22 oct. 2018

logo
Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

“Al Sant Andreu lluites per alguna cosa sempre”

Publicat per: Jordi Mestres Rius 21 de març de 2018


José Manuel Segovia és un dels analgèsics que han ressuscitat el Sant Andreu. Després de quedar-se a les portes del play-off l’estiu passat, ara van a per totes al Narcís Sala

JORDI MESTRES @jordimestres7

Segovia, una assegurança de vida sota pals // FOTO: Judit Andreu

A les bones i a les dolentes, l’afició del Sant Andreu és la més fidel. Ho sap José Manuel Segovia (1991) i per això no es planteja una altra cosa que no sigui triomfar al Narcís Sala. El porter, tot i la seva demarcació, és un dels grans ídols de la parròquia andreuenca. No vol marxar a cap altre club de Tercera Divisió, és més vol pujar a Segona B vestint la quadribarrada. La seva ambició, que és la de la plantilla i el cos tècnic liderat per Mikel Azparren han revifat un club que semblava mort. Ja no hi ha pessimisme al carrer de Santa Coloma, sinó molta ambició. Aquest pot ser l’any del Sant Andreu.

Nou jornades consecutives sense perdre i tercer classificat. La veritat és que el Sant Andreu està molt bé.

La dinàmica és bona i portem molt de temps sense perdre. Queden molts partits encara i la il·lusió és fer play-off, però encara s’haurà de lluitar molt per aconseguir-lo.

Quina és la clau d’aquesta temporada? Les ganes d’aconseguir el que es va escapar l’any passat a l’últim moment?

La temporada passada vam crear una base de joc de la que seguim molts futbolistes i també l’entrenador aquest any. L’important que tenim és que ens costa molt encaixar i, en conseqüència, perdem poc. Som un equip compacte i que sempre està junt. Si no perds, vas sumant punts i t’acostes a l’objectiu.

De fet, són el segon equip menys golejat (21 gols) darrere de l’Espanyol B (16). I també tenen el segon, L’Hospitalet, un sol punt per sobre.

L’objectiu primordial és ficar-se al play-off i clar està que som ambiciosos i que preferim ser segons que quarts. Anirem partit a partit i a veure fins a on arribem .

Tenen una espina clavada després de com va acabar la temporada passada?

La veritat és que sí. La temporada passada ens va costar molt començar. Al final vam fer una segona volta espectacular i els últims partits no vam tenir fortuna. Ens vam quedar a les portes i els que seguim d’aleshores tenim l’espina clavada de que no es va aconseguir. Aquest any tenim moltes més ganes que la temporada passada sobretot per aquest precedent.

Els hi dóna un plus de motivació el que va passar?

El plus nostre és fer play-off, però després del que va passar ara hem d’esforçar-nos el doble. Hem de córrer més, esforçar-nos i competir.

Tractant-se del Sant Andreu imagino que l’altre plus és l’afició.

L’afició del Sant Andreu és increïble. Ens segueixen a tot arreu i si els hi deixen i es pacten preus amb clubs ens donen suport fora de casa. És la millor afició de Tercera Divisió per a mi.

Hi ha molts partits fora de casa que semblen l’equip local per la gent que hi va i per com animen.

Sí, és el que et dic. Sempre que els deixen i posen les entrades a 5 euros ens sentim com a casa als camps contraris. Ens segueixen a totes parts i ens animen fins i tot quan perdem.

El tema que comenta dels preus és cert que són partits de Tercera Divisió, però també ho és que cada club local té dret a posar els preus que consideri als seus partits, no?

Jo no em queixo dels clubs que posin les entrades a 10 euros. Nosaltres sempre els posem a 5 perquè és un preu assequible per a un partit de Tercera Divisió. Nosaltres, els jugadors, gaudim amb camps plens. Què és millor que vinguin 200 aficionats a 5 euros l’entrada o 0 a 10? Que cada club faci els seus càlculs, però jo crec que es fa més caixa amb entrades més barates. Cadascú és lliure d’escollir i cada club, amb els seus diners, va on vol.

Per l’afició, pel que comenta que va viure la temporada passada no es planteja sortir del Sant Andreu oi?

De moment no em plantejo sortir d’aquí. És un club pioner, el que està millor de Tercera Divisió sobretot per l’afició. Per a sortir a un altre Tercera Divisió em quedo aquí segur.

El seu historial és molt bo. Qualsevol des de fora pensaria que estar al Sant Andreu a Tercera Divisió és un pas enrere.   

Jo he passat per clubs importants, però l’estabilitat que tinc a Sant Andreu, com de bé estic aquí, l’horari d’entrenament i si estigués a Segona B segur que seria ambiciós i lluitaria per estar a dalt també. Aquí lluites per alguna cosa sempre. És un sentiment estar aquí i marxar em faria molt de mal. El meu club ara mateix és aquest i tan de bo pugui pujar amb aquest club.

Segovia només estaria al Sant Andreu a Tercera // FOTO: Judit Andreu

Per com estava el club fa uns anys dóna la sensació que líders com Azparren o vostè mateix han ressuscitat un mort.

Tots els que estem al club ara som gent important, que era de Segona B. Clar està que som ambiciosos i volem anar cap amunt. S’ha fet un bon grup conjuntament amb el míster i tots anem a una a per l’objectiu que no és cap altre que posar el Sant Andreu a on mereix, a Segona B.

De fet, ha marcat el seu millor gol amb el Sant Andreu fa poc.

Fa un mes i mig va néixer el meu fill. Estic enamorat d’ell i és el millor que m’ha passat a la vida.

Serà porter també?

Espero que sigui davanter perquè els porters patim molt. Espero que marqui molts gols.

Per a ser porter s’ha d’estar una mica boig?

Els que som porters ja estem acostumats a que tot i que facis 7 parades en un partit només et critiquin un error. En canvi un davanter pot fallar-ne unes quantes i marcar un gol al final i ser l’heroi. Aquesta dinàmica ja està assumida per nosaltres. Ens agrada ser porters, ens encanta. Una mica bojos? No, som diferents. Sempre he dit que som diferents per estar sota pals, per celebrar els gols sols i per anar cap a la porteria contrària al teu equip. Una mica de bogeria? Sí, som especials.

També és representant dels futbolistes a nivell federatiu.

Sí, sóc assembleista a la Federació Espanyola de Futbol dels futbolistes de Catalunya. Em van oferir aquesta oportunitat i és molt bonic per a veure el futbol professional. Gaudeixo molt quan vaig a Las Rozas i m’agrada que ens deixin decidir.

Qui guanyarà, Rubiales o Larrea?

Parlant amb els jugadors crec que Rubiales. Amb el tema de l’AFE sempre ens ha ajudat molt quan hem tingut problemes. A mi particularment m’agrada més Rubiales, però que surti qui hagi de sortir.

I a nivell català com valora la feina d’Andreu Subies?

El president de la Federació Catalana ha donat un plus a aquest organisme. Som una de les federacions que millor està. Quan anem a Madrid sempre rebem elogis i som dels més avançats.

Pels jugadors amateurs, la #CatUEFA els hi ha donat una motivació més.

La Selecció significa que estàs fent les coses bé al teu club. Encara que anem poc a jugar-hi sempre et sents com a casa. És maco haver gaudit d’experiències com la de ser campió d’Espanya. No vaig anar a Moldàvia perquè estava a Cornellà, però és una sensació molt bonica. Et tracten com un professional i és un honor.

El seu millor record com a futbolista és aquella tanda de penals de Segovia?

Aquella tanda de penals va ser molt especial per a mi. Els penals són una loteria i jo vaig parar un penal al seu millor llançador, que no n’havia fallat cap en sis o set anys. La veritat és que ser campions va ser impressionant.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com