Les derrotes contra Atlètic Balears i Villarreal B de les dues primeres jornades no han enfonsat el Cornellà. Tampoc la que es va patir a Palamós a l’últim minut. Els verds, fidels al seu ADN, han tingut una millora competitiva que els hi ha servit per agafar aire. Primer, amb una golejada contra l’Algeciras (4-0) i després amb un empat contra el Castellón (1-1).

GRAN CORNELLÀ A LINARES

Tots dos van ser a casa, al Municipal, però el salt de qualitat definitiu del Cornellà ha arribat fora de casa. A Linarejos, l’equip de Raúl Casañ va ser imparable. Dos gols de Moha Traoré i un altre de Christian van deixar el partit vist per sentència. Aquesta va ser una de les victòries d’una jornada atípica, clarament visitant.

I és que fins a sis triomfs van ser fora de casa, per un empat i tres victòries locals. El total de gols va ser de 26, amb 9 locals i 17 visitants. El resultat de la Nova Creu Alta va seguir la tònica general i el Villarreal B va imposar-se per la mínima al Sabadell. Els arlequinats són l’únic equip del grup que encara no ha guanyat. A més, part de l’afició va demanar la dimissió de l’entrenador Antonio Hidalgo.

TEMPESTA ANDORRANA A L’ESTADI NACIONAL

El filial groguet es destaca com a líder amb 16 punts, a quatre dels seus immediats perseguidors. La distància respecte el Nàstic ha augmentat a sis unitats després de la derrota dels grana a Andorra. L’equip tricolor va tenir la pilota i les millors ocasions. Els gols d’Héctor Hevel i Rubén Enri van sentenciar un partit en el que Carlos Martínez també va fer un pal. Les dues últimes sortides del Nàstic han acabat en derrota, mentre que l’Andorra torna a guanyar després de cinc jornades.

A Castàlia també hi van haver rematades al pal. En aquest cas dues i totes van ser del Castellón. Els orelluts van ser clarament superiors al Barça B i van passar per sobre del filial blaugrana. El resultat final va ser de dos a zero, tots dos gols de Koné. Tot i això, d’haver estat mínimament encertat, el Castellón podria haver marcat quatre o cinc dianes. Pas enrere de l’equip de Sergi Barjuán.

L’ALBACETE ATROPELLA EL COSTA BRAVA

També d’un Costa Brava que no va tenir opció contra l’Albacete. L’equip manxec va guanyar amb tota justícia a Palamós, on va ser netament millor. El zero a tres final així ho reflecteix. Amb aquest resultat, l’equip d’Oriol Alsina entra en zona de descens, on també hi és el Sabadell. Queden 32 jornades per davant en aquesta imprevisible Primera RFEF.

The post El Cornellà demostra del que és capaç a Linarejos appeared first on FutbolCatalunya.com.

La última victòria del Centre d’Esports Sabadell va ser el 30 de Maig passat a Anduva contra el Mirandés. El triomf no va servir per mantenir la categoria i ara, després del descens, la situació a la Nova Creu Alta és especialment delicada. No tant per la nova categoria, sinó per les sensacions de l’equip a l’inici de lliga.

Part de l’afició arlequinada va dir prou en els últims 15 minuts contra el Villarreal B. Després de sis jornades sense guanyar es van succeir els crits contra l’entrenador. Tot i això, Antonio Hidalgo a la roda de premsa posterior es va mostrar amb forces per tirar la situació endavant. Ara mateix, el Sabadell té 4 punts de 18 possibles i està en zona de descens a Segona RFEF.

L’inici no ha estat l’esperat i una de les millors plantilles del grup nom per nom no acaba d’arrencar. S’han empatat quatre partits i se n’han perdut dos. Precisament, les dues derrotes han estat els dos últims duels a casa contra Barça B i Villarreal B. La falta de gol està llastrant l’equip arlequinat, que no ha marcat en quatre dels sis partits disputats.

HIDALGO: “EM DEIXARÉ LA VIDA COM SEMPRE”

L’últim, contra el Villarreal B, va esgotar la paciència de l’afició. El dia que s’arribava als 5000 abonats i amb 2.702 presents a l’estadi un divendres tampoc es va guanyar. Al post partit, Antonio Hidalgo va lamentar la situació: “No és agradable que et diguin que marxis, sobretot d’un lloc que estimes tant. La gent paga l’entrada i pot dir el que pensa. No estan contents, és normal, però jo seguiré fent la meva feina i deixant-me la vida com sempre”.

L’entrenador del Sabadell afirmava que “aquí hi ha assegut un arlequinat més”, però lamentava que “hem de millorar molt, sobretot les situacions d’encert de cara a gol perquè si no és així no es poden guanyar partits”. Aquest encert ofensiu és, precisament, el gran problema del Sabadell: “La falta de gol ens penalitza moltíssim. Ens estan fent molt poques ocasions de gol i quan tu reps un gol i no ets capaç de marcar hi ha poc a fer”.

HIDALGO: “ÉS EL MEU PITJOR MOMENT COM ENTRENADOR”

Són dos gols en sis partits, però Hidalgo es mostra convençut de revertir la situació: “Jo crec molt en el que faig i com ho faig. Estic molt convençut de la manera que tinc de veure el futbol. El futbol no té memòria, no recordarem res. Això va de resultats”. El tècnic arlequinat reconeixia que no està en un bon moment:“És el meu pitjor moment com entrenador. No és una situació agradable. La meva família està a l’estadi i em sap greu pels meus”.

Tot i això, preguntat per si entendria una destitució, va afirmar que “tinc la confiança màxima del president, de l’Àxel, des del primer dia estan amb mi. L’any passat van ser lleials amb mi en un moment molt delicat. Els hi he agraït que m’hagin deixat mostrar tot el que sóc. Noto que estan amb nosaltres i la meva amistat amb ells no canviarà passi el que passi”.

NÀSTIC I ATLÉTICO SANLUQUEÑO MARCARAN EL FUTUR

La directiva arlequinada manté la confiança en Antonio Hidalgo. Cal recordar que, quan va arribar l’entrenador de Granollers, el Sabadell estava a punt de baixar a Tercera Divisió i en dos anys va ascendir el club a Segona. Tot i això, la situació és delicada. Els dos propers partits marcaran el futur, tan d’Antonio Hidalgo com del club. El Nàstic a Tarragona i l’Atlético Sanluqueño a casa dictaran sentència.

The post El Sabadell toca fons a la jornada 6 appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’inici del grup 2 de Primera RFEF deixa mostres del que pot ser la temporada. És evident que és molt aviat, però també que la dificultat per guanyar serà present de principi a final. En aquest sentit és especialment meritòria l’arrencada de Villarreal B i Atlètic Balears. Pel fons, però també per la forma. I és que han guanyat els dos primers partits i a més ho han fet amb autoritat. Són els líders momentanis i anecdòtics, seguits per Andorra, Linense, Alcoyano i Nàstic amb 4 punts.

L’equip del Principat obria la jornada el divendres – sí, divendres – al Nuevo Mirador d’Algeciras. Les coses es van posar molt lletges, ja que l’equip local ja guanyava per dos a zero a la mitja hora. Tot i això, l’Andorra no va baixar els braços i va marcar dos gols per empatar a la represa. 4 punts de 6 pels d’Eder Sarabia.

DOMINI GRANA, PATIMENT BLAUGRANA

Idèntica xifra atresora el Nàstic de Tarragona. En aquest cas, a la inversa amb un empat i una victòria a la última jornada. El primer gol grana aquesta temporada va arribar després de 170 minuts de joc. Fran Carbia va marcar l’únic gol d’un partit clarament dominat per l’equip de Raúl Agné. El Nàstic va tenir les més clares, inclòs un pal de Pedro Del Campo. Els grana van guanyar de forma justa a un Barça B que no ha guanyat i només ha sumat un punt en dues jornades.

Dos té el Sabadell. Els arlequinats, com el Nàstic, no han rebut cap gol. El problema és que no han encertat a marcar-ne cap després de dos partits. La Festa Major de Sabadell no va tenir victòria de l’equip d’Antonio Hidalgo… i no per no intentar-ho. Un doble pal de Kaxe podria haver sentenciat el partit, però també és cert que la Balompédica Linense va deixar molt bona imatge. L’equip visitant també va disposar d’un pal i va tenir una gran posada en escena. No es pot dir que l’empat no fos just.

Tres quarts del mateix pel que fa al Costa Brava-Atlético Sanluqueño. L’equilibri va ser la nota predominant del primer partit de local de l’equip d’Oriol Alsina. Marcos va acabar sent l’heroi, amb una intervenció providencial a deu minuts pel final. La capacitat de resistència d’aquest equip als minuts finals – gol al 82’ a Murcia i aturada de Marcos al 81’ aquesta setmana – ha donat dos punts en dues jornades.

EL CORNELLÀ ENCARA ESTÀ VERD

El punt negatiu d’aquesta jornada i també de l’inici de lliga és el Cornellà. L’equip verd ha caigut de forma severa contra els dos líders actuals, amb cap gol marcat i cinc encaixats. A Vila-Real, un pal amb 0-0 va precedir als tres gols del filial groguet. Molt ha de millorar l’equip de Raúl Casany de cara a la propera jornada contra l’Algeciras.

La segona jornada del grup 2 de Primera RFEF ha acabat sense victòries visitants. Han guanyat sis equips locals, mentre que hi ha hagut quatre empats. El total de gols ha estat de 22 – 2,2 per partit – amb 18 locals i 4 visitants. Atlètic Balears i Villarreal B lideren amb 6 punts i marquen el ritme a la nova categoria.

The post Villarreal B i Atlètic Balears marquen el ritme appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera RFEF volia ser una categoria propera a la Segona Divisió, però a dia d’avui està clar que està molt més a la vora de la Segona B. L’objectiu de reformular la competició era més que necessari, però les formes i, sobretot, les presses no han ajudat a fer-ho d’una manera competent. Veurem què passa amb el pas del temps. De moment, al camp, poques conclusions. Manen Albacete, Villarreal B i Atlètic Balears, els tres més destacats de la primera jornada.

Els balearicos van passar per sobre d’un Cornellà que fa honor al seu nom i encara està verd. El projecte de Raúl Casany dona les primeres passes i molt haurà de caminar per ser competitiu a la categoria. Per començar, evitant expulsions evitables com la de Rulo Prieto a la mitja hora. Més enllà d’això, el Balears va ser netament superior al Municipal, va marcar dos gols i no va patir en cap moment. Una victòria més que justa d’un dels favorits per començar.

PRIMERA RFEF MOLT MILLORABLE

El Cornellà va ser incapaç de marcar i també li va passar el mateix al Sabadell. Aleix Coch va tenir la millor dels arlequinats, però el Sevilla Atlético va anar de menys a més i va posar les coses difícils. Complicat també va ser el seguiment del partit per Esport3, que tenia la senyal de Footters.

La perla del Sol, canvis de càmera constants i una realització molt millorable en definitiva a la primera part. Un cop acabat el partit els companys de Ràdio Sabadell i Diari de Sabadell van haver de fer una roda de premsa surrealista. Tot ‘molt professional’.

EL NÀSTIC PERDONA MASSA

El tercer equip català que va quedar-se a zero va ser el Nàstic de Tarragona… i no per no intentar-ho. Els grana van ser netament superiors a l’Atlético Sanluqueño. Tant, que van tenir tres ocasions claríssimes. Robert Simón va topar amb el travesser, mentre que Fran Carbia i Pedro Martín no van encertar a marcar gol. L’empat a zero que no va deixar contenta Raúl Agné.

Més satisfet va acabar Sergi Barjuán en el seu debut oficial a la banqueta del Barça B. El filial va posar-se per davant amb un bon gol de Nils, però l’expulsió d’Arnau Comas ho va canviar tot. L’Algeciras es va créixer, va acabar millor i va estar a punt de guanyar. Especialment destacable va ser el gol olímpic del conjunt visitant en el que Arnau Tenas podria haver fet alguna cosa més.

PATIMENT TRICOLOR A L’ESTADI NACIONAL

El canvi d’estadi i d’escut va sentar bé a l’Andorra. L’equip tricolor va debutar a l’Estadi Nacional amb una victòria convincent contra el Linares. El gol d’Eudald Vergés va ser definitiu pels d’Eder Sarabia, que no van poder sentenciar el partit i van patir. Els andalusos, faltats d’encert, no van aprofitar les ocasions de gol que van tenir.

Sí que ho va fer el de sempre al Costa Brava. Jordi Xumetra no va faltar a la seva cita amb el gol i va marcar el primer amb el seu nou club. L’encert del futbolista de l’Estartit va salvar un punt per l’equip gironí a Murcia, on l’UCAM s’havia avançat al marcador. Aquest partit va tancar una jornada 1 del grup 2 de Primera RFEF que va acabar amb 4 victòries locals, 4 empats i 2 victòries visitants, amb 19 gols marcats.

The post La Primera RFEF desprèn aroma de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

A una setmana de l’inici de competició a la Primera RFEF hi ha interrogants oberts a la categoria. El primer, més que evident, és la seva sostenibilitat. Alguns clubs tenen múscul econòmic per afrontar-la sense problemes. Altres, tindran més dificultats. En el que coincideixen tots, evidentment, és en que hi ha feina per fer. Els ingressos de la nova categoria no compensen l’increment de les despeses i s’hauran d’augmentar amb el temps les partides de drets audiovisuals, patrocinis i assistència als estadis per fer-la sostenible.

Així ho confirma el director general del Sabadell, Bruno Batlle: “Hem de ser conscients que el futbol és deficitari en aquestes categories. Hem de treballar tots per canviar això i obtenir més ingressos per cobrir totes les despeses que hi han”. En aquest sentit, “per mi la Primera RFEF és més atractiva que la Segona B pel que fa a la part esportiva. A l’econòmica hem de mirar de donar-li valor entre tots”.

BATLLE: “HEM DE TREBALLAR PER MILLORAR LA 1A RFEF”

La motivació esportiva és inqüestionable, doncs, com també que queda feina per fer en l’apartat econòmic. Segons Batlle, “La nova categoria és un pas endavant i hem de treballar per millorar-la. RFEF i clubs hem d’anar de la mà per augmentar els drets audiovisuals, patrocinis i assistències als estadis”.

El president del Cornellà, Álex Talavera, té una opinió similar: “Crec que avui és un punt de partida per construir una categoria de valor alt. L’import que ens assegura la RFEF s’ajusta al que ens havien avançat”. Aquest import és de 365.000 euros per club, segons l’ens federatiu.

TALAVERA: “HAUREM DE FER UN ESFORÇ PER QUADRAR NÚMEROS”

Així doncs, ens trobem en un punt de partida i la intenció en general, com veuen, és millorar amb el pas del temps: “a futur és necessari incrementar el valor de la #1aRFEF per fer-la sostenible. Ens agafa a tots en un moment de recuperació i els clubs haurem de fer un esforç extraordinari per equilibrar els nostres números”.

Per Jaume Nogués, director esportiu de l’Andorra, no hi ha hagut cap sorpresa: “Estem a l’expectativa d’analitzar les resolucions que avui s’han pres, però al final no hem sortit gaire del que estava més o menys previst”.TARRAGÓ: “ELS MITJANS I LES EXIGÈNCIES NO SÓN PROPORCIONALS”

La més crítica amb la nova categoria ha estat la presidenta del Costa Brava, Isabel Tarragó: “En el moment que vam tenir la sort d’ascendir a Primera RFEF estàvem molt contents i ara no ho estem tant. Els mitjans que et posen i les exigències que et demanen no són proporcionals”. Cal recordar que l’antic Llagostera va pujar a Segona Divisió i no va tenir aquest problema aleshores.

“La Primera RFEF és inviable per nosaltres. Altres clubs tenen grans masses socials, inversors, ajuntaments o patrocinadors darrere. No és el nostre cas per desgràcia”, afegeix Tarragó, que també demana claredat amb les despeses: “A nosaltres se’ns va dir que comptéssim que serien uns 450.000 euros només de televisió i ahir ens van confirmar que serien 365.000 entre TV i ajudes federatives. No demano diners, però sí revisar les despeses perquè hem anat a cegues”.

ELS NÚMEROS PARLEN

Per part del Nàstic de Tarragona ningú ha volgut opinar sobre aquest tema, tot i consultar al departament de premsa aquesta possibilitat. El que sí està clar, coneixent les diverses opinions i també els números, és que hi ha marge de millora. Després de contrastar-ho amb clubs, la 1aRFEF ha tingut suposa un increment d’ingressos d’uns 116.550€ respecte la Segona B.

Les despeses augmentaran 108.250€, pel que hi ha un increment de 8.300€ de benefici per club sense comptar plantilla i Seguretat Social. Aquesta és la realitat. Els seguidors de FutbolCatalunya, a més, ho tenen clar. Les gairebé 400 persones que han respost l’enquesta de si la 1aRFEF és sostenible econòmicament han votat que no en un 82,9%. Un 17,1% solament creu que sí. Insistim, com veuen, que hi ha molta feina per fer.

The post “La Primera RFEF és inviable per nosaltres” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’ADN Nàstic es personifica en futbolistes com Joan Oriol (1986). Natural de Cambrils, el lateral grana serà el primer capità de l’equip aquesta temporada. Assumeix la responsabilitat i espera estar a l’alçada. De fet, vol que el Nàstic torni al lloc que, segons ell, li pertoca. I espera fer-ho amb el suport d’una afició que considera vital per a l’equip.

Després d’anys durs a Tarragona, el seu capità aposta per anar tots a una i està plenament convençut que d’aquesta manera el Nàstic tornarà a Segona Divisió A.

Aquesta temporada té una il·lusió doble pel fet de ser el primer capità del Nàstic de Tarragona?

Sí, la veritat que estic molt content. Ser el capità del club de la teva ciutat i sent de casa és una responsabilitat, però alhora estic molt content de portar el braçalet al Nàstic. Significa molt per mi.

“ESTIC MOLT CONTENT DE PORTAR EL BRAÇALET”

Ser capità d’un club agrada, però més si es té aquest sentiment.

Ser capità del teu club, de la teva ciutat clar que agrada. És cert que és una responsabilitat i vull estar a l’alçada de tots els capitans que han passat pel club. Espero fer-ho bé i ser un líder tan dins com fora el camp pels meus companys.

Sent que aquest moment d’estar plenament consolidat al Nàstic li ha trigat en arribar?

Vaig marxar molt jove, molt verd. Venia de cessions al Reus i el Gavà i el Nàstic estava entre Primera i Segona A i jo encara m’havia de formar. La veritat que aquells anys a Villarreal i Osasuna em van servir. Que hagués volgut tornar abans? Clar, no et diré que no, però estic content d’estar aquí i aportar la meva experiència i la meva il·lusió per vestir la samarreta grana a casa.

En aquell moment li va saber greu sortir? O amb el pas dels anys i vist amb perspectiva creu que va ser el millor?

A veure quan surts de casa teva sap greu perquè sempre penses que jugaràs amb l’equip de la teva província. Després no m’ha anat malament i tornaria a repetir-ho. Hi ha diferents camins i al final jo en vaig escollir un, però he tornat. M’emporto això. Gaudeixo d’estar aquí, em sento molt a gust i arrelat al club i això és l’important.

“LA IDENTITAT PRÒPIA HA DE SER AMB JUGADORS DE CASA”

Evidentment ha passat molt temps i és cert que últimament el primer equip del Nàstic aposta pels joves de la Pobla o del Juvenil A. Això és positiu?

Sóc de les persones que crec que el futbol base s’ha de potenciar. Ara està sortint una fornada de jugadors interessants pel primer equip. S’està veient en convocatòries i entrenaments i això és molt important per un club. La identitat pròpia ha de ser amb jugadors de casa, ja que al final són els que tenen sentiment, tiren del carro i l’afició vol veure al camp.

S’ha d’apostar per ells com diu… però després han de donar el nivell està clar.

Està clar que encara els hi queda. Són jugadors joves i s’han de fer. Als entrenaments i a l’hora de competir se’ls veu un potencial que dins d’uns anys beneficiarà el primer equip inclús aquest any. Són molt bons futbolistes.

“L’AFICIÓ VOL JOVES ENTREGATS I SACRIFICATS”

Un altre element positiu d’això que estem parlant és que l’afició s’enganxa més fàcil quan hi ha gent de casa i sent l’equip més seu.

Això sempre. L’afició vol veure gent de casa sempre i quan siguin vàlids, no qualsevol. Jugadors que ho donen tot per la samarreta, entregats i sacrificats i que siguin futbolistes que puguin estar molts anys al primer equip i tirar del carro d’aquest Nàstic.

Parlant de l’afició, una mica estrany l’any passat, no?

La veritat que portem gairebé dos anys jugant sense públic i costa. Al final van entrar gairebé 2.000 persones i va ser un luxe poder jugar amb gent. Esperem que aquest any la gent vingui, ens doni suport i puguem anar de la mà. Serà una competició difícil i esperem que ens ajudin i s’il·lusionin un altre cop amb el seu club.

Jugar al Nou Estadi a partir de Març quan les coses van bé t’assegura més de 6.000 espectadors. Imagino que vol viure aquest ambient.

Sempre he dit que el Nàstic té una molt bona afició: fidel, de futbol i de sentiment propi. Em recorda a l’afició d’Osasuna, que sent el club seu. Espero que superem la barrera dels 6.000, que veiem el Nou Estadi amb bon ambient i gaudim del futbol. Els jugadors volem veure les graderies com més plenes millor. Amb els aficionats tot és més fàcil.

“ENCARA NO SÉ EXPLICAR QUÈ VA PASSAR A EIVISSA”

Creu que tenen un deute pendent amb l’afició després de l’últim partit de la temporada passada?

Va ser desil·lusionant per tots. Vam fer les coses tan bé fins l’últim partit i el que va passar a Eivissa va ser una putada molt gran tan per ells com per nosaltres. No vam donar el nivell quan realment ens faltava un punt. Va ser un pal molt dur i demano disculpes, l’afició no es mereixia allò després dels últims anys que els hi ha tocat viure. Espero que aquest sigui un any d’alegries i tornem a veure el Nàstic on ha d’estar, que és mínim a la Segona A.

En aquell moment els va saber més greu encara per com de competitiu va ser l’equip fins aquell partit?

Durant tot l’any érem primers, sent un equip molt competitiu. Encara no t’ho sé explicar. No vam competir. Vam ser un altre equip i no vam donar el nivell. Es va perdre d’una manera molt decebedora. Perdre 4-0 és molt dur per l’aficionat, pel club i pels jugadors. De temporada de notable alt o excel·lent va passar a ser una d’aprovat.

“ESPERO QUE TORNEM A VEURE EL NÀSTIC ON HA D’ESTAR”

Ho ha deixat entreveure i és cert. L’any passat va ser el primer realment competitiu dels cinc últims. Pot servir de punt de partida per canviar la inèrcia?

Es va veure una altra cara del Nàstic. Una llàstima realment, ja que érem un equip amb mentalitat guanyadora cada partit. Espero que aquest any sigui millor. Torno a veure un Nàstic que il·lusionarà a la gent.

El dia a dia del Nàstic, la rutina, el tracte i el sentir-se a gust m’ha arribat per diferents futbolistes. Que és positiu, un club seriós en definitiva.

Ho dic sempre, que som uns privilegiats. Estem en una categoria on no s’ingressen pràcticament diners i el club ens dona totes les facilitats del món. Un annex per entrenar que està perfecte, un gran estadi… tenim doctor, nutricionistes, dos fisioterapeutes. No hi ha problemes de cobraments, el president està en tot. Què més vols? Som uns privilegiats de la categoria.

També hi ha un altre element que ajuda, que és que el Nàstic ha apostat per mantenir el bloc de jugadors a diferència de la majoria d’equips de la categoria.

Penso que és important mantenir el bloc, vam fer coses molt bé i per un partit no s’ha de desmuntar el grup. Els que quedem ens coneixem i volem ajudar els nous a que ens ajudin, a que s’involucrin. Portem dins la competitivitat i la mentalitat guanyadora. Tots volem veure el Nàstic a Segona A.

“RAÜL AGNÉ TÉ MENTALITAT OFENSIVA”

En aquest sentit creu que la feina de Sergi Parès els ha ajudat a competir millor?

Sergi Parès sap molt de futbol i a part és psicòleg, coneix en cada moment què necessita el jugador, amb unes paraules de motivació individuals o grupals i és molt important per nosaltres.

L’únic nou pràcticament és l’entrenador, Raül Agné. Com el veu?

El míster té la seva mentalitat guanyadora i amb un canvi de sistema. Té mentalitat més ofensiva i de bon tracte de pilota, ens hem d’acostumar a conceptes nous, però ens estem trobant molt a gust i s’està veient en els partits. Poc a poc, però ens trobem còmodes amb ell, juguem bé i tenim la pilota i estem a gust amb ell, a part que és una persona molt exigent. Els entrenaments i els partits són molt professionals.

L’element de disputar una competició nova dona un plus de motivació?

Ja serà bonic el fet de jugar només dos partits en camp de gespa artificial, que ja sol ser un handicap. És un al·licient, seran partits competitius i equips nous. És una lliga professional amb equips a l’alçada o inclús millors que el Nàstic. Estarà tot molt renyit i és atractiu per tots, per nosaltres i per l’aficionat.

“LA 1aRFEF ÉS UNA LLIGA PROFESSIONAL AMB EQUIPS A L’ALÇADA”

Creu que la reformulació de la categoria s’ha fet en una temporada difícil pel context pandèmic?

Es va fer tot molt ràpid, però aquesta lliga s’havia de fer. La tercera categoria del futbol espanyol s’havia de professionalitzar, però s’ha perjudicat a molts clubs de Segona B. Crec que acabarà ajudant al futbol espanyol.

“L’OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR L’ASCENS A SEGONA A”

Quin objectiu ha de tenir el Nàstic en aquesta categoria?

Estem parlant d’un dels millors clubs d’aquesta lliga i l’objectiu és aconseguir l’ascens a Segona A. Tenim plantilla, estructura i afició. Ho tenim tot. La meta és pujar a Segona A.

Quin missatge li enviaria a l’aficionat per acabar?

Els hi diria que vinguin al camp, que ens donin suport, a més, són una afició fidel, que porta el Nàstic al cor i els necessitem. Portem un any i mig sense ells i esperem dona’ls-hi moltes alegries. Sense ells és tot més difícil i esperem que el Nou Estadi torni a vibrar.

The post “Tenim plantilla i afició per pujar a Segona A” appeared first on FutbolCatalunya.com.

UE Cornellà: un lustre de verd i esperança. Passen els anys, però l’essència és la mateixa al Nou Municipal. També els entrenadors a la banqueta, que han ocupat Jordi Roger, Xavi Calm i Guillermo Fernández Romo. Tots tres han fet, almenys, un play-off d’ascens a Segona A.

Les tres etapes han vingut marcades per l’èxit. També per part de diferents futbolistes. Des d’Enric Gallego a Eloy Gila, passant per Pep Caballé o Ramón Juan. Tots han tingut l’ADN Cornellà, que últimament va associat a la victòria.

UE CORNELLÀ 2021: GUILLERMO FERNÁNDEZ ‘ROMO’

Inclús en les pitjors circumstàncies, com la del passat cap de setmana al Rico Pérez. L’equip verd va jugar en inferioritat numèrica des del minut 3 i tot i això va guanyar el partit. Aquesta victòria confirmava la presència a la Primera RFEF la propera temporada. El Cornellà serà un dels 40 escollits que estrenaran la nova categoria.

Un nou èxit per a Guillermo Fernández-Romo, que en dues temporades s’ha quedat a un partit de pujar a Segona i sí ho ha fet a Primera RFEF. L’actual Cornellà conserva alguns dels noms propis que han portat l’entitat a l’èxit els últims anys. Eloy Gila (6 gols aquesta temporada), Ramón Juan, Agus Medina o Pol Moreno són alguns dels destacats.

2020: A UN PARTIT D’ASCENDIR A SEGONA A

La temporada passada, amb un bloc similar, el Cornellà es va quedar a les portes d’ascendir a Segona A. Al play-off disputat a Andalusia els verds van eliminar a Ibiza i Atlético Baleares, però van caure a la final contra el Castellón. El gol de Juanto va ser definitiu per un equip que va fer història una temporada més.

De fet, aquell era el tercer play-off d’ascens a Segona consecutiu. L’anterior, amb Xavi Calm a la banqueta, va tancar quart la fase regular. A la promoció, els verds van caure contra la Ponferradina (1-4 global) que acabaria ascendint a Segona Divisió. Aquell equip tenia alguns noms que ja no hi són, com per exemple Pep Caballé, Leo Ramírez, Borja López o Pere Martínez.

UE CORNELLÀ 2019: PLAY-OFF A SEGONA I FINAL COPA RFEF

Aquella temporada 2019/20 va estar a punt de tenir un doble èxit. I és que el Cornellà també va arribar a la final de la Copa RFEF. La va disputar contra el Mirandés i no va tenir opció. 3-0 a Miranda i 2-2 al Municipal van ser els resultats de la final. Aquell Mirandés també acabaria ascendint a Segona aquell any, com ja va fer la Ponferradina.

Xavi Calm va ser el segon de Jordi Roger fins aleshores i va assumir la banqueta quan el fins aleshores tècnic va decidir marxar després de molts anys com a primer entrenador. Roger va deixar el club després de tancar una temporada amb play-off d’ascens a Segona i el campionat de la Copa Catalunya.

2018: PLAY-OFF A SEGONA I CAMPIÓ DE COPA CATALUNYA

L’equip verd va guanyar la final a La Bòbila després de superar l’Horta (3-2). A la lliga el Cornellà va acabar quart i va caure contra l’Sporting de Gijón B a la primera eliminatòria del play-off (2-4 global). Aquell equip tenia noms mítics com Enric Gallego (18 gols a la primera volta), Edgar González, Valentín Merchán o Enric Maureta.

Molts jugadors han passat i també tres entrenadors, però tot ha seguit igual al Municipal. Entrar a la Primera RFEF és un capítol més de la llarga història d’èxits de l’UE Cornellà. Una entitat reconeguda pel seu futbol base, però també pel que està aconseguint el primer equip els últims anys.

Amb Andrés Manzano com a eix vehicular a la direcció general i Álex Talavera a la presidència, el Cornellà promet noves emocions fortes per la propera temporada.

The post UE Cornellà: un lustre de verd i esperança appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Cornellà ja pot cantar 1a RFEF després d’un triomf inoblidable sumat davant l’Hèrcules al José Rico Pérez (1-2). Importantíssima victòria que va tenir de tot: expulsió d’Alex Serrano (minut 3), segon èxtasi amb el gol de Dorca (61′) i penal favorable als locals (Buenacasa, gol 65′).

Important i clau vermella la que va veure el migcampista barceloní en el minut 3 de partit perquè va obligar a un més gran esforç als de Romo que van poder aguantar.

CORNELLÀ: EXPULSIÓ CLAU

Partit sacrificat, en conseqüència, per als baixllobregatins doncs als 19′ han rebut una primera rematada al travesser. Els de Romo, molt ben posicionats al camp, van saber aguantar l’ordre i gaudir de la seva primera ocasió amb tret ajustat d’Agus (40′).

El final de la primera meitat es va tancar amb gol de Borja García. Millor, impossible.

En el segon, sempre amb un menys, tampoc es van perdre les formes i, quan va fer falta, va aparèixer Ramon Juan (55′). El 0-2 (61′) d’Albert Dorca cal veure-ho per a creure-ho perquè només feia un minut que estava al camp (va substituir a Gerard).

La reacció de l‘Hèrcules va arribar amb una pena màxima que va anotar Buenacasa (65′), però tot va quedar aquí. Els alacantins van provar tot sense fortuna ni vulgui en els sis minuts d’afegit.

I JA VAN TRES

La confirmació del Cornellà ja suma tres equips (dos catalans més l‘Andorra) per a aquesta 1a RFEF. Ho va aconseguir el Nàstic la setmana passada, ja ho té el Cornellà i podrien ser fins a sis catalans. Barcelona B, Llagostera o Lleida Esportiu i Sabadell (tant de bo que no sigui així) es podrien afegir a aquesta llista.

L’Andorra de Sarabia va caure enfront de la Reial Societat B de Xabi Alonso en el temps d’afegit per 2-1.

NÚMEROS RENTABLES A CORNELLÀ

Els verds, que van tancar la fase regular de la Lliga a la cinquena posició (29 punts), a només 2 de l‘Andorra (tercer), i A la primera plaça la segona fase (42 punts, 6 partits), han resolt a la primera que han pogut i a la seva última jornada.

Excel·lent treball perquè tanca curs amb un total de 12 triomfs, 6 empats i 8 derrotes i amb 36 gols a favor per 29 en contra.

FUTUR PLANIFICAT

Ara el següent pas es diu planificació. Segons el que disposa per la RFEF, la temporada 2021-2022 tindrà una subvenció pròxima als 400.000 euros per drets televisius i a partir d’aquí girarà tot.

El Cornellà té tot un any per a condicionar la gespa natural i una graderia amb capacitat per a uns 4.000 espectadors (2023-2024). Això suposarà negociar amb l’Ajuntament, però això és futur; la realitat és que jugaran a la 1a RFEF a partir d’agost.

The post La UE Cornellà ja pot cantar 1a RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.