JORDI MESTRES @jordimestres7

Sembla mentida, però els camins paral·lels al futbol també existeixen. El Manlleu i Alberto Fernández han passat d’estar enfonsats, en un pou sense sortida, a reviure el dolç sabor de l’èxit. L’equip osonenc va confiar en el tècnic de Premià de Mar i l’aposta, de moment, està sortint bé. Setens amb 16 punts, a dos del play-off i a set del descens, és un bon bagatge. Calia ser valent i ha estat el cas, després de la mala experiencia a Sant Boi i un any en blanc. Arriscar, en aquest cas, ha tingut recompensa. El Manlleu torna a estar entre els millors del grup 5, com en els temps de Francesc Cargol i Jordi Dot.

Vagi per davant que queda un món i tot pot canviar. No deixa de ser una bona noticia que a un històric li vagin bé les coses. Més, després d’una etapa difícil. L’ascens de la Pobla a Segona B va evitar el descens del Manlleu a Primera Catalana. Només això. Un tercer va fer la feina que no va ser capaç d’aconseguir l’equip osonenc.

Una segona oportunitat caiguda del cel, sense cap mena de dubte. I calia aprofitar-la. No repetir errors passats i seguir el camí que no fa tant va conduir a l’èxit. És imposible oblidar que el Manlleu va disputar dos play-off consecutius el 2012 i el 2013. Recuperar aquella no tant vella essència és una obligació.

L’escollit és Alberto Fernández. L’actual entrenador va meravellar a Rubí i no va complir amb les expectatives al Santboià. Dues experiències oposades, de les quals ha pesat més la primera. Ara el Manlleu, el millor visitant del grup cinc, camina amb pas ferm. Ja sap també el que és guanyar a casa. Tot plegat, bons símptomes per a confirmar que, com l’au fénix, tant el club com l’entrenador han remuntat el vol de les seves cendres.

The post El Manlleu i Alberto Fernández es retroben appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Alberto Fernández no va tenir sort al Santboià. Va ser acomiadat a sis jornades del final de la lliga i ha estat un any sencer aturat. Li ha servit per a veure molt futbol i finalment el Manlleu li ha obert la porta de la Tercera. Cal tenir moltes ganes de tornar a les banquetes per a fer 140 quilòmetres de trajecte per anar i tornar de casa seva, a Premià de Mar, fins a Osona. “M’agrada entrenar i la distància no és cap impediment. El trajecte servirà per a comentar coses amb el meu segon”. Actitud positiva i realitats per a començar. “Hem d’assumir que el Manlleu ara mateix és de Primera Catalana”, encara que si la Pobla puja no será així. Alberto Fernández i tota la parròquia manlleuenca viuen pendents del filial del Nàstic.

La incertesa sobre la categoria de la temporada vinent “és la major dificultat”, tot i que “la idea és una base de jugadors del club, però també una altra meitat de futbolistes de fora”. Ja s’està negociant amb futbolistes de la temporada passada i es resta a l’espera pel que fa als nous fitxatges.

“El nostre pensament és que la Pobla es faci un favor a ella mateixa i també a nosaltres”. Curt i ras. De l’eliminatòria contra Gerena-Pobla de Mafumet depèn el futur del Manlleu, afectat directament pel descens a Segona B del Sant Andreu. Ja fa un mes del final de la lliga i han caigut Ascó, Europa i Figueres. La Pobla és l’única esperança.

“LA TERCERA ÉS EL QUE MEREIX EL MANLLEU”

Alberto Fernández viu pendent de l’eliminatòria, però no està obsessionat amb la mateixa: “Des del primer dia em va agradar el projecte, independentment de la categoria on s’hi jugués”. De fet, ha signat per una temporada sense saber-la i ara mateix “si juguem a Primera Catalana, l’objectiu clar será pujar. La Tercera és el que es mereix el Manlleu”.

Un club que “sempre he tingut en consideració. Seriós, que deixa treballar a gust i amb ambició”. Caldrà veure si a Manlleu, Alberto Fernández té la fortuna que el va acompanyar a Rubí o la desgràcia més recent al Santboià. Aquesta última etapa, més recent, no ha de condicionar l’actual: “Més que revàlida, és tornar a entrenar que és el que m’agrada”.

Les males experiències, però, no s’obliden i “les temporades dolentes serveixen per aprendre dels errors i fer examen de consciència”. Alberto Fernández vol conservar l’essència del club: “El Manlleu sempre s’ha caracteritzat per ser un equip molt intens a casa. Quan venia aquí sabia que seria difícil”. I per això vol jugadors “implicats, intensos i que facin els partits complicats pel rival”.

Ha vist només tres o quatre partits del Manlleu de la temporada passada i aquest és el seu diagnòstic: “He vist el Manlleu força partit. Ha viscut situacions complicades, un canvi d’entrenador… Tot i això, si el Sant Andreu no hagués baixat hauria estat una temporada irregular”.

“BAIXAR SERIA UN COP DUR, PERÒ HA DE DURAR 4 HORES”

El nou tècnic osonenc treballa de comercial i, com fa amb els seus clients, ha de convèncer plantilla, directiva i afició del projecte: “Tenim molt clar que és un club que treballa amb la zona. Si baixem a Primera Catalana serà un cop dur, però que ha de durar 4 hores”. Evidentment, “estar a Primera Catalana no és bo, però si finalment ho estem s’ha d’afrontar com a un any en positiu. De fer-ho bé i tornar amb arguments al camp”.

The post Alberto Fernández és un aficionat més de la Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.