28 març 2017

logo

Regal de Nadal de Catalunya i Tunísia (3-3)

Publicat per: Jordi Mestres Rius 28 de desembre de 2016


L’amistós anual de la Selecció acaba amb sis gols i una festa dels 8.311 aficionats que van assistir a Montilivi. Sergio Garcia no falta a la seva cita amb el gol i Msakni, amb un hat-trick, es corona com l’estrella del partit

JORDI MESTRES @jordimestres7
Sergio Garcia va tornar a marcar amb la Selecció // FOTO: FCF

Sergio Garcia va tornar a marcar amb la Selecció // FOTO: FCF

És una llàstima que només hi hagi un partit de la selecció catalana a l’any. Més encara després de viure festes com la de Montilivi, en les que l’espectacle circula paral·lelament dins i fora la gespa. Catalunya i Tunísia no van deixar-se res i van regalar sis gols com sis sols als 8.311 valents que van desafiar l’humit fred gironí. No van guanyar ni els uns ni els altres, però sí l’espectacle al que sempre aspiren aquest tipus de partits. Msakni, Sergio Garcia, Xavi, l’afició... tothom va contribuir a que el Catalunya-Tunísia fos tot un èxit.

Catalunya no es va deixar res, ni a la grada ni a la gespa. Els seleccionadors van alinear els millors futbolistes que tenien des d’un bon principi. Aquesta aposta, però, no es va traduir en una sortida desbocada, sinó més aviat tot el contrari. I és que Tunísia va arrencar el partit més endollada, millor posicionada i amb les idees clares.

Sergio Garcia, amb dos detalls de qualitat, va personalitzar la refeta de Catalunya. Pocs jugadors més compromesos que el de Bon Pastor, màxim golejador històric i capità amb 15 internacionalitats. Aquesta vegada, el ‘9’ també va acabar casat amb el gol. Honor compartit  amb el seu hereu, Gerard Moreno, i el seu millor soci, Joan Verdú.

Tunísia circula per l'AP-7 de Montilivi

Però abans Tunísia va castigar la berbena defensiva d’una Selecció que feia la competència a l’AP-7, tant per l’eix com per les bandes. Msakni no va perdonar les errades en la transició de Catalunya. Primer, amb una triangulació perfecta, tot aprofitant l’errada en la marca de Pol Lirola. Després, a plaer en un gol que semblava no voler marcar ningú.

Dos cops mortals i merescuts per un combinat, el de Gerard i Sergio, lent amb pilota i destensat en defensa. Quan pitjor estava l’equip, la graderia el va alçar. Al ritme que Catalunya es feia amb la pilota, els aficionats s’animaven amb aplaudiments la freda tarda que es presentava a Montilivi. Sí, aquesta vegada l’onada també va ser-hi present.

.

.

Aleshores va arribar el gol de Gerard Moreno. Un xut tant sec com imparable que va donar esperança a una Selecció que va acabar bé la primera part. Dins del partit encara. Mantenint l’esperança de remuntar amb un equip nou el marcador a la represa amb l’ajuda dels 8.311 presents a Montilivi.

Msakni i Sergio Garcia treuen la pistola

La revolució al descans no va ser total. Van haver-hi vuit canvis. Tots, menys Sergi Gómez, Xavi i Sergio Garcia. Catalunya va mostrar una altra cara, amb un joc més alegre i vertical en la busca del gol. La Selecció, però, va ser novament castigada. Msakni, per tercera vegada, treia les teranyines de les porteries de Montilivi. En aquesta ocasió, amb un obús que va perforar l’escaire. L’MVP no va ser per a ell, però l’hagués hagut de guanyar de forma merescuda.

Lluny de baixar els braços, la reacció de Catalunya va ser immillorable. Tres minuts després, els locals van escurçar distàncies. Gràcies, com no, a Sergio Garcia. Ningú ha fet més gols que ell amb aquesta samarreta i en aquesta ocasió tampoc va fallar. La diana va esperonar – encara més – una Selecció amb molt a guanyar i poc a perdre a partir d’aleshores.

El vespre anava de vells rockers i després del gol de Sergio Garcia va arribar el de Joan Verdú. L’empat donava ales a l’equip i l’afició, que no va deixar de fer l’onada amb l’espectacle que estava presenciant. El gol, sense cap mena de dubte, va escalfar la graderia. Durant la recta final podria haver passat de tot, però el marcador no es va moure més.

El millor van ser els sis gols i l’espectacle que tant Catalunya com Tunísia van regalar als presents. Un partit frenètic, obert i amb alternatives el que es va viure en un Montilivi fred climatològicament, però molt calent pel que fa a la reivindicació. Com sempre, el partit de la Selecció va ser una festa i, tot i la data, cap innocentada. Llàstima que només hi hagi un a l’any.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com