El futbol català deixa històries boniques, d’èxits efímers i també de fidelitat en el temps. La figura de Pedro Dólera es pot encaixar perfectament al segon cas, ja que allà on ha anat ha deixat empremta. En gairebé vint anys a les banquetes, el tècnic només ha dirigit quatre equips. Marianao Poblet (3 temporades), CE Europa (6) AE Prat (8) i UE Olot (1). Dólera és un entrenador de projectes, que sol arribar a l’èxit a través de la fidelitat. Al Sagnier i al Nou Sardenya va fer història i va camí de repetir també entre volcans.

I és que l’Olot és líder del grup 5 de Tercera Federació amb 10 punts d’avantatge respecte el segon, L’Hospitalet, quan en queden només 24 per disputar. L’ascens garrotxí, doncs, està més que ben encaminat i seria el tercer de la història del club de Tercera a categoria superior. (2013, 2017 i 2022). També, seria el tercer en el cas de Pedro Dólera.

HISTÒRIA POTA BLAVA

L’actual entrenador de l’Olot va aconseguir els altres dos amb l’AE Prat. El primer a la seva primera temporada, la 2015/2016, i el segon la 2018/2019 en una inoblidable final contra el Portugalete. Dólera, a més, és l’entrenador que més partits ha dirigit l’equip pota blava en tota la seva història, amb un total de 308.

Segons dades del nostre company Manolo Gol si sumem aquest registre als 136 que va disputar com a jugador Dólera ha defensat l’AE Prat en 444 partits durant tota la seva vida, gairebé res. Una de les persones més importants de la història del club torna al Sagnier el proper divendres, aquesta vegada com a rival.

228 PARTITS I UNA COPA CATALUNYA A L’EUROPA

Pedro Dólera també és història escapulada, ja que va dirigir el CE Europa durant sis temporades amb un total de 228 partits dirigits. Sempre a Tercera Divisió, el tècnic va portar els graciencs a guanyar una Copa Catalunya contra el Girona i a disputar tres playoff d’ascens de forma consecutiva.

Abans, molts dels jugadors d’aquell Europa com Álex Cano, Alberto González o Padilla van jugar al Marianao de Dólera que va aconseguir pujar a Primera Catalana. Dólera torna al Prat, amb més de 600 partits dirigits, una Copa Catalunya, una altra final amb l’Olot, cinc playoff d’ascens i tres ascensos a la seva esquena. El pratenc aconseguirà el quart en unes setmanes?

The post El pratenc Pedro Dólera torna al ‘seu’ Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu. Per començar: temporada històrica del conjunt d‘Oriol Alsina ja que va guanyar la Copa Federación, va arribar a la final de la Copa Catalunya i ha aconseguit una plaça a Primera RFEF. Per aconseguir-la, tan sols necessitava un punt davant l’Hércules.

El Llagostera va començar molt fort, i als deu minuts Guiu ja havia avançat als seus. Després d’una primera meitat molt potent, la represa va tornar a ser una demostració de motivació gironina, amb un imperial Sascha Andreu que feia el segon. Un clar penal sobre Duba va acabar significant el 3-0.

LLAGOSTERA ÉS UNA FESTA

Amb el Municipal convertit en una festa, va arribar l’ensurt. En deu minuts, l’Hércules va empatar el partit. Al final, el que podia haver sigut una tragèdia, va acabar convertint-se en anècdota. La Primera RFEF ja espera a la Unió Esportiva Llagostera.

BADALONA I LLEIDA E., NTRASCENDÈNCIA

El grup d’ascens a Primera RFEF no va donar lloc a massa emoció, ja que la matemàtica no va donar peu a que més equips es disputessin la segona plaça d’ascens, i a Llagostera no va fer falta la ràdio. El Badalona va caure derrotat a casa davant l’Atlético Levante i el Lleida E. va empatar davant La Nucía amb un onze ple de joves, però amb un Camp d’Esports molt buit. Trist desenllaç per dos equips que, la temporada vinent, jugaran a Segona RFEF.

L’Hospitalet va aconseguir empatar davant el València Mestalla en un partit que segurament cap dels dos desitjaria haver jugat, ja que ja van certificar el seu descens a Tercera setmanes abans.

ESPANYOL B, SATISFACCIÓ MÀXIMA

L‘Espanyol B depenia d’ell mateix per evitar el descens a Tercera, i contra un Atzeneta que ja no es jugava res, van dominar des de l’inici. Una sola ocasió en la primera meitat servia a Iván Gil per avançar als pericos.

Ja en la segona meitat, el clar domini dels de Luis Blanco es va acabar traduint en un doblet de Becerra per rematar la feina. De poc va servir als visitants l’expulsió de Pedro Torres per doble groga a falta de quinze minuts.

Eufòria total al Municipal Sagnier, i no és per menys. Una segona fase gairebé excel·lent dels homes de Pedro Dólera, acumulant set partits sense perdre, van valdre una permanència que val molt. Els potablava van sortir disposats a tot i, enfront un Orihuela ja a Tercera, aquest plus es va notar des de l’inici. E

n uns deu minuts, els locals van avisar diverses vegades fins que Xavi Civil no va perdonar fins fer el primer gol. A partir de llavors, el partit es va fer força llarg.

Craviotto només va haver d’actuar davant d’un cop de cap de Toché, i va complir amb escreix. Tot i la poca activitat visitant, les múltiples ocasions perdonades del Prat van fer que s’arribés als últims minuts amb molta nerviositat.

Finalment, els nervis i la tensió es van convertir en eufòria. Una temporada que s’ha fet molt llarga i dura, ha acabat amb satisfacció total, evitant el descens a Tercera i sent equip de Segona RFEF.

OLOT I L’HOSPITALET, DECEPCIÓ I TRISTESA

Dia dur i cares molt llargues a Olot. El conjunt garrotxí va dir adéu a la Segona B i jugarà la Tercera Divisió, que la pròxima temporada es convertirà en la cinquena categoria del futbol estatal. L’Olot no depenia d’ell mateix, i amb la victòria del Prat hagués necessitat fer un gol més que els potablava. Tot i així, aquesta circumstància no es va poder plantejar.

Un xut de Colau des de fora l’àrea es convertia en un gol de la Peña Deportiva i, això, sumat als gols primerencs de Prat i Espanyol B, deixaven l’Olot abonat a l’èpica. Tot i així, Xumetra ràpidament va aconseguir l’empat des dels onze metres.

La segona part va ser un cúmul d’intents a la desesperada. L’Olot necessitava dos gols per no baixar, però els nervis van ser letals i no va ser possible. Descens a Tercera que culmina una temporada per l’oblit per la família olotina.

The post Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Moltes dificultats pels equips catalans altra jornada. El Nàstic segueix sense retrobar-se amb la victòria en aquesta segona fase, i comença a ser imprescindible. L’efectivitat va ser el que va diferenciar el conjunt grana del conjunt illenc.

Ambdós equips van gaudir d’ocasions, però l’únic gol del partit el va fer Castel amb un bon cop de cap abans del descans.

Tot i buscar l’empat insistentment, no hi va haver manera. La setmana vinent, partit clau davant el Villarreal B. Els de Toni Seligrat no poden tornar a fallar.

Després d’un inici fulgurant, l’Andorra no va saber guanyar davant l‘Alcoyano. Els de Sarabia van dominar, com era esperable, però els visitants tenien clar què havien de fer. Un partit físic i una bona defensa dels d’Alcoi va fer impossible que ni Carlos Martínez aconseguís fer gol. No hi va haver manera.

Tot i així, la incapacitat del Nàstic per guanyar manté als tricolor en posicions de playoffs d’ascens a Segona.

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El FC Barcelona B va patir fins al final, però es va endur una victòria de gran valor a casa després de superar al Villarreal B. Els de García Pimienta ho van tenir difícil i no es van trobar gens còmodes en tot el partit, però a base de qualitat individual, van acabar aconseguint els tres punts.

Konrad i Collado, un altre cop de falta directa, van deixar encarat el partit, però els groguets no es van rendir i van retallar distàncies.

Minuts després, Rey Manaj feia el tercer des dels onze metres i Millán tornava a replicar en favor dels visitants. Finalment, però, el patiment es va quedar en anècdota, i el filial blaugrana fa un pas de gegant.

MÉS DIFICULTATS PELS CATALANS

Al Lleida Esportiu no li va valer dur la iniciativa, i es va estavellar davant la defensa del Levante B. Els de Molo, davant una defensa ben ordenada, no va saber generar ocasions prou bones com per aconseguir el gol de la victòria. La setmana vinent, davant La Nucía, el cuer del grup, caldrà aconseguir la victòria per seguir optant a ser a la Primera RFEF.

Derrota de les que fan molt mal. El Cornellà va deixar escapar tres punts en uns últims quinze minuts fatídics. Un partit que estava molt encarat gràcies a un matiner golàs d’Agus Medina, es va acabar convertint en un malson.

Dos serveis de cantonada favorables a l’Hércules es van traduir en un doblet de Pedro Sánchez. Els de Romo hauran de treballar per evitar que aquest partit afecti anímicament, perquè encara queda molta lluita per donar.

L’HOSPITALET I OLOT, A PATIR

La falta d’efectivitat va penalitzar l’Hospitalet. Ni tan sols des de la pena màxima es va poder marcar, ja que el porter visitant va poder aturar el llançament de Salinas. L’Atzeneta, en canvi, en un bon contracop sí que va saber avançar-se, i el conjunt riberenc va encadenar la segona derrota consecutiva tot i el bon començament. El gol es paga molt car en aquesta segona fase.

Cop molt dur a l’Olot. Els de Gabri Garcia tenien al seu davant una oportunitat boníssima per encadenar la tercera victòria consecutiva i posar-se en una bona posició per encarar la salvació, però la van desaprofitar.

Una segona meitat per oblidar van deixar amb un pam de nas un conjunt local que es va posar per davant ràpidament gràcies a Baró, però que ho va deixar perdre amb facilitat. Tres gols en la última mitja hora van deixar estabornit a un Olot que es complica la vida, però que ha de seguir lluitant. Les opcions es mantenen obertes.

LA VOLEN FER GROSSA

Al vestidor de l’AE Prat es respira eufòria, una gran excepció pels equipos catalans. Una segona victòria consecutiva ha deixat els de Pedro Dólera provisionalment fora del descens. Els pratencs van fer un partit molt seriós, dominant i fent valer la seva condició de locals, davant un filial del València que està pràcticament sentenciat.

Padilla va fer el gol de la victòria a falta d’uns vint minuts, donant als seus una victòria de gran valor. En resum: complicat pels equips catalans

The post Moltes dificultats pels equips catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha quedat clar aquesta jornada que els equips catalans canvien a domicili. Primer, el Nàstic va sumar el seu segon empat consecutiu en aquesta segona fase, després de no passar de l’1-1 al Collao. En un inici força mogut, Juanan va avançar als locals. La resposta dels de Seligrat va ser immediata, i Fran Carbià no perdonava.

A partir de llavors, el partit va anar baixant revolucions, i les ocasions van començar a arribar amb menys freqüència. Un cop de cap de Trilles podria haver canviat el partit, però una bona mà de José Juan ho va evitar. La setmana que ve, partit clau davant l’Ibiza.

Després de vuit partits sense conèixer la derrota, el Barça B va tornar a sucumbir. L’experiència va pesar, i la pilota aturada va ser determinant. Un servei de cantonada acabava amb el remat en pròpia porteria de Rey Manaj, que posava les coses complicades als blaugrana. Tot i així, la rèplica no va tardar en arribar, i Peque va aconseguir fer un gran gol per empatar.

En una segona meitat amb interrupcions i dificultats per part dels de Pimienta per generar joc, un nou servei de cantonada clau va condemnar els visitants. Castel, després de rematar de cap, caçava el rebot i feia el 2-1.

L’ANDORRA SEGUEIX COMPLINT

L’Andorra de Sarabia segueix imparable en aquesta segona fase. Després de guanyar a casa a l’Ibiza, a fora tampoc van fallar. Tot i que el Villarreal B es va posar per davant gràcies a un bon gol de falta directa de Lozano.

Abans del descans, Héctor va tornar l’empat al marcador amb un xut potent i, ja en la represa, els tricolors es van fer el partit seu. Pau Martínez i el de sempre, Carlos Martínez, donaven una gran victòria per posar-se en tercera posició, la que dona accés als playoffs.

DIFICULTATS PELS CATALANS FORA DE CASA

El Badalona no va poder emportar-se res de l’imponent Rico Pérez, firmant així la primera derrota de la segona fase. En un partit igualat i on les ocasions arribaven amb comptagotes, poc a poc l’Hércules va anar guanyant terreny per, just a la represa, avançar-se en el marcador.

Manolo González va anar a per totes, però l’equip es va trobar amb un Falcón molt segur sota pals, que va evitar la reacció visitant. La setmana que ve, als escapulats els toca descansar.

L’estrena del Llagostera en aquesta segona fase no ha estat la millor. Els d’Oriol Alsina van caure derrotats davant l’Atlético Levante. En un partit igualat i amb poques ocasions, els locals van començar a apretar durant la segona meitat, i això els va permetre marcar primer.

Els catalans van reaccionar ràpid, i Sergio Cortés empatava poc després. Malgrat això, el domini granota es va acabar traduint en un altre gol a falta de cinc minuts. Tocarà seguir remant.

Empat positiu del Cornellà a La Nucía que els manté líders del grup per aconseguir una plaça a Primera RFEF. En un partit sense masses ocasions clares ni la balança decantada per cap dels dos equips, el Cornellà ho va intentar, sobretot per mitjà de Víctor Fernández, però no va ser suficient. El 0-0 va ser inamovible.

ELS D’ABAIX RESPONEN

Evitar el descens a Tercera no serà gens fàcil, però el Prat ho lluitarà fins el final. Els de Pedro Dólera van començar molt forts, i al minut 1 Sergio Montero ja havia posat als seus per davant. Tot i així, l’Atzeneta no es va quedar amb els braços creuats i, després d’uns quants avisos, abans del descans van empatar el partit.

Els potablava tenien clar que necessitaven els tres punts, l’empat no valia. Éric Jiménez va fer el gol de la victòria i Craviotto, des dels tres pals, es va encarregar de fer-lo valer. Victòria crucial.

La UE Olot també va fer-se fort a domicili, guanyant al València Mestalla. I quin moment per fer-ho. Els olotins encara no sabien què era guanyar fora de casa. En un partit molt treballat, els de Gabri Garcia van ser sòlids al darrere, evitant que el filial pogués fer mal, i van lluitar per trobar el gol.

Després de buscar-lo durant gairebé tot el partit, un cop de cap salvador d’Eloi Amagat donava una victòria èpica als seus. Ben vius.

ES COMPLIQUEN LA VIDA

Després d’aconseguir una victòria important a casa, l‘Hospitalet no va córrer la mateixa sort a domicili, on va veure’s superat per la Peña Deportiva. Tot i un inici igualat i amb ocasions pels de la Franja, la efectivitat la van posar els locals. Un golàs de falta i una errada defensiva visitant, deixaven als eivissencs amb un 2-0 favorable abans del descans.

L’Hospi va intentar sacsejar el partit amb quatre canvis, però la resposta no va ser suficient i, pel moment, es mantindria fora del descens, però a un punt del Prat i de l’Olot. Prohibit badar.

Derrota cruel per l‘Espanyol B davant l’Orihuela. Els blanc-i-blaus van començar amb intensitat, i les ocasions van començar arribar. No obstant això, una falta lateral favorable als locals acabava en gol. Només cinc minuts després, abans del pas a vestidors, Becerra feia l’empat.

En la represa, els locals van apretar, però el partit seguia ben obert. I quan l’empat semblava fet, Salinas donava la victòria als locals a la sortida d’un còrner. Dura derrota pels catalans de Luis Blanco que veuen que no tenen assegurada la permanència ni de bon tros.

The post Els equips catalans canvien a domicili appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un balanç de set victòries locals, dos empats i una victòria visitant en aquesta 28a jornada ho deixen tot obert. La derrota del CE Sabadell, i les victòries del Barça B, el Cornellà, el Lleida i l’Olot mantenen la lluita pels quatre primers llocs ben encesa, mentre que la resurrecció del Prat manté vius a tots els competidors per quedar-se.

Tant el CE Sabadell com l’Espanyol B necessitaven guanyar i trencar les seves respectives males dinàmiques, i els locals ho van aconseguir. Aquest duel va tenir dues parts ben diferenciades, antagòniques. El Sabadell va començar molt entonat i de seguida va treure petroli d’una aproximació a l’àrea rival. Errada defensiva i penal favorable als arlequinats. Édgar no va perdonar (8′). Quan millor es trobaven els visitants, dominant i pressionant amb molt encert, va arribar l’empat. Mackay va aconseguir refusar una falta de Moha des del balcó de l’àrea però Soni va caçar el rebot (33′). L’alegria dels de Gay duraria ben poc, ja que una passada filtrada d’Aarón Rey es convertia en un regal que Boris no va desaprofitar per marxar al descans amb avantatge al marcador (40′)

La segona part va canviar el decorat per complet. L’Espanyol B va fer un pas endavant, decidit a donar-li la volta al partit. Després d’una sèrie d’avisos, a pilota aturada va arribar el gol. Iago Indias aprofitava una falta lateral per començar a fer efectiva la remuntada (59′). A partir de llavors, el joc es va tornar boig, i això ho van aprofitar els locals davant un Sabadell que perdia els nervis i la paciència de la primera meitat. La joventut es va imposar. Des de la frontal, Moha va efectuar la remuntada superant Mackay (84′), i Ferran Jutglà la va culminar (90′). Després de set partits, el filial blanc-i-blau es va reconciliar amb la victòria i, per altra banda, els futbolistes arlequinats i el bon nombre de seguidors desplaçats van abandonar la Dani Jarque capcots i decepcionats.

El fortí del grup

El Nou Municipal de Cornellà, any rere any, confirma que és gairebé inexpugnable. La UE Cornellà va complir al guanyar per la mínima l’Atlético Levante, tres punts que els permeten seguir en tercera posició i empatar a punts al Sabadell. A la primera meitat, als locals els va faltar encert. Els de Romo van gaudir d’ocasions diverses per aconseguir el gol, però aquest no va arribar. La represa va portar el gol. Després de provar-ho en numeroses ocasions, Pablo Fernández aconseguia superar Picón. Amb el marcador a favor, el Cornellà va saber defensar el resultat per acabar sumant tres punts importants per seguir ben amunt.

Nou partits després, l’Andorra va tornar a sumar els tres punts, els primers amb Nacho Castro a la banqueta. Davant l’Orihuela, el matx va començar amb un Andorra disposat a anar a per totes, però l’equip visitant anivellava el joc, disfrutant també d’alguna aproximació. De fet, no va ser fins la segona meitat quan els gols van arribar. Casadesús aprofitava una centrada de Loureiro per obrir la llauna (51′). L’alegria tricolor duraria poc, però, ja que els d’Albadalejo no volien marxar de buit. Entrena rematava a plaer després d’una passada de Pitu per igualar el partit (64′). Quan els fantasmes tornaven a aparèixer, un altre cop apareixia Casadesús per fer realitat una victòria importantíssima i necessària (78′).

No tenen sostre

La UE Olot no té sostre. Al menys, això és el que demostren jornada rere jornada. El Badalona no va poder davant els garrotxins. Malgrat la primera meitat no va deixar masses oportunitats clares per avançar-se, els de Raúl Garrido van demostrar encert. Abans de passar pels vestidors, Salinas rematava una pentinada de Baró sortint d’un córner per fer el gol (41′). La segona part va estar marcada per l’expulsió de Pelón, que deixava al Badalona amb un home menys durant més de mitja hora. Això, va dificultar encara més les coses als de Manolo González, que van veure com Chabboura acabava sentenciant el partit (87′). Amb la permanència ja assolida i havent enllaçat nou jornades sense perdre, l’Olot somia en els playoffs, i té llicència per fer-ho.

El Barça B també té llicència per somiar, després de colocar-se en segona posició al haver superat al Llagostera amb remontada inclosa. El partit es va posar de cara als locals ràpidament, amb un cop de cap de Monchu que es traduïa en gol (2′). Els primers 45 minuts, de fet, van ser un autèntic monòleg blaugrana, encara que no van poder transformar això en gols.

Els d’Oriol Alsina ja van demostrar a la Nova Creu Alta que necessiten ben poques ocasions per fer mal, i al Johan Cruyff no hi va haver excepció. Sergio Cortés empatava des dels onze metres (65′) i, poc després, Magallán remuntava amb una rosca (74′). Minuts rodons del Llagostera. No estava tot dit, però. Els de García Pimienta van tornar a oferir bon joc i ocasions. A pilota aturada, des de la cantonada, Cuenca conectava una centrada per empatar de nou (82′). Cinc minuts després, Ilaix Moriba aprofitava una centrada de Chumi per culminar la remuntada. Extàsi i alegria màxima per posar-se segons.

Cop sobre la taula

El Lleida Esportiu tampoc vol renunciar als playoffs. Ho ha demostrat davant un rival directe com el Villarreal B, contra qui va guanyar contundentment. Els dos equips van gaudir d’ocasions, però l’encert va ser lleidatà. Marc Martínez, des del punt de penal, aprofitava unes mans d’Andrei per avançar els seus (28′). Just abans del descans, Xemi ampliava la distància amb un gran xut des de fora de l’àrea (43′). El mateix Xemi, poc després de la represa, sentenciava el matx aprofitant una centrada de Liberto (49′). Els de Molo van presentar la seva candidatura amb contundència i encert, una mescla perfecte. 

El camp de La Nucía és inexpugnable. Cap equip sap què és guanyar-hi. El Nàstic tampoc. Els de Toni Seligrat van aconseguir tenir domini i ocasions, i mitjançant Fran Carbia i Pedro Martín, els tarragonins van tenir oportunitats de marcar, però les ocasions s’han d’aprofitar. Un polèmic penal favorable a La Nucía es traduïa en gol d’Agüero abans del descans (45′). La segona meitat, per oblidar. Els locals es van imposar i van acabar ampliant la distància, quan el mateix Agüero aprofitava una passada dins de l’àrea (68′). L’expulsió de Fran Miranda per doble tarjeta groga va ser un afegit a la derrota, en un dels desplaçaments més difícils de la categoria. 

El Prat està ben viu

No es podia condemnar al Prat abans d’hora. Els de Pedro Dólera van guanyar heroicament a Castàlia per 1-3 davant el líder. Un primer intercanvi de cops preveia un partit mogut. Juanto Ortuño superava Andrés per fer el primer (13′). La resposta pratenca, però, va ser ràpida i efectiva. Alex Pla engaltava una volea des de la frontal per igualar el mrcador (18′). Més endavant, Arjona queia dins l’àrea local, i l’àrbitre assenyalava penal. Alex Pla no va fallar (34′). La combinació va ser perfecte, efectivitat i resistència al darrere. Al temps afegit, Raíllo sentenciava (90′). Victòria espectacular per donar un cop sobre la taula i deixar la permanència a un sol punt.

The post El Prat reneix i tot queda obert a deu finals appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una nova jornada ha arribat a la seva fi a la Segona B, i ho ha fet amb un balanç de quatre victòries locals, tres empats i tres victòries visitants. La taula classificatòria no ha variat massa respecte la jornada anterior, però la lluita tant per dalt com per baix segueix ben viva.

Sorpresa. Així començava la 24a jornada el dissabte, amb el partit que enfrentava el FC Andorra i l’AE Prat. La primera meitat va estar marcada pel desencert, sobretot per part dels locals. Els de Gabri van gaudir de bones ocasions, aprofitant el domini que van poder imprimir, però no les van saber fer bones. De la mateixa manera, les rèpliques del Prat tampoc van ser fructíferes.

El guió del partit va canviar en la segona meitat i els de Dólera es van fer forts, avisant amb una pilota al travesser. Ja amb forces minuts jugats després de la represa, va arribar el gol pratenc. Ratti va desviar un xut de Raillo i, Adrià Arjona, va caçar el refús per anotar (76′). L’alegria dels visitants, però, va durar ben poc. Una falta lateral favorable als andorrans acabava en gol amb un potent cop de cap de Loureiro (82′). Finalment, quan l’empat ja es donava per fet, l’expulsió de Bover per doble groga va acabar en gol de Raillo (89′), fent que els potablava suméssin tres punts d’or per avisar que encara els queda molt per dir. Per la seva banda, l’Andorra segueix perdent punts i ja acumula cinc partits sense guanyar.

El Llagostera acumulava vuit partits sense perdre al Municipal i la visita de l’Atlètic Llevant va trencar la ratxa. Els visitants es van avançar al marcador ràpidament, gràcies a una falta molt ben tirada per Ferni (5′). Això va donar ales als valencians per dominar el partit. Tot i així, el marcador no es va moure més fins la represa. Els d’Oriol Alsina van començar endollats la segona meitat i van trobar premi mitjançant un xut de Magallán, que empatava (55′). Malgrat això, el filial granota va replicar gairebé al moment, amb un nou gol de Ferni (60′). Ja a les acaballes, Sandoval culminava el partit fent el tercer (90′). Els catalans acumulen així set jornades sense guanyar i comencen a apropar-se a la zona baixa de la taula.

Duel de contrastos

La UE Olot va fer una primera part espectacular però, la segona, va ser totalment diferent. Els olotins van sortir a l’Antonio Puchades molt endollats, i això es va fer palès. Després d’unes tímides ocasions per part dels dos equips, Xumetra aprofitava una centrada de Chavarria per fer el primer gol del partit (22′). Poc després, la contundència dels de Garrido es va tornar a fer present i, de nou, una centrada de Chavarria acabava en gol, aquest cop amb una finalització de Soler (28′). El tècnic local va voler sacsejar el partit a la represa, donant entrada a Musah i Neftali. Aquests ajustaments tàctics van donar els seus fruits i, el domini de l’Olot s’ha anat esvaint i, ràpidament, Molina retallava distàncies (49′). Després d’uns minuts, Sergio Moreno igualava el matx (67′). Finalment, empat que no té el millor regust pels garrotxins per les circumstàncies en que s’ha donat però, que els permet seguir sumant i escalant posicions.

Derrota cruel la que es va endur l’Espanyol B de Castàlia. Tot i un inici favorable al Castelló, els de Gay van adaptar-se al partit a mesura que passaven els minuts i el matx es va equilibrar, sense masses ocasions. Una jugada fatídica. Això és el que va marcar el partit. Una acció individual de Nico Melamed va acabar en penal. Malgrat això, el mateix Nico va errar la pena màxima i, en la jugada següent, un contracop finalitzava amb gol de Juanto Ortuño (65′). A partir d’aquí, el filial perico va buscar l’empat, però va topar amb Álvaro Campos. Així doncs, l’Espanyol B encadena quatre jornades sense guanyar, cosa que l’ha allunyat una mica de la zona privilegiada.

Triomf contundent

El Lleida Esportiu es va fer fort al Camp d’Esports i va superar amb contundència el Badalona. Des del principi, els locals van avisar Morales i van dominar el partit, tot i algun avís dels de Manolo González. Just quan faltava poc pel descans, Raúl culminava un contracop per fer el primer del partit (43′). Gol psicològic. A partir de llavors, la segona meitat va ser encara millor pels de Molo, que després d’un avís de Liberto, ell mateix assistia a Xemi perquè fes el segon (53′). Pocs minuts després, un cop de cap de Xemi culminava la victòria local (62′). El Badalona, malgrat va gaudir d’una bona ratxa, acumula tres derrotes consecutives i torna a estar més necessitat que mai. Per la seva part, el Lleida segueix de ben a prop les posicions de play-off.

Es trenca la ratxa a l’Estadi Johan Cruyff. El FC Barcelona B va perdre el seu primer partit a l’estadi davant el Villarreal B en una primer part boja. Només començar, una passada a l’esquena de la defensa acabava en gol de Mújica (1′), els de Pimienta ja es veien per darrere. La empenta que suposa fer un gol al primer minut la van aprofitar els groguets i, Edu Espiau, va fer bona una centrada de Baena amb un cop de cap, que significava el 0-2 (28′). La reacció dels blaugrana va ser espectacular. Kike Saverio (31′) i el juvenil Gerard (32′) empataven el partit en tan sols un minut. L’alegria de l’empat, però, va ser efímera, perquè el Villarreal B va tornar a replicar mitjançant un xut des de fora l’àrea de Junehyuk Ahn (36′). El 2-3 acabaria sent el resultat definitiu, després d’una primera part amb cinc gols i una segona on les ocasions no es van poder concretar. Tot i la derrota, el filial blaugrana segueix quart.

Després de set triomfs consecutius, el Cornellà va empatar a casa davant el Nàstic. Els de Seligrat van començar molt forts i, després d’avisar fent un gol que l’àrbitre va anul·lar, Gerard Oliva posava per davant els seus amb una bona definició (16′). La primera meitat va avançar amb un Cornellà que no sabia trobar espais en un sòlid Nàstic. Tot va canviar, però, en la segona meitat, on la insistència dels de Romo va acabar tenint premi. Una sèrie de rebots a l’àrea dels grana després d’una centrada acabava en gol d’Agus Medina (67′). A partir d’aquí, els minuts que restaven van ser un exercici de resiliència per part dels de Seligrat, que van permetre sumar un punt per seguir allunyant-se del descens.

Penal i lesions

El CE Sabadell va encadenar la segona derrota consecutiva a un dels camps més complicats de la categoria, el de La Nucía. Aquest va ser un partit marcat pel rocós engranatge defensiu dels locals, que van anul·lar qualsevol intent d’ofensiva, fent que les ocasions clares fossin ben poques. Quan el 0-0 semblava una realitat inamovible, va arribar una jugada fatídica. Una pèrdua arlequinada derivava en un penal perpetrat per Grego. Agüero (87′) no va fallar i els tres punts es van quedar al Camilo Cano. Les lesions estan castigant l’equip d’Hidalgo, que cada cop té la infermeria més plena i, malgrat tots els impediments, el Sabadell segueix líder.

The post Lleida Esportiu i Prat, vencedors de la jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS (EL TRAVESSER) @FFGaya

El RCD Espanyol B tornava a la victòria després de tres empats consecutius. Ho feia davant del Vilafranca que encaixava la tercera derrota seguida. El filial blanc-i-blau es mostrava molt encertat en els metres finals i gairebé no va donar opcions als vilafranquins, que van tenir molt poques opcions de gol. Dos gols a la primera part de Pipa i Puado i dos a la segona, de Cristo i, novament Puado, situaven el defintiu 4-0 al marcador.

L’AE Prat li tornava el 0-1 que l’Hospitalet aconseguia a la primera volta i els potablava es posen a només 1 partit de la segona posició, i es reobre la lluita per aquesta segona posició. Després d’un partit amb domini altern, i l’expulsió del visitant Joel Marín a 15 minuts del final, Ignacio Rosillo, aconseguia l’únic gol del partit al minut 93.

La quarta és dels quadribarrats

El Sant Andreu segueix quart classificat després d’aquesta jornada. Victòria a casa davant del Castelldefels en un partit que no es decidia fins al darrer quart d’hora de partit .Els quadribarrats tornaven a guanyar al Narcís Sala en un partit on la primera part tindria diverses oportunitats a la primera part, però no ha estat fins a la segona que Elhadji trencava la igualada. Al temps afegit, Óscar Muñoz ha arrodonit la victòria transformant un penal.

El Terrassa es desenganxa de la quarta plaça en empatar i se situa a dos punts del quart. Empat al Joan Baptista Milà, davant d’un Santboià que tot i començar manant al marcador veuria com el Terrassa capgirava el marcador amb els gols de Dani Sánchez i Raúl Torres a la segona part, el segon de penal. Rubi Cruz salvava un punt pels locals als últims minuts de partit.

La Pobla de Mafumet escala posicions després de les derrotes d’Europa i Ascó. Els pobletans superaven el Vilassar. Moha aconseguia obrir la llauna al darrer instant de la primera part, i a la segona, després que el Vilassar de Mar collés als tarragonins, sentenciaven amb el gol de Pol Prats a deu minuts del final del partit.

L’Europa perdia a la capital del Baix Camp davant d’un Reus B que després de tres partits sense guanyar superava als barcelonins en el darrer partit de la jornada. Treballada victòria dels d’Albert Company gràcies al gol d’Adrià Arjona a manca d’un quart d’hora de partit.

El Granollers arriba als 20 punts després d’una important victòria davant l’Horta, equip de la zona mitjana i amb marge per preocupar-se per la zona baixa. Els locals aprofitaven un gol al minut 44 en pròpia porta per situar-se per davant al marcador però l’Horta aconseguia empatar abans del descans amb una ràpida acció. A la segona part, els locals posaven el directe i primer Joel Brey, al 66′ i després Álvaro, a tres minuts pel final, deixaven la victòria al municipal de Granollers.

Un dels dos únics empats de la jornada es vivia a Vilatenim, on Figueres i Gavà es repartien els punts. Els blaugrana es posaven per davant amb el gol de Sani Bello al quart d’hora però el local Ferron establia l’empat un quart d’hora més tard. A la represa, el Gavà es quedava amb 10 per l’expulsió amb vermella directa de Carlos Garcia al 55′. Això donava ales als figuerencs per anar pel partit i marcava pocs minuts després el 2-1. Quan semblava que el partit s’acabaria amb victòria local, un gol en pròpia de Puig deixava el 2-2 final.

Dissabte: victòries visitants

La jornada de dissabte deixava dues victòries a domicili. Les de Palamós i Cerdanyola a Ascó i Sant Feliu de Llobregat. El degà català aconseguia trencar la ratxa de nou jornades sense guanyar i es distancia del descens i ja fa cinc partits que no perd. S’imposava i donava la sorpresa a Ascó, amb els gols de Medina i Henry, als minuts 56 i 76.

A Sant Feliu, el Cerdanyola trencava sis jornades consecutives de bons resultats del Santfeliuenc i aconseguia la victòria per 1-2. Éric Zárate avançava als d’Andrés Gonzàlez a la meitat de la primera part però en els següents 10 minuts els del Vallès aconseguien donar-li la volta al marcador, gràcies als gols de Dani Martí i Jonatan Toledo.

The post El Prat qüestiona la segona plaça de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.

@FFGaya 

Els quatre primers classificats no han fallat en aquesta jornada que acomiadava l’any 2017. L’Espanyol B segueix ampliant el seu rècord mentre que Ascó, Sant Andreu i CE L’Hospitalet han defensat les seves posicions. (MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

El filial blanc-i-blau sortia victoriós del partit al camp de la Pobla de Mafumet B, que encadena la segona derrota consecutiva. L’Espanyol B no ho tenia fàcil en un dels duels de filials de la categoria. Els de Juanma Pavón s’avançaven amb el gol de Rayco després d’una pilota penjada des del córner dins l’àrea petita. El líder aconseguiria donar-li la volta al marcador a través de molta feina i paciència. Un xut des de fora l’àrea, només cinc minuts després d’arrencar la segona part, Pol feia l’empat. Al tram final, i amb opcions pels dos equips, Max aprofitava una passada a l’espai per posar l’1-2 final.

Ascó i Hospitalet fan els deures en dissabte

Dos dels primers classificats, Ascó i Hospitalet jugaven dissabte, en dos parts. A Les Grasses, els ebrencs superava amb claredat al Santfeliuenc i acaben el 2017 en segona posició. Sergio Moreno obria la llauna a cinc minuts pel final de la primera part. A la represa, i davant d’uns locals sense poder de reacció, els de Santi Castillejo sentenciarien al tram final. Saad (70‘) augmentava les distàncies i Peke (83‘) deixava el definitiu 0-3. Els de Sant Feliu veuen com tanquen l’any encadenant deu partits sense aconseguir la victòria.

Golejada del CE L’Hospitalet a casa per tancar l’any en zona play–off. El Palamós estaria dins del partit fins al 2-1, moment que els de Xavi Molist van fer un pas endavant i sentenciarien el matx. S’arribava al descans amb l’1-0 però el degà català aconseguia l’empat al 58 (Jhoseppy) però l’alegria durava un minut quan Dani Fernàndez tornava a situar per davant als locals. A partir d’aquí domini local que es materialitzava amb tres gols més. El Palamós tanca el 2017 en dissetena posició i 15 punts.

El Sant Andreu aconsegueix tancar l’any amb la tercera victòria consecutiva que el permet seguir com a tercer classificat. Refermen les seves bones sensacions al camp del Figueres. Els andreuencs no començaven bé, ja que els locals s’avançaven al marcador però ràpidament empataven en un remat al pal dret deu minuts més tard. Abans del descans, els dos equips tindrien opcions per avançar-se però el marcador no es mouria de nou fins a la segona part. Gil Muntades tornava a avançar al Figueres en un xut ras però el Sant Andreu en els últims minuts aconseguia treure caràcter i donar-li la volta. Elhadji aconseguia fer l’empat en un remat dins l’àrea i David López, després d’un refús del porter local aconseguia fer el 2-3.

Terrassa i Prat segueixen a prop del play–off d’ascens

Egarencs i els potablava segueixen pressionant als equips del play–off després de les seves respectives victòries. El Terrassa FC tirava endavant el seu partit davant d’un Castelldefels en bona ratxa de resultats i que es veia frenada per un Terrassa més efectiu. Nil Puchades, a la mitja hora de joc obria la llauna, en un partit dominat pels locals. Bermúdez, pel Castelldefels aconseguia situar l’empat al minut 77 de partit i semblava que l’empat seria definitiu però Jonathan Ferreira, al 88‘ li donava els 3 punts als locals.

Quant a l’AE Prat, guanyava davant d’un rival directe, el Vilafranca, que posaria en problemes als potablava, que haurien de suar per sumar la victòria. El marcador s’obria amb un gol de Carlos Cano en un remat de cap ajustat al pal. A la segona part el Prat aconseguia la sentència després de diferents intents de marcar. Joel Marin definia per fer el 2-0 final.

El Vilassar deixa de ser el cuer

A costa del Gavà, el Vilassar de Mar ja no és el cuer de la #3div5 just abans d’acabar l’any. Els de Manel Moya guanyaven després de poc més de dos mesos sense fer-ho. L’Europa s’avançava primer amb el gol de Javi Navarro (8‘), però aquest gol matiner no desanimava un Vilassar de Mar que abans del descans aconseguia capgirar el marcador amb els gols de “Pitu” i Soufianne. Amb l’Europa buscant el gol de l’empat, donaria ales perquè el Vilassar trobés el camí del tercer gol, obra d’Eric Jiménez al minut 85.

La derrota del Gavà a la Bòbila davant del Cerdanyola del Vallès els situa com a últims a la classificació després de sumar només un punt dels darrers divuit punts disputats. Un gol de Mario Roque al minut 7 i un altre d’Albert López al 58‘ bloquejaven a un Gavà sense poder de reacció i sense poder materialitzar les seves ocasions.

El Santboià puja a l’onzena posició després de tombar al Granollers per la mínima al Joan Baptista Milà per deixar als visitants en zona de descens. Un solitari gol d’Oriol Molins a la meitat de la segona part era suficient perquè els del Baix Llobregat aconseguissin la victòria que els situï en una zona tranquil·la a Tercera. El darrer partit de la jornada seria al Baix Camp, amb l’únic empat de la jornada. Reus Deportiu B i UAT Horta es repartien els punts. Fins en dues ocasions es posaven per davant els visitants amb els gols de Rio (5′ i 52′) però els reusencs tindrien poder de reacció i salvarien un punt, amb el doblet d’Ernest Forgas.

The post Els quatre primers no fallen abans de festes appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Abans de començar la Copa Baix Llobregat, els favorits eren L’Hospitalet i el Cornellà. Fins i tot el Prat. Ningú pensava el que finalment ha passat. El Gavà és el primer campió de la competició, la qual ha guanyat amb autoritat. La victòria contra el Santboià, únic participant de Primera Catalana, va ser inapel·lable. Una tempesta quasi tan perfecta com la que va descarregar a Cornellà i a tota la comarca del Baix Llobregat, on ja regna el campió Gavà.

La marató de partits al Municipal de Cornellà – fins a 270 minuts de futbol de forma ininterrompuda – va tenir un desenllaç espectacular. La final, inesperada com hem dit, no va decebre a ningú. Va tenir de tot. La fam de guanyar es va imposar a la por a perdre i, tot i tractar-se d’un partit a cara o creu, no ho semblava. Gran desenllaç d’una Copa Baix Llobregat que ha anat de menys a més en la seva primera edició.

AE PRAT 1-1 SANTFELIUENC FC (7-6 als penals)

Per fortuna pels futbolistes de Prat i Santfeliuenc, el Sol radiant previst per les 17 hores va deixar pas a un dia gris, lleig, però agraït per a la pràctica del futbol. El que estava en joc era poc engrescador. La cinquena posició de la Copa Baix Llobregat, simplement. Va sortir més voluntariós d’assolir-la el Santfeliuenc. L’empenta, però, va durar poc. Com també no van ser gaires els minuts que van passar abans del diluvi universal. En condicions més pròpies del waterpolo o el rem, el partit anava seguint el seu curs.

Fins que al minut 20, sota la tromba d’aigua, l’àrbitre assenyalava un penal que ningú havia protestat. Jaime Fuentes el va fallar o, més ben dit, el travesser va refusar el seu llançament. Seguia l’emoció… i la tempesta. Per dir alguna cosa, ja que des d’aleshores fins al descans no va passar res. Mentrestant, la graderia estava farcida de futbolistes del Prat, L’Hospitalet, el Cornellà… Aquestes competicions també serveixen per això. D’espectadors, en canvi, poc més de 100. Una llàstima.

Després de la treva del descans, i també del temps – fins i tot va sortir el Sol! – els 22 protagonistes tornaven al verd. En van jugar només la meitat. I és que la represa va estar marcada per un rondo del Prat, molt còmode amb la pilota. Tant, que li va valer per a estrenar el marcador. 155 minuts després, Ignacio feia el primer gol pota blava a la competició. I quin gol! Si l’espera ha de ser per a veure cacaus com aquest, val la pena. El partit semblava decidit, però a la recta final va patir un gir inesperat. Ortiz igualava el marcador al 86’ i conduïa el matx als inevitables penals. Des dels onze metres, el Prat es va proclamar cinquè classificat de la Copa Baix Llobregat.

CE L’HOSPITALET 1-0 UE CORNELLÀ

El següent partit era per a la tercera posició, tot i que per a molts pronòstics previs a l’inici era la final. S’enfrontaven els dos únics equips de Segona B de la Copa Baix Llobregat, Cornellà i L’Hospitalet. Aquest últim, a més, amb la condició de vigent campió del torneig d’Històrics acabada d’estrenar. S’esperava molt d’aquest partit i l’inici no va decebre. Ocasions per a les dues bandes i, fins i tot, un gol anul·lat als riberencs. La presència d’espectadors, també es va incrementar. Els 150 del primer partit es van doblar en aquest segon.

El que no va canviar va ser el marcador. Altra vegada, empat a zero al descans. Si és que a la Copa Baix Llobregat sempre es deixa el millor pel final… I els canvis, pel descans. Fins a set en va fer Jordi Roger, mentre que Martí Cifuentes tampoc es va quedar enrere. Tot plegat va provocar un inici de segona part imprecís, gris com el cel que cada vegada estava més ennuvolat. La pluja va arribar i el gol, també. Xavi Puerto va posar una centrada mil·limètrica al segon pal, on David López, després d’un rebot, l’enviava cap a dins. Els minuts finals, carregats d’emoció i ocasions pel Cornellà, no van canviar res. L’Hospitalet acabava tercer de la Copa Baix Llobregat una setmana després de proclamar-se campió de l’Històrics. No està malament.

FC SANTBOIÀ 2-5 CF GAVÀ

I així s’arribava a la gran final de la Copa Baix Llobregat. La de veritat. Doncs va ser tan inesperada com espectacular. Un homenatge al futbol ofensiu per part de dos equips que tenien molt a guanyar i poc a perdre. Iu va donar primer (9’), Cortezón va empatar després (11’) i Kata tornava les coses al seu lloc (12’). Tres minuts bojos que van descol·locar a tothom. Fins i tot a Alberto Prieto, president del Santfeliuenc, que veia el tercer partit consecutiu des de la llotja. Va fer bé de quedar-se, sense cap mena de dubte, perquè hi hauria més. Al 24’ Cano ampliaria – encara més – l’avantatge d’un Gavà resolutiu. Que no perdonava les errades del rival. El marcador al descans així ho reflectia. Quedava una segona meitat per a la gesta del Santboià o la pallisa del Gavà.

No va acabar de passar cap de les dues coses. El Santboià necessitava remuntar, però no va mostrar sensació de perill. El Gavà, per la seva part, va seguir fent el seu partit. Amb defensar bé li era suficient, però va tenir la fortuna d’ampliar el marcador. Raíllo, un dels sis canvis de Juanma Pons al descans, marcava el quart quan es complia el 57’. La final semblava decidida. El Santboià va voler donar-li emoció retallant distàncies des del punt de penal. Quedaven deu minuts i els dos gols de desavantatge es veien remuntables. L’esperança, però, només va durar dos minuts. El que va trigar Felipe Vega a decidir – una vegada més – la final i el títol. El Gavà, amb una maneta, es convertia en el primer campió de la Copa Baix Llobregat.

The post Tsunami de gols i espectacle del Gavà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

La Copa Baix Llobregat ha començat a caminar. Poc a poc, aquest projecte gestat en un sopar de presidents de clubs de la comarca va prenent forma. De moment, són sis els participants, tot i que no es descarta expandir la llista en un futur. L’Hospitalet, el Prat i el Santboià obriran el foc el dia 11 d’agost. L’endemà, arribarà el torn a Cornellà, Gavà i Santfeliuenc. El primer vencedor de la Copa Baix Llobregat es decidirà el 15 d’agost a les 21 hores.

Serà un partit de 90 minuts, com els dos que també es disputaran durant aquella jornada. Pel que fa als triangulars, seran tres minipartits de 45 minuts cadascú. L’ordre dels mateixos, encara està per determinar. Se n’informarà properament des del comitè organitzador. Sense cap mena de dubte, seran tres dies molt intensos de futbol al Municipal de Cornellà.

L’HISTÒRICS, TAMBÉ EN MARXA

Pocs dies abans d’aquesta nova competició,al Guinardó, s’haurà disputat el gran clàssic de l’estiu. El Torneig d’Històrics, que es jugarà del 3 al 9 d’agost, ja té participants. Seran L’Hospitalet, el Cornellà – aquests també participen a la Copa Baix Llobregat – el Badalona, el Sant Andreu, el Rubí, l’Europa, el Vilafranca, la Montañesa, el Granollers, el Júpiter, el Sants i el Martinenc. Tres equips de Segona B, set de Tercera i dos de Primera Catalana entraran al sorteig que es durà a terme el proper 30 de juny a les 19 hores al Guinardó.

The post El Baix Llobregat ja té la seva Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Un entrenador no pot viure pensant en que el poden cessar. El futbolista, egoista per naturalesa, tampoc pot pensar en si mateix. “Quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor”, explica Pedro Dólera. La Tercera Divisió, una categoria en la que cada vegada és més comú “prometre 10, quan en tens 5” no perdona. Dólera, que va viure un quasi cessament a Balaguer, ho sap. I assegura experiència a la banqueta pota blava.

Quin entrenador té com a referència?

M’agrada el joc posicional de Guardiola, la velocitat que imprimeix Luis Enrique, la predisposició tàctica de Mourinho i el caràcter de Caparrós o Benítez. És una barreja de tot.

Pensava que mencionaria a Puchi.

Puchi per a mi és una persona que m’ha ensenyat moltes coses. Quan vaig arribar a les seves mans, no tenia clar el concepte d’equip. Ell em va ensenyar que quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor. Que quan passa això s’ha d’entrenar millor. Quan un no juga, ho accepta, treballa i acaba entrant un es sent millor. Puchi va fer un esforç per a tenir el títol. Ha ensenyat molt al futbol català. És un mite i la gent no l’ha valorat mai. Llegeix els partits com ningú, anticipa les coses i durant el partit les canvia. Ho he vist jo i pocs entrenadors ho poden fer. És un mestre.

Manolo González i Pedro Dólera, dos deixebles seus, segueixen els seus passos?

Això és bàsic. Fa que els equips estiguin molt units i es respectin. En 38 jornades tothom té el seu moment i s’ha de saber esperar, s’ha de saber aplaudir al company i entrenar bé. Si no s’entrena dur, quan arribi el teu moment no estaràs bé.

Com ha canviat respecte quan era jugador?            

Sobretot, l’experiència de viure coses i els cops. També jornades de glòria, com la Copa Catalunya. Tot això quan estàs jugant no ho aprecies, però quan ets entrenador tens una visió més panoràmica.

Ve al Prat per a pujar?

No, no, no. Una de les coses que més em va agradar de la directiva és la tranquil·litat de voler competir, però sense presses. S’està reconstruint un Prat a la meva mesura i amb un estil definit.

Com veu la Tercera Divisió?

Cada any hi ha menys diners i les plantilles s’igualen. Abans hi havia tres o quatre equips per sobre de la resta i ara tot és més local. Les diferències entre plantilles són mínimes i tothom pot competir.

Es considera afortunat per venir d’un club a un altre, els quals són dels pocs de la categoria que compleixen econòmicament?

És un luxe. I just. El que no és just és que hi hagin equips que els seus jugadors i entrenadors s’hi deixin hores sense rebre compensació. És molt trist, perquè et sents enganyat i és el pitjor que pot passar.

Des del punt de vista de banquer, no s’estan fent bé les coses a Tercera?

Avui en dia la gent s’ha de posar en la situació de com estem. La crisi profunda ja ha passat. Treiem una mica el cap. Si un club ha de baixar o mantenir-se ho ha de fer amb les armes que té. No pot prometre 10, tenint 5. Al final els jugadors es desmoralitzen i costa molt motivar a una plantilla en aquesta situació.

Això és especular?

Crec que sí. En els últims anys ha passat en alguns clubs i és una llàstima perquè la gent ho pateix durant tot l’any.

Té clar que no deixarà la seva feina de banquer pel futbol?

Estic molt bé. Per a deixar-la ha de ser alguna cosa que m’inciti a jugar-me-la. És complicat, sobretot quan tens família. El futbol per a mi és una passió, però haig de donar de menjar a la meva família. Si estic 5 mesos sense cobrar, ningú s’enrecordarà de mi.

Quants fills té?

Dos nenes.

No es posaran a jugar a futbol?

Cada vegada estic més content. El món del futbol és complicat. A elles els hi agrada, però per sort no el practiquen.

El tren de la Segona B pot passar encara?

Clar que pot passar. Durant aquest any hi ha hagut possibilitats, però m’he involucrat en l’Europa. No vull mirar més enllà i per a sortir d’allà havia de ser una cosa atractiva. Les categories arriba un moment que passen a segon pla.

La paraula projecte ha perdut el sentit al futbol?

No es té molt en compte. Jo vinc d’un projecte molt xulo. Quan em va fitxar l’Europa estava fent una regeneració i em va oferir un projecte. Han estat 6 anys i jo he viscut el meu projecte. Això demostra que si tens paciència el club pot treure avantatges.

Pensa en la possibilitat de perdre la banqueta quan entrena?

Els primers anys sí tenia molta por, però des de fa dos no he patit per la banqueta. L’entrenador preocupat per perdre la banqueta, no rendeix. No dóna el millor d’un mateix. He fet el que creia i això t’ho dóna l’experiència. Quan les coses no surten estàs malament, però has d’aprendre a regular-ho. No m’han fet fora mai, però si passa m’aniré amb el cap ben alt.

El moment que més a prop va estar la primera vegada va ser a Balaguer.

Aquell dia segurament em va treure la por. Em vaig veure tan a baix, tan derrotat, que només va quedar anar cap amunt. Un club gran com l’Europa, en una situació com aquesta, acaba baixant. Ja li va passar al Santboià. Tothom va a per tu i pateixes encara més.

El Prat també és un club gran?

El Prat va ser campió de Tercera fa quatre anys, n’ha estat dos a Segona B, va baixar per un punt i no ha jugat play-of per goal average. És un club preparat per a lluitar per tot, però amb calma. Comencem de zero.

Quant temps fa que volia ser entrenador del primer equip del Prat?

Jo vaig tenir un entrenador, el Josep Guillem, que em va fitxar pel Prat quan tenia 17 anys. Aquell senyor em va ensenyar a ser entrenador del poble sent del poble. Vaig aprendre. Des d’aquell moment, vaig pensar que tan de bo algun dia fos entrenador del Prat. Ha arribat 25 anys després i ara intentaré gaudir-ho cada dia, defensar el meu club i fer que el Prat sigui l’orgull de tots els ciutadans.

The post Pedro Dólera vol ser l’orgull del poble (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Tot ha anat molt ràpid. Pedro Dólera (1973) va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va presentar-se com a entrenador del Prat el 8 i avui, dia 11, ja té tres quartes parts de la plantilla feta. Velocitat de vertigen per a un fitxatge del que se n’ha parlat molt. Dólera desvetlla la seva opinió en aquesta entrevista, així com el sentiment de pertinença a l’Associació Esportiva Prat. Desitja que la gent del poble de tota la vida, com ell, estigui orgullosa de la seva feina al club pota blava.

Està content amb el canvi de l’Europa pel Prat?

A l’Europa hi he estat molts anys. Tant per a mi com pel club feia falta un canvi i aires nous. Aquí al Prat vaig veure l’oportunitat de tornar a casa meva i intentar fer un projecte a tres anys, amb tranquil·litat per a treballar i cap tipus de pressió.

A part d’estalviar temps i diners en benzina, que li dóna el Prat que no tingui l’Europa?

No és qüestió de comparar. L’Europa m’ho ha donat tot i no tinc cap queixa. Allà he pogut desenvolupar-me com a persona i entrenador. Sento sentiment de pertinença al Prat i espero que la gent del poble estigui contenta amb mi.

Va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va fitxar pel Prat el 8 de juny i avui 11 de juny ja té quasi la plantilla feta. Tot ha anat molt ràpid no?

Jo funciono així. Per sort o desgràcia, a tots els clubs on he estat no hi ha hagut secretari tècnic. Durant l’any no m’estic rascant la panxa i faig seguiment de jugadors. Per això em paguen i sóc un professional. Per sort per a mi la gent té ganes d’entrenar amb el meu equip i el Prat és una entitat seria, amb ganes de progressar i on es treballa amb molta humilitat.

El fitxatge pel Prat es va fer oficial el 4 de juny, però ja se’n va parlar molt abans. Va negociar amb el club durant el play-off?

No em va agradar gaire que sortís. Sempre és el mateix. Qui sigui vol ficar merda on no hi ha res. Amb el Prat vaig parlar per primera vegada el dia després de perdre al play-off. El dia 2 a les dues i mitja de la tarda. En cap moment em vaig sentar amb ells i si no ens haguessin eliminat no ho hagués fet. No tinc cap intenció de convèncer a ningú. Sé el que he fet jo i el que ha fet el Prat. L’Europa era conscient de tot això i jo no vaig amagar res a ningú.

Pedro Dólera no va parlar amb el Prat durant el play-off, però el Prat va intentar posar-se en contacte amb vostè quan entrenava l’Europa?

Quan jo estava al play-off en cap moment em van trucar. Després em van dir que Manolo Márquez no seguia i que havien pensat en mi. Jo vaig dir que primer havia de parlar amb l’Europa, que m’havia ofert renovar quan vam guanyar la Copa Catalunya. Jo pensava que per a renovar calia ficar-se al play-off i vaig voler acabar la temporada per a decidir. La derrota em va tocar. Sóc persona i vaig entendre que tocava fer un pensament i el Prat em va convèncer.

Si l’Europa hagués pujat, la seva decisió hauria estat una altra?

No ho sé. Sóc bastant impulsiu i no m’ho he plantejat.

Ha parlat amb Manolo Márquez?

No. No he volgut barrejar absolutament res i no vull saber res del que han dit ni de rumors. Manolo Márquez és un company meu, però no és un tema que vagi amb mi.

Amb Agustín Vacas i Manolo Márquez en el passat recent, el llistó està bastant alt.

Sempre, però a tot arreu. Jo marxo de l’Europa sent l’entrenador amb més partits i l’únic que ha jugat tres play-off seguits. El llistó sempre està alt als clubs grans.

S’ha sentit envejat alguna vegada a l’Europa?

Jo respecto a tothom. No parlo de ningú i faig la meva feina. Mai he sentit enveja i si algú l’ha sentit allà ell. Sóc una persona normal i el respecte és fonamental.

Què en pensa d’Albert Poch?

Albert Poch és un entrenador sensacional i ho farà super bé. No tinc cap mena de dubte.

És amic seu?

Ens coneixem de fa molts anys. Som de la mateixa quinta més o menys. Li desitjo el millor.

Al Prat hi ha menys pressió que a l’Europa?

El tema de la pressió va arribar un moment que es sap portar. Sí que és cert que a nivell mediàtic té transcendència i a priori sí que n’hi ha menys.

El dia del seu comiat va remarcar molt les seves efemèrides. Creu que no s’han valorat?

No ho sé. Això ho veurem amb el temps. Ho vaig dir perquè vaig fer un repàs general de tot. Em vaig acomiadar de tothom i va ser simplement una part del discurs. Jo creia que feia falta defensar això. No sé si s’ha valorat o no, però estic molt orgullós del que he fet. Quan un ho dóna tot, no se li pot demanar més. És el meu cas.

El Prat ha fitxat a Ignacio i Putxi, dos ex de l’Europa. Vindran més?

No ho sé encara. Estem valorant diverses opcions d’ex de l’Europa, el Prat, el Manlleu i altres equips.

Creu que algú es pot molestar al Nou Sardenya per això?

Jo ja no sóc l’entrenador de l’Europa. Sóc un professional que estic al Prat i miro pel que fa falta a la meva plantilla. L’Ignacio Rosillo venia del Prat i el vaig fitxar jo. El Putxi venia del Manlleu i el vaig fitxar jo. Els sis anys que he estat a l’Europa cap jugador l’ha fitxat ningú més que Pedro Dólera. Són jugadors que volen estar amb el seu entrenador, estan a gust. No tinc cap intenció de fitxar jugadors de clubs concrets, sinó el que necessitem. No hi veig el problema.

Com jugarà el Prat amb aquests fitxatges?

Som un equip intens, que pressionarà molt, intentarà governar els partits. Tindrem més registres i varis sistemes de joc. Això ens dóna polivalència, però falta acabar de polir la plantilla.

Li agraden les etiquetes als entrenadors?

Jo em considero un entrenador amb equilibri. Sap on ha de defensar i com atacar. Treballem molt tots aquests temes i estic content amb el nivell dels meus equips. Sí que és cert que sempre agrada jugar bé a futbol, però cal tenir en compte els camps on juguem. El millor entrenador és qui sap fer adaptar el seu equip a tots els intangibles.

Pedro Dólera té caràcter, això sí.

Sí, està clar. Jo no sóc una persona que passo desapercebuda. Intento fer la meva feina el millor possible i lluitar pel meu club. No vull que ningú ens trepitgi. Dins dels meus equips hi ha d’haver un ordre i les persones que em coneixen saben que sóc molt més de riure que no d’enfadar-me.

Les rodes de premsa del dia de Cerdanyola i la de l’Europa-Montañesa no tenen desperdici.

Hi ha vegades que explotes perquè la plantilla t’ho demana. Al final la cara la poses tu i és una cosa que la gent no sap. Per això els meus jugadors estan a mort amb mi.

Defensa que per a ser entrenador s’ha de tenir títol?

A mi em va costar quatre anys per a treure-me’l i espero que sí. Que tingui valor. Qualsevol persona que hagi jugat a futbol i tingui seny pot entrenar, però el títol és necessari.

No comparteix que hi hagi entrenadors a una banqueta sense el títol?

No és adient. El col·legi d’entrenadors està sent bastant taxatiu amb aquest tema i està fent un bon control del mateix.

Continuarà…

The post Pedro Dólera vol ser l’orgull del poble (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

No va tenir sort Sascha Andreu en el partit que va enfrontar al seu equip, l’AE Prat, contra l’Europa en el Nou Sardenya. Quan només es portaven disputats 14 minuts de partits, una mala caiguda li va costar retirar-se del terreny de joc amb signes visibles de dolor. El resultat final ho ha facilitat el mateix davanter pota blava a través del seu compte de twitter: “Avui he sortit de l’hospital amb 3 apòfisis transversals de vèrtebres lumbars trencades”

Sense apuntar el període que pot estar de baixa a l’equip de Manolo Márquez, el màxim golejador de l’equip pratenc (6) apunta a un mes i mig o dos d’absència. “Estaré fora algun temps dels terrenys, però quan torni ho faré encara + fort i amb + ganes que mai, per mi i per l’equip”

The post Dos mesos de baixa per Sascha Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.