24 oct. 2017

logo

El final més amarg de l'esperança de l'Amposta

Publicat per: redaccio 8 de maig de 2016


Jornada emocionant que ens ha deixat un descens a Segona Catalana, el de l'Amposta i una derrota molt dolorosa, la del Vilanova, que pot haver dit adéu a l'ascens directe i, fins i tot, al play-off

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
L'Amposta no ha pogut salvar la categoria i haurà de tornar a començar a Segona Catalana // FOTO: Arxiu fcsantboia.cat

L'Amposta no ha pogut salvar la categoria i haurà de tornar a començar a Segona Catalana // FOTO: Arxiu fcsantboia.cat

Tres jornades pel final de la competició al grup 2 de Primera Catalana, nou punts en joc i, mentre la pressió comença a afectar a alguns equips, sembla que a d'altres això de veure's amb l'aigua al coll els ‘posa’. Si per la part de dalt les coses canvien cada setmana, per la part calenta de la classificació el pas de les jornades no fa més que confirmar el que els equips fa setmanes que estan esperant.

Aquest és el cas de l'Amposta, que aquest cap de setmana va segellar el seu descens a Segona Catalana després de perdre contra el Balaguer. Dotze temporades després que aquell equip blanc-i-negre dels Manel Cazorla (màxim golejador a la 2003-2004, amb 33 gols), Gavito, Pani i companyia deixessin el que llavors es deia Primera Territorial, ara tocarà tornar a començar. Enrere queden uns anys inoblidables, amb quatre temporades amb el club defensant el seu escut pels camps de Tercera Divisió.

Els ampostins arribaven al moment més complicat de la temporada on és jugaven tot, i davant tenien el rival menys indicat, un Balaguer que necessitava els tres punts per no despenjar-se i continuar en la seva lluita per l'ascens. L'Estadi Municipal d'Amposta va veure com Adrián, amb el seu doblet i en tan sols 10 minuts, va acabar amb totes les esperances ebrenques de continuar lluitant per la salvació. El descens va posar punt final a una campanya complicada per uns locals que en els últims encontres ho van intentar, no obstant això, moltes vegades la sort no va estar de la seva part. Gran victòria d'uns visitants que es col·loquen tercers i assetjant el lideratge.

Resum del partit Amposta-Balaguer (ebredigital.cat)

I qui s'allunya del lideratge és el Vilanova, protagonista de la sorpresa de la jornada en perdre a casa contra el Vista Alegre. Els de Dani Gimeno, que va veure el partit des de la grada per sanció, sembla que van perdent pistonada i regularitat en aquests darrers encontres on les errades en defensa els estan condemnant. L'encontre ja va començar condicionat pels locals amb l'absència del porter titular Javi Martínez (gran actuació de Luka Ulicevic, porter suplent) i Carlos Contreras, dos pilars en l'onze de l'equip i amb els que Gimeno no podrà comptar més. Pel que fa al partit pròpiament dit, va estar dominat pels vilanovins la major part del temps, encara que aquest domini no es va transformar en gols.

Una mala jornada pel Vilanova de Dani Gimeno // FOTO: canalblau.cat

Una mala jornada pel Vilanova de Dani Gimeno // FOTO: canalblau.cat

El Vista Alegre va jugar amb molta tranquil·litat i va saber aprofitar els errors defensius, com per exemple en el 0-1 quan Cano marca en jugada de contraatac i després de l'errada de Casares al mig del camp. Els locals van seguir lluitant i Adri Alonso, al 85', va forçar un penal que ell mateix va transformar. Però just després de sacar, una pilotada dels visitants va agafar desprevinguda a la defensa i Sani va fer l'1-2 definitiu. Mal partit dels del Garraf que potser van dir adéu a qualsevol opció d'ascens amb aquesta derrota.

 

L'Igualada vol play-off

Si pensàvem que la lluita per l'ascens seria cosa de quatre, l'Igualada està obstinat en no ser un simple convidat de pedra en aquesta lluita i sense cap mena de dubte té molt a dir. Tres victòries consecutives i, sobretot no fallar quan els altres si ho fan, és la clau d'aquest equip que aspira a tot. Aquest cap de setmana els igualadins es desplaçaven fins a terres tarragonines per enfrontar-se contra el cuer i descendit Catllar. Va ser un partit amb un sol conjunt damunt del terreny de joc i aquest equip va ser el de l'Anoia, però una gran actuació del porter local, Ricard, va permetre als catllarencs arribar al descans amb l'empat a o inicial. A la segona meitat totes les ocasions que no van entrar als 45 primers minuts, si ho van fer en els segons i, a poc a poc els locals van anar encaixant gols fins al 0-7 final. Dos de Fran, dos de Eloy i tres més de Nuno, Joni i Bernat van completar la golejada.

Així cantava Juan Camilo Vázquez un dels gols del seu Santboià contra la Rapitenca // FOTO: fcsantboia.cat

A la banqueta del Santboià celebraven així un dels gols contra la Rapitenca // FOTO: fcsantboia.cat

A quatre punts té ara l'equip igualadí la segona plaça que ocupa el Santboià, el qual tampoc va fallar en el seu encontre contra la Rapitenca. Els espectadors del Joan Baptista Milà van veure com el seu equip va marcar passada la mitja hora l'1-0 obra de Buba, per acabar sentenciant l'encontre a la segona part amb un gol, en pròpia porta, de Samu García al 50 i un d'Aaron Bueno, nou minuts després. Derrota que complica la vida a uns visitants que estan tan sols dos punts per damunt del Terrassa que és catorzè i que, ara per ara també baixaria per descens no compensat.

Pel que fa al líder, sembla que l'empat de la jornada passada ha quedat en una mala tarda i ha tornat a la senda del triomf. En un dels partits més atractius del cap de setmana el Castelldefels s'enfrontava a un Suburense amb els deures fets fa setmanes i que volia esgotar les opcions de ficar-se a dalt. Els locals van fer una gran primera meitat, amb clares ocasions de gol i portant tot el pes de l'encontre, domini que es va materialitzar al minut 9 amb el gol de Miquel Gustà. En la segona part els grocs van patir en alguns moments puntuals però la tranquil·litat va arribar als Canyars, quan Joan Roig al 79 va posar al marcador el 2-0. Vuitena victòria consecutiva dels de Miki Carrillo que d'aquesta manera es consoliden al capdamunt de la taula.

 

El Reddis no es rendeix

Arriben les presses i les angoixes a la part de baix i ningú vol deixar de somiar. Somnis, pregàries i victòries que una setmana més deixen la zona calenta més calenta que mai.

Quan tot apuntava que aquest seria el cap de setmana del descens del Reddis, els reusencs van treure un gran triomf davant de la seva gent i davant d'un equip com el Sant Ildefons i això que les coses no van començar gens bé pels de Miquel Aguza, que van veure com els visitants es van avançar amb un gol de Mario al 29. Els del Baix Camp es van sobreposar a la situació i no van abaixar els braços, empenta que va donar els seus fruits 2 minuts després quan Adrià Sales va aconseguir empatar el matx. No va ser fins als segons 45 minuts quan els locals van sentenciar amb dos penals transformats per Blasi al 50 i Pol al 57. Un 3-1 que permet continuar creient en els miracles.

Triomf d'or del Terrassa 1906 contra el Torredembarra a l'Olímpic // FOTO: Terrassa FC

Triomf d'or del Terrassa 1906 contra el Torredembarra a l'Olímpic // FOTO: Terrassa FC

I si el Reddis lluita per evitar el descens directe, Terrassa 1906 i Viladecans ho fan per no caure en la ‘maleïda’ catorzena posició. Una lluita aferrissada a la qual, si tot segueix igual, encara li queden tres assalts. Tots dos van treure els seus encontres per la mínima.

Els egarencs van rebre al Torredembarra a l'Olímpic de Terrassa. Uns locals que van jugar amb molta ansietat i precipitació, conscients del que es jugaven i que van haver de remuntar el gol de Martí de penal al 31’. No van tardar gaire a fer-ho, Cadmo al 33’ va establir les taules al marcador. Patiment fins al final, sobretot quan els terrassencs es van quedar amb 10 per l'expulsió de Daich al 82’, no obstant, el Terrassa es va créixer davant les adversitats i al minut 89’ Manuel Soler va portar l'èxtasi al camp al marcar el 2-1, "un gol que s'havia marcat amb el cor" com va declarar l'entrenador, Daniel Uréndez.

El Viladecans es va presentar a L'Aube amb les baixes per sanció de Bueno, Rulo i Rosa i sabent que aquesta podria ser una de les últimes opcions per fugir de la zona de perill. Tot i les importants baixes van protagonitzar un partit emocionant i boig com va reflectir el marcador de 3-4. Els seguidors del Jesús i Maria van veure, ni més ni menys, que 4 gols abans del descans. Carlos va obrir el marcador al 18 posant el 0-1; Isaac Romera va empatar tres minuts més tard però Xavier Arias i Montoya van ampliar les distàncies pels visitants. A la segona meitat, Raúl va fer el 2-3 al 78, però de nou Montoya al 83 va marcar el 2-4 sentenciant pràcticament el matx. Samu Blanes va fer el 3-4 definitiu. Els del Baix Llobregat van acabar amb 10 per l'expulsió d'Arnalot, el seu porter, al 89.

L'últim encontre del cap de setmana i l'únic jugat el diumenge per la tarda va acabar amb empat a 0. Vila-seca i Lleida Esportiu B es veien les cares al Municipal de Vila-seca amb objectius diferents. Els locals buscaven la permanència matemàtica, que haurà d'esperar una setmana més, i els lleidatans, seguir donant guerra per la part de dalt. Un empat sense gols que no fa justícia al que es va veure sobre el terreny de joc. Un encontre vibrant amb moltes ocasions i on els visitants ho han intentat. Tan vibrant com el final que ens espera a aquest campionat. No perdeu detall.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com