21 set. 2017

logo

La derrota més dolça (1-2)

Publicat per: Jordi Mestres Rius 1 de desembre de 2015


El Reus planta cara a l’Atlético i, per moments, posa contra les cordes a un rival de Champions. Gran partit dels roig-i-negres, que van meravellar als 5.000 presents i al món amb un joc farcit de bon criteri

JORDI MESTRES @jordimestres7
Els jugadors del Reus celebren el gol de Fran Carbia // FOTO: Futbolcatalunya

Els jugadors del Reus celebren el gol de Fran Carbia // FOTO: Futbolcatalunya

Si s’havia de perdre, que fos així. El Reus no va trencar els pronòstics, però va oferir una imatge immillorable contra un gegant. David no va ser tant David en aquesta ocasió i Goliat va quedar-se en vencedor i prou. L’Atlético de Madrid va guanyar, va marcar dos gols i té l’eliminatòria encarrilada. La bona feina roig-i-negra va obligar a suar al rival per a remuntar un partit que s’havia posat de cara amb el gol de Fran Carbia. La sorpresa no va saltar, però el millor, sense cap mena de dubte, és que la solidesa del líder del grup 3 és ja habitual. Independentment de que es jugui contra un Segona B o un equip de Champions.

L’única estona en què es van notar les dues categories de diferència va ser el primer quart d’hora. El Reus, sobreexcitat per l’ambient i atemorit pel rival, va cedir la iniciativa i el camp a un Atlético que va voler manar. Les faltes favorables als visitants a la línia de tres quarts van ser una constant a l’arrencada del partit.

FRAN CARBIA NO PERDONA, VIETTO TAMPOC

De fet, la primera arribada a l’àrea del Reus no va ser fins al quart d’hora. A partir d’aquí, es giraria la truita. Les defenses van començar a imposar-se als atacs, fins que una errada va embogir un partit que s’anava calmant minut rere minut. La va cometre la defensa matalassera i Fran Carbia, atentíssim, va aprofitar-la per a marcar.

L’afició local s’havia de fregar els ulls. El Reus estava guanyant l’Atlético a la mitja hora… però l’alegria duraria poc. Els millors moments roig-i-negres van tenir el pitjor final. I és que quan els de Natxo González dominaven a plaer, el rival va empatar. Just després d’avançar-se, quan fa més mal. Vietto, en posició dubtosa això sí, establia l’empat que seria definitiu al descans. Just marcador pel que s’havia vist i partit i eliminatòria obertes.

L’ESTRATÈGIA DE L’ATLÉTICO ATURA EL REUS

.

.

La represa va tenir un altre color. L’Atlético, ara sí, va fer-se amb el domini de la situació. De mica en mica, va anar tancant el Reus a la seva àrea i va acabar tenint premi. No amb la pilota en joc, sinó mitjançant l’estratègia. La gran arma matalassera va ser letal – una vegada més – i Saúl, amb una rematada de cap al primer pal, avançava al seu equip.

Ara sí que era complicada l’empresa. Edgar va entrar per Fernando i Rafa va deixar el seu lloc a Ricardo Vaz. L’entrada del portuguès va dinamitzar el joc roig-i-negre. El gran motor ofensiu del Reus, però, va ser David Haro. Les seves conduccions van causar estralls a la defensa de l’Atlético fins que se li va acabar la benzina.

La veritat és que tant el seu esforç com el de la resta de l’equip van ser encomiables. El Reus no va baixar el ritme en cap moment i va buscar l’empat fins al final. L’actitud i l’esforç van provocar un llarg aplaudiment de l’afició un cop acabat el partit. L’única derrota la va reflectir el resultat. El Reus, amb el gran partit que va jugar, s’havia guanyat el respecte de tothom.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com