L’inici de l’Europa en la temporada del seu debut a Primera Federació està sent de bojos. Líder, màxim golejador i revelació absoluta de la categoria. També va ser de bogeria el desenllaç del partit a Algeciras de la setmana passada. Al minut 95 l’Europa perdia. Un després, empatava. I al 101 apareixia Adnane per marcar el gol de la victòria en una remuntada inversemblant. L’extrem marcava el seu tercer d’aquesta temporada, el número 14 des del seu debut a l’Europa.

En menys de dos anys Adnane Ghailan Benktib s’ha consolidat al primer equip. Per la banda del Sardenya ha mostrat els seus trucs, com també ho fa Lamine Yamal. La comparació no és casual. Tots dos son originaris de Rocafonda i a Mataró van donar els seus primers passos per arribar a on son ara. D’aquelles patxangues a un somni: el d’arribar el més amunt possible al món del futbol.

EL NOU SARDENYA I ADNANE

A Primera Federació ara mateix no hi ha ningú millor que l’Europa.

Difícil, sí sí, estar millor ara mateix, la veritat.

Si li dic la paraula ‘líder’ que li ve al cap?

Doncs molta alegria de com ha començat tot i esperant que duri el màxim possible.

Com s’explica aquest inici de l’Europa sent debutant a la categoria?

Crec que es deu a moltes coses, però al final tot es resumeix en que tenim un bon equip. Jugador per jugador estem demostrant que som vàlids per la categoria. Després evidentment el factor camp juga al nostre favor. Som molt forts allà i estem sumant bastants punts.

Adnane forma part del primer equip graciense des del passat ernero del 2024

“JUGANT SENSE RES A PERDRE ÉS MÉS FÀCIL GUANYAR”

Què té aquest estadi perquè sigui tan difícil guanyar-vos?

És un camp que pressiona. Normalment hi ha 2000-3000 persones, però la sensació és que son molts més. I al final estem molt a gust jugant al Nou Sardenya i això es nota en la confiança. Jugues sense res a perdre i quan jugues així és més fàcil guanyar.

Preocupa al vestidor el fet de saber que no es jugarà la temporada sencera al Nou Sardenya?

Sí, evidentment. Cada partit al Nou Sardenya és una festa, de veritat. Et sents professional i és una llàstima que no puguem viure l’any sencer allà. Ja veurem què acaba passant.

Si una cosa s’ha vist en aquest inici és que l’Europa no només guanya pel camp. Fora de casa tampoc ha anat gens malament.

Estem demostrant que som un equip competitiu en aquest sentit. Som difícils de guanyar i estem sumant punts fora de casa i també de local. Això és el que et fa estar a dalt al final, sinó seria impossible anar primers.

I a més, amb grans moments com el minut 101 de l’altre dia a Algeciras.

Tam de bo vivim algun dia més així al Nou Sardenya, que crec que el viurem. Va ser un dia molt especial el de l’altre dia del gol a Algeciras, la veritat.

Ha estat clau mantenir la inèrcia guanyadora de la temporada passada mantenint el gruix de la plantilla de l’ascens?

Sí, jo crec que al final el procés de fer un equip sempre és complicat per la resta de clubs. El fet d’encaixar els fitxatges, adaptar-te a la filosofia del tècnic si és nou… En això nosaltres tenim bastant terreny guanyat. Al final hi ha molt bons jugadors a la plantilla, sinó no se n’haguessin quedat tants d’un any a l’altre. Els bons fitxatges que s’han fet també ens ha donat un plus i tenim molt bon.

“LA DERROTA DEL DERBI ENS VA FER VEURE COSES QUE NO FEIEM BÉ”

Fins a quin punt la derrota contra el Sant Andreu de fa un any (3-6) va ser un punt d’inflexió per arribar a on estan ara?

Casualment va ser el partit que pitjor ens va sortir defensivament parlant. Ens va fer veure moltes coses que no estàvem fent bé en aquell moment. Vam acabar d’ajustar moltes coses i sempre que hi ha cops forts un ha de saber refer-se. Així anem, seguim i treballem per estar el millor possible.

Es trobaran a faltar una mica aquells derbis contra el Sant Andreu aquesta temporada?

Sí, sempre es trobaran a faltar. També crec que a la lliga hi ha prou partits bons per estar pensant en això. Aquesta setmana mateix juguem contra l’Eldense, que és un equipàs. Cada setmana venen equips molt forts.

En menys de dos anys ha passat de l’Europa B a competir a Primera Federació. Tot està anant molt ràpid oi?

És cert que està anant tot molt ràpid, però vaig tenir la sort d’entrar a poc a poc amb l’equip sempre. Ja el primer any entrenava amb ells i m’anava adaptant als seus ritmes i fent aquesta transició. Per sort he encaixat bé i estic jugant i sentint-me important.

És agosarat dir que Adnane Ghailan és el Lamine Yamal del Sardenya?

Tant de bo ser tan bo com ell. Ja hi ha hagut alguna broma respecte al tema.

No és la primera vegada que algú l’anomena així pel que veig.

Alguna vegada m’ho han dit. Soc de Mataró i del mateix barri que ell, es pot fer la broma sense problema.

“ALGUNA PATXANGA HEM FET A ROCAFONDA AMB LAMINE YAMAL”

Es coneixen doncs?

Sí, ell vivia quan era petit amb els seus pares a Rocafonda i algun cop vam coincidir.

Alguna ‘patxanga’ futbolística hi ha hagut?

Alguna, alguna. Poquetes perquè li trec 6-7 anys i soc bastant més gran que ell. Ho hem pogut gaudir i he vist com és de bo.

Ha somiat en arribar al nivell professional, com Lamine?

Estem bastant més a prop del futbol professional del que sembla. L’Europa no era un equip acostumat a estar en aquestes categories, però últimament està demostrant que sí. Tant de bo arribar a Primera Divisió, és clar. Un treballa cada dia per arribar el més amunt possible i amb aquesta idea estic.

“ADAY SAP TOCAR LA TECLA EN EL TRACTE PERSONAL”

En aquest sentit, va bé tenir un entrenador com Aday per no relaxar-se?

Aday és un entrenador que sap tocar la tecla en el tracte personal amb el jugador per treure el màxim rendiment de tots. Per mi ha estat una figura molt important.

Objectiu permanència o es pot ser ambiciós?

Ara mateix és difícil dir-te l’objectiu que tenim. Hem de seguir en la mateixa línia i veure fins on ens dona. Estem a la jornada 8 i encara queden molts partits per posar-nos un sostre. Simplement, crec que hem de seguir amb aquesta manera de competir i veure fins on podem arribar.

The post El futbol de barri de Rocafonda meravella el Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els números que presenta el CE Europa d’Ignasi Senabre quedaran sempre per a la història de la 3RFEF5: haver estat únic líder durant 26 jornades de les 28 que s’han disputat és una marca molt difícil de repetir. A més, les dues restants també pot treure pit perquè va compartir aquesta primera plaça amb altres equips i van mostrar els mateixos punts.

A dues jornades per al final d’aquesta Fase regular de la competició, els escapulats caminen líders solitaris del grup V de la Tercera RFEF amb 57 punts, dos més que el seu immediat perseguidor la UE Sant Andreu i tots dos volen el mateix ascens directe.

UN ASCENS MOLT MERESCUT

Aquests punts són el resultat de 17 triomfs, 6 empats i 5 derrotes, 4 encaixades des de les jornades 19a a la 25a. Els graciens van arribar a mostrar 10 punts d’avantatge sobre els quadribarrats (jornada 14a), però, onze després, igualaven a punts (52) en la 25a. Increïble, però cert per a dos equips que tenen l’ascens molt merescut.

La veritat és que mantenir aquesta trajectòria durant tot el curs hauria d’acabar amb un premi majúscul mancant el desenllaç final de la temporada. Els de Senabre van abraçar el primer lloc de la classificació en la jornada 2 (al costat de Peralada) i la van compartir, com a segons, amb la UESA, en la 25 (19 de març 2023).

PRIMERS I NOMÉS PRIMERS

En el primer cap de setmana de Lliga (10 setembre 2022) ja van aparèixer com a primers encara que la Rapitenca els hi va superar per gol-average (van marcar 4 gols al Sants per 2 dels europeistes al Castelldefels). A partir d’aquí només sumar, sumar i sumar.

Precisament seria el Sants qui els superaria per primera vegada aquesta Lliga en el partit disputat la novena jornada, un llunyà 6 de novembre. Aquest únic KO els va mantenir en aquesta zona de privilegi encara que un parcial de 17 punts (Sant Andreu) per 10 (Europa) – jornades 15 a 23– van igualar les dues trajectòries.

Quatre derrotes (entre 29 gener 2023 i 19 de març) han anivellat un final de curs més que interessant. I encara queda el millor: 2 partits, 6 punts, per a decidir si Europa o Sant Andreu ascendeixen a la Segona RFEF directament.

The post 26 jornades com a líder solitari per a un desitjat ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.