Xavi León s’ha convertit en la seva segona temporada al CE Europa en un dels pilars del conjunt que dirigeix Pedro Dólera. ‘L’home de la màscara’ ja que li han partit el nas en tres ocasions anuncia a Futbolcatalunya que se la treu aquest proper curs
Enmig d’un final de temporada on es va quedar a les portes de l’ascens a segona B i en plena disputa de la fase final de la Copa Regions, Xavi León (25) té temps per parlar de tot. De la seva vida personal i d’una trajectòria esportiva que li va portar al carrer Sardenya on és un pilar bàsic per a l’equip escapulat. Al Véneto va oferir la seva millor versió amb clares assistències de gol que, de ben segur, aprofitarà el seu equip la propera campanya. El seleccionador Almendros li va treure rendiment.“Jo sóc un treballador del futbol i, si jugo, sempre intento aportar el meu granet de sorra i aconseguir la victòria per al meu equip”.
-Com va passar de l’equip de tota la seva vida, Castelldefels, a l’Europa?
Portava 14 anys a Castelldefels. Com a jugador vaig viure des dels cinc anys i a més el meu pare era el metge i el meu germà el fisioterapeuta. Això és tota la vida encara que, si a un li crida l’Europa, no pot dir que no.
-Primer any molt positiu
Sí. Vaig agafar molta confiança i crec que he aconseguit també ser un jugador destacat en la meva posició en la categoria. Tot ha estat positiu. Vaig poder aportar la meva ajuda i arribar al play off d’ascens, que era al que aspiràvem, encara que no aconseguíssim pujar.
-En la selecció és un dels fixos d’Almendros.
Ha estat una gran oportunitat i m’ho he passat molt bé.
-Ara que està ja de vacances què pensa de cara a la campanya 2013-2014?
Venim d’una temporada molt positiva encara que el nostre objectiu ha de ser quedar entre els sis primers. Cal ser realista i barallar pel campionat per ficar-nos, una altra vegada, en la promoció. Tot el que no sigui això, serà negatiu.
– Ja van sis fitxatges i la competència augmenta. A nivell personal haurà de barallar amb un gran futbolista com és Alegre (Gavà)
És veritat. El conec, he jugat contra ell i és un bon futbolista que ens ajudarà, però també et diré que jo sempre he hagut de barallar en el futbol i que ningú m’ha regalat res.
-Han assimilat ja l’adéu del mític Delmàs?
Es notarà molt la seva absència ja que es tracta d’un gran capità que ha defensat a la plantilla a tots els nivells. Es tracta de petits detalls. Sempre ha donat la cara per nosaltres i personalment li estic molt agraït.
-Sembla la parella perfecta d’Alex Cano.
I això que al principi no tenia una grata impressió. Ho dic de debò. Em deia a mi mateix: i aquest, què passa?, però, a poc a poc, hem congeniat molt bé.
-Vostè no viu només del futbol.
No. Treballo com a infermer a la Creu Roja, a deu minuts del camp de l’Europa. Canvio molts torns amb companys, m’ajuden, faig la ‘setmana llarga’ i intento complir en tots els llocs. A més, aquest any tenim un gran projecte al costat dels meus companys Dani Iglesias i Edgar amb la creació del Sporting Gavá. Serà futbol 7 i portaré l’equip benjamí.
-Aquest treball amb el futbol base, al que cal sumar-li la selecció del Barcelonès sub-14, ja el feia en el Castelldefels d’on va sortir de manera lamentable.
De fet, quan vaig sortir del Castelldefels per anar-me a l’Europa ja vaig tenir problemes. He seguit barallant perquè em deuen quatre mesos igual que a altres companys encara que, com no hi ha ningú signat, ens hem d’aguantar. Una llàstima
-Això sembla que canviarà i hauran de declarar-ho tot.
Té la seva part positiva i negativa. La veritat és que resulta lamentable que et prometin dues i només paguin un. Ja sé que cadascú mira pels seus interessos però cal ser seriós.
-Es planteja viure només del futbol?
Jo em plantejo fer ara un Màster d’Urgències hospitalàries. He començat un Postgrau ja que el futbol mai serà una obligació per a mi. Jo treballo i la meva família sempre ha estat al meu costat. Sé fins a on puc arribar.
-Tant de bo se li pugui veure aviat ja que aquesta joiosa màscara que sempre porta impedeix que pocs sàpiguen la seva veritable cara.
La gent no sap el difícil que és jugar. M’han partit tres vegades el nas, tres. A Gavà me la vaig portar i zas! una altra vegada me la van trencar encara que estic convençut que la mala sort s’ha d’acabar. És més, aquesta propera temporada me la vaig a llevar. Adéu a la màscara! i a lluitar.