JORDI MESTRES @jordimestres7

Sembla mentida, però els camins paral·lels al futbol també existeixen. El Manlleu i Alberto Fernández han passat d’estar enfonsats, en un pou sense sortida, a reviure el dolç sabor de l’èxit. L’equip osonenc va confiar en el tècnic de Premià de Mar i l’aposta, de moment, està sortint bé. Setens amb 16 punts, a dos del play-off i a set del descens, és un bon bagatge. Calia ser valent i ha estat el cas, després de la mala experiencia a Sant Boi i un any en blanc. Arriscar, en aquest cas, ha tingut recompensa. El Manlleu torna a estar entre els millors del grup 5, com en els temps de Francesc Cargol i Jordi Dot.

Vagi per davant que queda un món i tot pot canviar. No deixa de ser una bona noticia que a un històric li vagin bé les coses. Més, després d’una etapa difícil. L’ascens de la Pobla a Segona B va evitar el descens del Manlleu a Primera Catalana. Només això. Un tercer va fer la feina que no va ser capaç d’aconseguir l’equip osonenc.

Una segona oportunitat caiguda del cel, sense cap mena de dubte. I calia aprofitar-la. No repetir errors passats i seguir el camí que no fa tant va conduir a l’èxit. És imposible oblidar que el Manlleu va disputar dos play-off consecutius el 2012 i el 2013. Recuperar aquella no tant vella essència és una obligació.

L’escollit és Alberto Fernández. L’actual entrenador va meravellar a Rubí i no va complir amb les expectatives al Santboià. Dues experiències oposades, de les quals ha pesat més la primera. Ara el Manlleu, el millor visitant del grup cinc, camina amb pas ferm. Ja sap també el que és guanyar a casa. Tot plegat, bons símptomes per a confirmar que, com l’au fénix, tant el club com l’entrenador han remuntat el vol de les seves cendres.

The post El Manlleu i Alberto Fernández es retroben appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Copa del Rei ha somrigut al Reus i li ha girat l’esquena al Lleida Esportiu. Tots dos rivals ho van fer tot per a passar, però una final és una final i només en podia quedar un. Aquest va ser el Reus Deportiu, que ho va aconseguir de forma agònica a la pròrroga. La fe dels de Natxo González, representada en un suplent que va acabar sent decisiu com Edgar, va ser el factor clau. El divendres a Las Rozas es decidirà quin serà el proper rival a setzens de final. Els jugadors volen anar a la capital (Madrid), però de moment s’hauran de tornar a veure les cares amb el Lleida el diumenge vinent. Ja és tot un clàssic aquest partit.

I sempre regala tensió, gols i bon joc. Són dos equips de molta qualitat i al final – encara que soni a tòpic – els petits detalls decideixen. En aquest sentit, el Reus va començar i acabar millor el partit i això li va servir per a tenir premi. Vítor va obrir el marcador i Edgar Hernández va tancar-lo. La pissarra de Natxo González, encertadíssim en l’estratègia dels canvis, va superar la d’Idiakez. Amb l’afició, tot va ser més fàcil.

No va ser una entrada espatarrant, però sí prou bona. El Municipal feia patxoca, també per la presència d’una mica menys de 200 aficionats del Lleida Esportiu. No era un partit més. Era el partit. Ni roig-i-negres ni blaus es van reservar res i només els mals de panxa van poder amb Urko Arroyo i Óscar Rubio.

EDGAR I COLORADO DINAMITEN EL REUS

Per part local, el turmell posava en dubte la participació d’Edgar en el partit. L’esquinç obligava a ser prudent, però fins i tot d’això en va treure profit Natxo González. Quan més just de forces estava el Lleida Esportiu, van entrar Colorado i Edgar. Els dos màxims golejadors de l’equip van capgirar la dinàmica del partit. La inèrcia de l’empat de Pau Bosch, amb una gran rematada en planxa després d’un córner, va quedar en res.

Els penals són una loteria, però les pròrrogues sí que es poden controlar. El temps extra, marcat pel cansament i els desajustos, va ser un fet. En un d’aquests, Edgar Hernández va passar de referència a heroi gràcies a una rematada de cap que va acabar en gol. La pilota entrava al fons de la xarxa, Edgar i els companys celebraven i l’afició embogia. Un gol a la pròrroga sol ser decisiu.

Quedaven encara 23 minuts pel final del partit, però el destí ja estava escrit. Barça, Real Madrid, Atlético, València, Sevilla, Vila-Real o Athletic Club visitaran el Municipal de Reus. El proper divendres es coneixerà l’adversari a setzens. No serà el Nàstic, ja que els grana van caure eliminats a Almería (2-1). Reus, Espanyol i Barça són els representants catalans que segueixen vius a la Copa del Rei.

EL BADALONA, A LA FASE ESTATAL DE LA COPA RFEF

Només en queden dos a la Copa Federació. El Badalona va acabar amb la seva sequera golejadora i li va marcar quatre a la Pobla de Mafumet. El 4-1 final és balsàmic pels escapulats, que no passen pel seu millor moment. A partir d’ara, Manolo González i els seus futbolistes jugaran contra la resta de campions autònoms, juntament amb els equips eliminats a la primera ronda de la Copa del Rei.

The post Edgar Hernández escriu la història del Reus Deportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Queden 24 hores pel partit més important de la història de la Pobla de Mafumet. Un equip amb ànima modesta i recursos de filial, que disputa el play-off d’ascens a Segona B per tercera vegada. Les dues anteriors, no hi va haver sort. La última, a més, era impossible pujar pel descens del Nàstic. Ara, els grana han tornat a Segona A i la Pobla té via lliure per a pujar. Té via lliure i depèn d’ella mateixa. A la tercera, ha d’anar a la vençuda. Ho agrairà el Manlleu, ja que només així conservaria la Tercera Divisió.

No serà fàcil. El vent, ara mateix, no bufa a favor sinó més aviat en contra. La derrota a l’anada obliga a la Pobla a guanyar i no encaixar. Dues condicions que ja va complir a l’anterior eliminatòria contra el San Fernando. Idèntic resultat a l’anada i remuntada a la tornada (2-0). Els de Posse coneixen el camí i ara falta seguir-lo.

Serà difícil fer-ho sense Emaná, referència ofensiva de l’equip. 10 gols (9 a la lliga i 1 al play-off) que es trobaran a faltar degut a l’expulsió del davanter en el partit d’anada. Tampoc podrà jugar Bicho. Dos titulars dels que no disposarà Martín Posse. L’afició, que es preveu que acudirà en massa al Municipal pobletà, ha de suplir aquestes carències.

PRIMER EL NÀSTIC, DESPRÉS LA POBLA?

Bona part dels assistents seran aficionats del Nàstic. Com a filial grana, l’ascens dels de Posse interessa tant a la Pobla de Mafumet com a Tarragona. Més, després d’aquell 31 de maig en el que el Nàstic va pujar a Liga Adelante. Des d’aleshores, la Pobla pot ser de Segona B. Seria un doble ascens històric, que mai abans s’ha produït.

I també un gran èxit pel futbol base del Nàstic. Amb el Juvenil A a Divisió d’Honor, el filial estaria a Segona B i el primer equip a Liga Adelante. Pocs equips de la categoria de plata poden presumir de tal context. Només Valladolid, Sporting, Zaragoza, Mallorca i Betis han tingut el filial a Segona B aquesta temporada.

REMUNTADA O DESCENS PEL MANLLEU

El partit de diumenge no només afecta a les categories de plata i de bronze. També a la Tercera Divisió i a la Primera Catalana. El Manlleu jugarà a una de les dues en funció del resultat del Pobla de Mafumet-Gerena. Vol, lògicament, una victòria local per a seguir a Tercera Divisió. De fet, ho està esperant per a anunciar renovacions i fitxatges.

La dissetena posició final i el descens del Sant Andreu provoca aquesta situació. Des del 2001, que sempre puja almenys un equip català a Segona B. La dada la donava el gran Roger Sánchez el passat 15 de juny. A això s’aferra el Manlleu. També el Nàstic i, evidentment, la Pobla. Tot el futbol català està amb l’equip de Martín Posse.

The post La final de la Pobla, el Nàstic i el Manlleu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Alberto Fernández no va tenir sort al Santboià. Va ser acomiadat a sis jornades del final de la lliga i ha estat un any sencer aturat. Li ha servit per a veure molt futbol i finalment el Manlleu li ha obert la porta de la Tercera. Cal tenir moltes ganes de tornar a les banquetes per a fer 140 quilòmetres de trajecte per anar i tornar de casa seva, a Premià de Mar, fins a Osona. “M’agrada entrenar i la distància no és cap impediment. El trajecte servirà per a comentar coses amb el meu segon”. Actitud positiva i realitats per a començar. “Hem d’assumir que el Manlleu ara mateix és de Primera Catalana”, encara que si la Pobla puja no será així. Alberto Fernández i tota la parròquia manlleuenca viuen pendents del filial del Nàstic.

La incertesa sobre la categoria de la temporada vinent “és la major dificultat”, tot i que “la idea és una base de jugadors del club, però també una altra meitat de futbolistes de fora”. Ja s’està negociant amb futbolistes de la temporada passada i es resta a l’espera pel que fa als nous fitxatges.

“El nostre pensament és que la Pobla es faci un favor a ella mateixa i també a nosaltres”. Curt i ras. De l’eliminatòria contra Gerena-Pobla de Mafumet depèn el futur del Manlleu, afectat directament pel descens a Segona B del Sant Andreu. Ja fa un mes del final de la lliga i han caigut Ascó, Europa i Figueres. La Pobla és l’única esperança.

“LA TERCERA ÉS EL QUE MEREIX EL MANLLEU”

Alberto Fernández viu pendent de l’eliminatòria, però no està obsessionat amb la mateixa: “Des del primer dia em va agradar el projecte, independentment de la categoria on s’hi jugués”. De fet, ha signat per una temporada sense saber-la i ara mateix “si juguem a Primera Catalana, l’objectiu clar será pujar. La Tercera és el que es mereix el Manlleu”.

Un club que “sempre he tingut en consideració. Seriós, que deixa treballar a gust i amb ambició”. Caldrà veure si a Manlleu, Alberto Fernández té la fortuna que el va acompanyar a Rubí o la desgràcia més recent al Santboià. Aquesta última etapa, més recent, no ha de condicionar l’actual: “Més que revàlida, és tornar a entrenar que és el que m’agrada”.

Les males experiències, però, no s’obliden i “les temporades dolentes serveixen per aprendre dels errors i fer examen de consciència”. Alberto Fernández vol conservar l’essència del club: “El Manlleu sempre s’ha caracteritzat per ser un equip molt intens a casa. Quan venia aquí sabia que seria difícil”. I per això vol jugadors “implicats, intensos i que facin els partits complicats pel rival”.

Ha vist només tres o quatre partits del Manlleu de la temporada passada i aquest és el seu diagnòstic: “He vist el Manlleu força partit. Ha viscut situacions complicades, un canvi d’entrenador… Tot i això, si el Sant Andreu no hagués baixat hauria estat una temporada irregular”.

“BAIXAR SERIA UN COP DUR, PERÒ HA DE DURAR 4 HORES”

El nou tècnic osonenc treballa de comercial i, com fa amb els seus clients, ha de convèncer plantilla, directiva i afició del projecte: “Tenim molt clar que és un club que treballa amb la zona. Si baixem a Primera Catalana serà un cop dur, però que ha de durar 4 hores”. Evidentment, “estar a Primera Catalana no és bo, però si finalment ho estem s’ha d’afrontar com a un any en positiu. De fer-ho bé i tornar amb arguments al camp”.

The post Alberto Fernández és un aficionat més de la Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.