24 set. 2018

logo
Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Reus i Nàstic honren el seu derbi (1-1)

Publicat per: Jordi Mestres Rius 27 d'agost de 2017


Igualada entre els dos eterns rivals en un partit que va tenir de tot. Els roig-i-negres van tenir més opcions per a guanyar, errant un lliure indirecte i un penal  

JORDI MESTRES @jordimestres7

Reus i Nàstic van igualar al derbi del camp de Tarragona // FOTO: CF Reus Deportiu

El derbi del camp de Tarragona va acabar en combat nul. El Reus, en una magnífica primera part, va superar a un Nàstic perdut, però persistent. Els grana no ho podien fer pitjor, però van anar de menys a més per a remuntar el resultat i equilibrar el partit. Tot i això, van ser els roig-i-negres els qui van disposar de les millors ocasions. Amb una mica d’encert, l’equip de López Garai hauria guanyat el partit. La grandesa dels derbis són aquests detalls i també no donar-se per vençut quan van mal dades, com va demostrar el Gimnàstic. Tots dos van honrar un derbi que cadascú fa més gran temporada rere temporada.

Un derbi és un derbi i hi ha coses que no canvien en aquest tipus de partit. Una, primordial, és posar la cama forta, deixar-t’ho tot dins del camp per l’escut que defenses. Així va ser a la primera jugada del partit, amb una trompada amb Mayor que va aturar el matx durant els tres minuts inicials. Sortosament, el davanter es va recuperar i el joc va prosseguir.

Esperonat – o no – per aquesta acció, el Reus va anar minvant mica en mica la moral del Nàstic, aculat, sense pilota ni intensitat. Les segones jugades sempre eren per l’equip de López Garai, netament superior al de l’altre debutant a les banquetes, Lluís Carreras. No es tractava d’una qüestió de joc o circulació de la bimba, sinó més aviat d’un factor tan simple com anar més fort que el rival a cada duel. I, és clar, tenir els conceptes clars quan recuperaves l’esfèrica.

Gus Ledes, un impacte perfecte

El premi a la voluntat pel Reus va arribar gràcies a un golàs de falta de Gus Ledes. Des de casa seva, a uns 35 metres de la porteria, el portuguès va enviar un obús que es va empassar Dimitrevski. Els locals manaven justament a l’electrònic, embogia el Municipal. Ni l’avantatge roig-i-negre va esperonar a un Nàstic desdibuixat i superat, inconstant i massa llarg.

Gus Ledes va embogir l'afició del Reus // FOTO: CF Reus Deportiu

Els grana erraven passades fàcils i arribaven sempre tard a les disputes. Mentrestant, Miguel Garcia, el millor de la primera part, tenia una autopista per la seva banda. Més encertat i pacient, el Reus no arriscava amb la pilota ho feia fàcil i només se la jugava a tres quarts. Tot el contrari al Nàstic, massa angoixat i que no va xutar fins a tres minuts del descans. Necessitava una sacsejada important l’equip de Carreras.

Maikel Mesa obre un nou partit

El Nàstic va mostrar una altra imatge a la represa, amb una possessió llarga inicial que deixava clar que l’equip grana no es donava per vençut. On el joc no arribava, ho fa fer la pissarra. En un córner, Maikel Mesa igualava el partit, rematant amb tot i obrint la porta a un nou panorama. ERa el tret de sortida a un partit que des d’aleshores adquiria un ritme frenètic.

Cámara, a l’altra banda, no va encertar a controlar i va perdre l’avantatge per a superar Dimitrevski. Emana, que havia substituït Barreiro, responia en un córner. S’encenia el duel. Clamava el Municipal, conscient que el Reus el necessitava més que mai. Les possibilitats s’obrien i fer qualsevol aposta era jugar-se-la un cop establert l’empat.

Fitxa tècnica Reus-Nàstic

El Reus perdona el Nàstic

Ara el Reus ja no estava tan tranquil, com ho van demostrar les pèrdues no forçades davant l’àrea pròpia. El Nàstic va superar la depressió, però la inèrcia del gol va durar fins que la defensa va ficar la pota. Primer, per a forçar un lliure indirecte que Edgar Hernández enviaria al cos d’un defensor.

Després, per a cometre un clar penal en una jugada de fantasia de Ricardo Vaz. Querol no podia tirar-lo pitjor i amb un xut tou i no gaire escorat va facilitar l’aturada a Dimitrevski. Segurament, el Reus va marxar amb la sensació que podria haver recollit un resultat més positiu per la primera part i les ocasions generades. El Nàstic, per la seva part, va acabar satisfet per la capacitat de reacció i supervivència. Tots dos van honrar un derbi que aixeca passions i que en aquesta ocasió, sortosament, no va deixar males notícies a la graderia.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com