21 abr. 2018

logo

El KO més dolç del Lleida Esportiu (3-0)

Publicat per: Jordi Mestres Rius 9 de gener de 2018


L’Atlético torna a golejar els blaus, que viuen una visita històrica al Wanda Metropolitano. L’aventura a la Copa dels homes d’Albadalejo acaba a vuitens de final i la seva gesta perdurarà per sempre

JORDI MESTRES @jordimestres7

Marc Nierga i Javi López persegueixen Gabi durant el partit // FOTO: Atlético de Madrid

Com era de preveure, el Lleida no va remuntar. Va competir fins que li van donar les forces i novament l’Atlético va sentenciar els blaus a la recta final. Simeone sempre demana màxima intensitat als seus homes i es va encarregar de no permetre relaxacions al Wanda Metropolitano. El 7-0 global així ho demostra. No va tenir cap opció el Lleida Esportiu, amb bones maneres però netament inferior a un rival de Champions League. El contundent final no ha de fer oblidar el camí recorregut. Un compte de fades gestat única i exclusivament pels seus protagonistes que recordaran pares i fills. Petits i grans. Tothom, sense excepció, dels que estimen el Lleida Esportiu.

El partit era molt més important pel Lleida que no pas per l’Atlético. Amb aquesta premissa, havia de ser l’equip blau qui posés un punt més d’intensitat que el rival. L’inici de partit, però, va ser fred. Com l’ambient i també la graderia d’un Wanda Metropolitano buit. El 0-4 del partit d’anada deixava tot vist per sentència. El Lleida, que poques vegades més visitarà el Metropolitano, ho havia de viure com si fos l’última vegada. Sinó estaria mort.

Havia de fer pesar la seva motivació per jugar en un escenari d’aquesta magnitud. L’esfèrica, com al partit d’anada, era blava. Més per a defensar-se amb la possessió que no pas per atacar al rival. Les escomeses sobre la porteria defensada per Moyá van ser escasses. Javi López, especialment actiu pel flanc dret, va ser l’origen de les poques arribades dels homes d’Albadalejo.

Jorge Félix, amb un espectacular control, va tenir la més clara pels visitants. Li van faltar uns centímetres al madrileny per a marcar en el seu retorn a casa. Com si hagués sonat el despertador, a partir de l’equador del primer temps l’Atlético va despertar. Diego Simeone va posar una marxa més als seus homes, esmorteïts fins aleshores.

L’Atlético, endavant. El Lleida, endarrere

La pilota aturada va tornar a ser petroli pels matalassers, que van estar a punt de marcar en una triple ocasió. El pal, Eneko Satrustegui i la falta d’encert de Diego Costa van evitar un gol cantat. Vells fantasmes de fa una setmana reapareixien. I és que aleshores va ser Godín qui va estrenar el marcador rematant una acció d’estratègia. Al Wanda Metropolitano el guió, ironies del destí, va estar a punt de ser calcat que el del Camp d’Esports.

No només per la pilota aturada, sinó també pels letals contraatacs dels locals. Les pèrdues per l’esgotament eren castigades amb clares ocasions. Diego Rivas va erigir-se com a heroi durant aquest període. Era l’únic obstacle entre l’Atlético de Madrid, desbocat, i el gol. Les transicions locals tenien una facilitat sorprenent, amb Carrasco i Vitolo filtrant caramels per a Diego Costa i Vitolo.

Ja no defensava amb pilota el Lleida Esportiu, sinó que perseguia ombres. Quan la recuperava, l’equip d’Albadalejo havia de córrer molts metres endavant. Masses, per a avançar totes les línies en cas de pèrdua. Tot i això, l’Atlético no va poder fer sang. El Lleida no perdia una de les parts contra un gran rival. Calia veure què passava a la quarta i última de l’eliminatòria.

Carrasco trenca el mur... la resta l'esmicolen

I el que va passar va ser el que es preveia a totes les apostes. L’Atlético de Madrid seguia pel mateix camí – pel dret – i ja no va perdonar més. Moustapha perdia la bimba per una bona pressió i el contraatac acabaria en gol de Carrasco, que afusellava Diego Rivas. La resistència blava va durar gairebé una hora... i en quedava mitja de patiment després de l’esgotament acumulat. Tota una muntanya.

Fitxa Tècnica Atlético-Lleida Esportiu

Arribats a aquest punt, més que escalar, s’havia d’intentar no caure pel precipici. Simeone, que no entenia prou, va donar entrada a Gameiro i Correa, dos davanters amb la necessitat de demostrar i agradar. La voluntat de la banqueta va quedar palesa al camp, on els locals no aixecaven el peu de l’accelerador.

Entre això i l’esgotament del Lleida Esportiu els gols van anar caient un rere l’altre. Primer, Gameiro aprofitava una passada de la mort de Correa per a marcar el segon. Després era Fernando Torres qui donava un regal de Reis a Vitolo, que debutava al Wanda Metropolitano amb gol. La festa era completa pels valents que havien desafiat al fred.

No per a un Lleida Esportiu que es va acomiadar d’aquesta edició de la Copa del Rei amb un xut al pal de Jorge Félix. El final (7-0 global contra l’Atlético) no ha de menystenir la gesta d’un equip de Segona B que s’ha plantat entre els 16 millors equips de la competició del KO. Anoeta perdurarà per sempre en la història blava, com també la visita al Wanda Metropolitano. Això queda.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com