L’amor al fang: un patiment que es gaudeix

20 equips comencen la temporada al grup 3 de Segona B i onze són catalans. L’objectiu és que l’agonia dels deu mesos de competició valgui la pena a final de temporada

JORDI MESTRES @jordimestres7
Sabadell, Bransuela, Nova Creu Alta

L’utiller del Sabadell, Jordi Bransuela, i tota la banqueta, celebrant una victòria agònica contra l’Ejea / FOTO: Jordi Mestres

El grup 3 de Segona B es posa en marxa. 20 equips – 11 catalans, 7 valencians i 2 aragonesos – obren el foc el proper cap de setmana. Per primera vegada en 10 anys els balears no formaran part d’una lliga que conserva alguns dels seus trets característics. Hi predominarà la gespa natural, en 15 camps, i també hi haurà cinc d’artificial, tres dels quals – Llagostera, Prat i Cornellà – són de dimensions reduïdes. L’adaptabilitat a les circumstàncies tornarà a marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. I és que les hores d’autobús, la poca uniformitat dels terrenys de joc, la imprevisibilitat dels filials i la presència d’històrics converteixen la competició en una agonia constant. Un patiment d’uns quants mesos per a gaudir a final de temporada.

Hi ha dos equips que al meu parer estan un punt per sobre de la resta. El Nàstic i l’Hércules haurien de disputar-se la primera posició. Per pressupost, massa social, història i necessitat són dos gegants que prometen un duel amb un únic objectiu: tornar al futbol professional. Els grana són l’únic equip provinent de Segona Divisió, ja que el Reus no competirà degut als seus problemes econòmics.

Dos ex roig-i-negres com Sergi Parés i Xavi Bartolo han dissenyat una plantilla plena de potencial. Bandes potents amb Roger Brugué i Pol Ballesteros i una davantera de 350 partits d’experiència a Segona Divisió, formada per Jonathan Pereira i Pedro Martín. El Nàstic ha apostat per jugadors del grup 3, com Goldar, Ferran Giner, Albarrán o Petcoff. L’únic punt dèbil dels grana respecte l’Hércules és que l’equip de Planagumà manté bloc i entrenador respecte la temporada passada, en la que va arribar a l’última eliminatòria del play-off. Al Nou Estadi, per contra, és un projecte completament renovat.

Sis filials, amb Barça B i Espanyol B

Un filial com el Villarreal B també la va disputar. De fet, el submarí groc ha acabat entre els quatre primers les últimes dues temporades i demostra com de perillosos són els filials al grup 3. N’hi ha sis aquesta temporada i dos són catalans. El Barça B segueix dirigit per Garcia Pimienta i, a priori, conserva els seus dos millors jugadors de la temporada passada: Carles Pérez i Riqui Puig. L’encert de cara al gol és l’assumpte pendent d’un equip que la temporada passada no va saber convertir les ocasions que generava.

De fet, l’Espanyol B va superar els blaugrana i va fregar el play-off. Aquest és el primer any post David Gallego i el llistó està realment alt. José Aurelio Gay serà l’encarregat de fer funcionar el filial blanc-i-blau i de donar continuïtat a la doble tasca que va fer Gallego: competir i nodrir el primer equip. Cal recordar que en els últims anys jugadors com Marc Roca, Melendo, Pedrosa, Lluís López o Campuzano han donat el salt.

David Gallego ja no dirigeix l’Espanyol B // FOTO: Jordi Mestres

Andrés Manzano ha de reinventar-se

Té mèrit, ja que filials de veritat – dels que no inverteixen en jugadors de fora, sinó que aprofiten els del futbol base – hi ha ben pocs al grup 3. Parlant de formació, el tercer millor futbol base de Catalunya és el del Cornellà. La feina d’Andrés Manzano a la secretària tècnica és elogiable, ja que a més ha aconseguit fer funcionar el primer equip fins al punt de convertir-lo en el millor català de Segona B. No una, sinó dues vegades.

Sigui amb Jordi Roger o Xavi Calm, amb Enric Gallego o sense ell, els verds han acabat quarts. L’exigència que li toca a Fernández Romo és, si més no, mantenir l’ADN verd. Competir a casa, però també a fora. Lluitar fins l’últim minut i no donar res per perdut. Només set futbolistes segueixen respecte la temporada passada i entre les baixes crida l’atenció la de Pep Caballé. El Municipal necessita nous referents.

Ídols a Lleida i Sabadell

Al Camp d’Esports i la Nova Creu Alta en van sobrats aquesta temporada. Molo i els Esteve han signat la pau i lluitaran de forma conjunta per a tornar a classificar el Lleida Esportiu pel play-off d’ascens. Fa tres anys que els blaus no acaben entre els quatre primers, massa temps per un club que havia disputat tres promocions en quatre temporades.

Recuperar el que es va perdre a Sevilla és l’objectiu i per a fer-ho el Lleida té una plantilla completament renovada. 10 futbolistes segueixen – entre els destacats el capità Trilles, Pau Torres, Cano o Marc Martínez – però sense Juanto Ortuño i Pedro Martín la vida es preveu més complicada. Eder i Raúl González tenen la difícil missió de fer oblidar els 30 gols de la parella de davanters de la temporada passada.

Un altre ídol com Antonio Hidalgo és l’entrenador del Sabadell. Amb ell es va aconseguir la permanència a Olot la temporada passada. Una fita clau pel club arlequinat, ja que seguir a Segona B ha donat viabilitat a l’entrada de nous inversors. De baixar, el futur del Sabadell era molt negre però sortosament aquesta temporada s’inicia un projecte il·lusionant.

Molo i Albert Esteve, entrenador i president del Lleida Esportiu // FOTO: Lleida Esportiu

La Nova Creu Alta vol competir per fites altes per primera vegada des del descens de 2015. 2000 socis han renovat l’abonament i l’arribada de vells mites com Olmo i Manu Lanzarote ha engrescat la parròquia arlequinada. Boris Garrós torna al grup 3, on va ser pitxitxi amb 25 gols la temporada 16-17. Hi ha molts indicis positius perquè el tercer club històric de Catalunya enlairi el vol.

El Badalona, a Segona B des del 2003

La Segona B sense el Badalona no seria el mateix. És el club que més temporades acumula a la categoria de bronze amb molta diferència i sempre competeix a les bones i a les dolentes. Fa tres anys que es classifica per la Copa del Rei i el seu punt fort és l’experiència. El triangle defensiu Morales-Robusté-Moyano segueix vigent i Juanma Pons sembla que confiarà en la veterania.

Tot i això, la gran sensació de la pretemporada escapulada ha estat Hugo Esteban, un jove de 20 anys. Serà una temporada clau a Montigalà, ja que a la tardor d’aquest any està prevista la conversió del club en SAE. L’entrada de nous inversors donaria aire econòmic al club escapulat, de 116 anys d’història.

L’Olot tira del seu ADN

Un cas realment particular al grup 3 és el de l’Olot, un club que prioritza el com per davant del què. El descens de 2016 va marcar una nova pauta a la Garrotxa. Es va apostar per futbolistes de la província, compromesos amb el projecte. La gran majoria de la plantilla de la temporada passada era gironina i aquest any es repeteix l’equació.

L’Olot s’està convertint en una espècie d’Athletic Club // FOTO: Jordi Mestres

L’Olot va fer el millor any de la seva història i ara el que busca és l’estabilitat a la categoria. Raúl Garrido ha perdut puntals com Xavi Ginard, Guzmán o Marc Mas, però els fitxatges de Vivi, Natalio o Joel Arimany mantenen el nivell d’una plantilla que si alguna cosa ha demostrat és que és competent.

La incògnita de l’Andorra

Si l’Olot és un cas particular, l’Andorra és un cas insòlit. Ha pujat dues categories en tres mesos gràcies al seu potencial econòmic i ocuparà la plaça del Reus. L’equip del Principat té diners, però també handicaps importants. Ha començat la pretemporada més tard que els rivals i una plantilla per Tercera Divisió s’ha anat confeccionant sobre la marxa per la Segona B.

Donar-lo com a favorit em sembla molt agosarat. La Segona B, amb 80 clubs dels quals només en pugen quatre, no és la Primera Catalana. Tenir diners no és sinònim d’èxit i històrics com Racing de Santander, Murcia o Hércules en són un clar exemple. Abandonar-la serà difícil, però amb la inversió de Gerard Piqué no es pot descartar res.

Premi als projectes de Prat i Llagostera

El Prat jugarà la quarta temporada de la seva història a Segona B. De les tres anteriors, dos han acabat amb descens de categoria. L’últim el 2017, amb Pedro Dólera a la banqueta. El mateix entrenador ha retornat el club pota blava a la categoria de bronze del futbol espanyol. Premi per a l’aposta de Quiñonero, que ha mantingut el tècnic a les bones i a les dolentes.

També el Llagostera ha mantingut l’essència. El cop del descens no ha trastocat el full de ruta dels gironins, que segueixen tenint de líders a Oriol Alsina a la banqueta i a Pitu Comadevall al camp. Els gironins s’han reforçat amb jugadors destacats la passada temporada a Tercera Divisió. Tres de l’Horta (Santaló, Adri Lledó i Nahuel), dos de L’Hospitalet (David i Pasquina) i un del Sant Andreu (Kuku). Baixar de categoria no ha fet embogir ni a Prat ni a Llagostera… i han tingut un premi merescut.

Un exemple per la resta de clubs, ja que la immediatesa i els resultats solen imposar-se als projectes. El Prat serà un dels cinc nouvinguts de Tercera. El Nàstic, l’únic provinent de Segona B. 14 equips de la temporada passada segueixen al bronze. Abandonar la categoria és l’objectiu de molts. No fer-ho massa aviat és la fita dels altres. La Segona B ja està aquí. Comença l’agonia. Toca gaudir.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*


*

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies