´El que deixo és de ser mecenes del club, res més´

Segona part de l´entrevista amb Joan Gaspart. UE Sant Andreu, Federació Catalana i FC Barcelona també formen part del president i mŕxim accionista quadribarrat

Data: 2010-07-26 00:00:00
Autor: Manuel Segura (redaccio@futbolcatalunya.com)

-Perň no seria el Gaspart de sempre si vostč el deixés ara que van malament les coses.

I ho vaig dir també en l´Assemblea. Fa 20 anys també vaig dir, quan em donaven les grŕcies, que arribaria un dia que ho deixaria perquč al món del futbol sempre se surt en globus. El que no se sap és si més gran o més petit perň en globus. Aquell dia va sortir un senyor gran que em va dir que estava equivocat. Li vaig agrair aquesta bona voluntat perň res no canviarŕ.

-En resum: l´any que ve deixa el Sant Andreu?

No. Mai no deixaré al Sant Andreu. El que deixo és de ser mecenes del club. Cal deixar organitzat el club amb més recursos i ser on ens correspongui. Ara tenim un pressupost ordinari de 200.000 euros i amb aquesta quantitat toca fer un equip de juvenils amb tres o quatre reforços.

-És a dir, li tocarŕ, una altra vegada, posar diners de la seva butxaca.

Amb molta sort aquest pressupost et porta a Tercera perquč no pots competir en Segona B, per tant o es busquen nous recursos o gent del poble del Sant Andreu s´implica.

-El Sant Andreu ‘vegetarŕ’ l´any que ve en 2ŞB?

No, no. Aquest any intentarem lluitar pel play-off. Que s´aconsegueixi o no, és una altra cosa. Jo dono fe que lluitarem, una altra cosa és que s´aconsegueixi.

-Punt i a part. Federació Catalana de Fútbol. El preocupen els 700.000 euros de dčficit i la mala imatge amb Argentina? El preocupa que un directiu digui que se n´alegra amb les derrotes de la selecció espanyola?

No em preocupa perquč crec que el futbol catalŕ ha de tenir recursos per salvar qualsevol contingčncia i no em preocupa perquč Catalunya té bastant de raó en no voler liquidar el partit amb Argentina. Si un no compleix, cal assumir conseqüčncies. Tercer: no és un problema meu que algú s´alegri perquč Espanya perdi ja que jo sóc tan catalŕ com qui més i estic entusiasmat amb el campionat del món. Sóc tan catalŕ com el que digui que es diverteix quan Espanya perd. Quan sigui, que em demostri que ell és més catalŕ que jo per dir el que diu.

-Amb el seu president Casals sembla que va molt bé?

Miri: jo tinc molts defectes perň tinc una virtut que desitjo mantenir ja que no tinc enemics. Quantes més ´judiadas´ em fan, menys enemics tinc. El sap que jo recolzava el Sr. Jesús Farga incondicionalment perň, una vegada el sr. Casals surt elegit, és el meu president, el recolzo i el respecto. Estŕ en el cŕrrec de la Federació Espanyola, on es couen assumptes importants, que és la Comissió Delegada, com a representant del Sant Andreu. Ho va ser el sr. Campoy i ara és el sr. Casals. Amb aixň li demostro el clar que tinc el que em preocupa el futbol catalŕ. M´agradaria que algun dia el sr. Casals digui si és profitós ser allŕ i aixň li ho ha d´agrair al Sant Andreu. Em sembla una persona seriosa, m´ha mantingut com a patró de la Fundació, que vaig crear jo, i ajudo el que puc. Mai no ensopegarŕ amb mi. No tinc necessitat de demanar-li res i, quan m´ha necessitat, m´ha cridat i l´he ajudat. La seva junta és seva i un pot discrepar amb algun dels seus integrants

-Sandro Rosell i la pedrera del Barcelona

Tots podem treure pit amb la pedrera del Barça i és de tots. El que és veritat és qui ha creat aquest ambient de Masía? El va crear el sr. Núńez sent el sr. Gaspart el vicepresident durant 20 anys. No s´ha de menysprear ningú. Era una oficina on es reunien els directius i ara es reuneixen els cracks. Abans vivien a 14 pisos i allŕ es respirava menys ambient culé que el que hi havia a la Masia. Una altra cosa és saber com i qui va portar o no va deixar marxar a aquests cracks. Qui no va permetre que se n´anés Iniesta? Qui va impedir que Valdés se n´anés al Mŕlaga? Qui va portar Messí? Aixň no és pedrera sinó servei al club posant-se dur davant de tots com en el cas de Puyol que va tenir una oferta astronňmica i ningú entenia que el Barcelona havia de fer un esforç. Jo em sento orgullós en pensar que em vaig posar ferm en aquells moments en contra de l´opinió de tothom. Jo vaig fer diverses bogeries de quč es va beneficiar el Barça i al Sr. Rosell, el meu president, li desitjo el millor perquč serŕ el millor per al meu Barça.

FOTOS: F.C./ADRIŔ GIMÉNEZ