Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.

No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.

CAULA S’HA QUEDAT A MITGES

Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.

Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.

LA SECRETÀRIA I LA FCF

Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.

A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.

Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.

Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes. 

SÍ, PERÒ NO

Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.

Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.

Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.

I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.

FETS I NO PARAULES

Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.

I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.

Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.

A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.

The post Un adeu inacabat per a Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de la ‘fantasmada’ del Tribunal Català de l’Esport a les eleccions del 13/febrer, dient que Soteras i la seva tropa havien exercit il·legítimament el càrrec durant 16 dies abans de les votacions; després de dir que no hi va haver condicions d’igualtat i que la junta electoral va afavorir la seva candidatura, però que no passa res, les rialles al c/Sicília cap al Govern encara s’escoltaven aquest agost fins al ‘show’ Rubiales a Sidney.

Aquella resolució del TCE serà estudiada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les properes setmanes i i s’hi acosta un nou ridícul a l’esport català. El TSJC haurà de corregir el majúscul disbarat inventat pels jutges del TCE assenyalats directament a l’Informe Poncio’, abans de la seva astracanada.

UN ‘PICO’ I UN ‘PAQUET GENITAL’

Què va passar el divendres 25 d’agost a les 10:30 h., a Las Rozas, abans de l’al·lucinant Assemblea RFEF del “NO DIMITO”?

Rubiales va convocar els seus directius i va cessar tots vuit vicepresidents, menys Rocha, elegint-lo president-substitut per quan arribi el moment (que va arribar l’endemà). Diuen que per a sorpresa de tots els presents que estaven segurs de la dimissió de l’expresident de l’Espanyola.

Potser es pensava que com a vicepresident ‘molt amic’ de Rubi seria ell el nominat per edat per presidir la RFEF i potser per això anessin de celebració a Madrid els 4 vicepresidents. La expedició de la Catalana estava formada per 12 persones a càrrec del futbol català.

“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”

Quan va tornar a Barcelona, el ja exvicepresident de la RFEF, Soteras, treu pit i diu a la premsa que ha presentat la seva dimissió per l’actuació de Rubiales per quedar molt bé amb tots. I alguns s’ho van creure. No només no va dimitir sinó que va ser destituït com a vicepresident i es va quedar amb les ganes de ser també presi de la RFEF.

Encara sonen els aplaudiments de Soteras a Rubiales quan va dir cinc vegades “NO DIMITO” i les seves declaracions posteriors dient que les explicacions de Rubí “eren creïbles i que són coses que passen”.

INFANTINO AL·LUCINA

L’endemà, 26 d’agost, Gianni Infantino i la FIFA posa ordre amb la suspensió de Rubi per espai de 3 mesos… i la FCF fa un comunicat fent la pilota.

Ràpidament, els que unes hores abans van fins a l’extenuació a Las Rozas, es van posar a escriure comunicats oficials rebutjant les actuacions de Rubiales. Encara més, fins a les seves explicacions a l’Assemblea, demanant la dimissió immediata de qui els ha cobert de diners i de glòria en els darrers anys.

EL GOVERN DIU PROU

Va haver de ser el Govern de Catalunya qui digués prou i truqués a l’ordre a l’honorable exvicepresident. A Soteras li va molestar molt que es fes públic que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, l’obligessin a reunir-se de manera urgent dilluns passat, abans d’anar amb Rocha. Però no ho va filtrar el seu trans-comunicador personal?

D’altra banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va manifestar hores més tard que el president de la FCF “Joan Soteras no ha estat a l’altura del càrrec que representa i no és la persona més adequada per estar al capdavant del càrrec”.

Tots sabem quina va ser la resposta prepotent, altanera, xulesca del sabadellenc que fa sempre allò que li dona la gana i allò que li diuen els seus escuders.

MOLT “GRAN”, NO; VELL, SÍ

“El Govern no és ningú per fer-me dimitir. A la Sra. Plaja no la conec de res, no sé ni qui és…. no opinaré ni diré res del que ella digui o demani per a la FCF. Només vull recordar-li que la FCF és un ens privat. Jo soc molt gran (vol dir vell) perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro jo que no em van tocar el crostó a la reunió, i si me l’haguessin tocat, m’hauria aixecat i marxat, li asseguro que tant me fa. Tant me fa la Generalitat com la reina del cel“

EL ‘SHOW’ SEGUEIX AL PARLAMENT

Dies després van ser tots els polítics del Parlament de Catalunya (excepte PP, VOX i Cs) els que diuen “prou” i demanen canvis a la FCF; començant per la dimissió de Soteras, que qualifiquen com a persona no idònia per dirigir el carrer Sicília.

Li va preocupar això al “Trio La La La” de la FCF? En absolut, potser continuen les rialles cap al Govern… Algú podria pensar que “si la majoria de ciutadans de Catalunya, representats per aquests polítics al Parlament, demanen que marxem, nosaltres ens quedem per pebrots”. No tenim imatges i no sabem si en aquesta ocasió va haver-hi “agafada de paquet” a l’estil Rubi

A SANT JAUME TAMBÉ ES DIU PROU

La consellera d’Igualtat, Tània Verge, present a l’acte i seguint la línia del Govern, ha demanat una renovació a la Catalana. dient que Soteras, “no ha estat a l’altura. Hauria d’haver-hi una renovació important a la FCF, no només en l’àmbit de la junta sinó també pel que fa als plantejaments, dels protocols i les polítiques.”

Pot ser que avui encara rigui el ‘Trio La La, La’ en veure que tant els qui manen a Catalunya com el moviment feminista han dit que desocupin el carrer Sicília com més aviat millor. “S’ha acabat”. Volen una nova federació que representi el futbol català, els clubs i esportistes i els valors de l’esport. Però ja ens avancem: en les seves ments privilegiades no hi ha el verb “dimitir”.

La RFEF i la FCF han seguit camins paral·lels, amb els dos “emperadors” al capdavant. Encara que a la FCF tenim ‘Emperador’ i ‘Cèsar’, sense oblidar-nos de ‘Judes’, que encara treballa a gust. Prebendes als que riuen les gràcies i cessaments als quals no ho fan i potser no volen traspassar “línies vermelles”.

RUBIALES-SOTERAS, CAMINS PARAL·LELS

Des que Soteras va decidir nomenar Calle com a director general (càrrec que requereix els millors coneixements i experiència en una entitat que mou tants millors d’euros i més de 170 treballadors), la història s’ha encarregat de confirmar els pitjors pronòstics.

La realitat parla de treballadors acomiadats, ambient laboral crispat amb por en els empleats, baixes laborals per salut mental, denúncies, demandes, querelles a desenes, indemnitzacions importants i contractació de familiars. En resum: futbol català dividit, dues eleccions lamentables amb acusacions de frau i corrupció i el que queda, actes notarials a favor de Soteras perquè com a candidat representés més de 150 clubs, clubs que diuen que ells no van signar aquestes actes, etc…

I LA COMPLIANCE?

I ara, el tema de les dones que ha explotat per ‘un pico i un paquet’ i després de sentir que “són explicacions creïbles i coses que passen”. Sense oblidar-nos, que el presumpte frau electoral ja està als jutjats penals. En els propers mesos, més d’un que sigui ‘imputat’ començarà a preguntar quina pena de presó li pot caure per presumpta suplantació d’identitat i per falsificació de documents.

I la Compliance? Doncs, fent el paperot. Quants expedients o investigacions ha obert la Sra Compliance amb les greus acusacions que han sortit a la premsa sobre corrupció, frau electoral, i denúncies i querelles? Cap. Un record Guiness. I la Comissió d’Etica? Hi ha algú?. Després ens posarem les mans al cap. Els clubs se n’assabentaran algun dia de com s’està governant aquesta federació, i potser validaran la seva gestió o demanaran responsabilitats.

D’ACUSADORS A EMPLEATS

Per cert, no crida a ningú l’atenció que gairebé tots els que han posat ‘a parir’ Soteras i Calle en els darrers anys amb greus acusacions ara són dins, al carrer Sicília, uns i unes amb sou, i altres amb càrrecs importants?

Al febrer 2023 es va acusar públicament 10 persones de la candidatura de Talavera de ‘transfuguisme‘ per la seva renúncia, quan es van assabentar de l’existència d’un pacte secret entre aquest candidat i Calle.

El temps ha donat la raó els 10 que van renunciar: els principals homes i dones de la candidatura de Talavera ja estan treballant al carrer Sicília amb sou, i, braç a braç, a les ordres de Calle. Només falta Talavera per arribar i arribarà aviat.

PAQUITA/RAQUEL/SANDRA

I per acabar, no ens podem oblidar d’altres dones que han patit la implacable gestió federativa del ‘duo sacapuntas’. Cas Paquita Linares (als jutjats, per presumpte assetjament de tres federatius), Raquel Elola (secretària de la delegació de Tarragona, a la qual se li volia impedir exercir el dret sindical i després va ser acomiadada disciplinàriament) i de la treballadora Sandra (de la delegació de Vilafranca, de l’enemic’ Manel Duran, també acomiadada disciplinàriament estant embarassada).

Estem segurs que les quatre directives que hi ha a la Junta de la FCF i la seva Compliance

 hauran demanat explicacions a Soteras per tots aquests fets greus que assoten el carrer Sicília des de fa mesos (no n’hi ha millor evidència que els àudios de l’Izarra).

El futbol català ha de reflexionar: la consellera d’Igualtat del Govern ha demanat una renovació profunda de tota la FCF; també ho han fet la consellera de Presidència, la secretaria general de l’Esport i el Parlament. Cada minut que es trigui, anirà en perjudici dels clubs i federats catalans.

The post Soteras, Calle i Camacho, al punt de mira del Govern appeared first on FutbolCatalunya.com.

Abans de les votacions del 13 de febrer, els candidats Talavera e Isern  van demanar a la Sra. Anna Caula que la SGE supervisés el procés electoral. Quina va ser la resposta? Ja ens la podem imaginar. I ara hem d’escoltar el famós refrany castellà “de aquellos polvos, estos lodos”. … I el Tribunal Català de l’Esport? Fent hores extres… potser alguns dels seus membres ja han demanat una excedència voluntària davant del que s’acosta.

Al gener no els va tremolar el pols per ordenar repetir les votacions, declarant 175 vots nuls. I ara, es troben amb un camp de mines. Les acusacions de Juanjo Isern són molt greus, s’anuncien querelles per falsificació de documents i actes notarials, amb la més que probable declaració de directius i treballadors de la FCF en les dependències policials o als jutjats.

CAULA!!, 170 CLUBS AMB EL MATEIX DOCUMENT!

Que Soteras, com a candidat, fos el representant legal d’uns 170 clubs davant d’un notari … de Sabadell, …, que els 170 clubs redactin el mateix document, amb els mateixos paràgrafs, punts i comes, fent referència a un acord de les seves juntes directives i “facultant” Soteras per anar al notari per fer tràmits interns dels seus clubs, és una cosa que no s’ha vist mai i que mereix un premi extraordinari per la persona que hagi tingut la feliç idea.  I també un reconeixement especial per Soteras, ja que a més de fer campanya electoral, tenia temps per fer tasques administratives a Sabadell a favor de clubs de tot el territori català.

També hi ha documents “simpàtics” a l’expedient electoral. Alguns clubs apoderen Soteras, per fer tràmits, afirmant que les seves juntes no estan inscrites al Registre, quan ja ho estaven el 2022. Pot ser que no s’acordessin… Altres presenten dos poders notarials signats el mateix dia, un a la notaria de Sabadell i l’altre en una notaria de Girona. Potser és un lapsus de qui va fer les fotocòpies.

Els directius i directives de la FCF segur que demanaran explicacions a Soteras i al director general Calle a la junta de dilluns 17, ja que cap d’ells i d’elles volen tenir responsabilitat pel que hagin fet altres. I encara més si el seu patrimoni o reputació podria estar en perill.

‘COM UN OU A UNA CASTANYA’

Però, compte….que les signatures als documents notarials de l’expedient de la FCF s’assemblen “com un ou a una castanya” … Ho diuen pèrits grafològics i als seus informes ja avancen la possible falsedat d’algunes signatures. I l’esperpent no s’acaba aquí, ja que a l’escrit de Juanjo Isern es citen com a testimonis, presidents de clubs que teòricament han estat representats per Soteras, que diuen que ells no han signat mai aquestes actes. I no volem parlar dels àudios que surten a l’escrit… Què pensarà el TCE quan els escolti? Cal posar-se cascos.

Estem segurs que el TCE i els jutjats gaudiran amb el món del futbol els propers mesos. Mentrestant, la Sra. Anna Caula, com a secretària general de l’esport de la Generalitat estarà pendent de tot, perquè la imatge dels nostres valors esportius no es pot llençar per la claveguera, per més que alguns els s’ho proposin una vegada i una altra.

The post S’acumulen els problemes per a la Sra. Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

La recepció d’Anna Caula, Secretària General de l’Esport, a la Federació Catalana de futbol, un mes després de prendre possessió el septuagenari Joan Soteras, manté molts dubtes. Dubtes respecte a la inhabilitació del president de la FCF, donades les nombroses irregularitats (altra vegada) en el procés, i la votació de les reeleccions del 13 de febrer.

El Tribunal Català de l’Esport pot dictar sentència avui, demà o mai encara que la interpretació que ja s’ha fet sobre aquesta freda recepció pot ser l’aperitiu de la seva decisió final.

COMPOSICIÓ I NOMENAMENT DEL TCE

Val la pena repassar la composició i els nomenaments d’aquest TCE que encara treballa amb 7 impugnacions admeses a tràmit però sense resolució. Inclosa, per descomptat, la il·legibilitat d’un president a qui li importa poc (o res) la reputació de la FCF.

Les irregularitats majúscules que s’han repetit aquest febrer passat mereixen estudi detingut d’un Tribunal opac encara que contesta (el que pot i vol) quan se li pregunta. Les 175 actes notarials presentades per Soteras ningú les ha demanat, ara com ara, ni ningú les ha denunciat, ara com ara, però tot arribarà.

BONET, ‘REBAIXAT’

Entretant, la reestructuració d’una junta directiva dividida és una realitat al punt que el fidel Jordi Bonet, rècord de cobrament en quilometratges (manté una mitjana de 2.000 euros) ja no és el vicepresident primer. La veritat és que és igual, ja que, encara que hi hagin 5, és el més antic i això li habilita per a ocupar la cadira del president en cas d’absència. No obstant això, el gironí està mosquejat, no es fia de ningú i menys del director.

El totpoderós del carrer Sicília, pendent encara de la Fiscalia al Jutjat 15, treu pit a les juntes. Amb un silenci absolut dels presents, es fa notar, avança denúncies per a Josep Vives (assumpte àudios), Manel Durán i contra tota persona que s’atreveixi a dificultar-li la seva labor messiànica.

Mentrestant ja es fan la foto els ‘nous’ (Pérez o Banderas) i segueixen 3 places lliures. El director, administrador i més director (futbol sala) ha de retornar favors a Alex Talavera i al seu grup, però Soteras no perdona les crítiques (“pràctiques mafioses”, dixit Adolf Borgoñó) de temps electorals i aquí segueixen amb el seu pols. Amb Ivan Carrillo, nou president de la Fundació, no hi ha problema, ja que el sabadellenc tant signa un seguiment de detectius (a càrrec dels clubs) com s’abraça i s’agenolla. El president del Gavà riu de tots.

JUNTA FCF, DIVIDIDA

D’altra banda, pendents de cobrar els 28 (més Soteras) fins que no ho aprovi l’Assemblea, els directius es reuneixen lluny de la FCF al carrer Sicília. Comenten la dura realitat d’una dictadura que es trontolla i ‘juguen’ sobre el seu propi futur. Com va dir l‘amic Miquel Sellarès “quan s’engegui el ventilador, no sabrem fins on arribarà la merda” i fa bastant que fa mala olor en aquesta junta.

Una curiositat: 3 dels 4 ‘vices’ (Sellarès, Quiñonero i Espasa) no van acudir a la crida de Caula així com Cosano, Hueto, Olivella i Peña. Tots estan anotats en la llista encara que van ser 21 més Soteras i, per descomptat, els empleats Moha, Camacho, Cristina Nonell i Prieto.

A Calle el molesten molts directius d’èpoques pretèrites (Bonet, Montull, Plaza, Espasa, Alsina, Olivella, Nieto o (ara) l’empleat Valentín Sus) i, a poc a poc, els anirà eliminant. El seu full de ruta només contempla, com va dir Soteras, “directius addictes i fidels”. Ja se sap que el cap creu que, si alguna vegada algú va parlar en temps passats va ser “per excés de democràcia a la junta”. Ara no fa falta dir res perquè ningú diu res perquè, si no, no surten a la foto.

Ah!, per al pròxim lliurament parlarem una mica de l’‘Alpicat Gate’ a la FCF, és a dir, de Josep Ma. Espasa, Àlex Arrià, Raul Valentín i Jordi Pifarré. L’aperitiu està servit.

The post El TCE va a poc a poc mentre la dividida FCF riu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mitja hora d’entrevista dona per a molt encara que quan la protagonista es diu Anna Caula, secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, el temps passa massa ràpid.

És clar que ha arribat al càrrec amb moltes inquietuds i amb la voluntat de canviar radicalment molts conceptes. Inclusió, esport femení, solidaritat i socialització, entre altres, són conceptes que es repeteixen, una vegada i una altra, en el seu discurs.

ANNA CAULA, EN PROFUNDITAT

Parla clar encara que algunes vegades el missatge apareix més impregnat d’embolcall polític que esportiu; no obstant això, d’altres en treu a col·lació el seu caràcter de jugadora-entrenadora-secretària general.

Val la pena escoltar l’entrevista bé, a través dels talls seleccionats, que no varien la totalitat del contingut, o parcialment algunes respostes concretes sobre assumptes concrets. Per exemple, la polèmica situació que viu la Federació Catalana de futbol i el trist paper de la dona.

O també poden llegir les seves respostes escrites encara que no hem transcrit la totalitat del seu discurs, ja que es fa difícil resumir l’autèntic missatge de la nostra entrevistada. Per a això hem mostrat els talls del cara a cara.

Sense pressa, amb meditació profunda i amb missatge, Anna Caula va compartir amb Futbolcatalunya l’última entrevista d’aquest 2021. Un autèntic plaer.

“L’ESPORT TAMBÉ ENS MILLORA COM A PAÍS”

Amb vostè tenim una gran ajuda-avantatge els mitjans de comunicació als qui ens imposa sempre la paraula de qualsevol política, ja que Anna Caula sembla ara més propera a nosaltres. Des d’aquesta butaca decideix més com a esportista o com a política?

Com a esportista. Fer política és construir societat, cal tornar a recuperar referents, construir projectes que ens ajudin a tots. Vinc d’un esport col·lectiu i aquest ADN ha marcat la meva manera de ser, ja que sense les meves companyes no seria res. És el que tu aportes a l’equip i l’equip t’aporta a tu i intentaré ser coherent amb aquesta filosofia.

Sis mesos com a secretaria, creiem que és temps suficient per a demanar-li un resum d’un càrrec que vostè multiplica constantment amb les seves nombroses aparicions. Quants quilòmetres suma ja recorreguts?

Moltíssims i moltes entitats. Cal trencar una llança i explicar què significa el món de l’esport català; he crescut en el món de l’esport, tots hem crescut en un món concret de l’esport i cal ampliar en el nostre territori. Tenim unes 19.000 entitats esportives en 71 federacions; cal pensar què passa en un cap de setmana a les nostres comarques perquè en l’esport federat hi ha entre 700.000 i 800.000 nens i nenes a més de l’entorn. Qui realitza activitat física el cap de setmana?

“TENIM UNES 19.000 ENTITATS EN 71 FEDERACIONS”

Hem llegit que viu a Sant Julià de Ramis (Gironès). Cada dia ve a Barcelona?

Sí, molts, la veritat és que no ho sé

50 anys (1971), jugadora i entrenadora de bàsquet (campiona d’Europa), psicòloga, vicepresidenta del Parlament, secretaria general i, per descomptat, responsable de les seves obligacions personals. Això dona per a 24 hores diàries?

He crescut i m’he educat en el món de l’esport, per això una el defensa com l’ha viscut, de primera mà. Des de netejar la pista a ser monitora d’un campus, des de formar part de les categories de formació a créixer en un club des de zero a aglutinar tots els clubs de Girona (Uni Girona), debutar en el primer equip… tot és aprenentatge i créixer. Tu treballes amb l’objectiu de millorar perquè amb la feina ben feta arriba la victòria. Es parla molt d’autonomia circular, però es podria parlar també d’esport circular.

“L’ESPORT ÉS SOCIALITZACIÓ, CONTACTE…”

Anem amb conceptes i continguts amb els quals ha ‘treballat’ diàriament: ‘titula’ al seu compte de twitter que “l’esport és tothom”. Vostè creu que l’esport està a l’abast de tothom?

Crec que l’objectiu ha de ser que l’esport estigui a l’abast de tots i aquesta sí que ha de ser una política de país; al final s’ha de possibilitar una cultura esportiva (salut física, activitat..). A vegades tenim poca cultura de la propiocepció del nostre cos… parlem de beneficis de salut i de beneficis comunitaris. Un gran antídot per a intentar que la salut mental no sigui una patologia sinó que a partir de l’esport sigui una prevenció perquè l’esport és socialització, contacte…

Ens ha semblat escortar des del seu lloc de feina també: “Volem construir esportistes i també famílies”. Es pot?

Treballem en dues línies: 1) l’esport és la millor companyia en el nostre cicle vital i 2) un repte com a societat per a saber canviar d’etapes… primer fas esport, quan ets jove, d’una manera concreta, i després, per capacitat o estil, ens costa canviar… L’objectiu no ha de ser viure cada vegada més anys sinó que els nostres últims anys també siguin de qualitat de vida. També està aquella frase de ‘qui cuida al cuidador?’, és a dir, ofereixes una xarxa de protecció i acompanyament a una mena de famílies amb un dia a dia més complicat.

“CAL GARANTIR MÉS LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS”

‘Potser vivíem d’esquena a la diversitat’ en referència a l’esport adaptat i a l’inclusiu. Només li va sobrar una paraula… per què?

Estem en un procés de saber utilitzar la paraula ‘IGUALTAT’ correctament perquè tots no som iguals sinó diferents, el que cal garantir és la igualtat d’oportunitats. En la diferència també està la riquesa.

Valors, socialització, solidaritat… hem de lluitar perquè no només siguin etiquetes, oi?

Jo diria a qui pensi així que provi fent esport perquè arriba un moment en el qual t’inculca una manera de ser. Quan parlem de valors, ho fem d’aquestes sinèrgies o vivències que succeeixen quan fas esport en col·lectivitat. Un exemple: recepta esportiva. Hi ha solitud i es dirigeix al CAP per a sortir amb una caixa d’Ibuprofeno quan el que podria necessitar són activitats amb una altra gent (una caminada, per exemple).

PROCESSOS, DEMANDES, QUERELLES… LA FCF, A DEBAT

Ja sabem que Anna Caula és la Secretaria general de tots els esports, però nosaltres ens especialitzem en futbol i, particularment, en l’amateur i en el formatiu. Vostè va entrar al juny i 22 dies després es va viure una Assemblea vergonyosa que el futbol català no oblidarà mai. El silenci de la Secretaria  a les impugnacions per manipulacions, vetos a mitjans de comunicació, 40 processos penals, a iniciativa de la fiscalia i no de part, querelles i denúncies a president, directius i empleats és molt preocupant, Sra Caula…

No ho interpretaria com a silenci sinó que formalment la Secretària no té formalment cap demanda sobre la taula amb una certa formalitat; hem pogut un llegir un twitt o a la premsa, però no hi ha cap registre o demanda a la Secretaria... hi ha diferents matèries al servei com el Tribunal Català de l’Esport on qualsevol es pot dirigir i aquest Tribunal dictaminarà si hi ha hagut algun procés correcte o incorrecte… (SEGUEIX ÀUDIO)

“LA SECRETARIA NO TÉ FORMALMENT CAP DEMANDA SOBRE LA MESA”

Repeteixo: qualsevol sol·licitud que ens arribi de manera formal, la secretaria intervindrà com consideri amb les eines legals al nostre abast. El que no es pot demanar és que s’actuï… no podem actuar sobre una entitat privada de manera ordinària.

La secretaria no té potestat per a enviar un notari a una Assemblea, si li ho sol·liciten?

Jo no tinc constància d’aquesta demanda. El TCE és l’eina per a resoldre qualsevol demanda d’una manera transparent.

“Aquesta ha de ser la legislatura de l’esport femení”. Tant de bo… Vostè també sabrà que la FCF, una dels més importants del país, no té ni una sola directiva a la seva junta. És més, hi havia una (Paquita Linares), que va dimitir per “menyspreu, desconfiança i humiliacions”, paraules textuals. (SEGUEIX ÀUDIO).

“TENIM ESPORTS MOLT MASCULINITZATS”

Hi ha molta feina per fer perquè vinc de la reunió del ‘Jurat de les Estrelles de la FCF’ i crec que érem 60 persones, només dues dones. Això demostra que alguna cosa queda per fer en el món del futbol… tenim esports molt masculinitzats, però estem en camí de transformació.

Un últim missatge per a l’esport català?

Que gaudim de l’esport perquè és un espai educatiu, de socialització, de diversió saludable. Cada cap de setmana anem per la muntanya, fem esport federatiu o no, però assumim l’esport com a part de la nostra vida perquè ens millora com a país.

The post Anna Caula fa el comiat més esportiu al 2021 appeared first on FutbolCatalunya.com.