Sebas Marteles (29/4/1974) compleix el seu tercer curs al capdavant de l’Atc. Sant Pol de Segona Catalana. Líder del subgrup 4 del Torneig inventat per la FCF aquesta temporada, aquest tècnic barceloní té les seves idees molt clares i reivindica el paper d’una categoria i dels seus integrants.

Exentrenador de Cabrils, Premià de Mar, Mataró, RCD Espanyol (campió de Catalunya juvenil), Vilassar Mar i Atc. Sant Pol acumula 12 ascensos en el futbol formatiu. Esplèndid historial.

“AQUEST TORNEIG ÉS FER PASSAR EL TEMPS ALS EQUIPS”

Quina és la seva opinió sobre la nova Segona Catalana inventada per la FCF?

Aquest torneig de 2a catalana no és el mateix que una Lliga en la qual competeixes per uns objectius, és evident; és més, penso que és una manera de fer passar el temps als equips. Dit això, el mèrit que té el que estan fent els equips en aquest torneig és increïble, els estem donant la màxima professionalitat fins i tot veient que la FCF va deixar clar el professional que era per a ells per exemple nomenant àrbitres sense liniers.

Coincideix que es tracta d’una competició devaluada?

Bé, jo penso que la pròxima temporada la categoria més perjudicada i afectada serà la 2a cat per l’ampliació d’equips. Ara sembla que la FCF vol exposar en Assemblea que no hagin descensos a 1a cat i 3a cat, però l’any passat no volien ampliar 4 equips la Primera Catalana perquè estava fora del pla de competició, llavors no van voler preguntar en assemblea.

“LA FCF VA DEIXAR CLAR EL PROFESSIONAL QUE ERA”

Suggeriments?

Penso que en aquest torneig estaria bé que la Federació encerti amb la seu de la fase final perquè els jugadors puguin jugar en algun camp on habitualment seria difícil.

Quina és la seva opinió sobre el nivell dels tècnics d’aquestes categories?

Et podria dir que en aquesta categoria he pogut conèixer jugadors i entrenadors TOP del futbolcat com Jordi Souso, Iban Tey, Manu García, Óscar Castel,  Miki Rodríguez i molts més. A part de ser grandíssims entrenadors, són enormes persones.

Des del seu punt de vista, la #2cat què necessitaria per a millorar-la? Més joventut, menys experiència, major nivell arbitral?

Penso que aquesta categoria està composta de jugadors joves amb ambició i veterans que no pensen en la retirada sinó que són un exemple. El nivell dels àrbitres em va sorprendre positivament perquè aquests nois i noies són la majoria joves amb ganes i respecte cap a la resta.

“MOLTS VETERANS NO PENSEN EN LA RETIRADA SINÓ QUE SÓN UN EXEMPLE”

La clau de la nostra realitat actual passa per la vacuna?

Crec que la pròxima temporada ja serà tot més normal perquè una part gran de la població ja estarà vacunada.

Per què cal anar a veure un partit de Segona Catalana? Digui-li a la gent quin tipus de futbol es juga.

Com en totes les categories cada equip realitza el joc més adequat als jugadors que té. Jo el que els puc dir és que, si decideixen venir a Sant Pol, intentarem que s’ho passin bé.

“ATC. SANT POL? ÉS UN PLAER TREBALLAR AMB GENT COM ELLS”

Finalment, vostè compleix la seva tercera temporada al capdavant del primer equip del Sant Pol. Com es troba?

Em trobo molt a gust a Sant Pol on m’he trobat un president (Jordi Sauleda) i una junta directiva que ens deixen treballar i que quan necessitem ajuda sempre donen la mà. Un plaer treballar amb gent com ells, a més destacaria el paper del coordinador Joan Brusca, peça vital al club

The post “A Segona Catalana hi ha jugadors i tècnics TOP” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dimecres ens va arribar una d’aquestes notícies que mai voldríem llegir, la notícia que ens havies deixat. Antonio Morales ‘Figu’, el nostre ‘FIGU‘, ja no està entre nosaltres. Notícia que ens ha deixat en estat de xoc, perquè ens ha omplert de tristesa a afeccionats, directius, jugadors i pares. Tots els qui formem part de la gran família del futbol català de la zona del Baix Llobregat i Barcelonès Sud.

Aquestes zones en les quals no hi havia camp de futbol que no haguessis recorregut. Sempre, per a trobar a aquests jugadors i que encara no havien tingut la sort que algú els posés en la pista d’un entrenador o club de categoria superior.

I era això el que feies en aquests últims temps, ajudar entrenadors-amics a formar les millors plantilles possibles sense demanar ni voler res a canvi. A més, el teu era un treball desinteressat, sense estridències, en l’ombra (mai t’ha agradat estar en primera línia) amb l’única satisfacció d’ajudar als amics.

Però permet-me que et faci un petit i humil homenatge a través d’aquest escrit.

Antonio Morales ‘Figu’, sobrenom que tot i tenir diverses teories del seu origen, jo em quedo amb aquella que diu que ‘Figu‘ era una abreviatura de “Figura”. Era el sobrenom que et van posar els amics que jugaven les ‘ pachangas’ de carrer amb tu. El teu va ser passió pel futbol amateur, pel futbol base, en definitiva pel futbol humil i apassionat tal com eres tu.

Sempre senzill, de fortes creences i conviccions tant futbolístiques com socials, que no es deixava doblegar per res ni per ningú, que no era d’afalac fàcil, que no era de regalar res a qui considerava que no s’ho mereixia i, a més, persona íntegra on n’hi hagués,

Entrenador, delegat, scouting, adjunt a la direcció esportiva…. innombrables càrrecs que et recordo des que els nostres camins es van creuar en el 2005 a la UE Castelldefels. Però si m’haig de quedar amb “alguna cosa”, amb algun dels “càrrecs”, dels “treballs” realitzats, em quedo amb la petjada que has anat deixant allà per on has passat, independentment de la funció desenvolupada. També queda encara molt viu aquest present a la Unificació Bellvitge

PER SOBRE DE TOT, AMIC

Les mostres d’afecte que estem veient aquests dies cap a tu persona no fan més que corroborar tot això i sé que t’hauria fet vergonya llegir-les o saber d’elles, perquè el teu era passar desapercebut.

Amic sempre et tindrem en el record. Se’ns ha anat un dels grans d’aquest món, però ha estat un plaer haver format part de les teves amistats. I, com diu el teu gran amic Álex Gaitán, trobarem a faltar aquestes tertúlies amb la teva inseparable ampolla d’aigua a la mà.

EPD, Antonio Morales ‘FIGU’

The post Antonio Morales ‘Figu’, sempre entre nosaltres appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa molts anys en una botiga d’esports d’un aeroport, al costat d’una pilota de futbol, vaig poder llegir una frase al costat d’una pilota que deia: “Quants viuen gràcies a tu!”. En el seu moment, aquesta frase no em va cridar l’atenció, però amb el pas del temps m’ha anat fent pensar sobre quina raó tenia qui la va posar! A més, em va arribar allò de “Mai una excusa et farà guanyar”

Avui dia, en el futbol professional (i en el menys professional però amb economia dissimulada) existeixen massa persones entre el president d’un club i el públic/aficionat. Empleats, intermediaris, representants, amics, periodistes, tècnics i les seves variants, preparador físic, entrenador de porters, servei mèdic (doctors, fisios) i jugadors molt preparats intel·lectualment. Tots posseeixen molt bona informació i és molt vàlida, molt positiva i suma, però també apareixen uns altres amb informació interessada i intoxicadora.

Quan els resultats són dolents, els discursos s’endureixen, els missatgers es multipliquen i les relacions s’enterboleixen. És aquí quan es veuen a les persones positives, aquelles que sumen i busquen solucions al problema i aquells que busquen l’excusa per a intentar que ningú els assenyali. EXEMPLE: un entrenador que parla dels perills de la competència i l’inestable que és el futbol, és un home honest que no sedueix a ningú mentre que qui arriba amb un discurs captivador allunya les negres perspectives i injecta vida i optimisme a qualsevol projecte.

És tan important crear expectatives que molta gent ho ha convertit en un mitjà de vida. Juguen amb la nostàlgia d’èxits passats per a crear somnis i esperances que produeixen qualsevol promesa de canvi.

Com més negre és el present, més recorden els èxits passats i així crear expectatives de futur. En una ocasió, a un famós entrenador que parlava d’aquestes expectatives en roda de premsa, li vaig preguntar si el que havia declarat era factible.

La seva resposta va ser clara: què volen els directius quan contracten un entrenador? Sense deixar-me contestar, va afegir: “Que els esmentin i els hi diguin el que volen escoltar”. No vaig estar d’acord i, quan vaig poder, li vaig dir que a la llarga no obtindria ni resultats ni confiança. Em va qualificar d’ingenu, que els de dalt només busquen la fotografia de triomfadors, ja que els anava molt bé pel seu estatus social.

Quan se cessa un entrenador, es produeixen canvis tàctics, però especialment anímics per a intentar fer que l’equip reaccioni i a vegades es produeix. En aquest moment apareixen frases que no m’han agradat mai amb l'”ARA” sempre incorporat. Vull dir: “Ara SÍ que entrenem, ara SÍ que sabem el que cal fer, sabem al que juguem….”

UNA CARRERA D’OBSTACLES

Penso que cal mantenir sempre el respecte per l’anterior tècnic perquè, com tots, sempre ha intentat el màxim en el seu lloc; és més, igual han estat els jugadors (alguns) els qui no han treballat prou amb l’honradesa que deurien i per al que havien estat contractats.

Diuen que ‘a entrenador nou, victòria segura’ encara que jo penso que el que surt és una motivació extra per a assegurar-te el lloc i intentar convèncer a aquest nou entrenador que mereixes estar en aquest equip. El problema, crec, és més de convivència que futbolístic perquè l’ambient del vestuari és clau.

Per això, si els resultats són bons, l’ambient és bo i, si són negatius, s’impregna en tots els estaments del club. Principalment en el vestuari on, al cap i a la fi, fa que en tota la institució regni un bon clima i es respiri tranquil·litat.

En resum: convertir els fracassos en un ensenyament és la característica que acompanya sempre a clubs i jugadors intel·ligents. La competició és una carrera d’obstacles en la qual sol guanyar l’equip que més es resisteix davant la frustració, teoria que també es pot aplicar al futbolista. Per això mantinc que l’esport és una escola de superació personal.

Anotin una frase del Sr. Toni Nadal, entrenador, oncle, i ‘l’altre jo’ del gran RAFA: “MAI UNA EXCUSA ET FARÀ GUANYAR”

The post “Mai una excusa et farà guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

La història l’explica el mateix president de l’entitat del Montsià. Carlos Gilabert va substituir Jordi Pérez al febrer i a partir d’aquí només treball i treball. “Fa vuit mesos que sóc president. Vaig ser soci, vocal, vicepresident i ara president. El meu antecessor em va dir que no ho podia combinar amb la seva vida i em va voler posar per davant en el club del meu poble, és el club de la meva vida. Em fa il·lusió tirar cap endavant i intentar fer-ho tan bé com sigui possible. He tingut mala sort amb això del coronavirus, però cal seguir”, afirma a Futbolcatalunya.

“JO NO ANIRÉ A L’ASSEMBLEA DE BLANES”

The post L’Amposta demana màxima seguretat abans de jugar appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un Campus amb més de 140 nens i l’habitual Torneig d’estiu, des dels 7 anys fins a veterans, entre 700 i 800 jugadors participants de 50 equips i entre 7.000 o 8.000 espectadors a la graderia durant un mes, han convertit a la UD Cassà en l’exemple a seguir per a demostrar que es pot jugar al futbol amb totes les precaucions possibles, per descomptat. No hi ha, per descomptat, controls PCR, excepte si es detecta alguna anomalia, però sí que s’ha seguit de manera ferma el protocol marcat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat.

“TOTS AMB MASCARETA”

Atenció perquè no sols s’ha sofert aquest control de temperatura amb els participants sinó que directius, àrbitres, col·laboradors i aficionats, sí aficionats -perquè han estat registrats amb totes les seves dades-, han hagut de demostrar amb la seva ‘Declaració personal de responsabilitat’ que no havien sofert el maleït coronavirus. “Un dia vam deixar sense aficionats la graderia perquè no es volien posar la màscara; l’endemà se la van posar tots. Hem demostrat que es pot jugar a futbol”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Miquel Clapés.

La història s’escriu així i s’explica així, amb passió, per part del seu màxim responsable: “Els jugadors no es podien dutxar, ni accedir a la graderia, hi havia registre d’espectadors amb dades personals –entre 150/200 espectadors diaris-, es lliurava gel… Vam començar el 8 de Juliol i encara discutíem normatives. Hem seguit protocols de Generalitat i Ajuntament totalment encara que es tracti d’un torneig familiar; abans de cada partit, al costat d’àrbitres i el nostre Director del torneig, passàvem revisió de jugadors i, si es sospitava d’algú, s’apartava. Per exemple: es van presentar alguns jugadors no inscrits i no els vam deixar jugar. Han estat més de 200 partits i no hi ha hagut cap incidència. Només vam tenir una incidència i es van enviar a casa fins que se sabés el resultat dels PCR que se’ls van practicar“.

“ENS DEIEN QUE ESTÀVEM BOJOS”

La veritat és que “es passen ‘putes’, parlant clar. Som el campus més gran Cassà, vam dividir a la gent entre Campus i Futbol-7, no interactuaves, és més, ens preguntàvem al principi si es podria fer el Futbol-7. Si no es podia, doncs bé, ens quedem a casa sense preocupacions, però què passa? Si els qui podem fer coses, ens quedem a casa, estem acabats. Molta gent ens deia que estàvem bojos, jo tenia dubtes sobre si acabaríem per aquesta situació…i ara comença la Lliga. El protocol de la FCF serà molt semblant al nostre”.

Això significa “sacrificar una mica el Bar i de consumir una mitjana de 250 entrepans, per exemple, hem passat a 30” o el que és igual “hem deixat de guanyar, sí, amb un rendiment molt inferior; això és una cosa molt familiar, no es tracta només de jugar, estem en una zona molt maca, és un lloc de trobada. Ara, els jugadors no es queden, sinó que van a casa a dutxar-se”.

“CONILLETS D’INDIES”

Aquest Torneig de Cassà sempre serà recordat, ja que “hem estat una mica ‘conillets d’Índies’ però ja va bé; no hem tingut cap incidència per fortuna. Hem jugat 8 partits diaris amb dues parts de 24′, desinfectàvem instal·lacions en els descansos i procuràvem que tot estigués en condicions“. Miquel Clapés reconeix que “tot té un cost però tenim inscripcions de 400 euros, no és barat, i només cobren els imprescindibles perquè hi ha molt de voluntariat”. Felicitats a l’organització.

The post Cassà demostra que es pot jugar amb garanties appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta passada temporada-irregular va marcar 13 gols en els 15 partits que va arribar a jugar sota la direcció d’Edgar Tornero al Sudanell i es va quedar a només un d’Enric Bosch (Juneda) i Oriol Masbernat (Juneda) i a 4 del Pitxitxi, Héctor Badía (Balafià). El nou davanter de l’Alpicat va registrar aquesta marca amb menys partits disputats que tots els seus rivals en el gol.

16 partits convocat, 13 titularitats i 3 suplències (15 xocs jugats), Joan Llull fa el salt a l’equip de Jesús María Alcalde amb la finalitat de superar aquesta discreta posició (onzè) aconseguida el passat curs . Segons la web del club ilerdenc “s`ha format a les categories inferiors del Manacor on va jugar tres temporades amb el Juvenil Divisió d’Honor, és un davanter molt ràpid que ataca molt bé els espais i que es desenvolupa amb comoditat en diverses posicions d’atac”

Joan Llull es converteix en l’onzè fitxatge per al proper ejercici en què ja han renovat 11 futbolistes

The post Joan Llull, gols per a l’Alpicat appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Amb quatre equips (amateur, el filial, el juvenil i el de veterans), la Unió Esportiva Besòs Barón de Viver està molt prop de rebre una gran alegria: el seu nou camp. Estarà en el seu barri, en el barri de Barón de Viver, (carrer Asunción, cantonada Tucumán). Fundat en el 2012, i fruit de la desaparició de la Unió Esportiva Besòs Barón de Viver, al seu torn resultat de la unió entre el Besòs (1949) i Barón de Viver (1964), “aquest club ha anat donant tornades pels camps de Bon Pastor i la Trinitat, amb entrenaments en el camp antic de Bon Pastor i últimament en Clot de la Mel”, comenta el seu president, Manuel Martínez, a Futbolcatalunya.

Després d’haver sofert en primera persona “molts dies d’alegria i tristesa per aquests camps de Déu, aquí estem esperant perquè ens donin aquest nou camp que aquest barri necessita. Esperem amb tota la nostra il·lusió que això arribi i creiem que per al mes d’agost ja estarà disponible i poder gaudir-lo. Mai haurien d’haver trigat tant”, afegeix el màxim dirigent d’una entitat modèlica de la mà de Manolo Martínez i el seu fidel escuder i Director General, Lluís Vendrell.

Molt agraïts “al suport i ajuda dels Ajuntaments de Sant Andreu i Barcelona” volen de manera especial “fer costat a la joventut del barri. De moment tenim l’A, el B, veterans i juvenil i esperem comptar amb més equips molt aviat”

The post El Besòs Barón de Viver acaricia la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

El seu passat està directament lligat al CE Europa. Va recórrer tot el futbol base, va arribar al primer equip i una beca el va portar directament a la Universitat americana de Winthrop per a posteriorment ser-li d’inspiració d’una empresa de gestió esportiva (ISL), que comparteix amb el seu amic i també exfutbolista, Marc Segarra, i el seu soci americà Bobby Epstein. Des del confinament de Barcelona, on li va agafar la pandèmia, acull amb alegria l’elecció de la seva antiga universitat com un dels millors futbolistes de la dècada on només hi ha dos espanyols.

Més de 6.000 nens

Una mirada a Catalunya

The post Alex Isern crea escola a USA appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Parlem amb l’Eli després de 12 hores ininterrompudes de treball en un centre d’atenció primària (CAP) de Barcelona. El futbol i el Singuerlín poden esperar encara que, al costat del president Sergi Inglada, i la junta, intenta supervisar present i futur d’una modesta entitat de Santa Coloma. El Casal d’estiu o la reactivació del curs esportiu arribarà o no arribarà, ja que, ara per ara, tot és una gran incògnita.

Atenció perquè segons Elisenda Parés “es veuen moltes dificultats per a fer esport de manera pròxima ara mateix”. Però el seu desig passa per “poder ser aquí el més aviat possible encara que reconeix que ens ha superat la malaltia i no hi ha hagut molt temps per a veure l’evolució. Diuen que la calor pot ajudar a minimitzar el virus…no sé… el que sí que veig és que s’estan relaxant les mesures molt aviat.

Si te has perdido el estreno de nuestra presentación de Equipos “Virtual” 19-20 ,,,no pasa nada…
Puedes revivirla aquí
—-> https://t.co/9BqWmYB7GW

— SinguerlinCF (@SinguerlinCF) May 1, 2020

Per cert, el Singuerlín, igual que moltes altres entitats, “està estudiant totes les casuístiques que es puguin donar en totes i cadascuna de les famílies del seu futbol formatiu” quant a unes expectatives que no s’han cobert al cent per cent. L’entitat que presideix Sergi Inglada vol ajudar als seus com no podria ser d’una altra manera.

The post Elisenda Parés, del Singuerlín al CAP appeared first on FutbolCatalunya.com.

Van acabar amb 15 punts d’avantatge sobre el Valls a falta d’11 jornades per al final de la Fase regular. És a dir, el pla de competicions situava als de Nou Barris, igual que al Girona B, com a nou equip de la Tercera Divisió (Grup V). Ara, el maleït coronavirus ha generat molta preocupació per la situació de tota la família de l’esport i per tots els ciutadans i, en segon lloc, per un ascens pendent.

“El primer que vull dir és que el més important per a nosaltres és la salut de tots els nostres esportistes, familiars, seguidors, amics… de tots. A partir d’aquí, admeto que estem una mica nerviosos però confiem que l’FCF faci justícia, creiem en la justícia, no en altra cosa i desitjo que la Catalana ho demostri aquest dijous a la seva junta directiva; ens hem guanyat el 70% de la temporada en el camp”, comenta a Futbolcatalunya el director esportiu de la ‘Monta’, Pedro García.

Davant la possibilitat que la Federació i els clubs, en referèndum, declarin la temporada nul·la tampoc inquieta al nostre protagonista doncs “a l’haver, o poder haver-hi, un ascens la Segona B i la plaça vacant del Reus D., deixa la situació, com es diu, ‘blanco y en botella”. Això no vol dir que en Nou Barris pateixin per dins el que es pugui decidir en els despatxos, així que “esperarem a aquest dijous amb molt de respecte i convenciment que es farà justícia. Si es declarés totalment nul·la, hi hauria un abans i un després, hi hauria un renou que no interessa a ningú”

El missatge del colomenc per a l’afició és molt clar encara que “està nerviosa com els jugadors i tècnics”. La seva postura és lògica: “ens han vist patir i també gaudir durant tot l’any des que va començar la pretemporada; sofrim totes les famílies perquè no volem que ens tregui ningú el que ens hem guanyat en els camps”.

Per cert, “l’FCF no ens ha promès res ni s’han comunicat amb nosaltres ni per a bé ni per mal. Tots confiem en la justícia”.

The post Pedro García: “La Montañesa creu en la justícia” appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Deu partits de competició, 7 triomfs (4-3), 2 empats (1-1) i 1 derrota (en Bellvitge) és el balanç que presenta el líder del grup III de la Segona Catalana quan només s’han disputat 10 jornades de competició. Segon equip més realitzador (20) al costat de Sant Andreu de la Barca, amb qui iguala com menys golejat també (11) i Olivella, la plantilla que dirigeix Manel Rodríguez li treu dos punts al segon, Unificació Bellvitge.

Particular detall ja que l’únic KO dels sitgetans es va produir a La Feixa Llarga per 3-1, una curiositat més per a un equip que ha arribat aquest any a Segona Catalana i que arriba amb les millors intencions. És un grup molt igualat amb bons equips i amb tots els partits molt complicats“, declara a Futbolcatalunya el seu entrenador, Manel Rodríguez.

L’objectiu de la UE Sitges passa per “arribar al final del campionat entre els equips que puguin optar a l’ascens i a partir d’aquí lluitar. No serà fàcil però tenim aquesta il·lusió”, afegeix.
Els favorits, segons el tècnic, són “el Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Unificació Bellvitge i Valldoreix. Són rivals molt forts”

The post El Sitges celebra el seu liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

La selecció CatUEFA iniciarà aquest dimecres el seu camí de cara a la Copa de Regions UEFA, campionat que inclou a les millors seleccions no professionals europees encara que, abans de lluitar a Europa, haurà de superar dues fases a casa i passar com a representant espanyol. El primer obstacle es disputarà del 26 al 29 de desembre a Extremadura enfront d’Aragó i Murcia.

Aquesta primera convocatòria enfront del CE Manresa reuneix 22 futbolistes, després de les baixes de Javi Ferrón (Peralada) Eudald (L’Hospitalet), Segovia (Sant Andreu), mentre s’incorporen David Silva ‘Peke’ (Castelldefels), Jaime González (Santfeliuenc), Jaume Pascual i Sergi Arranz (Terrassa), Eric Vía i Xavi Civil (Vilafranca) i Varese (Vilassar Mar). A finals d’Octubre i a mitjans de Novembre arribaran el segon i la tercera trobada entre els futurs seleccionables.

Clars condicionants

Almendros no ho té fàcil per a completar la convocatòria final com ocorre per a la resta de seleccionadors, per descomptat. No haver tingut mai fitxa B (no contracte professional), no haver jugat en Segona, portar dues temporades en la Territorial i no pertànyer a cap filial són condicions que ha d’evitar el tècnic a l’hora de triar als seus jugadors

The post Copa Regions UEFA: primer assaig appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Als seus 35 anys es pot permetre el luxe de jugar on desitgi i ara ha volgut fer-ho en un modest com el Pastrana a la Tercera Catalana (Grup XI). Jose Manuel García Infante ‘el Bitxo‘ sempre ha anat lligat al gol i el seu debut enfront de la Barceloneta no podia ser d’una altra manera que estrenant-se en la porteria contrària.

Només va necessitar 19 minuts per anotar el primer i 42 per aconseguir el segon; a més, va assistir per al tercer del seu equip. Impagable. Segon triomf local i totes les il·lusions posades en aquest golejador del futbol català.

“Jo veig el futbol com una mica més que això, veig companyonia, amistat i una possibilitat per gaudir, això és una cosa superior a jugar en una categoria determinada”, comenta a Futbolcatalunya Pepe, un fidel seguidor del Reial Madrid i un rodamón del nostre futbol.

Sant Celoni (37), Llinars (45), Cardedeu, Raval, Sant Adrià (21), EE Guineueta (28) i ara Pastrana, formen part d’un historial tan modest com digne d’un aplaudiment molt gran

The post Pepe García ‘el Bitxo’ només sap golejar appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’últim exemple l’hem tingut aquest dissabte en el Municipal de Lloret. El Alami i Narcís Caballero van col·locar un 2-0 preocupant en el marcador, Jordi López (51′) va retallar diferències, Expósito va posar el 3-1 que semblava definitiu,però Hamza Cheikh va animar als visitants (80′). Van ser deu minuts en els quals es va fregar un nou empat encara que la fortuna tampoc està en el costat de l’equip del Rifle Pandiani.

El Masnou acumula 2 empats (Avià i Girona B) enfront de 5 derrotes (Horta, Manresa, Ripollet, Andorra i Lloret), és el cuer del Grup I de Primera Catalana, és el quart equip menys golejador (7), al costat d’FP Hermes, Farners, Llagostera B i Avià, i han encaixat més que ningú (16). Què li passa a aquest Masnou? Segur que El Rifle té la solució.

The post Què li passa al Masnou? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser un detall final a l’apartat de precs i preguntes, però que val la pena destacar. Després de gairebé quatre hores d’Assemblea, el president del modest Les Fonts de Terrassa es va dirigir a tots els presents, amb especial dedicatòria per al màxim dirigent de la Catalana, Andreu Subies.

“Tots ens escolten, tots ens escolten, però ningú ens ajuda. El nostre camp està a un quilòmetre de les Fonts i sempre juguem fora. Ens han tret tot el possible i ens han robat en moltes ocasions. Tingueu pietat de les Fonts perquè ara demana ajuda a tota Catalunya i això que el president Subies ha parlat per nosaltres en diverses ocasions”, va afirmar el veterà Arturo Travesa.

Subies li va contestar: “Depèn més de la política que de la Federació. L’Ajuntament ni m’ha presentat ni m’ha dit res des de la nostra última reunió”.

Travesa va encongir les espatlles, es va asseure i va tornar a mostrar la seva amargor amb els seus companys d’Assemblea.

The post Les Fonts de Terrassa suplica ajuda appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gerard Puigoriol ‘Putxi’ és un veterà (23) en la selecció que dirigeix Toni Almendros. Des que va començra a ser part d’aquesta Selecció en la fase nacional d’Astúries (2012), ha sabut guanyar-se el lloc i el respecte en un grup en el qual, al costat d’Alex Cano i Albert Vivó, ja mostra galons. De tot això li ha parlat amb David Payan i Jordi Aumatell en la concentració del CAR. A Putxi se’l mira i se l’escolta amb màxima atenció.

“Aquí es trobaran amb un bon grup esportiu i personal encara que en aquest grup podrien estar moltíssims companys. Ens coneixem tots i això també s’agraeix. La competitivitat sempre és important i en aquesta selecció sempre hi ha hagut”, comenta el migcampista europeista sabedor que poden assaborir “una experiència que val per a tota la vida”. Aumatell el mira amb admiració: “Per a mi Catalunya és el màxim. A Manlleu ho sentim així i ara només ens queda que posar tot per aconseguir la classificació”. El punt de vista del migcampista d’Osona ho comparteix Payan a qui “a Ripoll ha caigut molt bé que em cridin. La meva àvia va deixar anar alguna llàgrima quan es va assabentar perquè estar aquí és alguna cosa excepcional. T’asseguis professional i futbolista”.

Aumatell, autor de gols sensacionals –com el que va materialitzar davant el Gavà-, és un dels favorits del seleccionador de la mateixa manera que Payan també s’ha guanyat els majors elogis d’Almendros. “Jordi té lloc fix en qualsevol equip perquè no es troben jugadors com ell encara que també dic que aquí pot jugar qualsevol dels convocats i alguns que no estan”, afirma Payan de la mateixa manera que li correspon el seu company d’equip. “Perfectament David pot jugar on el míster vulgui”, afegeix Aumatell.

Putxi mira i somriu. Atén amb exquisit tacte a una conversa de la qual ja sap moltes respostes. “Vèneto està present, però és passat”, afegeix per expulsar qualsevol pensament negatiu en recordar una final que es va perdre en els penals. “És més, ens sentim campions d’aquella edició perquè ho vam fer tot. Després van arribar els penals”. I ja se sap el final de la història.

DES DE MANLLEU A la GLÒRIA

Encara que ara el que preocupa sigui la selecció, Payan i Aumatell també miren al ‘seu’ Manlleu. L’ex Montañesa és categòric: “Jo no vaig a un equip a jugar per la permanència sinó a disputar la promoció d’ascens. Aquesta és la realitat”. Jordi és més caut i destaca a companys com al gran Manel Sala “és el nostre referent” en una temporada en què “tenim un bon equip i anem a lluitar per tot”.

VISITA DE GERARD LÓPEZ

En aquesta tercera jornada de concentració el protagonista ha sigut el seleccionador absolut, Gerard López ,qui va estar durant tota la matinal al CAR. Va observar el treball de la selecció, va dialogar amb el seu col·lega, Toni Almendros, igual que amb tots els futbolistes. “Compteu amb tot el nostre suport” els va dir el tècnic a un grup que “us tinc molt presents. Algun dia puc cridar a Toni i portar a algun de vosaltres”, va afegir.

LA SINCERITAT D’ALMENDROS

Aquest dijous va ser el torn de roda de premsa del seleccionador. “El temps és limitat encara que tenim gairebé una setmana per preparar el primer partit. Aquesta és la meva selecció ideal, sí”. Almendros va replicar així a diferents absències entre els convocats que finalment no han entrat entre els 18 “perquè no tothom cap. El que sí crec és que aquesta convocatòria arriba molt ràpid i no he pogut veure a tots els equips. És el que hi ha i amb això jugarem, a cegues, el primer partit en Moldàvia davant un rival (Ucraïna) desconegut”.

Almendros, que va recordar la convocatòria de Aumatell en Astúries en el 2012 –“no va arribar a jugar un sol minut i ho sento”-, ha agraït la presència de Gerard “i més de la manera tan distesa com ens tracta a tots- i s’ha mostrat esperançat en un torneig “on cal sortir a per totes des del primer minut”.

CÓMODA VICTÒRIA

La selecció va finalitzar la jornada d’aquest dijous amb un amistós enfront del juvenil del Cornellà, a qui va derrotar amb comoditat (4-0). De fet, els quatre gols es van aconseguir en una completa primera meitat i només el meta Javi va impedir que fos major la golejada en el segon període. A destacar les proves d’Almendros, amb especial esment per les aparicions de Sascha, la polivalència de Putxi i David López, la aportació de Batanero, la mobilitat de Bilbao i Velillas, el potent i numerós centre del camp català i l’arribada de Lucas Ferrone a la línia defensiva. Els porters (Miguel Ramos i Jesús Unzué) no van tenir feina.

FITXA TÈCNICA:

Catalunya: Ramos, Ferrone, Vivó, Borges, Payán, Guzmán, Putxi, Aumatell, Nils, Sascha i Velillas. També han jugat: P.Bilbao, Bata, Cano, Unzué (p.s.), Padilla, D.López i Boris.

Cornellà (juv.): Kevin, Blai, Roger, Enric, Guim, A.Márti, Bellido, Yerai, Polaco, Luca i Corzo. També han jugat: Edgar G., Javi (p.s.), Pulido, Edgar M., Oscar, Miki, Bartu i Ruibal.

Gols: 1-0 Nils (min.8); 2-0 Sascha (min.22); 3-0 C.Guzmán (min.39); 4-0 Borges (min.43).

Àrbitre: Daniel Galera.

The post Putxi ensenya el camí de la CatUEFA a Payan i Aumatell appeared first on FutbolCatalunya.com.