30 març 2017

logo

El campió de Tercera tuteja al d’Europa (1-4)

Publicat per: Jordi Mestres Rius 29 d'octubre de 2014


El Cornellà va plantar cara, va igualar un marcador advers i va mantenir el resultat viu quasi una hora. La qualitat blanca es va acabar imposant, però ningú treu als 14 afortunats i els 28.895 assistents la nit històrica que van viure

Cornellà-R.Madrid, Copa del Rei 2014

Cornellà-R.Madrid, Copa del Rei 2014

Una hora de somni i mitja hora de malson. Aquest podria ser el resum perfecte de la nit copera que es va viure al Power8 Stadium. L’estratègia, amb dos gols de Varane a la sortida de córners, i el cansament a la segona meitat van acabar sent dues lloses massa pesades per un voluntariós Cornellà. Queda una tornada al Santiago Bernabéu com a premi, però abans toca tornar a la realitat. El Nàstic de Tarragona espera el proper cap de setmana.

A qualitat, el Cornellà no guanyaria mai al Real Madrid. L’orgull i la intensitat eren els dos factors que podien equilibrar un partit que difícilment podia estar més desequilibrat. Jordi Roger i els seus 11 escollits ho sabien i van sortir sobre la gespa del Power8 sense complexos. A mossegar. Una primera possessió de 40 segons amb xut final de Joel en va ser la millor mostra.

Ofensivament es feia el que es podia, mentre que a la rereguarda verda no va perdre la compostura. Amb la pilota en joc, això sí. I és que les accions d’estratègia van ser el gran taló d’Aquiles per a un Cornellà que va fer el més difícil i va fallar el més fàcil. Varane, lliure de marca, va inaugurar el marcador al minut 10. Un equip de Primera no desaprofita aquestes concessions.

El més normal era baixar els braços, però no va ser així. Tot orgull, Óscar Muñoz va decidir ser protagonista i ho va acabar aconseguint. Joel va iniciar una jugada per banda dreta, Josele la va seguir i el ‘9’ del Cornellà la va resoldre. La seva rematada, com si fos empesa dels milers d’assistents, va ser impossible per a Keylor Navas. Corria el minut 20 i l’electrònic reflectia un empat a un. Hi havia partit.

EL CAP DE VARANE POT AMB EL COR DEL CORNELLÀ

“Sí, se puede” es cridava des de la graderia i els jugadors locals s’ho creien. El Real Madrid no podia acabar les seves llargues possessions, mentre que el Cornellà tenia clar el que havia de fer. Com si d’un dejà vu es tractés, però, va tornar a pasar el mateix. Quan millor pintaven les coses, una (altra) badada va canviar-ho tot.

Aquesta vegada des de l’altre costat, Isco – un dels més aclamats – posava l’esfèrica al cap de Varane que, novament lliure de marca, l’enviava cap a dins. Nou cop psicològic. Tocava tornar a remar contracorrent. Era necessari fer el més difícil encara. S’arribava al descans amb un ajustat 1-2 i amb la sensació de que el Cornellà havia superat les millors expectatives. Quedava tota una segona meitat per a confirmar la gesta o acabar esclafat pel gegant.

S’ACABA L’AIRE... S’ACABA EL PARTIT

Va passar més aviat el segon... a mitges. Ens expliquem. La represa va començar amb un gerro d’aigua freda en forma

La afición acabó aplaudiendo al Cornellà // FOTO: Futbolcatalunya.com

La afición acabó aplaudiendo al Cornellà // FOTO: Futbolcatalunya.com

de gol de Chicharito. El mexicà va resoldre una jugada enrabassada dins l’àrea amb un xut creuat. Imparable per Segovia. La competivitat disminuïa i Jordi Roger va optar per un doble canvi per a intentar reactivar l’equip. Gallar i Martí entraven per Josele i Pelegrí. L’últim, abans de retirar-se del camp, va saludar l’àrbitre i va anar a demanar la samarreta a Varane.

El francès, bigolejador anit, no va perforar més la xarxa verda però qui sí ho va fer va ser Marcelo. Només li van caldre 17 minuts a l’internacional brasiler per a acabar – si és que encara hi havia – amb les il·lusions del Cornellà. Ancelotti veia que el partit estava resolt i va retirar a Isco i Benzema – abans ja ho havia fet amb James – per donar l’oportunitat a dos jugadors de la pedrera. Els de Jordi Roger ja havien capitulat.

Lluny d’acarnissar, el Real Madrid va optar per agradar-se i mantenir l’esfèrica. Els blancs van acabar imposant la lògica, però davant van tenir un digne rival. Tot i el resultat, el Cornellà va competir durant quasi una hora de tu a tu amb el millor equip d’Europa el curs passat. El campió de Tercera tindrà un digne premi a principis de Desembre, quan visitarà el temple blanc: el Santiago Bernabéu. Serà el segon capítol d’un somni que, ahir dimecres va acabar amb el reconeixement unànime d’una afició entregada.

EL BADALONA NO PERDONA

Més enllà de la Copa del Rei, a Badalona també hi va haver futbol de competició oficial. El conjunt escapulat va imposar-se al Vila-Real B en un partit que va durar una hora. Sierra al 54’ i Abraham al darrer sospir van donar el cinquè triomf de la temporada als escapulats. Victòria que serveix per a ajustar més la zona alta del grup tres, amb quatre catalans i l’Hércules a les posicions capdavanteres. La Copa enamora, però la lliga aquest any promet. I molt.

fitxa catala

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com