“El futbolista que no és ambiciós no és futbolista”

Marcos Pérez ha canviat Montigalà per Cornellà i no se n’arrepenteix. Necessitava una motivació diferent i vol créixer amb el seu nou club

JORDI MESTRES @jordimestres7
Marcos Pérez ha canviat Badalona per Cornellà // FOTO: Andrés Ayala

Marcos Pérez ha canviat Badalona per Cornellà // FOTO: Andrés Ayala

Marcos Pérez (1984) és considerat per molts com el millor porter del grup 3 de la Segona B. Ara, amb 31 anys. Pocs s’ho haguessin pensat que aquell lateral esquerre benjamí del Bon Pastor acabaría triomfant sota pals. Però així ha estat. Catalònia, Barça, Damm, Gavà, Espanyol B, Gramenet i Cornellà han gaudit dels seus serveis. Ara ell ho fa al camp, però també a a casa. La seva filla Malva, de tres mesos, li ha donat la felicitat completa.

 

Marcos, jugador del Cornellà. Després de cinc anys com a porter i capità del Badalona es fa estrany i tot.

És un canvi estrany. Per a mi el primer. Després de tants anys a Badalona és normal. Tinc moltes ganes i il·lusió per a fer les coses bé. Necessitava un canvi d’aires i el Cornellà em va donar aquesta oportunitat.

Què té el Cornellà que no tingui el Badalona?

Bé, tampoc es tracta de comparar-los. El que tenia Cornellà que no tenia Badalona era que em proposaven una nova aventura. Començar de nou. Portava molts anys i considero que un jugador necesita viure nous reptes.

Una motivació diferent?

Sí. A Badalona he passat cinc anys espectaculars. Se m’ha tractat molt bé i he estat feliç, però crec que les etapes en un futbolista s’acaben. Volia viure alguna cosa diferent.

En aquests dos mesos està sent diferent que a Badalona?

Cada casa és un mon. Aquest club té coses bastant diferents. Cal adaptar-s’hi i el club té coses molt bones.

Quines?

Des del primer moment vaig veure que era un club seriós, amb reptes apassionants i un projecte esportiu que m’il·lusionava. Està creixent dia a dia i em venia de gust entrar en aquest projecte.

Entrar-hi i implicar-s’hi. A Cornellà no està de pas i hi ha firmat dos anys.

Em van proposar un projecte seriós. No a un any vista. El club acaba de pujar, però té reptes interessants de cara al futur. Quan em van dir d’estar dos anys, no va haver-hi problema. Jo volia, de fet. Volia viure aquesta experiència.

Fins a on por arribar el Cornellà?

Mira, aquesta temporada crec que tenim una plantilla amb jugadors extraordinaris. El vestidor és increíble i això és important. On estarem? No ho sé. Està clar que l’objectiu és la permanencia. Després, somiar és gratis. De cara al futur espero i desitjo que donarem que parlar.

Marcos va arribar a Badalona amb 26 anys i va marxar-ne amb 31 // FOTO: L'Esportiu

Marcos va arribar a Badalona amb 26 anys i va marxar-ne amb 31 // FOTO: L’Esportiu

El futur, almenys a curt plaç, és tornar a Badalona. No és un partit més.

Lògicament serà un partit especial per a mi. T’enganyaria si digués que no després de cinc anys. Sento un afecte molt gran a aquest club, on s’hi ha quedat gent que m’ha tractat molt bé.

És Marcos qui decideix marxar del Badalona o el Badalona qui no compta amb Marcos?

Sí que és cert que jo he estat qui ha volgut marxar. Està clar. En l’últim partit de lliga vaig fer unes declaracions on es deixava entreveure el meu futur. En realitat la decisió ha estat meva. Tampoc l’altra part es va pronunciar en excès per a que em quedés.

El Badalona no li va facilitar la sortida?

Tenia contracte i el club lògicament ha de mirar per ell. I ho entenc.

Fitxar pel Cornellà a un dia de l’inici de la pretemporada no era positiu per a les dues parts, però?

La sortida no va ser per a res neta. Més que res pel temps que va durar tot això. Sabia que ells tenien la paella pel mànec. Si no em deixaven marxar, jo no podria sortir. Pel bé de tots, tant del club com meu personal, hagués estat millor solucionar-ho abans.

S’espera alguna mena d’homenatge el diumenge?

No. Sé que seré molt ben rebut a Montigalà. Sincerament, des que vaig marxar tot, però tot, han estat mostres d’estima per part de l’afició. Jo he estat un jugador que m’he deixat la pell al Badalona.

No se li pot retreure res?

Jo crec que no. Tampoc sóc jo qui per a jutgar-me.

213 partits a Segona B. Es diu aviat. No podría ser el pare dels xavals del Barça B, però quasi.

Sí, sí. Quasi (riu). La gent jove i gran mereix un respecte. Ells eren molt bons i nosaltres també, però de forma diferent. Els xavals del Barça B en poc temps jugaran a Primera Divisió i mereixen el respecte d’un veterà.

A vostè li queda aquesta espina de no haver arribat al futbol professional?

Està clar que sí. El futbolista que no és ambiciós no és futbolista. No hi ha un futbolista a Segona B que no vulgui jugar a Segona A. El jugador que està al Granada vol jugar al Barça. Com més tens, més vols. Clar que em quedarà l’espina de la Segona A, però estic content amb la meva trajectòria. Molta gent hagués dubtat de que jo podría jugar tants partits a Segona B. Pel sacrifici ho he aconseguit i estic molt content.

La vida li ha canviat. Ja no juga a Badalona i acaba de ser pare // FOTO: Andrés Ayala

La vida li ha canviat. Ja no juga a Badalona i acaba de ser pare // FOTO: Andrés Ayala

En tot aquest temps què li ha ensenyat el futbol?

Moltes coses. Per a mi ha estat part de la meva educació. M’ha ajudat a tenir amics, a ser company. Uns valors que per a la vida et serveixen.

El futbol semiprofessional té coses molt dolentes. Va a pitjor?

Sí. És cert que en els últims anys, sobretot degut a la crisi económica, els clubs han perdut diners. Gràcies a AFE el tema s’ha solucionat bastant bé. La pasada temporada pocs clubs van protagonitzar impagaments i els jugadors cobraven al dia. No hi ha els salaris d’abans, que en part és normal, però es cobra.

És molt difícil guanyar-se la vida amb el futbol.

Ara no és com abans. Costa molt. Són pocs anys i el que s’ha de fer és aprofitar-los al màxim. També s’ha de buscar un futur fora del futbol.

Vostè ho ha fet?

Tinc una escola de porters. Afortunadament va molt bé. La posició de porter és especial. Fa dos anys vaig muntar la meva propia academia. Treballar amb nens és molt gratificant. Veure’ls créixer i evolucionar. Et sents part d’aquesta millora. T’ensenyen moltíssim.

Quan va decidir deixar de ser jugador de camp per a ocupar la portería?

Marcar gols n’he marcat pocs (riu). De fet era lateral esquerre. M’agradava tirar-me pel terra. Sempre volia ser porter. D’aleví al Bon Pastor vaig decidir que la meva posició havia de ser aquesta. No m’agradava ser jugador.

Parlava de nens abans. No és el mateix tenir-lo una tarda que tota la vida, oi?

Clar, però la meva nena ara mateix ho és tot. Ens ha fet molt feliços. És el millor que et pot passar. No té res a veure això amb els nens que entreno. Allà la missió és fer-los créixer esportivament i a la nena educar-la de la millor manera possible. Abans arribava a casa i m’asseia al sofà i ara haig de canviar bolquers. No canvio la meva vida actual per la d’abans. La meva felicitat és la nena.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies