Que quedi clar des del principi: ningú posa en dubte la vàlua professional de Manzano. La seva feina al capdavant del Cornellà és palpable, amb un projecte sòlid que ha consolidat l’entitat. Que el Barça es fixi en el seu talent com a coordinador del futbol formatiu, en principi, seria una bona notícia per a ell. Però aquí no parlem de currículums, sinó de principis. De la doble vara de mesurar, si és que n’hi ha.

MANZANO, ‘TREBALLADOR’ DEL BARÇA

La normativa, per sort o per desgràcia, sovint va per darrere de la realitat. El Decret 58/2010 de la Generalitat, que regula les entitats esportives catalanes, és el nostre far en aquestes aigües. Ens diu, ben clar a l’article 140.1, que un directiu és qui forma part de la junta directiva. Manzano, com a president del Cornellà (ho diu la FCF) i màxim accionista (o ex), ho és. I per tant, ha de ballar amb la música que li marquen les seves obligacions.

Quina música? Doncs l’article 143 del Decret és ben eloqüent. Obliga els directius a “actuar amb la diligència deguda en l’exercici de les seves funcions, atenent-se en tot moment a les finalitats estatutàries de l’entitat” (punt b).

I, sobretot, a “abstenir-se d’assistir i intervenir en les deliberacions que afectin a assumptes en què tinguin un interès personal” (punt k). Aquest mateix punt ens avisa que “es considera que també existeix interès personal del directiu quan l’assumpte afecta a […] una societat, entitat u organisme on exerceix un càrrec directiu o hi té una participació significativa.”

UNA PREGUNTA SOBRE LA LLEIALTAT

Aquí és on la cosa es complica. Si Manzano és ‘coordinador’ (treballador del Barça), amb una relació contractual i responsabilitats de gestió (com preveu l’article 140.2, que exclou aquests perfils de la consideració de ‘directiu’ a efectes del Decret), el seu interès ja no és només el del Cornellà. Té un interès legítim, un sou, unes responsabilitats en una altra entitat.

I aquí ve la pregunta del milió: com casa la lleialtat que ha de tenir amb el Cornellà, com a directiu, amb la lleialtat que haurà de tenir amb el Barça com a empleat? Què passa quan el Cornellà i el Barça interactuen?

I interactuen, senyors, i molt, sobretot en el futbol base. Cessió de jugadors, captació de talent, partits amistosos, fins i tot decisions federatives. En aquests escenaris, la mà que dona la pilota al Cornellà és la mateixa que la recull per al Barça?.

CAP DUBTE SOBRE LA INTEGRITAT DEL NOU COORDINADOR

El Decret, a l’article 146.1, ja estableix la “incompatibilitat” del càrrec de directiu amb la prestació de serveis professionals a la mateixa entitat. Això ens demostra la voluntat del legislador de blindar els directius de possibles conflictes interns. Però la realitat és més enrevessada i sovint els conflictes s’escapen de les quatre parets d’un mateix club.

No és una qüestió de criminalitzar ningú, ni de posar en dubte la integritat d’Andrés Manzano. És una qüestió d’aparences i també de principis. El futbol es nodreix de la confiança, i aquesta confiança es pot esquerdar quan hi ha ombres sobre la imparcialitat. Si un directiu d’un club té una relació laboral significativa amb un altre club del mateix territori i amb interessos potencialment creuats, la percepció de netedat s’emboira.

La Federació Catalana de Futbol, com a ens rector, té aquí un paper clau. Més enllà del que el Decret ja diu, calen protocols clars, gairebé un codi de bones pràctiques que resolgui aquests buits. Perquè la pilota, si és rodona, que rodi neta.

The post La doble samarreta d’Andrés Manzano appeared first on FutbolCatalunya.com.

Andrés Manzano fa una dècada que és director general del Cornellà. De fet, no s’ha perdut cap partit del primer equip verd en els últims dotze anys. Amb el futbol base com a pilar, l’UE Cornellà és un club sòlid i sostenible i ho demostra el fet que aquesta temporada, competint a Primera RFEF, la tancarà amb un mínim superàvit. Ara el gran tema pendent és decidir on jugarà el primer equip la propera temporada. Els requisits de la Primera RFEF impedeixen fer-ho al Nou Municipal i les gestions ja estan en procés i s’espera tenir el tema tancat la propera setmana.

La última vegada que vam coincidir – Champions for Pedrito fa unes setmanes – ens va dir que havia de reflexionar. Ho ha fet?

Estem en una època constant de reflexió. Respecte el projecte del Cornellà, que era el que em preguntaves, de moment estem avançant. A nivell personal continuo engrescat a continuar intentant tenir un projecte esportiu com el que ha tingut els últims anys.

Què havia de reflexionar exactament?

Ha estat un any molt complicat. Crec que des del punt de vista esportiu ha estat l’any més complicat dels que jo porto gestionant l’equip. Això et fa plantejar si val la pena l’esforç i la dedicació quan jugues a una categoria amb equips amb moltes més possibilitats que les nostres. L’esport et permet fer gestes que ningú espera i l’any passat tothom ens donava com equip de descens. Una vegada més hem aconseguit una fita que no és fàcil al nostre nivell.

Té més mèrit aquesta permanència que fer un playoff com els que van fer a Segona B?

Aquest és l’any que té més mèrit dels últims deu a Cornellà. Aconseguir la posició catorze a un grup on érem el pressupost més baix amb moltíssima diferència. Amb entrenador nou i fent canvi d’entrenador, que és la primera vegada que en fem a meitat de temporada. Això ha comportat dificultat i patiments i també una alegria final enorme. Després de tot això has de dedicar temps a pensar com pots millorar les coses.

“SOM EL PRESSUPOST MÉS BAIX DEL NOSTRE GRUP”

Per un equip com la UE Cornellà compensa competir a Primera Federació?

Compensa perquè podem dir que esportivament jugarem contra molts equips amb història a Primera Divisió. Juguem a camps mítics i genera il·lusió. Els que som esportistes ens agrada poder competir i fer-ho al màxim nivell possible. El primer equip és un reflex per tota la base i tenir-lo a Primera RFEF, on només hi ha de catalans el Sabadell i el Nàstic, és un orgull. El Cornellà amb uns mitjans més petits està a aquest nivell i és una motivació pel futbol base, que és una de les bases fonamentals del nostre projecte.

Com a competició creu que a Primera Federació hi ha més requisits que no beneficis?

Sens dubte, la competició a nivell esportiu és fantàstica. Com a jugador o entrenador m’encantaria formar part d’aquesta competició. Com a gestor encara li falta maduresa i alguna de les normes que hi posen no tenen gaire sentit veient el nivell d’alguns clubs. Si no hi ha una reflexió abans de fer les coses pot provocar que hi hagi desaparicions de clubs. S’ha d’anar cap a un control econòmic més fort per evitar que gent prengui decisions per impulsos i després els seus clubs es vegin perjudicats. Estem encantats de jugar a la màxima categoria, que podem, però mai posarem en risc el futur del club perquè és un club que porta molts anys treballant per ser sòlid. Per davant de qualsevol interès esportiu està la continuïtat del club.

Decisions com la de donar un préstec de 400.000 euros a interès zero per part de la RFEF no ajuda en aquest sentit no?

Suposo que la RFEF dins de la falta de maduresa que he comentat de la categoria ha vist que hi havia risc d’impagaments, de que hi haguessin clubs que perdessin la categoria per no fer els pagaments als que s’havien compromès. Espero que no sigui una puntada cap endavant. Els clubs que prenguin aquests calers també els hauran de tornar i significa que l’endeutament serà encara més gran.

“AQUESTA TEMPORADA LA TANCAREM SENSE PÈRDUES”

I l’UE Cornellà a nivell de números com acaba la temporada?

Les dues temporades del Covid han estat molt complicades. La última vam proposar-nos no perdre calers. Des del punt de vista de la gent que hi ha al club vam haver de suportar una part de les pèrdues anteriors. Vam pensar en un pressupost equilibrat i a falta de tancar-ho hem aconseguit break even, que estem sense guanyar ni perdre. Algun petit benefici haurem tret aquest any.

I el tema del camp per la propera temporada imagino que ara mateix és el gran maldecap.

Sí, és un gran maldecap. Ahir finalment la Federació va publicar els nous requisits i era difícil buscar camp sense saber-los. Estem treballant en això. Sabem que és una situació que ens pot provocar un canvi en el nostre dia a dia. També a l’hora de plantejar fer l’equip hem de saber a quin camp jugarem. Això ens ha fet estar més aturats al mercat. Tenim alguns jugadors renovats, altres del juvenil que pugen al primer equip i algun cedit que torna. Estem bastant tranquils, però l’hora de prendre decisions encara no ha arribat.

Parlant de la temporada passada i del camp. Mantenir-se al Nou Municipal va ser un encert?

Aquí les dades no enganyen. Hem fet 37 punts a casa i onze fora. El Nou Municipal ha estat un fortí amb la nostra afició i segurament ens hagués costat més en un altre camp. Si digués que no va ser un encert mentiria vistos els números.

Com està la relació amb l’Ajuntament ara mateix?

Bé, com sempre. Els últims anys és correcta, d’entendre quin és el nostre projecte i amb una relació cordial que és la que toca.

Fa uns dies Esteve Calzada va fer una roda de premsa convidant a inversors externs a posar patrimoni al Sabadell. A Cornellà s’ha arribat a plantejar una venta?

Quan estàs a Primera Federació hi ha gent que s’interessa. Tenim un projecte molt sòlid i no estem pensant en fer caixa. De moment no ens hem plantejat vendre. No hem vist cap proposta que ens engresqués suficientment per avançar.

Per invertir en un equip de Primera Federació s’ha de ser una mica valent.

És una situació de risc. Si puges et compensa i si no puges són uns diners que has perdut i has de tornar a posar.

“TALAVERA HAGUÉS ESTAT UN FANTÀSTIC PRESIDENT DE LA FCF”

Com va viure les eleccions a la FCF i com valora el resultat?

No m’haig d’amagar. L’Àlex és un fantàstic candidat i hagués estat un fantàstic president per la FCF. No va ser així, va guanyar el Joan Soteras amb més vots en contra que els que va tenir a favor. Les regles electorals són les que són. S’ha de felicitar el guanyador i desitjar-li la millor sort pel bé del futbol català.

I com veu el panorama amb Luis Rubiales a la RFEF i Joan Soteras a la FCF?

La RFEF queda massa lluny. Estem veient moltíssimes notícies i hi ha una guerra al futbol espanyol que no beneficia a ningú entre Rubiales i Tebas. Al futbol català el que he dit abans. Espero que ho faci el millor possible. Nosaltres gestionem molts equips i la seva gestió serà beneficiosa per tots. S’han posat unes normes una mica populistes arran de les eleccions que no tinc molt clar si seran bones pel futbol. El temps ho dirà.

Parlant del futur, Gonzalo Riutort segueix segur i falta completar l’equip. De cara a la temporada vinent l’objectiu és sobreviure altre cop?

Tornarem a plantejar un pressupost equilibrat. Això en aquesta categoria, sobretot quan veus situacions com Intercity o Eldense més els equips grans del nostre grup, sortirem una altra vegada com un dels pressupostos més baixos. Ho intentarem fer el millor possible. D’inici mai renunciem a res, però la lògica diu que haurem de fer un projecte per donar la sorpresa un cop més.

En qualsevol cas està content amb el repartiment dels grups?

Crec que és just. L’any passat vam fer molts quilòmetres, amb moltes despeses. Gestionar tot el tema dels viatges és una situació prou complicada i més anant a Andalusia moltes vegades, a la província de Cádiz. S’agraeix no fer aquests desplaçaments. Per nosaltres i la nostra afició veure nous equips contra els que mai hem jugat és una novetat i un al·licient.

Parlava d’aquí, de l’afició. S’han de mentalitzar els jugadors que l’any vinent el primer equip jugarà fora de Cornellà?

Del que s’ha de mentalitzar és de que jugarem fora del Nou Municipal. És impossible posar el Nou Municipal amb gespa natural, ja que el nostre futbol base està molt arrelat. Tenim més de 1.000 nens que les seves famílies confien en la nostra forma de gestionar i d’ajudar-los a que practiquin esport. A partir d’aquí haurem de buscar la millor solució i en això estem.

The post “La salvació a 1aRFEF té més mèrit que el playoff a 2B” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un camp pot fer molt per un equip i en el cas del Cornellà el Nou Municipal s’està convertint en el talismà pels verds. A casa els verds han sumat 26 dels seus 32 punts actuals i només Atlético Baleares, Sabadell i Sevilla Atlético han guanyat de visitant.

De fet, el club acumula cinc victòries consecutives de local i el seu rendiment a casa està sent el pilar de la seva regularitat. L’equip de Raúl Casañ està tres punts per sobre del descens, amb dos partits més que el Real Madrid Castilla i un partit més que el Linares.

EL CORNELLÀ I ELS SEUS NÚMEROS

L’objectiu, segons relatava Andrés Manzano a FutbolCatalunya el passat estiu, és aquest. L’equip verd busca mantenir una categoria que demana molt i dona poc. Per fer-ho serà clau millorar el rendiment fora de casa, molt millorable fins al moment. I és que el Cornellà ha perdut nou dels onze partits que ha jugat com a visitant i només suma sis punts de 33 possibles.

Aquests són gràcies a les dues victòries als camps del Linares i el Betis Deportivo. És cert que per tothom és difícil fora de casa i sense anar més lluny Betis Deportivo – amb un partit més fora de casa – i UCAM Murcia també sumen 6 punts. En aquest sentit, el millor visitant de la lliga és el San Fernando de Nacho Castro, amb 19 punts, seguit d’Alcoyano (18), Villarreal B, Sabadell i Atlético Sanluqueño (tots amb 16).

FUGA OBLIGADA DEL NOU MUNICIPAL

El Cornellà és l’únic equip dels 20 del grup 2 de Primera RFEF que té un camp de gespa artificial de dimensions reduïdes. El Costa Brava, per exemple, ja va apostar el passat estiu per ‘mudar-se’ a Palamós. La RFEF té una sèrie de condicions a la categoria entre les quals exigeix unes instal·lacions de gespa natural i l’ens federatiu també dona una moratòria d’una temporada per tenir-les.

Per tant, si el Cornellà manté la categoria – seria el cas ara mateix – la propera temporada haurà de canviar de camp.

The post Aquest Cornellà té dues cares appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català (els equips catalans) viu temps de canvis. La pandèmia ha afectat de ple a la competició, encara més tenint en compte que la RFEF ha decidit reformular-la a la temporada del Covid19. Més de 100 equips es van jugar el seu futur sense públic, amb aturades per positius i amb una competició express.

Un va ser el Cornellà, que va acabar bé la temporada confirmant la seva presència a Primera RFEF. Tot i això, el seu director general Andrés Manzano es mostra descontent amb la gestió de la competició. Primer, per haver fet un grup d’onze catalans la passada temporada i ara per ajuntar els nostres equips amb andalusos (4 equips de Cádiz i 2 de Sevilla).

“NO TENIM CLAR COM ES PODRAN COMPENSAR ELS COSTOS“

Com va la preparació per la Primera RFEF?

És una categoria nova, que pinta molt bé, però hi ha moltes situacions que encara són desconegudes per tots. Això genera inseguretat a l’hora de prendre les decisions, però tot i així hem començat i a veure com acaba tot.

Quins són els principals problemes que s’han trobat?

No tenim clar quin serà el volum d’ingressos. Hi ha una nova normativa en la que s’ha de presentar un aval, un salari mínim per jugador, uns desplaçaments que no tenen res a veure amb els que havíem fet fins ara. Tot això és un augment de costos que a dia d’avui no tenim molt clar com es podran compensar. El tema de la televisió va sortir fa poc i la Federació no ens ha comunicat si hi haurà finalment un operador que aporti una quantitat important per compensar aquestes despeses tan grans de la categoria. Hi ha pressupostos altíssims, sense límit i això provoca que sigui més complicat per clubs com nosaltres que tenim unes limitacions a nivell de pressupost.

Amb tot això, la Primera RFEF és una categoria viable ara mateix?

Evidentment, si hi ha 40 clubs apuntats és perquè pensem que serà viable. Nosaltres intentarem participar a la competició per moltes dificultats que anem trobant. Intentarem no hipotecar l’entitat de cara al futur.

“S’HAN VISCUT SITUACIONS INJUSTES”

La gran incògnita ara és el tema de la televisió.

Ens consta que s’ha publicat un tender, però no sabem quins operadors han optat i tampoc sabem les quantitats. Se’ns va comentar que hi hauria una quantitat important, però això em genera dubtes fins que no ho vegi.

Creu que ha faltat serietat en aquest tema?

Ja l’any passat amb el tema de la COVID vam viure situacions de competició bastant injustes. Situacions imprevistes, que s’anava decidint segons avançava la competició. Aquest any encara ens queda una mica per fer, és una competició nova i s’han posat unes normes que intentem interpretar. A veure com acaba tot, però de moment molts dubtes.

Aquests dubtes els pot parlar amb el president de la Federació Catalana, Joan Soteras, que alhora és el president de la Comissió de Primera RFEF.

La part institucional del Cornellà la porta l’Álex Talavera i entenc que Joan Soteras és el director de la Primera RFEF, però no tenim relació directa amb ell per parlar d’aquesta categoria. Ho porta l’Álex i hauries de parlar-ho amb ell.

El tema d’haver de canviar d’estadi el preocupa?

A dia d’avui no ens preocupa, perquè el Municipal compleix la normativa. La Federació Espanyola moltes vegades genera unes normes i després dona temps perquè els clubs puguin adaptar-se a les mateixes. Aquest any podem jugar al Nou Municipal de Cornellà i si l’any vinent no hi podem jugar haurem de buscar un camp de gespa natural i jugar allà.

“EL CORNELLÀ NO TÉ SUBVENCIÓ DE L’AJUNTAMENT”

La subvenció de l’Ajuntament augmentarà, no?

El Cornellà no té subvenció de l’Ajuntament. Tampoc està previst que s’augmenti. Bé, es podria doblar, perquè el doble de zero és zero, però augmentar no. Està bé dir que l’Ajuntament és conscient que estem en una categoria més complicada. Ens han dit que si hi ha situacions de la instal·lació com la llum intentaran ajudar-nos. La Primera RFEF tindrà molta repercussió i la imatge de Cornellà estarà en joc.

No s’han plantejat fer com el Llagostera i canviar d’estadi aquest mateix any?

Nosaltres estem molt arrelats a Cornellà. Sempre posem totes les opcions sobre la taula. Amb tantes incerteses creiem que la decisió més responsable i conservadora era mantenir-nos aquest any al Nou Municipal i si el vinent estem a Primera RFEF veurem quins són els requisits, i si estem a Segona RFEF o Segona A també.

“TENIM EL RÈCORD GUINNESS DE VENDRE 0 ENTRADES A LA COPA”

I el Cornellà aquest any perquè ha de lluitar? Per pujar a Segona A, competir a Primera RFEF o no baixar a Segona RFEF?

Si mirem el grup i som honestos som l’equip amb un dels pressupostos més baixos del nostre grup. Nosaltres som un equip que s’ajuda molt d’un futbol base ben treballat i pensem que amb això podrem compensar. Competirem al màxim i a veure quin resultat ens mereixem. Posar-se objectius comporta generar frustracions. Anem partit a partit i a guanyar el primer.

A nivell de pressupost com ha afectat el Covid19?

Costa quadrar els números. L’any passat va ser molt complicat. Tenim un rècord Guinness nosaltres, que és jugar Copa del Rei contra el campió de Lliga i el campió de Copa i vendre 0 entrades. Això no ha passat mai ni tornarà a passar a la història. Com exemple això et demostra que el Covid ha afectat moltíssim. Vam tancar l’any passat amb números negatius, que vam compensar amb fons propis i veurem aquest any com ho fem. Participar a la Primera RFEF no ha d’hipotecar al Cornellà de cara al futur.

“POSAR-SE OBJECTIUS COMPORTA GENERAR FRUSTRACIONS”

Clar, perquè els costos per competir ara són més alts.

Hi ha anunciat un salari mínim, que per nosaltres supera la mitjana dels nostres sous en general. Els desplaçaments són brutals i també l’aval de la RFEF. Cost més alt d’arbitratges i d’inscripció de jugadors, també. La categoria és més alta, més propera al futbol professional.

La proposta de grups no els hi ha agradat oi?

La Federació va proposar dues opcions, es van votar i una va guanyar per 20 a 19. Per tots els equips catalans aquesta distribució és molt perjudicial. El president de la Comissió de Primera RFEF és català, però ho era també l’any passat i vam sortir molt perjudicats amb la distribució de grups com es va veure després. Entenc que Joan Soteras defensa els interessos de tots els clubs a nivell estatal, però els catalans hem sortit molt perjudicats amb aquesta distribució.

De fet, la temporada passada va ser una autèntica agonia.

És una llàstima que clubs històrics com Badalona o Lleida ara estiguin a Segona RFEF o inclús Olot i L’Hospitalet no haguessin baixat. Equips molt forts, que és una pena que per com es va organitzar afectés tant. Aquesta agonia la vam patir tots i crec honestament que els equips catalans vam sortir molt perjudicats per la organització.

“HEM FET MÈRITS PER SER INDISCUTIBLES A PRIMERA RFEF”

El Cornellà la temporada passada va anar de menys a més. Sovint passa això i potser va faltar alguna jornada més aleshores per repetir un nou play-off.

Al final ens va faltar marcar un gol al Mini Estadi. Hem de donar l’any per molt bo. Vam tenir tres eliminatòries molt dures de Copa del Rei, amb un calendari molt atapeït. Al final vam aconseguir l’objectiu d’estar a Primera RFEF, on hem fet mèrits els últims anys per ser un dels indiscutibles. Tindrem rivals molt grans com Albacete, Sabadell o Atlètic Balears.

Començar aquesta categoria amb un canvi a la banqueta és un risc?

El Guillermo ha fet dos anys fantàstics. Acabava contracte i el futbol és així. Un equip de la mateixa categoria, però històric i amb poder econòmic més gran el volia i és totalment comprensible la decisió que va prendre. Hem buscat l’entrenador que s’adapta millor al nostre perfil i no pensem en si és un problema o no. Demanem competir com sempre.

Què destacaria de Raúl Casany?

Sempre observo els diferents equips i Raúl Casany ha fet un any fantàstic amb la Peña Deportiva, amb limitacions de pressupost altes i treballant bé amb jugadors joves. Ha tret un rendiment molt per sobre del que es podia demanar i s’adapta molt al que nosaltres necessitem.

“RAÚL CASAÑ S’ADAPTA MOLT AL QUE NOSALTRES NECESSITEM”

I pel que fa a la plantilla baixes importants, especialment la d’Agus Medina.

Això és futbol i és natural. A Cornellà les carreres dels futbolistes poden agafar un impuls. L’Agus Medina és un exemple, però també tenim Ramón Juan, Pol Moreno, Pablo Fernández… i també els anys anteriors. Per exemple Enric Gallego, Álex Gallar, David Goldar, Edgar González. Ens hagués agradat que es quedessin, però nosaltres sempre els desitgem el millor.

Què falta per completar la plantilla actual?

Estem bastant complerts. Sempre falta algun detall, però encara queda un mes per començar la competició. En funció dels amistosos que hem de jugar prendrem les decisions.

The post “La distribució de grups perjudica els catalans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Tres equips catalans disputaran la promoció d’ascens a Segona Divisió. Barça B, Sabadell i Cornellà tenen una oportunitat única i en el cas dels verds és la tercera consecutiva. L’últim trienni el club verd ha acabat sempre entre els quatre primers, una fita que fins ara no havia assolit cap equip català des de la creació de Segona B. Andrés Manzano, el director general, explica com afronta el club verd el play-off express i també dóna la seva opinió sobre com queda la categoria de cara a la temporada vinent.

Com està vivint les últimes setmanes?

Cada dia em quedo sense bateria al telèfon dos cops. Tinc el tema de les empreses i el del futbol, que amb el play-off express ha donat molt de si. Parlo amb tots els jugadors un cop a la setmana per mantenir el contacte.

Per a jugar un play-off que sembla que ara té dates, però ni tan sols estan entrenant al camp.

És difícil perquè això mai havia passat. El meu cap sempre em porta cap a solucions jurídiques i al que diu el dret. Hi havia tres possibilitats. Acabar la competició quan sigui és una i en això entenc a la gent del Lleida. No comparteixo moltes coses amb ells, però si fos el Lleida faria coses similars i entenc la seva postura. Si no es pot acabar, s’hauria d’anular i l’altra opció és donar-la per acabada amb ascensos i descensos. El que hi ha ara és un play-off express i una categoria nova amb 100 equips.

El pitjor no és com acaba la temporada actual, sinó com queda el panorama de cara a la vinent.

Si la Segona B era un pou, ara és un cràter. Si amb 80 era un pou ara amb 100 és un cràter.

Això és empitjorar la categoria?

Clar, posats a fer-ho ho hauríem de fer ja. Per què donem un any de marge? Jo crec en la Segona B Pro.

Potser s’ha volgut perjudicar els mínims clubs possibles.

Totes les decisions que es prenguin no deixaran content a tothom. És difícil. Entenc que s’han pres decisions des del punt de vista d’intentar fer el menys mal possible. S’estan queixant el Lleida i el San Fernando. Si hi haguessin descensos enlloc de dos tindries setze equips emprenyats.

Aquest play-off costa diners al Cornellà?

No sé com acabarà, però ens costarà molt més que un play-off normal.

Per què?

Els equips que ja han acabat la temporada han estalviat diners, ja que han fet un erte i han deixat de pagar mensualitats. Jo hauré de reactivar els jugadors i els hi hauré de pagar mesos no previstos com juny i juliol. Ara bé, haurem de pagar primes de play-off, un desplaçament a Murcia i uns test i controls sanitaris sense els ingressos de taquilla que no tindrem . Té un cost més elevat que el que hagués tingut normalment. També hi ha equips que inverteixen molts diners i no juguen play-off. Invertir 30 o 40.000 euros per fer un play-off val la pena? Segurament sí.

“Un play-off és una oportunitat única”

Compensa?

No compensa. Compensa si puges. El que no pots fer és deixar de jugar una opció com aquesta que tens. Fer un play-off és tan car que s’ha de fer i qualsevol club traurà els calers d’on sigui perquè és una oportunitat única.

Podran jugar algun partit abans del play-off? Pot ser una situació bastant atípica.

Com jugaràs? Quina alternativa hi ha? Què és millor això o que pugin per decret els primers? Això últim no ho diu en cap normativa de competició. Els primers mantindran el dret preferencial a play-off.

El Cornellà està preparat infraestructuralment per jugar a Segona Divisió?

El Cornellà sempre està preparat per tot. Ho estava el Rayo Majadahonda? Ho estava el Llagostera? El Cornellà té més infraestructura que altres clubs que han pujat i competit sense problema. A nivell esportiu, organitzatiu i econòmic tenim una estructura potent. No tenim instal·lacions, però al final se’n trobaria una.

A tothom li vindria al cap el camp de l’Espanyol.

Pot ser el camp de l’Espanyol, però trobaríem una. Tan de bo tinguem aquest problema. T’asseguro que és el problema que vull tenir.

“Som l’únic català amb tres play-off seguits”

El que ha crescut la criatura. Tres play-off seguits i sembla que no hagi passat.

Som l’únic equip català que ha fet tres play-off seguits d’ascens a Segona Divisió i no tenim reportatge a TV3. És una cosa que no s’ha fet mai i no ha tingut ressò. Sembla que sigui fàcil i cada any hi ha equips molt potents que es queden fora.

A més amb tres entrenadors i tres equips completament diferents.

Del play-off de Jordi Roger crec que no queda cap jugador.

Això parla bé de vostè?

Parla bé de l’estructura del club. Sóc el responsable de tot per lo bo i per lo dolent. El club ha seguit treient jugadors de la base, que ens ajuden molt. El preparador físic és el mateix, la secretaria tècnica és la mateixa persona…

Quina és la clau de l’èxit del Cornellà per a fer aquesta gesta?

La clau és que és una estructura sòlida i que això no canvia. Les persones que han vingut s’han adaptat a nosaltres i no hem canviat el club per un entrenador. Aquí la fórmula és la nostra, que ja funciona. Volem que els entrenadors ens ajudin a millorar-la i els equips del Cornellà any rere any estan al futbol base fent grans temporades. Amb Jordi Roger vam fer dos anys play-off a Tercera, vam fer un any cinquè a Segona B, un altre novè i sempre hem estat a un nivell alt. La fórmula funciona. Jo la lidero, però hi ha molta gent darrere que hi creiem.

Tot això se li podria dir als que critiquen que el Cornellà guanya pel seu camp?

Llavors per què el Prat o el Llagostera no guanyen tant també?

“El Cornellà no ha perdut el 2020”

Al Llagostera també li deien l’any que va pujar.

El camp és un element, però nosaltres estaríem encantats de jugar a la Nova Creu Alta cada setmana. El futbol són onze contra onze i al nostre camp hem tingut bones ratxes, però també dolentes. Si no guanyes fora de casa no estàs a dalt i el Cornellà en tot el 2020 no ha perdut cap partit. La gent és simplista i no agrada reconèixer l’èxit de l’altre perquè suposa entendre la nostra part com un fracàs. Nosaltres, per exemple, vam fer el millor partit de l’any a l’estadi Johan Cruyff. Des de la jornada 6 qualsevol classificació que facis el Cornellà és el primer.

Parlant del futbol base aplicaria la mateixa fórmula que a la Segona B per acabar la temporada?

Dic la meva posició, però no és la postura del club encara que sigui difícil. Per mi és difícil. No estic molt d’acord amb moltes coses que es fan al futbol base. Ens omplim la boca des de les institucions de que el futbol base és per formar i constantment fem campanyes federatives no té gaire sentit fer ascensos i no descensos. Això al meu coordinador no li agrada que ho digui. No em posicionaré en contra, ja que estic fent una cosa contraproduent. Dic el que em sembla. Tan important és que un prebenjamí pugi de categoria? Futbol onze encara t’ho compro, però futbol set? Jo sincerament no ho veig ni em sembla lògic.

El Cornellà és el tercer millor futbol base de Catalunya?

Si sumem quantitat i qualitat sens dubte. Està clar que estem entre els tres primers. Al futbol base compta molt la part que fas de formació i nosaltres tenim molt de compte dels nens que no arribaran a professionals i formen part de la nostra entitat. Tenim més de 70 equips i qui dubti d’això és perquè no segueix dades objectives.

The post Andrés Manzano: “Si la Segona B era un pou, ara és un cràter” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Andrés Manzano ha viscut lligat a un nom, el de la Unió Esportiva Cornellà. Ho va fer com a futbolista fins que es va retirar als 38 anys després de 700 partits amb la verda. Sense perdre el temps, va canviar el verd pel despatx, des d’on dirigeix l’entitat des de fa temps. No sap ben bé com definir-se i quan als seus fills els hi pregunten a l’escola de què treballa el pare els hi diu que d’advocat. Mai lliura, segons explica, i el seu telèfon mòbil treu fum, especialment en dates com les actuals. No perd el temps, sinó que l’aprofita al màxim. Així ha portat el primer equip del Cornellà a les portes de Segona i ha mantingut el futbol base com el tercer millor de Catalunya.

Quina nota li posa a la temporada del Cornellà?

9,5.

El mig punt que falta entenc que és perquè no s’ha aconseguit l’ascens, clar.

Correcte. Al final quan et marques un objectiu, que és guanyar tots els partits, cal ser exigent. No hem guanyat els de play-off i llavors no em puc posar el 10.

Sinceritat. Que hagi marxat Jordi Roger l’alleuja?

No. Mai pot ser així. Jordi Roger és el millor entrenador de la història del club fins ara, però la vida segueix i hem de buscar un altre que ho faci el millor possible també.

L’objectiu per la temporada vinent és pujar?

L’objectiu sempre serà guanyar cada partit. El grup 3 és molt complicat, amb equips històrics i que tenen més pressupost que no pas nosaltres. Llavors dir que l’objectiu és pujar és arriscat, però hem de lluitar pel màxim.

L’objectiu és pujar o no?

L’objectiu és donar-ho tot cada setmana per aconseguir guanyar. Amb això em sentiré satisfet.

El Cornellà segueix sent el tercer millor futbol base de Catalunya?

Això sempre depèn de qui ho miri i quins aspectes es considerin per valorar-ho. Potser aquest any el Girona també és un club que té bastanta força. Si no és el tercer serà el quart. En tot cas, estem entre els millors.

Es pot tirar del futbol base tant per la plantilla com la banqueta del primer equip de la temporada vinent?

Per la banqueta és difícil, ja que l’entrenador del Juvenil A no segueix. De plantilla farem com cada any. Un parell aniran al primer equip i la resta faran la pretemporada a veure com va. Si no tenen lloc, buscarem cessions sobretot pensant en el bé del futbolista. Segona B és una categoria molt complicada, amb jugadors experts i que s’ha de conèixer.

L’equip del Cornellà el fa el director esportiu, l’entrenador o els dos?

Sempre les decisions han de ser consensuades en la mesura del possible. La última decisió, però, sempre és del club perquè hi ha temes econòmics on l’entrenador no pot entrar. L’entrenador pot voler fitxar Messi, però jo no puc signar-lo. Dins les nostres possibilitats esportives hi té a veure l’entrenador, però no té res a dir en l’aspecte econòmic. No té coneixement del tema.

Com es generen els diners al Cornellà?

Amb molt esforç. Nosaltres hem tingut molt temps uns ingressos que ens han vingut dels drets de formació de molts futbolistes. També els diners que vam guanyar a l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid i el que hem fet és optimitzar tot això aquests anys per a arribar on hem arribat.

Té la sensació que s’ha tocat sostre?

No. Qualsevol esportista sempre ha de pensar que pot millorar. Quan la gent em pregunta com és el club dic que està dirigit per esportistes. El president ho és, jo també. Som gent que ens agrada l’esport i com a esportistes ens agrada competir i posar-nos metes. Sempre hem de millorar l’any anterior. Nosaltres seguim en aquesta línia.

Què li diria a la gent que diu que el Cornellà guanya perquè juga en un camp com el Nou Municipal?

El Cornellà guanya perquè marca més gols que el rival. Al futbol juguen onze, el camp és igual pels dos i el nostre a vegades ens ha donat punts i d’altres ens n’ha pres. Evidentment nosaltres, com qualsevol equip, estem acostumats a jugar al nostre estadi. Potser si nosaltres juguem al camp de l’Hércules podríem dir que estem en desavantatge. No compro aquestes excuses.

Les alineacions de l’equip també son una decisió consensuada entre entrenador i director esportiu?

L’estil i la forma de jugar és innegociable i ha de ser consensuada. Després pots plasmar-la o no, però l’important és que quan juga l’equip l’entrenador i el director esportiu vegin plasmat el que busquen.

Si no hagués marxat Enric Gallego, el Cornellà hauria pujat?

No tinc una bola de vidre. Enric és un gran jugador pel que desgraciadament van pagar la clàusula del seu contracte. Li desitgem el millor i és una persona que ha estat molt vinculada amb el club.

El gran problema per un director esportiu és trobar el gol?

Sempre. Tots els equips de la categoria busquen un davanter que marqui gols. Aquests dies em truquen molts representants i em pregunten què busco. Jo els hi dic: “Un davanter que marqui 30 gols. Si el tens, porta-me’l”.

S’ha de trobar entrenador abans de començar a confeccionar l’equip?

Hi ha una sèrie de jugadors que es poden considerar indiscutibles i no podem esperar a tenir entrenador per lligar-los. Acabarem de perfilar la plantilla amb l’entrenador, però la seva elecció no pot trigar molt, tampoc.

Hi ha 9 futbolistes amb contracte. Quantes renovacions es faran dels que acaben el 30 de juny?

De memòria no et sabria dir, però suposo que sis o set més segur. I hi hauran cinc o sis incorporacions.

Cada cas és diferent. S’estirarà més el braç que la màniga amb uns que en altres?

En cap estirarem més el braç que la màniga. Sempre hem estat un club coherent, que compleix els seus compromisos i per a fer-ho cal saber a que et pots comprometre.

Costa més portar gent a Cornellà que a Lleida, Hércules o Alcoyano, per exemple?

Jo sempre dic que una gran part de la decisió ve motivada per l’ego. El futbolista vol sentir-se el més semblant a un de Primera Divisió. Tenint en compte això, d’inici els motivarà més jugar al camp de l’Hércules amb 5000 persones que al Nou Municipal amb 1200. Evidentment sí que és més complicat, però nosaltres tenim altres condicionats que ens ajuden. Per exemple, la seriositat i la nostra forma de fer les coses.

Tema social. Com es pot superar la mitjana d’assistència que tenen?

És molt difícil. Cada any pensem coses noves. Tots els clubs de Barcelona i àrea metropolitana tenen el mateix problema. Hi ha molta oferta, massa clubs entre Segona B, Tercera i Primera Catalana. És complicat diferenciar-se de la resta. Seguirem pensant per trobar la solució, però no és fàcil.

A nivell social l’estadi també condiciona? Andrés Manzano hauria fet el Nou Municipal d’una manera diferent a la que es va fer?

No crec que condicioni a nivell social, però sens dubte l’hauria fet d’una forma diferent a la que es va fer. El nostre estadi és molt millorable. Tot i això, quan un va a un pis nou i hi viu li agrada fer 10 canvis. El tema és que es puguin fer o no. Segurament el que menys m’agrada del camp és que s’hi poden fer pocs canvis.

L’enemic més gran de l’UE Cornellà és l’Ajuntament de Cornellà?

No crec que sigui l’enemic més gran del Cornellà. Tenim un Ajuntament que no té un interès especial pel futbol. Si fos un enemic ho veuríem clarament. Jo no sóc partidari que els ajuntaments subvencionin  als clubs, que són empreses privades. Els ajuntaments han de donar diners al futbol base, a les beques menjador, però no al primer equip. Si ens compares amb altres consistoris, sí que sortim en desavantatge. Sent sincer, sí que pot ser que dins l’Ajuntament de Cornellà hi hagi alguna persona que no li agradi el que fem, però no crec que com a institució sigui enemic del club. Entre altres coses, el nostre dia a dia és a una instal·lació Municipal i convivim allà amb ells.

Són ja una S.A?

Sí

És a dir que si l’Ajuntament manté l’estadi per l’UE Cornellà ja compleix amb el que toca?

Hi haurà diferents opinions sobre això. La meva és que mentre ells ens ajudin i no creïn problemes o no molestin…

Què vol dir no crear problemes ni molestar?

Que no interfereixin en el nostre dia a dia en un àmbit en el que no són especialistes. Nosaltres hem demostrat que en futbol base som dels que ens organitzem millor a nivell nacional. Quan algú intenta prendre decisions sobre això, molesta.

I això ha passat?

Hi ha hagut intents, sí. Nosaltres intentem fer les coses a la nostra manera i sempre els hi expliquem com les fem.

La relació Ajuntament-UE Cornellà no passa pel millor moment de la història, doncs?

Jo crec que passen per un bon moment. Sincerament, és difícil determinar si és bo o dolent. Depèn del que vulgui cadascú de l’altre.

Llavors, invertint la pregunta, l’enemic més gran de l’Ajuntament és Andrés Manzano?

No, ni molt menys. Jo no sóc el problema. Sóc una persona humil, ciutadà de Cornellà i que paga els seus impostos correctament. No crec que tinguin cap problema amb mi. És una afirmació totalment errònia aquesta pregunta.

El president del Lleida va amenaçar amb querellar-se contra vostè i no ho va fer.

A nosaltres no ens ha arribat i crec que si no ho va fer és el correcte perquè crec que no hi havia motius per a fer-ho. Va ser una situació pròpia del partit, però és un tema que la RFEF ha pres la seva decisió que és no prendre ninguna. És el correcte i la relació entre els dos clubs ha d’estar per sobre d’aquest fet puntual i la directiva del Lleida Esportiu sempre serà benvinguda a Cornellà quan juguem contra ells. Segurament no aniré a sopar amb ells, però el respecte serà màxim.

Parlant de querelles, com està l’etern cara a cara amb l’ex president?

Estan totes al jutjat. Algunes s’han refusat i les notícies que tenim és que en els propers dies l’Audiència decidirà sobre la sentència condemnatòria a Gálvez de l’IVA. Un jutge ha determinat que ell haurà de seure a la banqueta per a donar explicacions d’apropiació indeguda de fons del club.

Quan?

No hi ha data definida, però sí que passarà. La justícia es pot recórrer i no sé quan acabarà el procés.

Qui hauria de venir a per Andrés Manzano per a que marxés del Cornellà?

Qualsevol que em proposi un projecte que m’il·lusioni més que el del Cornellà i això és difícil. No diré cap nom. Per exemple, si al Barça em diuen que vagi d’encarregat de material no aniré.

Per què l’ilusiona tant el projecte del Cornellà?

Perque hi porto anys treballant, té viabilitat de cara al futur i ens farà sentir orgullosos. Com he dit anteriorment, jo em sento esportista i el 80% de les decisions que pren un esportista són per l’ego i per la il·lusió. No descarto que potser arribi el dia que tingui un projecte que m’il·lusioni més.

El que l’ilusiona és portar el Cornellà al futbol professional.

La meva màxima ambició a nivell esportiu és portar al Cornellà al futbol professional.

The post “La meva ambició és portar el Cornellà al futbol professional” appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA @ManuelSeguraM // JORDI MESTRES @jordimestres7

“Va ser un rampell per ambdues parts, un moment de nervis pels dos costats”, afirma a FutbolCatalunya el director esportiu del Cornellà, Andrés Manzano, qui afirma “no haver empès a ningú ni haver insultat a ningú de Lleida ni de cap costat”. Acusat per part visitant d’una agressió al seu col·lega lleidatà, Manzano aclareix que “el que va passar ve explicat amb precisió en l’acta del partit. Aquí no es parla d’agressió perquè no va ser una agressió sinó un clatellot. No va estar bé i em penedeixo però tampoc cal anar a més”.

La raó clau per la qual l’executiu del Cornellà va reaccionar així es va produir, segons les seves paraules, en veure “com Jordi Esteve va empènyer a un dels nostres empleats. Primer li vaig dir que marxés cap al vestidor i no va fer cas i després li vaig donar la clatellot, és veritat, i no va estar bé com tampoc va estar bé la seva actitud”. Prosseguia Manzano, dient que “no tinc res ni contra Jordi Esteve ni el seu germà ni contra ningú de Lleida, només faltaria, encara que aquí s’oblida que hem estat dues parts. Jo estic molt tranquil i es recull perfectament a l’acta“.

De cara al futur “li desitjo el millor al Lleida Esportiu i, si juga la promoció d’ascens, sempre aniré amb ells tret que s’enfrontessin al Cornellà”. Això significa que si hi ha denúncia “l’afrontarem i ja està. Aquest tipus de situacions s’han vist moltes en el futbol i no cal anar més enllà”. Oficialment la UE Cornellà va publicar aquesta nota durant el dia d’avui.

Anunci de denúncies

Mentre, a Lleida, segons ha explicat aquest dilluns el periodista de Catalunya Ràdio, Dani Badia, es preparen diverses denúncies contra el citat Andrés Manzano i l’entitat del Baix Llobregat. De fet, el mateix president Albert Esteve reconeixia que esperaven una trucada des de Cornellà aquest dilluns, cosa que no s’havia produït a l’hora de redactar aquesta notícia.

Albert Esteve afirmava que “no és un bon exemple de relació de clubs i els fets són molt greus” i que “és una cosa que no podem consentir, ja que es tracta d’una falta de respecte”. El president confirmava que Jordi Esteve denunciarà Andrés Manzano a títol personal i també ho farà el Lleida Esportiu, tant amb Manzano com el Cornellà com a entitat responsable.

The post El Cornellà-Lleida Esportiu es prorrogarà a comissaria appeared first on FutbolCatalunya.com.