L’increïble ostracisme del mite Santi Triguero

Pocs futbolistes tenen la fortuna de citar el seu nom i crear un corrent de simpatia majúscula i menys són encara els que sumen més de 800 partits oficials; Santi Triguero és una de les excepcions, però sembla que 42 anys pesen més que els seus superats 500 gols en 3ª

@ManuelSeguraM
Tercera, Santi Triguero, Castelledefels

El ‘mestre’ Santi Triguero vol molt més// FOTO: JORDI MESTRES

“Feliç i gaudint de cada partit, cada minut com un juvenil i com si fos l’últim!!.. Seguim amb la pretemporada i esperant proposta… Avui victòria i 2 golets com l’amic”. Aquest va ser l’últim missatge que va penjar en el seu compte de twitter el vilanoví Santi Triguero.

A punt d’iniciar la seva vintena (repetim: vintena!!) temporada en Tercera Divisió, admetia públicament aquesta situació d’indecent ostracisme per a un extraordinari futbolista dins i fora dels terrenys de joc. Sembla que va ser ahir quan es festejaven els seus 300 gols oficials

Als seus 42 anys, detall que mereixeria tots els elogis del món, i amb el gol com a millor company de viatge, cap equip de Tercera creu que pot aportar res, ni tan sols coneixements perquè els gols, com durant tota la seva vida, li ‘cauen’. De fet, aquest passat dimecres va marcar dos i va donar una assistència en els vint minuts que el seu tècnic Miki Carrillo li va oferir i gràcies als mariners perquè li ofereixen l’oportunitat d’entrenar amb el grup.

Les seves dades traurien els colors de molts entrenadors i de tots els secretaris tècnics de Catalunya. 319 gols en partits oficials, prop dels 500 si comptem amistosos i tornejos abans d’afrontar la seva 20a temporada en Tercera, categoria en la qual ha jugat des del 2000 amb sol tres excepcions (Vilanova) en Primera Catalana. Gairebé 700 partits entre 2aB, 3a, 1a Catalana, més de 800 oficials en totes les competicions. A ningú del futbol català se li oblidarà la seva presència en un llunyà Catalunya-l’Argentina (2008) quan va jugar 16′ minuts al Camp Nou com a única representació del futbol amateur català.

I, ara, què?, això és el que li plantegem a SANTI TRIGUERO en QUATRE PREGUNTES

Llegir aquest twitt “esperant proposta” sona a bufetada per a molts secretaris tècnics i molts entrenadors del futbol català. Si a vostè amb més de 400 partits en Tercera no se’l rifan, què busquen ara els especialistes del nostre futbol??

En primer lloc permetim que el corregeixi… Són quasi 700 partits a 3aDiv i Playoff a 2aB… I en total més de 800 partits oficials en totes les competicions. Què busquen els especialistes del nostre futbol??… Ho hauria de preguntar a ells… Però jo tinc molt clar tant com a jugador en actiu i el dia q sigui entrenador que al meu equip hi haurà tant jugadors joves com jugadors veterans … El que aporta un jugador veterà a nivell de vestidor per la seva professionalitat, bons hàbits i bons valors ( pq sinó no estaria en actiu) com exemple amb els companys, cos tècnic, àrbitres, etc…

Crec que és d’un valor que això no es pot pagar amb calers!!… Sempre ha sigut així… i penso que és bàsic per la bona estabilitat i objectius d’un equip!!.. Aquesta frase que dins un vestidor “tots són iguals” considero que és una frase totalment falsa!!.. Un veterà mai pot ser igual q un nano q surt del juvenil… Només per l’experiència i el referent q pot ser i el q pots aprendre d’ell… mai pot ser igual!!.. Hi ho dic així perque jo també he sigut juvenil i jove.

Tercera, Santi Triguero, Castelledefels

Santi, aquest dimecres a Els Canyars/FOTO: UE Castelldefels

Perque la gent és reticent a fitxar-nos??…A mi no m’agradaria generalitzar però hi ha molta gent que pel fet de no haver jugat mai a futbol o poder per temes d’egos o simplement per un tema d’idees, no sé li hauria de preguntar a ells. Ja li he dit que jo ho tindria molt clar el que faria!!!

Tenir 43 anys dol o és un orgull?

Amb quasi 43 anys (els faré al Octubre)… i la que seria la meva 20a temp. a 3aDiv… i la 25a temp. com Amateur evidentment és un Orgull… i més jugant de davanter que et valoren pels gols (és el que més costa i més es paga al futbol sigui la categoria que sigui ) per tat super orgullós de la meva edat…I més competint a aquesta categoria tant exigent… Només cal mirar quants jugadors amb aquesta edat i no sent porter (amb tot el carinyo als porters i al meu amic José Morales) hi ha a aquestes categories!! Costa moltíssim… i la majoria de gent no és conscient del sacrifici que comporta!!… Però el treball la il.lusió i les ganes de moment em fan que segueixi esperant alguna proposta que em faci gaudir del futbol.

Igual pensa més d’un que hauria de pagar per jugar….

Sí sí, jo ara per ara puc seguir entrenant i jugant partits de pretemporada amb UE Castelldefels i seguint fent gols, jejeje, a veure si algú confia en els meus serveis encara!!!…( Tot i que també m’he plantejat l’opció d’entrenar (tinc el Nivell 3) o entrar a algun Cos Tècnic d’un equip i aportar i aprendre en tots els sentits, però de moment encara em sento jugador). Vull aprofitar per agrair a en Miki Carrillo la total confiança i disponibilitat que sempre m’ha mostrat en tots els sentits.

Triguero, Escaldes, Andorra

L’Escaldes d’Andorra, l’últim equip oficial/FOTO: Escaldes

Exemple dins i fora del camp, mestre en l’institut i exemple en qualsevol vestuari (ara al Castelldefels marcant gols de pretemporada), quin seria el seu missatge per a ser imitat i que les carreres dels jugadors es poguessin prolongar com la seva??

El meu missatge cap als joves és que es fixin i tinguin predisposició sempre per aprendre de ‘bons referents’ perque al cap i a la fi tothom sap de futbol i tothom també sap donar consells (el difícil és fer-ho o predicar amb l’exemple, no només dir-ho), per tant la clau és saber escollir de qui ve aquest consell i aquest aprenentatge!!.. Per poder agafar aquesta informació i saber-la aplicar i introduir en l’aprenentatge i la progressió d’un mateix… El problema és que la societat actual porta a la gran majoria del jovent a pensar que ho saben tot de tot, quan la realitat és totalment la contraria. Però al final tot recau al mateix punt: Bons hàbits i bons valors però no només explicats , sinó exemplificats pel referent en qüestió ( i això és el més difícil).

A partir d’aquí creure en un mateix i esperar que algú altre comparteixi les teves idees, manera de fer, pensar, que confiin en tu i que factors “externs” com les lesions, novios/es, estudis, feina, família, etc. flueixin correctament. Tot influeix però també tot depen de la predisposició d’un mateix!!

(¿)

En fi: Segueixo treballant, segueixo divertint-me, competint per veure si algú confia

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*


*

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies