JORDI MESTRES @jordimestres7 

Dir que Abel Solé ha estat el jugador més important de la història de l’Olot no és cap bajanada. Pel que ha fet dins el camp i pel que ha demostrat fora mereix aquesta condició. Segurament, no és un 10 en res, però sí un 9 en tot. Atent, complidor, compromès i home de club. En definitiva, un líder. Ningú ha jugat més partits amb l’Olot ni ha viscut tantes experiències com ell a la Garrotxa. 12 temporades i 437 partits després, Abel Solé deixa l’entitat a Segona B. Una fita, tenint en compte que a la seva arribada, els garrotxins estaven a categoria regional. Cinc ascensos pel gran capità, dos dels quals a la categoria de bronze. Es retira un mite.

Saber marxar, però, també és una virtut. Dir prou en el moment adequat no està a l’abast de molts i el capità ho ha fet quan tocava. Amb 36 anys, Abel ha decidit acabar una carrera de ‘one club man’ – tot i que va estar 2 anys al Peralada – i de fidelitat a uns colors. Ídol pel futbol base, aquest líder ha estat un referent pels més petits i un exemple pels que l’han seguit.

S’ho va reconèixer l’Olot, amb un emotiu homenatge. 12 minuts, els últims, tants com temporades al primer equip va disputar Abel en la seva última cita al Municipal. El Girona, per la seva part, també va obsequiar el capità amb una placa. El resultat final, d’empat a zero contra un equip de Primera Divisió, ha estat la millor cirereta d’una carrera per emmarcar. L’epíleg d’una història d’amor a la terra dels volcans.

Com està?

Està bé. Un bon reconeixement. Estic molt content, però alhora trist. És una barreja d’emocions, alegre per l’homenatge però també no volia que arribés mai aquest dia. El futbol era molt important per a mi, però la vida són etapes.

La decisió quan la va prendre?

La decisió la tenia mig meditada ja des de la temporada anterior, però quan vam baixar vaig pensar que havia de tornar a l’Olot a la categoria que es mereixia i vaig decidir continuar. Quan vaig veure que quedàvem campions i ascendíem ja ho vaig tenir clar.

Xavi Hernández va marxar del Barça amb un triplet i Abel Solé, a la seva manera, també en el moment idoni.

Exacte. S’ha de saber plegar i si hi havia un moment per a fer-ho era aquest. Penso que he acabat de la millor manera possible i la més maca.

Amb quin moment es queda de tots aquests anys?

Jo em quedaria amb el dia de l’Arandina. Vam fer història amb el primer ascens de Segona B i en una temporada molt complicada, amb quatre canvis d’entrenador. Vam perdre la ronda de campions, que encara ho va fer més difícil. Per sort, al final vam aconseguir-ho a casa i davant de molta gent. Per ser la primera vegada em quedaria amb aquest moment.

Més enllà del moment concret, l’evolució. Com estava el club quan va arribar i com el deixa.

Brutal el canvi. He intentat posar el meu granet de sorra, però darrere hi ha un treball molt important de la junta directiva encapçalada per Joan Agustí. L’artífex principal d’aquest èxit és ell, perquè sense ell no hauria estat possible. Nosaltres ens hem dedicat a jugar, però darrere hi ha una feinada brutal. Van agafar el club a punt de desaparèixer i ara hi ha un projecte esportiu i econòmic consolidat.

Ara que deixa el futbol en actiu, seguirà vinculat al club?

Sí, se m’ha plantejat. Des de si vull portar algun equip o participar a la presa de decisions, que seria entrar a la junta directiva. Aquesta setmana segurament hi hauran novetats en aquest sentit.

S’ho està pensant?

La decisió està presa i comunicada, el que passa és que encara no s’ha fet oficial.

Sigui el que sigui, segurament el que guanya perdent el futbol és més temps amb la família.

Tu ho has dit molt bé Han estat anys durs, perquè el futbol és sacrificat i treu molt de temps, sobretot per estar amb la família. Jo tinc dos nens i m’he perdut moments. Ara toca gaudir-los, juntament amb la dona, i recuperar-los.

L’Olot ha canviat molt en tota la seva carrera, però també el futbol en general. Jugadors amb els valors de Santi Triguero, Morales o vostè mateix estan en extinció.

Jo crec que som una espècie en perill d’extinció. Avui en dia costa trobar jugadors que es sentin identificats amb els seus clubs . Triguero o Morales intenten transmetre uns valors que la mainada que puja avui dia es senten identificats, com la capacitat de treball, el sacrifici, l’esforç i l’humilitat. No només en el futbol, sinó a la vida en general. Des d’aquí jo encoratjo aquests jugadors en actiu que segueixin representant aquests valors que ens han portat fins aquí. El dia de demà recolliran els seus fruits, com fins ara.

The post Llegenda d’Olot, orgull de la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Lluny de ser traumàtic, el descens a Tercera està servint a l’Olot per a reformular-se. El projecte no està mort, sinó que segueix ben viu. Joan Agustí i la seva directiva al capdavant han optat per un tècnic experimentat, com Ramon Maria Calderé. L’entrenador de Vila-Rodona té el clar objectiu de retornar el club garrotxí a la categoria de bronze i per a fer-ho li estan donant bons fonaments. L’arribada del vigent pitxitxi del grup 5, Marc Mas, és el millor exemple. L’Olot des de fa anys aposta per un estil ofensiu i alegre. La forma de culminar-lo són els davanters, però el pulmó es troba a la medul·lar. Per a tenir la pilota, què millor que tres futbolistes que el coneixen millor que ningú. Aquests són Abel Solé, Roger Vidal i Héctor Simón.

“Quedar-me a l’Olot sempre ha estat la primera opció”, comentava aquest últim tot just després de ser renovat. “Tinc molta experiència i puc ajudar als més joves”, afegia aquest migcampista de 32 anys, que ha jugat a Espanyol, Castelló, Sabadell i Oviedo. Experiència no li falta i compromís, tampoc. 67 partits de bon futbol en dues temporades l’avalen.

Per estadístiques, les dels seus dos acompanyants a la medul·lar. Roger Vidal ha jugat quasi 250 partits amb l’Olot, mentre que Abel Solé més de 400! Són dues llegendes d’un club que cuida molt aquests detalls. Tots tres, han retornat l’estima amb confiança en el projecte quan més se’n necessita. Són els tres tenors dels volcans.

The post Els tres tenors dels volcans appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Abel Solé té 35 anys i en fa 11 que forma part de la Unió Esportiva Olot. Ha viscut els orígens a categories regionals i tots els ascensos que han portat els garrotxins a la Segona B. El gran capità, amb el 6 a l’esquena, és història viva d’un club que no viu el seu millor moment. Amb 399 partits disputats, està a 20 de Gratacós, qui ha vestit en més ocasions la samarreta de l’Olot (419). Per a complir-los, haurà de seguir almenys una temporada més. A Segona B, d’això n’està convençut. Apel·la a la grada per a que així sigui i recorda l’esperit que ha portat aquesta entitat a no rendir-se. Ell el coneix millor que ningú.

Què li diria ara mateix a l’aficionat de l’Olot?

Li diria que estigués tranquil. Hi ha plantilla suficient per aixecar-nos i tirar endavant i aquest equip se’n sortirà segur.

Què ha portat a un equip amb expectatives altes a ocupar zona de descens?

Tothom coincideix a dir que l’Olot fa un futbol molt bonic, juga molt bé i mereixeria tenir 10 o 12 punts més. Aquest any hem tingut una mancança de cara al gol i això ens està passant factura. Ens està penalitzant molt. Hi ha una idea de joc clara, però al futbol es tracta de ficar la pilota a dins. No estem tenint sort.

“Tothom diu que juguem molt bé, però que mereixeríem més”. Un resum de les tres temporades de l’Olot a Segona B?

Ho has definit molt bé. No és un problema d’aquest any. La temporada passada també vam fer partits espectaculars, però no vam marcar. Seguim amb la mateixa tònica. Fa 15 dies al Mini Estadi ens deien que érem del millor que havia passat per allà. La classificació és la que és i ara això és el que compta.

Aquesta temporada, a diferència de les anteriors, s’ha mantingut l’entrenador. Rodri té el suport de la plantilla?

L’entrenador té el suport total de la plantilla i de la directiva. Junts és com treurem l’Olot endavant. No sóc partidari dels canvis i en molts casos no són positius. És qüestió d’enllaçar dues victòries seguides i les coses es veurien de diferent manera. És veritat que fa un any i mig o dos que diem el mateix i queden menys partits. L’ansietat es comença a notar.

L’Olot ha guanyat 4 partits de 25 i a l’últim partit no es va arribar als 1.000 espectadors. Això també és producte d’aquesta ansietat?

Està clar que l’equip ha d’engrescar l’afició. Quan les coses van bé és més fàcil que els socis vinguin al camp. Vull fer una crida a l’afició. Ens han de donar suport en els bons i els mals moments, perquè a les dolentes és quan més els necessitarem. Tots junts ho tirarem endavant. No tinc cap queixa de l’afició, amb el seu suport serà més fàcil. Pel que fa als resultats, és un bagatge pobríssim. Molt, molt, molt pobre.

Doncs el partit de Sabadell és una final. Una més, millor dit. L’enèsima.

Diumenge passat amb el Badalona ja ho vam afrontar així. Tots els partits seran finals. Vindran Llevant B, Llosetense i L’Hospitalet i hem de guanyar sí o sí.

A les dolentes també s’hauria de mirar d’on ve l’Olot, no creu?

La gent sempre vol més i està molt ben acostumada. Al Barça també passa i jo l’he vist estar sense guanyar títols dos o tres anys. Estaria bé recordar les misèries dels camps de la Garrotxa i la gent hauria de tenir en compte d’on ve l’Olot. Estem competint amb Hércules o Reus i això la gent no ho veu. La nostra obligació sempre és sortir a guanyar i donar el màxim.

És l’únic jugador que pot parlar en primera persona d’això de la actual plantilla.

He viscut tots els ascensos de l’Olot. Els principis, quan va costar molt sortir de Primera Regional. Em sembla que ja s’acaba això (riu).

Segur?

No ho sé. Estic més a prop del final que del principi. No ens hem d’enganyar. Jo m’agafo cada partit com si fos l’últim i al juny analitzarem amb la família, l’Olot i jo mateix si estic en condicions de seguir. Ha passat tot molt ràpid. Són 11 anys al club.

Onze anys i 399 partits.

Quasi 400 ja, sí, sí. Em sembla que quan era juvenil anava amb el primer equip, però aquests no estan comptabilitzats. Me’n faltarien 15 per atrapar en Gratacós, que és qui ha jugat més partits amb la samarreta de l’Olot. Seria posar la cirereta al pastís.

Deu saber que per a superar a Gratacós no en té prou amb aquesta temporada…

Ja ho sé ja (riu). Hauria de jugar un altre any.

Li fa il·lusió superar-lo?

Seria una anècdota. És història i estadística i a final de temporada el que valoraré és si jo puc ajudar a l’Olot a tirar endavant. No només per a superar aquesta estadística. Sóc l’únic de l’equip que treballo i compaginar el futbol amb la feina és molt difícil.

I més si és gerent d’una empresa…

Sí, tinc una empresa familiar de reciclatge i hem de fer-hi molt. El futbol em treu moltes hores i cada dia és més difícil. M’ho puc combinar, perquè treballo des de casa quan puc. Tinc molt clar que el que em dóna de menjar és la feina que tinc.

Em poso a la pell de la seva dona i ha de ser molt difícil, no creu?

Té molta paciència. Tenim dos fills, a més de la feina i el futbol, que entrenem més que cap equip. Vaig al límit, no t’enganyo pas.

I la seva dona, també.

Vas a Alcoi un cap de setmana i amb els nens no és fàcil. Estic content, físicament em sento bé i seguirem fins al juny, a veure què fem.

Ja hi pensa en el que farà?

Vulguis o no sempre ho tens en compte. No em passa pel cap jugar en categories amateurs i si marxés seria un equip de Tercera. Em motivaria més el repte de començar a portar un equip i ser entrenador. El futbol el porto a la sang i em costarà molt deixar-lo. Des dels 7 anys que hi jugo. Aquí és on trec els nervis del dia a dia i la sort que tinc és que a la meva dona també li agrada molt. Qualsevol altra dona ja m’hauria deixat i estaria de futbol fins la gorra.

Això ens ho va dir no fa gaire en Santi Triguero.

A mi em passa el mateix i tinc aquesta sort. Tot és més fàcil. Insisteixo que no tinc ni idea de què faré. La meva dona em pregunta per les vacances i jo no puc dir-li res.

Si no fos per l’Olot, Abel Solé mai hauria arribat a Segona B?

No es pot dir mai perquè ningú ho sap. Vaig deixar el Peralada a Tercera per a venir a l’Olot a regional pel projecte que hi havia. Qui diu que si hagués seguit algun equip no m’hagués cridat a Segona B? El pas va ser enrere, però em motivava el repte al meu club de tota la vida. Del cor.

The post El rei dels volcans té un últim repte appeared first on FutbolCatalunya.com.