18 nov. 2017

logo

Marc Castellsagué: "Confio plenament en la plantilla que tenim" (i 2)

Publicat per: Carola Ugrinovic 10 de novembre de 2017


Segona part de la llarga conversa amb un els entrenadors més joves de les categories més altes del futbol català. Marc Castellsagué parla avui del seu sistema de joc i de les seves experiències anteriors, abans d'arribar a Andorra

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Malgrat la seva joventut, Castellsagué ja ha tingut molts reconeixements, però vol seguir aprenent

Malgrat la seva joventut, Castellsagué ja ha tingut molts reconeixements, però vol seguir aprenent

Hem parlat de la pretemporada i dels jugadors. Parlem ara del joc i dels objectius. Per qui no hagi vist a l’Andorra, quin sistema de joc teniu?

No és tan important el sistema de joc sinó l’estil i el model de joc que inculquem des del primer dia. A nosaltres ens agrada fer un futbol associatiu i d’atac, però volem dominar diferents estils i registres. Volem que l’equip rendeixi i en conseqüència obtingui bons resultats. Per nosaltres això és el més important.

Per tant, apostes per la varietat...

El sistema pot alternar. Com més registres pugui desenvolupar l’equip més nodrit estarà i més a prop estarà de la victòria. Coneixent en profunditat les característiques dels nostres jugadors intentem extreure’n el màxim rendiment. Volem que els jugadors juguin allà on se senten més còmodes, des d’aquesta premissa podran desenvolupar el seu millor futbol i desplegar el seu talent.

És indiscutible la vostra solidesa defensiva. Un bon equip es forma des del darrera?

De moment l’equip està treballant molt bé en aquesta faceta. Hem aportat nous conceptes que fan que el rendiment de l’equip a nivell de gols encaixats sigui el més bo de tota la categoria. Per mi el primer defensa és el davanter, i el primer atacant el porter. Ho veig com un conjunt, és una unitat indivisible. Va tot associat.

Pel que fa als objectius, l’únic que passa pel vostre cap és la salvació?

Tenint en compte que la situació econòmica del club és molt delicada, i que a més a més, només hem pogut mantenir 10 jugadors de la temporada passada, hem de tocar de peus a terra i saber que l’objectiu principal és mantenir la categoria. Hem incorporat fins a 8 jugadors nous, hem canviat al grup 2, el cos tècnic també som nouvinguts i estem inculcant nous conceptes. El procés requereix del seu temps. Som prudents i s’ha d’anar pas a pas. Som conscients de la dificultat de la categoria.

És factible amb només 18 jugadors?

Confio al 100% que sí. Confio plenament amb la plantilla que tenim. Fins al moment, el treball del grup és bo i això ajuda a aconseguir-ho. Aspirem a aconseguir els màxims resultats a cada partit. Sabem que guanyar no és gratis, i és necessari d’un compromís molt alt per part de tothom, fins i tot de l’entorn més pròxim. No ens podem relaxar, hem de seguir alineats, com ho hem estat fent fins ara, així sí podrem aconseguir els objectius que ens hem proposat.

Aquesta salvació exigeix fer de la Borda Mateu un fortí?

Volem fer-nos forts dins i fora de la Borda Mateu. Evidentment a casa sempre s’intenta aconseguir la victòria, però nosaltres hem d’anar partit a partit. Cada partit és important i l’hem de guanyar, sigui el rival que sigui i on sigui.

Reconeixement internacional

Castellsagué recorda amb molt de carinyo la seva experipència a Kazakhstan

Castellsagué recorda amb molt de carinyo la seva experiència a Kazakhstan

Algú amb tanta experiència al futbol formatiu català com tu, recordem que has estat a l’Espanyol i que coneixes molt bé la pedrera blaugrana, quin diagnòstic faries del futbol base actual?

Molt bo. Hi ha molt bons formadors i cada temporada surten nous talents, encara que alguns es veuen reconduïts a marxar a l’estranger. I no és negatiu. Se’ls ha de saber donar el que necessiten perquè continuïn creixent. Si poden fer-ho a Catalunya, perfecte, però si sortir de la zona de confort pot fer-los millors, endavant; sortir a l’estranger, no és sinònim de fracassar ni molt menys. Possiblement els farà encara millors del que haurien estat formant-se a casa. S’hauria d’analitzar cada cas de forma individualitzada.

Respecte a això que dius, no et dóna la sensació que els jugadors de casa són menys valorats que els de fora?

Malauradament sempre s’ha valorat més la gent de fora, que la de casa. No obstant, això no només passa aquí, sinó arreu del món. I sóc molt contrari a aquesta idea. Per l’experiència viscuda, tinc demostrat que en igualtat de condicions i talent, els jugadors de casa aporten un plus que els jugadors estrangers no aporten.

Tu has tingut l’oportunitat de treballar fora de Catalunya. T’has sentit valorat allà on has anat?

Molt. Pel fet de provenir del bressol del futbol et valoren moltíssim. El mètode utilitzat, els continguts que treballo i la cultura futbolística que tenim aquí és molt difícil trobar-la a fora, o simplement, és diferent i aquest és el nostre valor afegit que fa que ens valorin més.

Milloraries alguna cosa en el treball que s’està portant a terme en el futbol base?

Penso que des de les institucions i Federació s’està treballant molt bé, corregint coses que fins ara no es tenien en compte. El futbol formatiu està avançant i es millora dia a dia.

La teva experiència internacional és, fins al moment, en 3 països. Kènia, Kazakhstan i ara Andorra. Quines funcions tenies?

A Kènia vaig realitzar seminaris per jugadors i entrenadors l’any 2013. Destacaria la il·lusió que desprenien i les moltes ganes d’aprendre. Ho volien absorbir tot. Era gent molt oberta, em van acollir amb la disposició d’ajudar-me en tot. Una experiència que tornaria a repetir sense cap dubte. Per un altre costat, a Kazakhstan l’oportunitat em va arribar l’estiu del 2015 i concretament en el futbol formatiu de la Selecció a l’àrea Sud del país. La meva funció consistia a millorar els processos formatius i treballar com a coordinador de l’àrea condicional dels equips Sub15, Sub14 i Sub13.

La teva cartera de jugadors és immensa, coneixes a centenars de jugadors. Cita’m a alguns que t’hagin impressionat o que en el moment de veure’ls o entrenar-los haguessis pensat que arribarien a l’elit.

He pogut entrenar a jugadors que actualment estan a l’elit. Óscar Melendo i Aaron Martín (1ª Divisió Espanyola RCD Espanyol) o Pol Lirola (1ª Divisió Italiana US Sassuolo, cedit Juventus), en són alguns exemples. Però en podria dir molt més i no m’agradaria deixar-me’n cap, per mi tots són iguals i tenen la meva admiració i ha estat un privilegi poder-los ajudar a arribar-hi.

Una vida dedicada al futbol

Abans d'arribar a Andorra, Castellsagué va passar pel cos tècnic del Girona B

Abans d'arribar a Andorra, Castellsagué va passar pel cos tècnic del Girona B

Quan comença la teva relació amb el futbol?

No sabria dir-te un moment determinat. A casa sempre s’ha viscut el futbol de forma molt intensa, ho portem a la sang. Recordo que des de molt petit els meus pares em portaven a tots els camps de futbol. Futbol i esport sempre han anat lligats de la mà a casa. Haver practicat esport d’alt nivell i futbol des de ben petit i haver jugat a bones categories m’ha inculcat moltes coses que he pogut aplicar a la vida. Ser esportista i estar vinculat a l’esport és una filosofia de vida. Entenc l’esport com una manera d’entendre i veure la vida. Sóc feliç i gaudeixio fent el que faig.

Què significa el futbol per tu?

Per mi, el futbol ho és tot, després de la família. Des de sempre el futbol ha anat amb mi, ha condicionat i condicionarà la meva vida. Sempre he estat rodejat de futbol a totes hores. M’he format i segueixo formant-me per aprendre cada dia més i ser una mica millor. Existeixen molt bons professionals i parlant amb ells es pot aprendre molt. Sempre és bo aprendre i mai és suficient. Els entrenadors ens hem d’actualitzar constantment. Aquest fet m’ha permès viatjar i moure’m pel món.

Quins són els millors moments que t’ha deixat el futbol?

Tots els moments, tant els bons com els dolents, són els que m’han fet ser com sóc. No sempre s’aconsegueixen victòries i campionats de lliga. També existeixen les derrotes i crítiques. Els entrenadors hem d’estar fets d’una pasta especial. En el meu cas és vocació i estic al meu estat natural.

I la gent que t’ha envoltat?

Durant el llarg de tots aquests anys, he après moltíssim de tots els companys de professió que m’han envoltat. També dels jugadors. Darrere de cadascun d’ells hi ha una persona, i és molt gratificant l’amistat que s’esdevé amb cadascun d’ells malgrat el pas dels anys i la distància.

Tens una llarga trajectòria. Et quedaries amb un club que t’hagi marcat?

Al llarg de la meva trajectòria, he après molt en els diferents clubs que he treballat com el Girona FC, Federació de Kazakhstan, CF Mollet UE, CE Premià, RCD Espanyol de Barcelona, AEC Manlleu o el CE Lliçà d’Amunt.

I ara, Andorra...

El moment clau més recent que tinc al cap és el dia que vaig formalitzar el meu fitxatge pel FC Andorra. La confiança que em transmeten des del primer dia és màxima. Puc aplicar el meu mètode amb total llibertat i em sento molt a gust en el país. És el millor lloc, ara mateix, per poder seguir creixent. L’Andorra forma part del procés que m’he marcat per continuar creixent com a professional i assolir fites superiors.

Amb 30 anys recentment complerts i un currículum impressionat, on està el teu sostre?

M’he treballat molt tot el que tinc fins ara i així ho seguiré fent. Ningú m’ha regalat res des que vaig començar. No em marco límits. Com a professional tinc uns objectius a curt/mitjà/llarg termini. Tinc molt clar que els principals protagonistes del futbol són, i han de ser, els futbolistes. També és cert que podem trobar molt bons entrenadors però sense bons jugadors no s’aconsegueixen bons resultats.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com