Els santsencs han tornat a donar la sorpresa a l’Històrics i s’han imposat al vigent campió Terrassa a la tanda de penals després del 1-1 en els 90 minuts. Els barcelonins no arribaven a una final del Torneig desde 1993, la darrera vegada que van ser campions.

A l’altra semifinal, el Sant Andreu també ha hagut d’esperar als penals per imposar-se a un gran Manresa, després de l’empat a un gol viscut. Els andreuencs buscaran demà el seu quart títol de l’Històrics (2014 – 2007 – 2005).

SEMIFINALS HISTÒRICS: Terrassa 1–1 SANTS

La primera semifinal enfrontava el Terrassa, vigent campió i que milita a la 2a RFEF, contra el Sants, que seguirà aquesta propera temporada a Tercera. El partit ha estat emocionant fins al darrer instant, i els barcelonins s’han imposat a la tanda de penals per ser finalistes i eliminar el vigent campió.

Josu, al minut 14, ha protagonitzat la primera gran acció de perill, amb un retall a la frontal de l’àrea i un xut sec i dur que ha sortit ajustat per sobre el travesser. I dos minuts més tard, Aythami ha marcat el primer gol amb una vaselina suau. Un gol molt estètic per estrenar les semifinals (1-0, m.16).

Tot i el domini del Terrassa, el Sants no ha perdut la cara al partit en cap moment, i ha pogut empatar en un xut de Salamanca que ha impactat al pal (m.40). Amb el marcador favorable als egarencs s’ha arribat al descans.

AYTHAMI I FAVIO, GOLEJADORS

En una segona meitat amb moltes cares noves en tots dos equips, Serrano, que va bigolejar a la fase de grups, ha tornat a deixar mostres de la seva qualitat com en un xut al minut 63 que ha refusat Uri a corner.

Però ha estat el Sants qui ha aconseguit empatar en una acció personal de Favio, que ha definit molt bé per posar màxima emoció en aquesta semifinal. El matx ha anat als penals i el Sants ha pogut celebrar el pas a la final.

Fitxa tècnica:

1 – Terrassa FC: Juanvi, Castillo, Lucas Viña, Álex Fernández (c), Aythami, Adri Lledó, Víctor Morales, Alberto Fernández, Salva, Josu i Alan Picazo. També han jugat Marc Vicente, Ortega, Carlos Martínez, Akito, Joel Priego, Vini, Sergi Serrano, Martí Soler, Pelegrín, Guim Laporta i Padillo.

1 – UE Sants: Pau, Adrià, Shota, Mulero (c), Guillermo, Carlos Sancho, Salamanca, Laborde, Iván Julián, Jordi Sancho i Gabaldón. També han jugat David, Uri, Sergio, Axel, Raul, Michu, Víctor, Portero, Toni, Juan Carlos i Favio

Gols: 1-0, Aythami (m.16). 1-1, Favio (m.81). Als penals el Sants s’ha imposat per 3-4.

Àrbitre: Fernández Quintero. Groga a Favio.

SEMIFINALS HISTÒRICS: SANT ANDREU 1–1 Manresa

El segon partit ha començat elèctric i al minut 3 Juli, en una doble ocasió, ha enviat la pilota al pal, que ha evitat el primer del Manresa. Els andreuencs han començat a contrarestar els bons minuts inicials manresans i s’han avançat en un bon gol de Mulero (1-0, m.20).

El partit ha estat molt dinàmic i amb ocasions per tots dos equips, que aquesta temporada es trobaran a Tercera Divisió. Els manresans, debutants en el Torneig, ho han buscat mitjançant Noah Baffoe, però el resultat ja no s’ha mogut abans del descans, amb avantatge mínima pels barcelonins.

Per part del Manresa han entrat al descans homes importants com Putxi o Darbra, a la recerca d’un empat que els acostés a la final. El partit ha crescut en intensitat, ja que tots dos equips eren conscients del que estava en joc, i els homes de Ferran Costa han premut l’accelerador en el tram final.

Moha ha fregat l’empat amb un xut al pal al minut 77, i un minut després Xavi ha comès un penal clar que ha transformat Javi López (1-1, m.79). Fins al final s’ha vist un Manresa amb més arribada però com en la primera semifinal, han estat els penals els que han decidit el finalista, en aquest cas, un Sant Andreu més encertat.

MULERO I JAVI LÓPEZ GOLEJAN

Fitxa tècnica:

1 – UE Sant Andreu: Rabelo, Llamas, Vives, Noguera, Argilaga, Lawson, Alberto, Morer, Franco, Aritz i Mulero. També han jugat Arnau, Xavi, Vives, Gastón, Domènech, Adri, Carreón, Eric, Marc, Ferreria i Ericson.

1 – CE Manresa: Pulido, Amantini, Álex Sánchez, Noah, Juli, Nil, Biel, Mellado, Aleix, De Sande i Moha. També han jugat Uri Pérez, Javi López, Iglesias, Putxi, Pau Darbra i Florido.

Àrbitre: Bureu Méndez. Groga a Amantini, Franco, Vives, Eric López.

Gols: 1-0, Mulero (m.20). 1-1, Javi López (p) (m.79). Guanya el Sant Andreu 5-3 als penals

La final es juga aquesta tarda de diumenge (18 hores) al Guinardó entre Sant Andreu i Sants.

The post Els Històrics originals es reivindiquen appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després d’una temporada traumàtica, l’Olot comença de nou. Ho fa de la mà d’un entrenador, Albert Carbó, que arriba als volcans a menjar-se el món. Deixa enrere dues temporades a Peralada per enfrontar-se al repte més gran de la seva carrera a les banquetes. Amb 30 anys, Carbó serà l’encarregat de reconduir la nau olotina i tornar al club a categories superiors. El tècnic peradalenc explica les seves sensacions abans de l’inici de pretemporada del proper 22 de Juliol a FutbolCatalunya…

Quines sensacions té en aquesta nova etapa a l’Olot?

Al finalitzar la temporada amb el Peralada vaig rebre vàries ofertes i la de l’Olot és la que m’il·lusionava més i em vaig decantar per unir-me a aquest club. És un projecte ambiciós, l’any del Centenari, on el club té l’objectiu de pujar i ho lluitarem i treballarem per intentar-ho aconseguir. Sabem que serà difícil, hi ha rivals molt bons, però intentarem estar a la part alta de la classificació.

“L’OLOT TÉ L’OBJECTIU DE PUJAR I HO LLUITAREM”

Per què va decidir-se per l’Olot i no per cap de les altres ofertes?

Eren altres ofertes per unir-me a projectes de superior categoria, però no com a primer entrenador, sinó d’assistent o segon. També altres de clubs professionals, però com a primer entrenador la millor pel meu progrés era unir-me a l’Olot.

Si hi ha una cosa que sobta en el seu cas és l’edat, un primer entrenador de 30 anys.

A hores d’ara ho sento així. Potser d’aquí tres anys ho sentiré d’una altra manera. Al final l’edat no és important i s’està confiant en entrenadors joves.

Segurament li ha tocat i li tocarà entrenar jugadors més grans que vostè.

Al final som persones i és futbol. Ja està. El tracte humà i res més, no sé que respondre aquí. Ho portem bé, vaja.

“TOTHOM VOLDRÀ GUANYAR L’OLOT”

Abans ha parlat de rivals durs, com pot ser el cas de L’Hospitalet o Sant Andreu. L’Olot creu que és el rival a batre a Tercera RFEF?

L’Olot porta treballant molt bé des de fa moltes temporades. Ha estat molts anys a Segona B i això el cataloga com un club que no li pertoca estar a Tercera Divisió i sí, crec que podem ser el rival a batre i tothom tindrà ganes de venir a jugar a Olot. Tothom voldrà guanyar l’Olot, com penso que sobre el paper L’Hospitalet té moltes similituds amb nosaltres i també clubs històrics com el Sant Andreu o altres, com el Girona B. Alguna sorpresa també trobarem.

L’Olot és un club de projectes. Sempre s’ha dit que aposta per un estil de futbol molt marcat. Albert Carbó coincideix amb aquesta forma de jugar?

L’equip olotí ha mostrat diferents estils els últims anys. Primer el que va construir Rodri a la seva època, que va deixar una senya molt marcada com a club. Després aquestes últimes temporades amb Raúl Garrido ha estat molt clar el seu sistema de tres centrals, amb possessions llargues i bon tracte de pilota.

A partir d’aquí el que serà l’Olot d’Albert Carbó no serà ni una cosa ni l’altra. Intentarem ser un equip valent, atrevit amb pilota i dominador, però també ordenat sense pilota. L’ordre tàctic estarà per sobre de tot. Intentarem ser un equip a fora i un altre a casa. T’has d’adaptar al rival i també al terreny de joc que jugues i treballarem per adaptar-nos a totes les situacions sempre imposant el nostre estil.

“INTENTAREM SER UN EQUIP A FORA I UN ALTRE A CASA”

Mirant la plantilla, que ara mateix formen 10 futbolistes, es pot dir que s’estan prenent el mercat amb calma?

Més que calma estem pendents de renovacions de futbolistes importants de la temporada passada. Tots els jugadors han tingut ofertes de categories superiors i al final han anat marxant com és comprensible. Ens hagués agradat mantenir futbolistes de l’anterior plantilla i hem estat a l’espera de poder quedar-nos amb alguns d’aquests jugadors com a primera prioritat.

A partir d’aquí, seguim treballant i ara ens estem movent amb certa lentitud, però no estem parats. Volem acabar de tancar la plantilla, hi ha molts noms sobre la taula i estem parlant amb bastants futbolistes. Quan comencem la temporada guardarem forats per incorporar jugadors que no tinguin lloc a les categories superiors i que nosaltres, com a club potent de Tercera RFEF, puguem incorporar durant el més d’agost.

Un tema important aquí és el de la identitat. L’Olot aposta per futbolistes catalans i en la majoria dels casos de la província de Girona.

Hi ha futbolistes gironins molt bons i els hem valorat. Com a filosofia de club només s’incorporen futbolistes catalans i tenim un mercat més reduït que els altres clubs. Hi ha molts jugadors i tenim controlat tot aquest mercat.

“TOTHOM VOL SERGI ARRANZ”

Vull preguntar-li per un nom concret, el de Sergi Arranz. Sembla la joia de la corona d’aquest mercat a Tercera RFEF.

Sergi Arranz és dels millors puntes de Tercera i ho ha demostrat a base de gols. A Primera Catalana sempre ha estat el pichichi i a Tercera Divisió també ha marcat i si saltés de categoria també faria gols. És un home gol i sí que des de l’Olot estem treballant en la seva incorporació, com molts altres clubs. Tothom vol Sergi Arranz.

Que s’olora de cara a la nova temporada?

M’espero molt treball i acabar de confeccionar la millor plantilla possible per competir amb els millors futbolistes i a partir d’aquí complir els objectius del club, que és l’ascens. Sabem de la dificultat que comporta, però amb l’esforç de tothom intentarem aconseguir-ho.

“PODER TENIR A LA GRADERIA 1.500 PERSONES O MÉS ÉS UN LUXE”

En aquest sentit un punt important seria comptar amb aficionats al camp a diferència de la majoria de la temporada passada.

Jo he viscut l’Olot com aficionat, des de la graderia i és un punt important. Poder tenir 1.500 persones o més és un luxe i l’Olot té una afició que dona suport si les coses van bé o malament. Ho han demostrat amb l’ascens i la temporada passada i tinc moltes ganes de viure-ho en primera persona.

Quin missatge li enviaria a l’afició de l’Olot?

Nosaltres posarem tot el que estigui a les nostres mans per intentar que se sentin orgullosos de nosaltres. Lluitarem per assolir els objectius i estar a la part alta de la classificació.

The post “A l’Olot no li pertoca estar a Tercera RFEF” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Peralada i Sant Andreu no semblen tenir pressa per a cobrir la seva banqueta de cara a la nova temporada 2021-2022, això, almenys, s’observa quan falten 15 dies per a completar el mes de juny. Encara que han sonat molts noms per a ser els seus pròxims responsables, caldrà esperar.

Juliol, de manera especial, i agost facilitin a les directives de tots els equips els seus possibles moviments i com més temps passa el rellotge més els pot afavorir a l’hora de realitzar les contractacions.

BANQUETES 1a RFEF: ETERN ALSINA

Raúl Agné (Tarragona) i Raúl Casañ (Cornellà) i Sergi Barjuán són, en principi, els tres debutants de la nova categoria del futbol espanyol i repeteixen Eder Sarabia (Andorra), Antonio Hidalgo (Sabadell) i Oriol Alsina (Llagostera).

Atenció a la història de l’entrenador d’Arenys de Mar amb 22 anys a la seva esquena ja a l’equip blaugrana.

2a RFEF: PUJA TONI CARRILLO

S’estrenessin Nacho Alfonso (Badalona), després del seu primer any amb Manolo González, Gabri García (Lleida Esportiu) i Jordi López (Terrassa), encara sense ser oficial. Luis Blanco (Espanyol B) seguirà amb el filial blanc-i-blava i David Vilajoana (Europa) intentarà repetir èxits a una nova categoria.

Destaquin també la presència de Toni Carrillo al capdavant del sorprenent Cerdanyola al seu catorzè curs i Pedro Dólera com a responsable d’un Prat on es mourà a la seva setena temporada.

3a RFEF: TRES NOUVINGUTS… ARA COM ARA

És curiós: a falta de dos equips que s’incorporessin des de la Primera Catalana per a confeccionar el grup V amb 17 participants només n’hi ha tres cares noves i dos pendents a les banquetes. L’excepcional temporada del Granollers de José Solivelles li va fer tancar el cicle a l’equip vallesà i donar entrada a Javi Pérez, fins a aquest moment director esportiu de l’empresa Nama Sports.

Més novetats: Albert Carbó deixa el Peralada per a anar a Olot i Cristian García se’n va del Narcís Sala a L’Hospìtalet.

D’altra banda, esgota el seu gran final del curs passat Moisès Hurtado (Figueres) mentre repetirà un ‘clàssic’ com Miki Carrillo, sisena temporada consecutiva com a ‘mariner’ (va licitar el germà Toni, va baixar Andrés González).

També ho faran Juanma Pons (FE Gramenet), Àxel Vizuete (Girona B), Ferran Costa (Manresa), (Peralada), Dani Vidal (Pobla Mafumet), Oliver Ballabriga (Sant Cristóbal), Tito Lossio (Sants), Ivan Moreno (Vilafranca) i Peque (Vilassar). Finalment, els dubtes es diuen Sant Andreu i Peralada.

The post Pendents les banquetes de Peralada i Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.