt injust amb nosaltres perquè només es valora el resultat”.

De ‘Raphael’ a Bojan Radulovic

Mentre parlava el tècnic s’escoltaven els crits del vestidor, que era una autèntica festa. Bojan Radulovic, autor del gol decisiu, reconeixia que “quan he rematat la bola he pensat que anava alta. He vist que anava dins i no m’ho creia. No sabia ni com celebrar-ho”. Era el primer gol en partit oficial pel jove davanter de només 17 anys, que declarava haver viscut “una sensació increïble”.

Eneko Satrustegui, que va quallar un gran partit, deia que “no ens ho creiem”. La clau, segons el central, va ser “no deixar de creure que ho podíem fer”. Jordi Martínez, davanter del filial que va jugar de titular”, afirmava que era un “orgull dur aquesta samarreta en un dia com aquest” mentre que Manu Molina confirmava que es tractava d’un dia “molt especial que recordarem sempre”. El dia que tot va començar amb la cançó ‘Puede ser mi gran noche’ de Raphael i que al final ho va acabar sent. Anoeta serà sempre vostre.

The post Anoeta, per sempre història del Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.