28 maig 2018

logo

Èric Vilanova: "La Pobla està millor i més unida que mai"

Publicat per: Carola Ugrinovic 27 d'abril de 2018


Quarts classificats i amb tot a favor, l'Èric posarà tota la seva experiència al servei del CF Pobla de Mafumet per ajudar a disputar la promoció d'ascens

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
A la Pobla, l'Èric s'ha convertit en una peça clau dins del vestidor // FOTO: @EricGifra

A la Pobla, l'Èric s'ha convertit en una peça clau dins del vestidor // FOTO: @EricGifra

Té 22 anys però si els sents parlar et dóna la sensació que en tingui uns quants més. Potser, va ser aquesta maduresa la que, primer, el va portar a ser un dels quatre capitans de la Pobla i més endavant a què Pavón li confiés el pes del vestidor. Un nou rol que l'Èric Vilanova ha acceptat encantat en la seva primera temporada al club pobletà. Després d'aconseguir, la temporada passada, l'ascens a 2ªB amb l'Olot, el migcampista olotí vol tornar a reviure l'experiència, aquesta vegada amb el filial grana.

Hem compartit una estona amb aquest jove estudiant de Magisteri conversant sobre el passat, el present i el futur de la Pobla i sobre les seves ambicions, inquietuds i somnis.

És la teva primera temporada a la Pobla. Quina valoració fas d'aquests mesos?

Molt positiva, tan personal com col·lectivament. Estic molt a gust dins de l'equip i la relació amb els companys és fantàstica des del primer dia que vaig arribar.

Tot i la teva joventut ets un dels jugadors amb més experiència. Aquest fet ha provocat que el teu rol dins del vestidor sigui diferent del que tenies a l'Olot?

Sí. Aquí, donada la joventut dels meus companys, m'ha tocat assumir un rol més madur i ajudar als nois que pugen del Juvenil.

Arribes el juliol passat provinent de l'Olot amb el qual aconsegueixes l'ascens a 2ªB. Com ho recordes?

La temporada passada, el migcampìsta aconseguia el seu segon ascens a 2ªB amb l'Olot // FOTO: @EricGifra

La temporada passada, el migcampìsta aconseguia el seu segon ascens a 2ªB amb l'Olot // FOTO: @EricGifra

Va ser un dels moments més feliços de la meva trajectòria esportiva, a més a més, era el segon ascens a 2ªB que aconseguia amb el club de la meva ciutat, amb el club que em va veure créixer i això ho va fer encara més especial.

Què et va fer decantar-te per la Pobla?

Principalment, quatre aspectes. Primer que ja coneixia en Rodri i l'Edu Vílchez; segon, la proposta que em van presentar; tercer, les ganes que tenia de sortir de casa i viure una experiència a un filial i quart, intentar fer el salt al futbol professional.

Sorprèn que en la teva primera temporada siguis un dels capitans de l'equip. Com es dóna aquesta circumstància?

A les votacions es van escollir els tres primers capitans i el cos tècnic em va triar com a quart capità. Quan Pavón va aterrar va creure que havia de portar el pes del vestidor, ajudar als meus companys i fer d'enllaç entre el vestidor i el mateix cos tècnic.

Suposo que és un orgull per a tu, oi?

Sí. Estic encantat i molt feliç de poder ajudar des de la meva curta però intensa experiència.

Personalment, les coses no et poden estar sortint millor. A part de ser un dels capitans, vas tenir l'oportunitat d'entrenar amb el primer equip. Com vas viure aquesta experiència?

Va ser una experiència inoblidable. Tenir la sort de conviure 2 mesos i mig o 3 amb la plantilla del primer equip, sentint-me un més, un jugador professional va ser una cosa inesperada per a mi però increïble al mateix temps.

Existien més possibilitats de fer el salt al primer equip quan Rodri entrenava al Nàstic?

Cada entrenador intenta treure el màxim rendiment a la seva plantilla, tanmateix, sí que és veritat que amb Rodri érem 2 o 3 jugadors que entrenàvem diàriament amb l'equip, ja ens coneixia i nosaltres sabíem el que volia i intentàvem donar el màxim als entrenaments i competir per fer-nos un lloc al primer equip. Ara, amb Nano, és més complicat. L'equip està vivint una situació complicada, lluitant per la permanència i això per a nosaltres és una barrera que ens impedeix fer el salt.

Parlem de la Pobla. Esteu quarts classificats en plaça de promoció d'ascens. S'ha d'acabar jugant aquesta promoció, sí o sí?

L'objectiu a principi de temporada era lluitar fins al final per estar entre els 4 primers i ara que estem allà, que l'equip està competint millor que mai no volem sortir d'aquestes places. Tant de bo aconseguim jugar el playoff perquè seria una experiència molt enriquidora, sobretot pels més joves que poguessin començar a viure situacions tan especials i moments inoblidables com els que es viuen en una promoció.

Dependre de vosaltres mateixos pot ser una arma de doble tall, us pot posar pressió al damunt?

Fa 15 dies quan vam rebre la visita del Figueres, vam notar aquesta pressió de la qual parles i vam acabar perdent el partit. No obstant això, crec que l'equip ha après la lliçó i sabem que hem de jugar tranquils, amb intensitat i amb l'estil que ens ha portat fins aquí.

El calendari, també us és favorable. Jugueu contra tres equips que no es juguen res: Santfeliuenc i Castelldefels a casa i Espanyol B a domicili.

Que no es juguin res no ens permet relaxar-nos. La jornada passada a casa d'un Santboià que tenia els deures fets ens va costar suor i llàgrimes sumar els tres punts. Al final, tots tenen l'ambició de vèncer al quart classificat i cadascú, per poc que sigui, es juga alguna cosa, ja siguin jugadors que volen renovar, aspirar a coses millors...

Seria una decepció no disputar la promoció?

Tant si la disputem com si no, estem molt orgullosos de la temporada que hem fet. A partir d'aquí, està clar que seria un cop molt dur perquè estem molt il·lusionats, estem competint molt bé i l'equip s'està mostrant molt ambiciós en aquest tram final.

Com es troba el vestidor el dia d'avui?

Millor que mai, unit i conjurat per aconseguir els tres punts partit a partit. Després, ja veurem on som, què podem fer i on podem arribar.

Hi ha cert neguit que la joventut de l'equip i la inexperiència en aquest tipus de situació acabi passant factura en aquests últims tres partits?

Comptar amb un equip on la majoria dels jugadors no arriben als 21 o 22 anys, sí que ens pot passar certa factura però hem d'intentar suplir aquesta manca d'experiència amb la força del grup, la solidaritat entre nosaltres i transformar aquestes virtuts en ganes de competir i en ambició.

T'imaginaves estar on esteu després de patir un inici tan complicat?

No, i menys si tenim en compte tots els contratemps a què hem hagut de fer front. La incorporació d'en Rodri i l'Edu Vílchez a la disciplina del primer equip va ser, potser, el moment més difícil que vam viure perquè ens havia costat assolir la seva metodologia, els seus conceptes, el seu estil de joc i quan ho havíem aconseguit, van marxar. Durant aquesta transició i fins a l'arribada d'en Pavón, el vestidor va naufragar una mica i, si a això, li sumem lesions d'homes importants i resultats adversos, el panorama no es presentava, precisament, idíl·lic.

Què us va ajudar a superar aquests contratemps dels quals parles?

La unió de l'equip.

La victòria contra el Vilafranca va ser un punt d'inflexió?

El triomf contra el Vilafranca va suposar un punt d'inflexió // FOTO: Twitter CF Pobla

El triomf contra el Vilafranca va suposar un punt d'inflexió // FOTO: Twitter CF Pobla Mafumet

Sí, el triomf va suposar una gran dosis de moral. Ens vam prendre el partit com un ultimàtum, conscients que si perdíem, ens desenganxàvem de la part alta i vam saltar a la gespa endollats, a per totes culminant un matx molt seriós.

Què va canviar a partir d'aquell encontre per encadenar una dinàmica tan bona de resultats?

No crec que canviés res pel que fa al joc, simplement, vam començar a creure en nosaltres mateixos, en què podíem fer un pas endavant i, sobretot, vam trobar la regularitat que ens faltava, fent-nos forts, tant a casa com a domicili.

Com d'important a estat en Pavón en tot procés que heu patit?

Importantíssim, sense cap mena de dubte és un dels 'culpables' de què la Pobla estigui on està. La seva arribada ens va portat estabilitat, va saber introduir la seva metodologia de manera suau i transitòria i dins del vestidor és un míster molt proper. La veritat que per a mi és l'entrenador ideal per aquest equip.

Et veus la temporada que ve jugant a 2ºB?

L'objectiu de qualsevol jugador és estar a una categoria superior i anar escalant per arribar el més amunt possible però ja veurem.

I et veus a la Pobla?

Tinc contracte fins al juny i per la meva part estic molt content aquí, en un bon moment i realitzant una gran temporada, llavors per què no. Tanmateix, ens asseure'm amb les persones que s'encarreguen d'aquests temes i decidirem què fem.

El Xavi Hernández olotí

El futbol és...

La meva màxima passió. Res m'alegra més els dies que poder gaudir del futbol.

Si no fossis futbolista, series...

Professor. M'encanta la docència, estic estudiant Magisteri i espero exercir, algun dia, d'això.

Un migcampista

Xavi Hernández. És el meu ídol des de petit, el mirall en el qual mirar-me i intento assemblar-me.

Un entrenador

Eduardo Vílchez. És la meva debilitat i li estic molt agraït per tot el que ha fet per mi.

El millor moment que has viscut

L'Èric en la seva presentació amb el Figueres on va viure el millor moment de la seva trajectòria // FOTO: uefigueres.cat

L'Èric en la seva presentació amb el Figueres, on va viure el millor moment de la seva trajectòria fins ara // FOTO: uefigueres.cat

Més que els ascensos em quedaria amb el playoff que vaig aconseguir amb el Figueres a la darrera jornada, precisament, contra la Pobla al seu camp i on em vaig sentir molt protagonista.

I el pitjor

En els meus inicis, les etapes en les quals no vaig poder participar amb regularitat a 2ªB amb l'Olot.

Un lema

Intento viure el present, gaudir del moment i agafar-me cada entrenament com un regal i com si fos l'últim.

Un somni

Arribar a ser futbolista professional.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com